El bé seriat se situa al territori de l’illa de Menorca, la més septentrional de l’arxipèlag de les Balears, situada a la Mediterrània occidental. En els escassos 702 km2 que posseeix l’illa, es registra una de les majors densitats del món de jaciments arqueològics prehistòrics en un territori habitat.
Els nou components del bé alberguen les millors obres d’una cultura insular que va evolucionar en condicions d’aïllament, caracteritzada per les seves originals construccions ciclòpies que aporten un testimoniatge excepcional de la gesta humana en les petites illes atrapades entre el cel i la mar durant la prehistòria. En conjunt, il·lustren amb nitidesa un procés cultural únic i divergent en relació amb el seu entorn insular i mediterrani, que es va desenvolupar durant un llarg espai de temps i que ha estat identificat com la «cultura talaiòtica de Menorca».
Menorca Talaiòtica és també el terme amb què la població de l’illa reconeix avui dia orgullosament el conjunt de monuments i llocs de la seva prehistòria. Un terme sustentat en la percepció dels menorquins sobre la gran quantitat de talaiots o torres ciclòpies repartides per l’illa.
"L'odissea d'una cultura insular atrapada entre el cel i la mar"
Els vestigis arqueològics donen fe de la voluntat i capacitat d’aquelles societats menorquines a l’hora de modular les influències del món exterior, mantenint sempre els trets propis de la poderosa insularitat. Menorca Talaiòtica encarna així el caràcter cultural d’una illa que es va forjar durant la prehistòria en un petit territori apartat de les rutes principals de la Mediterrània, sent un protagonista d’excepció de l’odissea de les antigues cultures insulars del planeta que van evolucionar d’esquena a les influències externes durant llargs períodes de temps.
Els nombrosos jaciments prehistòrics, el divers ventall de tipologies constructives ciclòpies representades en el bé proposat i les restes de la cultura material, són testimoniatge excepcional de la gènesi i evolució d’un procés cultural divergent que es va desenvolupar en aquest limitat territori insular des de mitjan Edat del Bronze fins a l’ocàs d’aquesta cultura, amb l’ocupació romana de l’illa. Així i tot, en molts casos els assentaments van continuar sent utilitzats fins a l’època islàmica, i els monuments van ser preservats i respectats a través dels segles.
El bé alberga una rica i representativa mostra de monuments i llocs prehistòrics, inclosos assentaments, espais funeraris, santuaris i llocs sagrats. Entre aquests, destaquen amb llum pròpia determinades manifestacions excepcionals que són úniques i exclusives de Menorca, com ara les navetes d’enterrament, els santuaris de taula i les monumentals cases circulars, a més dels talaiots, convertits en estendards del patrimoni prehistòric menorquí. Aquestes construccions espectaculars testifiquen l’esforç colossal escomès per aquestes comunitats insulars en un reduït territori d’escassos recursos, i són expressió d’una tradició poderosa, imaginativa i original que mostra la capacitat col·lectiva d’aquells grups humans per desenvolupar obres ciclòpies excepcionals en simbiosi amb el seu entorn i úniques en el seu gènere.
Menorca Talaiòtica aporta també el testimoniatge excepcional d’una cultura prehistòrica insular associada al cel. Determinats monuments permeten il·lustrar la vigorosa relació que aquesta cultura mantenia amb el celatge. Aquest és el cas de les navetes funeràries i les taules, que mostren patrons d’orientació únics que els singularitzen respecte a altres cultures contemporànies de característiques similars.
"L'esperit de la insularitat que es va forjar durant la prehistòria a les petites illes apartades de les rutes principals de la Mediterrània"
Les nombroses obres de la prehistòria han conviscut harmoniosament en el bé amb tots els moments històrics de Menorca i els seus pobladors, mostrant un passat que ha continuat viu en tots els presents que han conformat la història de l’illa. Aquests vestigis de la prehistòria han persistit al llarg del temps i conviscut amb els seus habitants en totes les èpoques, marcant indeleblement el seu paisatge durant els darrers tres mil anys. Són, de fet, les peces angulars que monumentalitzen el territori del bé.
Els monuments i llocs arqueològics del bé s’insereixen avui en un paisatge mediterrani en mosaic ben conservat que posseeix trets molt similars als de la prehistòria. El valuós mosaic paisatgístic que envolta les monumentals construccions del passat és el resultat dels paisatges heretats del característic agroecosistema menorquí, que des de la prehistòria fins a l’actualitat manté la seva extraordinària capacitat de resiliència i s’inspira en pautes similars. Constitueix un paisatge únic que, a més, mostra l’excepcional persistència de les successives tradicions de la pedra, aportant en èpoques històriques expressions tan notables com l’excepcional malla de paret seca que abrigalla els atributs del bé i preserva l’esperit del lloc.
En conseqüència, Menorca Talaiòtica testimonia avui dia un cas excepcional de territori arqueològic i monumental viu, en el qual una gran diversitat i densitat de jaciments prehistòrics es manifesten i integren amb coherència en un context únic que permet recrear nítidament les relacions d’aquella cultura amb el medi, les connexions visuals i el seu sistema d’organització territorial.
En aquest context, els components i atributs del bé transmeten vigorosament l’esperit i la sensibilitat d’aquelles comunitats prehistòriques, així com la persistència en el temps de les seves obres. La seva visió de l’illa i el seu món constitueixen un llegat d’excepcional valor per a les generacions presents i futures.
El bé i, per extensió, tota l’illa representa així un dels àmbits més importants per a l’estudi de les civilitzacions prehistòriques a Europa i a la Mediterrània. Constitueix un llibre obert al coneixement dels processos d’adaptació de les antigues cultures als mitjans insulars i a l’ús imaginatiu i sostenible dels recursos limitats.