La cova des Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba —el barranc de Binigaus, a Es Migjorn Gran— com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la Catedral.
Es tracta d'una cova d'origen càrstic, com la major part de les coves naturals de Menorca, que es va formar a causa de la circulació dels corrents d'aigua subterranis que van anar erosionant la roca calcària. Fa uns 25 metres d'alçada, uns 20 metres d'amplària i uns 110 metres de llargària.
Horari: Entrada lliure tot l’any
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: La cova està situada al barranc de Binigaus aproximadament 1,6 km al sud-oest d'Es Migjorn Gran. S’ha de deixar el cotxe al cementiri des Migjorn Gran i agafar el camí de la Malagarba, que es troba senyalitzat.
Aparcament: No habilitat
L'aparcament més proper es troba al cementiri local.
Visites guiades: No
Hi ha cartells informatius.
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode talaiòtic final
La Cova des Coloms ha despertat l'interès no tan sols dels menorquins i menorquines, si no també d'experts historiadors i arqueòlegs ja fa unes quantes dècades. L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria ja en parla i n'apunta el seu possible ús durant la prehistòria menorquina. També va ser citada per l'arqueòleg francès Emile Cartailhac (1845-1921) en la seva obra Monuments primitifs des îles Baléares (1892). Entre 1914 i 1915, el professor Antoni Vives Escudero (1859-1925) hi va fer excavacions a l'interior, en les quals recollí alguns materials arqueològics que permeten deduir que la cova es va emprar en el període talaiòtic com a lloc d'enterrament. La troballa més espectacular d'aquella excavació antiga van ser dues banyes de brau, fetes en bronze, que es poden vincular amb la creença en una divinitat relacionada amb aquest animal, especialment si les posem en relació amb altres troballes com el brauet de bronze de Torralba d'en Salort.
Sigui quina sigui la funció que tingué la cova en temps antics, és fàcil imaginar que les seves dimensions degueren impressionar ja als menorquins d'època prehistòrica, sobretot si tenim en compte que, per a ells, els espais subterranis tenien ja de per si un marcat component simbòlic.
Malauradament, doncs, no tenim gaire més informació sobre aquest jaciment arqueològic, ja que no s'han desenvolupat més excavacions arqueològiques intensives ni s'han realitzat investigacions que ens puguin aportar noves dades. A banda i banda de l'entrada s'intueixen alguns murs possiblement prehistòrics i que debien tancar la cova des de l'exterior.