Bibliografia

AGUSTÍ, J., ESPESARTE, J. i PIÑERO, P., 2020. Dental Variation in the Endemic Dormouse Hypnomys Bate 1918 and its Implications for the Palaeogeographic Evolution of the Balearic Islands (Western Mediterranean) during the late Neogene-Quaternary. Historical Biology, pàg. 1-14. DOI 10.1080/08912963.2020.1852557.

ALCOVER, A., BOVER, P., ESCANDELL, M.J., LÓPEZ-GARÍ, J.M., MARLASCA, R. i RAMIS, D., 2004. Els superdepredadors de la fauna pleistocènica de Menorca i Formentera. Endins: publicació d’espeleologia, vol. 26, pàg. 53-57. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Endins/article/view/122498/169618

ALCOVER, A., LLABRÉS, M. i MORAGUES, L., 2000. Les Balears abans del humans. Palma: Sa Nostra, Caixa de Balears, Societat d’Història Natural de les Balears. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2000vol0/08.dir/MonografiesSHNB_2000vol008.pdf

ALCOVER, J.A., BOVER, P. i SEGUÍ, B., 1999. Una aproximació a la paleoecologia de les illes. A: J.A. ALCOVER i X. DEL HOYO (eds.), Ecologia de les illes. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears, Institut d’Estudis Baleàrics, Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, pàg. 169-204. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Mono graf/iesSHNB_/1999vol0/06p169.dir/MonografiesSHNB_1999vol006p169.pdf

ALCOVER, J.A., MOYA, S. i PONS-MOYÀ, J., 1981. Les Quimeres del Passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari de les Balears i Pitiüses. Palma: Moll.

ALCOVER, J.A., SANDERS, E.O. i SANCHIZ, B., 1984. El registro fósil de los sapos parteros (Anura, Discoglossidae) de Baleares. A: H. HEMMER i J.A. ALCOVER (eds.), Història Biològica del Ferreret, vol. Monografies Científiques, núm. 3, pàg. 109-121.

ALCOVER, J.A., SEGUÍ CAMPANER, B. i BOVER, P., 1999. Extinctions and Local Disappearances of Vertebrates in the Western Mediterranean Islands. A: R.D.E. MACPHEE (ed.), Extinctions in Near Time. Causes, Contexts and Consequences. New York: Kluwer Academic/Plenum Publishers, pàg. 165-188.

BOVER, P. i ALCOVER, J.A., 2003. Understanding Late Quaternary extinctions: the case of Myotragus balearicus (Bate, 1909). Journal of Biogeography, vol. 30, núm. 5, pàg. 771-781. DOI 10.1046/j.1365-2699.2003.00872.x.

BOVER, P., VALENZUELA, A., TORRES, E., COOPER, A., PONS, J. i ALCOVER, J.A., 2016. Closing the gap: New data on the last documented Myotragus and the first human evidence on Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean Sea). The Holocene, vol. 26, núm. 11, pàg. 1887-1891. DOI 10.1177/0959683616645945.

BURJACHS CASAS, F. i RIERA, S., 1996. Canvis vegetals i climàtics durant el Neolític a la façana mediterrànea ibèrica. Rubricatum: revista del Museu de Gavà, vol. I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra, 27-29 de març de 1995), pàg. 21-27. Disponible en:
https://www.academia.edu/2419023/Canvis_vegetals_i_climatics_durant_el_Neolitic_a _la_facana_mediterrania_iberica

GRAVES, W. i WALDREN, W.H., 1966. El yacimiento de Myotragus balearicus, en las cuevas de Son Muleta y su relación con los niveles arqueológicos de Mallorca. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, vol. 12, pàg. 51-60.

PANTALEÓN-CANO, J., ROURE, J.M. i PÉREZ-OBIOL, R., 2000. Evaluación de los impactos antrópicos y los cambios climáticos en el paisaje vegetal de las Islas Baleares durante los últimos 8000 años. A: V.M. GUERRERO y J.S. GORNÉS (eds.), Colonización humana en ambientes insulares : interacción con el medio y adaptación cultural, 2000, Palma: Universitat de les Illes Balears, pàg. 73-98.

PANTALEÓN-CANO, J., ROURE, J.M., YLL, E. i PÉREZ-OBIOL, P., 1996. Dinámica del paisaje vegetal durante el Neolítico en la vertiente mediterránea de la Península Ibérica e Islas Baleares. Rubricatum: revista del Museu de Gavà, vol. I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra, 27-29 de març de 1995), pàg. 29-34.

PÉREZ, M., 2002. Extinción de la fauna endémica y colonización humana de las grandes islas del Mediterráneo. A: E. BADAL, J. BERNABEU i B. MARTÍ (eds.), El paisaje en el Neolítico mediterráneo. Saguntum-PLAV, vol. Extra 5, pàg. 147-163. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/saguntumextra/article/view/10698

PÉREZ-OBIOL, P. i YLL, E., 2002. Quaternary palynology of Balearic Islands. A: M.B. RUIZ-ZAPATA (ed.), Proceedings of the Quaternary Climatic Changes and Environmental Crisis in the Mediterranean Region, pàg. 1-9.

PÉREZ-OBIOL, R., YLL, E.I., PANTALEÓN-CANO, J. i ROURE, J.M., 2002. Canvis en el paisatge vegetal de les Illes Balears durant el final del Quaternari. A: G.X. PONS y J.A. GUIJARRO (eds.), El canvi climàtic: passat, present i futur. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 9, pàg. 69-89. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2001vol0/09p069.dir/MonografiesSHNB_2001vol009p069.pdf

PICORNELL, L., 2012. Paisaje vegetal y comunidades prehistóricas y protohistóricas en Mallorca y Menorca (Illes Balears): una aproximación desde la antracología. Universitat de Barcelona. Disponible en: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/42648

QUINTANA, J., BOVER, P., RAMIS, D. i ALCOVER, J.A., 2003. Cronologia de la desaparició de Myotragus Balearicus Bate 1909 a Menorca. Endins: publicació d’espeleologia, pàg. 155-158. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/endins/index/assoc/Endins_2/003v25p1/55.dir/Endins_2003v25p155.pdf

RAMIS, D. i ALCOVER, J.A., 2004. Irrupción humana y extinción faunística en las grandes islas del Mediterráneo durante el Holoceno. Miscelánea en Homenaje a Emiliano Aguirre, vol. IV, núm. 4, pàg. 390-401.

SANDERS, E.O. i REUMER, J.W.F., 1984. The influence of prehistoric and Roman migrations on the vertebrate fauna of Menorca (Spain). A: W.H. WALDREN, R.M. CHAPMAN, J. LEWTHWAITE i R.C. KENNARD (eds.), The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 229, pàg. 119-144. Disponible en: https://sonfornes.mallorca.museum/wp-content/uploads/2019/05/T1-y-T2_petit.pdf

SEGUÍ, B., 1998. Successió estratigràfica d’aus en els rebliments càrstics de les Gimnèsies. Els ocells fòssils de Mallorca i de Menorca. Palma: Universitat de les Illes Balears.

SERVERA, G., RIERA, S., PICORNELL, L., MOFFA, P., LLERGO, Y., MALGOSA, A., GARCIA, A., MUS, M., GARCÍA, S. i CALVO, M., 2018. The onset of islandscapes in the Balearic Islands: A study-case of Addaia (northern Minorca, Spain). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, vol. 498, núm. 1, pàg. 9-23. DOI 10.1016/J.PALAEO.2018.02.015.

YLL, E.I., PÉREZ-OBIOL, R. i JULIÀ, R., 1994. Vegetational change in the Balearic Islands (Spain) during the Holocene. Historical Biology, vol. 9, pàg. 83-89. DOI 10.1080/10292389409380490.

YLL, E.I., PÉREZ-OBIOL, R., PANTALEÓN-CANO, J. i ROURE, J.M., 1995. Dinámica del paisaje vegetal en la vertiente mediterránea de la Península Ibérica e Islas Baleares desde el Tardiglaciar hasta el presente. A: T. ALEIXANDRE i A. PÉREZ-GONZÁLEZ (eds.), IX Reunión Nacional sobre Cuaternario. Reconstrucción de paleoambientes y cambios climáticos durante el Cuaternario. Madrid: CSIC, pàg. 319-328.

YLL, E.-I., PEREZ-OBIOL, R., PANTALEON-CANO, J. i ROURE, J.M., 1997. Palynological Evidence for Climatic Change and Human Activity during the Holocene on Minorca (Balearic Islands). Quaternary Research, vol. 48, núm. 3, pàg. 339-347. DOI 10.1006/qres.1997.1925.

YLL, R., PANTALEÓN-CANO, J., PÉREZ-OBIOL, R. i ROURE, J.M., 1999. Cambio climático y transformación del medio durante el Holoceno en las Islas Baleares. A: J. BERNABEU i T. OROZCO (eds.), II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Valencia: Universitat de València, pàg. 45-51. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/saguntumextra/article/view/2799/099-8594-1-PB.pdf

CASTRO-MARTÍNEZ, P.V., GILI, S., GONZÁLEZ, P., LULL, V., MICÓ, R. i RIHUETE, C., 1997. Radiocarbon Dating and the Prehistory of the Balearic Islands. Proceedings of the Prehistoric Society, vol. 63, pàg. 55-86. DOI 10.1017/S0079497X00002371.

CASTRO-MARTÍNEZ, P.V., LULL, V. i MICÓ, R., 1996. Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (c. 2800-900 cal ANE). Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 652.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1978. La prehistoria balear y sus dataciones absolutas. C-14 y Prehistoria de la Península Ibérica. Madrid: Fundación Juan March, pàg. 125-143.
MESTRES, J.S. i DE NICOLÁS, J.C., 1999. Contribución de la datación por radiocarbono al establecimiento de la cronología absoluta de la prehistoria menorquina. Caesaraugusta, núm. 73, pàg. 327-342.

MICÓ, R., 2005. Cronología absoluta y periodización de la prehistoria de las Islas Baleares. Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 1373.

PLANTALAMOR, L. y VAN STRYDONCK, M., 1997. La cronologia de la prehistòria de Menorca (noves datacions de C14). Museu de Menorca. Maó: Govern Balear, Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Treballs del Museu de Menorca.

WALDREN, W.H., 1991. Age determination, chronology and radiocarbon recalibration in the Balearic Islands. A W.H. WALDREN, J.A. ENSENYAT i R.C. KENNARD (eds.), IInd Deya Conference of Prehistory. Archaeological Techniques, Technology and Theory. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 574, pàg. 45-78.

WALDREN, W.H., 1992. Radiocarbon and other isotopic age determinations from the Balearic Islands. Deià: DAMARC, 26.

ALLENTOFT, M.E., SIKORA, M., SJÖGREN, K.-G., RASMUSSEN, S., RASMUSSEN, M., STENDERUP, J., DAMGAARD, P.B., SCHROEDER, H., AHLSTRÖM, T., VINNER, L., MALASPINAS, A.-S., MARGARYAN, A., HIGHAM, T., CHIVALL, D., LYNNERUP, N., HARVIG, L., BARON, J., CASA, P.D., DABROWSKI, P., DUFFY, P.R., EBEL, A.V., EPIMAKHOV, A., FREI, K., FURMANEK, M., GRALAK, T., GROMOV, A., GRONKIEWICZ, S., GRUPE, G., HAJDU, T., JARYSZ, R., KHARTANOVICH, V., KHOKHLOV, A., KISS, V., KOLÁR, J., KRIISKA, A., LASAK, I., LONGHI, C., MCGLYNN, G., MERKEVICIUS, A., MERKYTE, I., METSPALU, M., MKRTCHYAN, R., MOISEYEV, V., PAJA, L., PÁLFI, G., POKUTTA, D., POSPIESZNY, L., PRICE, T.D., SAAG, L., SABLIN, M., SHISHLINA, N., SMRCKA, V., SOENOV, V.I., SZEVERÉNYI, V., TÓTH, G., TRIFANOVA, S.V., VARUL, L., VICZE, M., YEPISKOPOSYAN, L., ZHITENEV, V., ORLANDO, L., SICHERITZ-PONTÉN, T., BRUNAK, S., NIELSEN, R., KRISTIANSEN, K. i WILLERSLEV, E., 2015. Population genomics of Bronze Age Eurasia. Nature, vol. 522, núm. 7555, pàg. 167-172. DOI 10.1038/nature14507.

ARANDA, G., 2015. Resistencia e involución social en las comunidades de la Edad del Bronce del sureste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, vol. 72, núm. 1, pàg. 126-144. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/695

ARAQUE, R., 2014. Social Organization in Nuragic Sardinia: Cultural Progress Without ‘Elites’? Cambridge Archaeological Journal, vol. 24, núm. 1, pàg. 141-161. DOI 10.1017/S095977431400002X.

BARANDIARÁN, I., MARTÍ, B., DEL RINCÓN, M.Á. i MAYA, J.L., 1998. Prehistoria de la Península Ibérica. Barcelona: Ariel.

BLANCO-GONZÁLEZ, A., LILLIOS, K.T., LÓPEZ-SÁEZ, J.A. i DRAKE, B.L., 2018. Cultural, Demographic and Environmental Dynamics of the Copper and Early Bronze Age in Iberia (3300–1500 BC): Towards an Interregional Multiproxy Comparison at the Time of the 4.2 ky BP Event. Journal of World Prehistory, vol. 31, núm. 1, pàg. 1-79. DOI 10.1007/s10963-018-9113-3.

BROODBANK, C., 2013. The making of the Middle Sea. A History of the Mediterranean from the Beggining to the emergence of the Classical World. Londres: Thames & Hudson.

CALVO, M., JAVALOYAS MOLINA, D., ALBERO, D., GARCIA, J. i GUERRERO, V.M., 2011. The Ways People Move: Mobility and Seascapes in the Balearic Islands during the Late Bronze Age (c.1400–850/800 BC). World Archaeology, vol. 43, pàg. 345-363. DOI 10.1080/00438243.2011.605840.

CAROZZA, L., BERGER, J.F., BURENS-CAROZZA, A. i MARCIGNY, C., 2015. Society and environment in Southern France from the 3rd millennium BC to the beginning of the 2nd millennium BC: 2200 BC a tipping point? A: H. MELLER, H.W. ARZ, R. JUNG i R. RISCH (eds.), 2200 BC - A climate breakdown as a couse for the collapse of the old world?. Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle 12, pàg. 335-364. Disponible en: https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01245488.

CHAPMAN, R.W., 1985. The later Prehistory of western Mediterranean Europe: Recent advances. A: F. WENDORF i A.E. CLOSE (eds.), Advances in Archaeology, vol. 4, pàg. 115-187.

CHERRY, J.F., 1981. Pattern and Process in the Earliest Colonization of the Mediterranean Islands. Proceedings of the Prehistoric Society, vol. 47, pàg. 41-68. DOI 10.1017/S0079497X00008859.

CHERRY, J.F., 1984. The initial colonization of the West Mediterranean islands in the light of island biogeography and paleogeograph. A: W.H. WALDREN, R.M. CHAPMAN, J.
LEWTHWAITE i R.C. KENNARD (eds.), The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 229, pàg. 7-23.

CHERRY, J.F. i LEPPARD, T., 2017. Patterning and Its Causation in the Pre-Neolithic Colonization of the Mediterranean Islands (Late Pleistocene to Early Holocene). The Journal of Island and Coastal Archaeology, vol. 13, núm. 2, pàg. 191-205. DOI 10.17863/CAM.9685.

COSTA, B. i FERNÁNDEZ, J.H., 1997. Ebusus Phoenissa et Poena: la isla de Ibiza en época fenicio-púnica. Espacio Tiempo y Forma. Serie I, Prehistoria y Arqueología, vol. 10, pàg. 391-445. Disponible en: http://revistas.uned.es/index.php/ETFI/article/view/4661

CUNLIFFE, B., 2019. Océano. Una historia de conectividad entre el Mediterráneo y el Atlántico desde la prehistoria al siglo XVI. Madrid: Desperta Ferro Ediciones.

DAWSON, H., 2014. Mediterranean Voyages - The Archaeology of Island Colonisation and Abandonment. Left Coast Press. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/244485143_Mediterranean_Voyages_-_The_Archaeology_of_Island_Colonisation_and_Abandonment.

DE NICOLÁS, J.C., 2015. Sobre un posible santuario con elementos fenicios en el centro geográfico de Menorca: Monte Toro. A: A. MARTÍNEZ i G. GRAZIANI (eds.), VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Formentera: Consell Insular de Formentera, pàg. 129-139. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2018/01/A13.pdf

EARLE, T., LING, J., UHNÉR, C., STOS-GALE, Z. i MELHEIM, L., 2015. The Political Economy and Metal Trade in Bronze Age Europe: Understanding Regional Variability in Terms of Comparative Advantages and Articulations. European Journal of Archaeology, vol. 18, núm. 4, pàg. 633-657. DOI 10.1179/1461957115Y.0000000008.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1985. Elementos de filiación campaniforme en las Islas Baleares: Valoración y significado cultural. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, vol. 12, pàg. 25-36. Disponible en: https://revistas.uam.es/cupauam/article/view/1475/1496

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1993. Relaciones exteriores de las Islas Baleares en tiempos prehistóricos. Cuadernos de arqueología marítima, núm. 2, pàg. 137-158.

FUNDONI, G., 2009. Le relazioni tra la Sardegna e la Penisola Iberica nei primi secoli del I millennio a.C.: le testimonianze nuragiche nella Penisola Iberica. Anales de Arqueología cordobesa, vol. 20, pàg. 11-34. Disponible en: https://www.uco.es/ucopress/ojs/index.php/anarcor/article/view/6946

GARRIDO-PENA, R., 2007. El fenómeno campaniforme: un siglo de debates sobre un enigma sin resolver. A: C. CACHO, R. MAICAS, M.I. MARTÍNEZ i J.A. MARTOS (eds.), Acercándonos al pasado: Prehistoria en 4 actos. Madrid: Museo Arqueológico Nacional, Ministerio de Cultura, pàg. 1-16. Disponible en: https://www.academia.edu/237581/El_fen%C3%B3meno_campaniforme_un_siglo_de_debates_sobre_un_enigma_sin_resolver.

GÓMEZ, F. i FUNDONI, G., 2010. Relaciones del Suroeste con el Mediterráneo en el Bronce Final (siglos XI-X a.C.): Huelva y la isla de Cerdeña. Anales de arqueología cordobesa, núm. 21, pàg. 17-56. Disponible en: https://helvia.uco.es/xmlui/handle/10396/15911

GÓMEZ, F. i MEDEROS, A., 2018. La reanudación de los intercambios entre el Mediterráneo Oriental y el Occidental después de la crisis del siglo XII AC. Un fragmento de cerámica a torno pintada del Heládico/Minoico Final IIIC en Huelva (1150-1050 AC). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, núm. 44, pàg. 115-131. Disponible en: https://revistas.uam.es/cupauam/article/view/10400/10515

GÓMEZ, F. i RUIZ, D., 2018. Colonización fenicia, Tarsis y Tarteso. La necesidad de nuevas interpretaciones. Homenaje a Juana Bedia. Consejería de Cultura, Junta de Andalucía. Huelva.

GÓMEZ-BELLARD, C., 1993. Relaciones comerciales en las Baleares entre los siglos VII y II a. C. Cuadernos de arqueología marítima, núm. 2, pàg. 159-174.

GUERRERO, V.M., CALVO, M. i SALVÀ, B., 2007. Insularity and the indigenous world on the periphery of the system. The Balearic Islands between the 6th and de 1st. BC. Journal of Roman Archaeology, pàg. 71-84. Disponible en: https://www.academia.edu/2777063/Insularity_and_the_indigenous_world_on_the_periphery_of_the_system._The_Balearic_Islands_between_the_6th_and_de_1st._BC

HAAK, W., LAZARIDIS, I., PATTERSON, N., ROHLAND, N., MALLICK, S., LLAMAS, B., BRANDT, G., NORDENFELT, S., HARNEY, E., STEWARDSON, K., FU, Q., MITTNIK, A., BÁNFFY, E., ECONOMOU, C., FRANCKEN, M., FRIEDERICH, S., PENA, R.G., HALLGREN, F., KHARTANOVICH, V., KHOKHLOV, A., KUNST, M., KUZNETSOV, P., MELLER, H., MOCHALOV, O., MOISEYEV, V., NICKLISCH, N., PICHLER, S.L., RISCH, R., ROJO GUERRA, M.A., ROTH, C., SZÉCSÉNYI-NAGY, A., WAHL, J., MEYER, M., KRAUSE, J., BROWN, D., ANTHONY, D., COOPER, A., ALT, K.W. i REICH, D., 2015. Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe. Nature, vol. 522, núm. 7555, pàg. 207-211. DOI: https://doi.org/10.1038/nature14317

HARDING, A.F., 2000. European Societies in the Bronze Age. Cambridge: Cambridge University Press. Cambridge World Archaeology.

HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2009. El comerç tardoarcaic a les illes Balears: vells problemes, dades recents, nous plantejaments. Mayurqa, vol. 33, pàg. 113-130. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/214598

JOVER, F.J. i LÓPEZ, J.A., 2016. Nuevas bases para el estudio de las comunidades campesinas de la Edad del Bronce en el Levante peninsular: el asentamiento de Terlinques (Villena, Alicante). Del Neolític a l’Edat de Bronze en el Meditarrani occidental: estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver. Museu de Prehistòria de València, pàg. 427-450. Disponible en: http://www.mupreva.es/web_mupreva_dedalo/publicaciones/864/es

KRISTIANSEN, K. i LARSSON, T.B., 2006. La emergencia de la sociedad del Bronce: Viajes, transmisiones y transformaciones. Barcelona: Bellaterra arqueología.

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2013. Political collapse and social change at the end of El Argar. A: H. MELLER, F. BERTEMES, H.R. BORK i R. RISCH (eds.), 1600 – Kultureller Umbruch im Schatten des Thera-Ausbruchs?. Halle, pàg. 283-302. Disponible en: https://www.academia.edu/30362007/Political_collapse_and_social_change_at_the_end_of_El_Argar.

PALOMO, A., TERRATS, N., OLIVA, M., RODRÍGUEZ, A. i MAJÓ, T., 2016. El complex arqueològic de Can Roqueta: un poblat paradigmàtic del bronze inicial a la Depressió Prelitoral Catalana. Arraona: revista d’història, pàg. 58-77. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/330092/0

PATTON, M., 1996. Islands in Time: Island Sociogeography and Mediterranean Prehistory. Londres: Routledge.

PAULSSON, B.S., 2019. Radiocarbon dates and Bayesian modeling support maritime diffusion model for megaliths in Europe. Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, núm. 9, pàg. 3460-3465. DOI 10.1073/pnas.1813268116.

PRADOS, F., 2001. Pasado, presente y futuro de las investigaciones sobre el mundo púnico: una revisión ante el nuevo milenio. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, vol. 27, pàg. 63-78. Disponible en: https://revistas.uam.es/cupauam/article/view/1241/1214

PRADOS, F. i JIMÉNEZ, H., 2017. Menorca entre fenicios y púnicos: una aproximación arqueológica desde la arquitectura defensiva. A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Monografías del CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25, pàg. 105-136. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/7-menorca.pdf.

RAMON, J., 2008. Eivissa fenícia i les comunitats indígenes del sud-est. A: A.D. GARCÍA, I. MORENO i F. GRACIA (eds.), Coll·loqui: Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. Alcanar, pàg. 39-53. Disponible en: https://www.academia.edu/1526444/Eivissa_fen%C3%ADcia_i_les_comunitats_ind%C3%ADgenes_del_sud_est.

SANMARTÍ, J., 2004. From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia. Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, vol. 35, núm. 1, pàg. 7-42. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145115

SCHUHMACHER, T.X. i BANERJEE, A., 2012. Procedencia e intercambio de marfil en el Calcolítico de la Península Ibérica. A: M. BORRELL, F. BORRELL, J. BOSCH, X. CLOP i M. MOLIST (eds.), Rubricatum: revista del Museu de Gavà. Gavà: Ajuntament de Gavà, pàg. 289-298. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269697

SMITH, A. i VAN DOMMELEN, P., 2018. Monumental Engagements: Cultural Interaction and Island Traditions in the West Mediterranean. A: A. KNODELL y T. LEPPARD (eds.), Regional approaches to society and complexity: studies in honor of John F. Cherry. Londres, Monographs in Mediterranean archaeology (Equinox Pub.), Disponible en: https://www.academia.edu/43326577/Monumental_Engagements_Cultural_Interaction_and_Island_Traditions_in_the_West_Mediterranean.

SMITH, A.J., 2020. Chapter 6. Balearic Indigeneity in a Global Mediterranean: Considering Circular Domestic Structures of Late Iron Age Menorca. A: J.M. GORDON i A. KOUREMENOS (eds.), Mediterranean Archaeologies of Insularity in an Age of Globalization. Oxbow, pàg. 151-177. Disponible en: https://www.academia.edu/43558278/Balearic_Indigeneity_in_a_Global_Mediterranean_Considering_Circular_Domestic_Structures_of_Late_Iron_Age_Menorca.

VIVES-FERRÁNDIZ, J., 2015. Mediterranean networks and material connections: a view from eastern Iberia and the Balearic Islands (12th-8th centuries BC). A: A. BABBI, F. BUBENHEIMER-ERHART, B. MARÍN-AGUILERA i S. MÜHL (eds.), The Mediterranean mirror. Cultural contacts in the Mediterranean Sea between 1200 and 750 B.C. International Post-doc and Young Researcher Conference Heidelberg, 6th-8th October 2012. Mainz: Verlag des Römisch Germanischen Zentralmuseums, pàg. 279-292. Disponible en: https://www.academia.edu/19642432/Mediterranean_networks_and_material_connections_a_view_from_eastern_Iberia_and_the_Balearic_Islands_12th_8th_centuries_BC_The_Mediterranean_Mirror_RGZM_20_2015_279_291.

ARMSTRONG, J., 1740. Historia de la Isla de Menorca. Menorca: Ediciones Nura. Colección Pauta, 5.

BINIMELIS, J.B., 1927. Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes. Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, Sacerdote natural de Mallorca. Dirigida a los ilustres Señores Jurados del Reino de Mallorca año 1593. José Tous. Palma.

CARTAILHAC, É., 1892. Monuments primitifs des îles Baléares. Toulouse: Édouard Privat. Disponible en: http://archive.org/details/monumentsprimit00cartgoog.

CHAMBERLIN, F., 1927. The Balearics and their peoples. Londres: John Lane.

DELLA MARMORA, A., 2008. Un viaje a Cerdeña pasando por Mallorca y Menorca (1833-1834). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, núm. 64, pàg. 329-354. Disponible en: https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/8v64p329.dir/BSAL_2008v64p329.pdf

FENN, W., 1950. Gráfica prehistórica de España y el origen de la cutura europea. Maó.

HABSBURG-LOTHRINGEN, L.S., 1890. Die Insel Menorca. Leipzig: Brockhaus.

HERNÁNDEZ-SANZ, F., 1908. Compendio de Geografía e Historia de Menorca. Maó: Establecimientos tipográficos de Bernat Fábregues.

MALUQUER DE MOTES, J., 1954. La Edad del Bronce en las Islas Baleares. A: R. MENÉNDEZ PIDAL (ed.), Historia de España, dirigida por R. Menéndez Pidal. Tomo I. Madrid: Espasa-Calpe, pàg. 717-751.

RAMIS I RAMIS, J., 1818. Antigüedades célticas de la isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Edición Facsímil de 1969. Maó.

ALCOVER, A., RAMIS, D., COLL, J. i TRIAS, M., 2001. Bases per al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors humans i la naturalesa de les Balears. Endins: publicació d’espeleologia, núm. 24, pàg. 5-57. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Endins/article/view/105629

BURJACHS, F., PÉREZ-OBIOL, R., PICORNELL-GELABERT, L., REVELLES, J., SERVERA-VIVES, G., EXPÓSITO, I. i YLL, E., 2017. Overview of environmental changes and human colonization in the Balearic Islands (Western Mediterranean) and their impacts on vegetation composition during the Holocene. Journal of Archaeological Science: Reports, vol. 12, pàg. 845-859. DOI 10.1016/J.JASREP.2016.09.018.

CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2002. Los inicios de la metalurgia en Baleares. El Calcolítico (c. 2500-1700 cal. BC). Palma: El Tall.

CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2011. De los primeros indicios de ocupación humana en las Baleares hasta la Edad del Bronce. A: M. CALVO i A. ARGÜELLES (eds.), Calvià. Patrimonio Cultural. Fundación Calvià. Palma de Mallorca: s.n., pàg. 63-88. Disponible en: http://www.calvia.com/servlet/model.web.ShowDoc?KDOCUMENTACIO=38265&TABLENAME=WEB.DOCUMENTACIO&pageProcessKey=LOADINGDOCUMENT&ts=1523363736076

CALVO, M. i MANGADO, X., 2003. Anàlisi de la indústria lítica del sepulcre megalític d’Alcaidús. A: L. PLANTALAMOR i J. MARQUÈS (eds.), El sepulcre d’Alcaidús. Maó: s.n., Treballs del Museu de Menorca, 26, pàg. 305-311.

CALVO, M., SALVÀ, B. i GUERRERO, V.M., 2002. Los orígenes del poblamiento balear: una discusión no acabada. Complutum, vol. 13, pàg. 159-191. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/CMPL0202110159A

CHERRY, J.F. i LEPPARD, T.P., 2018. The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late? Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, vol. 49, núm. 1, pàg. 49-70. DOI 10.1344/Pyrenae2018.vol49num1.2

ENSENYAT, J.A., 1991. Island colonisation in the Western Mediterranean: the Balearic Islands. A: W.H. WALDREN, J.A. ENSENYAT i R.C. KENNARD (eds.), IInd Deya Conference of Prehistory. Archaeological Techniques, Technology and Theory. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 573, pàg. 251-266.

FERNANDES, D.M., MITTNIK, A., OLALDE, I., LAZARIDIS, I., CHERONET, O., ROHLAND, N., MALLICK, S., BERNARDOS, R., BROOMANDKHOSHBACHT, N., CARLSSON, J., CULLETON, B.J., FERRY, M., GAMARRA, B., LARI, M., MAH, M., MICHEL, M., MODI, A., NOVAK, M., OPPENHEIMER, J., SIRAK, K.A., STEWARDSON, K., MANDL, K., SCHATTKE, C., ÖZDOGAN, K.T., LUCCI, M., GASPERETTI, G., CANDILIO, F., SALIS, G., VAI, S., CAMARÓS, E., CALÒ, C., CATALANO, G., CUETO, M., FORGIA, V., LOZANO, M., MARINI, E., MICHELETTI, M., MICCICHÈ, R.M., PALOMBO, M.R., RAMIS, D., SCHIMMENTI, V., SUREDA, P., TEIRA, L., TESCHLER-NICOLA, M., KENNETT, D.J., LALUEZA-FOX, C., PATTERSON, N., SINEO, L., COPPA, A., CARAMELLI, D., PINHASI, R. i REICH, D., 2020. The spread of steppe and Iranian-related ancestry in the islands of the western Mediterranean. Nature Ecology & Evolution, vol. 4, núm. 3, pàg. 334-345. DOI 10.1038/s41559-020-1102-0.

FULLOLA, J.M., CALVO, M., MANGADO, X., RITA, C., GUAL, J.M. i DANELIAN, T., 2005. La indústria lítica de Binimel·là (Mercadal, Menorca), indicio de la primera ocupación humana de la isla de Menorca. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, núm. 30, pàg. 45-78. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/122726

GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2006. An island decides: megalithic burial rites on Menorca. Antiquity, vol. 80, núm. 310, pàg. 829-842. DOI 10.1017/S0003598X0009445X.

GÓMEZ-BELLARD, C., 1995. The first colonization of Ibiza and Formentera (Balearic Islands, Spain): Some more islands out of the stream? World Archaeology, vol. 26, núm. 3, pàg. 442-455. DOI 10.1080/00438243.1995.9980286.

GUERRERO, V.M., 1999. Rectificaciones y nuevos enfoques al tránsito de la caza-recolección a una economía productora en Baleares. A: J. BERNABEU i T. OROZCO (eds.), II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Valencia: Universitat de València, pàg. 565-570. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/saguntumextra/article/view/2825/2404

GUERRERO, V.M., 2002. The Balearic Islands: Prehistoric Colonization of the Furthest Mediterranean Islands from the Mainland. Journal of Mediterranean Archaeology, vol. 14, núm. 2, pàg. 136-158. DOI 10.1558/jmea.v14i2.136.

GUERRERO, V.M. i CALVO, M., 2004. Els orígens del poblament prehistòric a les illes Balears. A: E. BELENGUER (ed.), Història de les Illes Balears. Barcelona: Edicions 62, pàg. 26-32.

LEÓN, M.J., 2004. Anàlisi de la indústria lítica de Sant Tomàs. A: L. PLANTALAMOR, J. MARQUÈS, F. GARCÍA i A. PUERTAS (eds.), Sant Tomàs (Es Migjorn Gran) L’hipogeu amb façana megalítica. Museu de Menorca. Maó. Treballs del Museu de Menorca, 28, pàg. 45-47.

LÓPEZ, A., 2000. El poblament inicial de l’Illa de Menorca. A: V.M. GUERRERO i J.S. GORNÉS (eds.), Colonización humana en ambientes insulares: interacción con el medio y adaptación cultural. Universitat de les Illes Balears, pàg. 195-214.

PAULSSON, B.S., 2019. Radiocarbon dates and Bayesian modeling support maritime diffusion model for megaliths in Europe. Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, núm. 9, pàg. 3460-3465. DOI 10.1073/pnas.1813268116.

PLANTALAMOR, L., 1976. Algunas consideraciones sobre los sepulcros megalíticos de Menorca. Sautuola. Sautuola, vol. 2, pàg. 157-173.

PLANTALAMOR, L., 1990. La arquitectura pretalayótica de Menorca en relación a las construcciones del Languedoc Oriental. In Le Chalcolithique en Languedoc. Ses relations extra-regionaels. Colloque International Hommage au Dr. Jean Bernal (Saint-Mathieu-de-Tréviers, Herault, 1990). Herault: Archéologie en Languedoc, pàg. 307-314.

PLANTALAMOR, L., 2002. Fulles amb llengüeta calcolítiques en l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses. A: C. FERRANDO (ed.), Homenatge a Guillem Rosselló Bordoy. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura, Govern de les Illes Balears, pàg. 733-743.

PLANTALAMOR, L., ANGLADA, M. i FERRER, A., 2012. Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l’illa de Menorca: Elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l’exterior. A: M. BORRELL, F. BORREL, J. BOSCH i M. MOLIST (eds.), Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII–III millenni aC). Gavà., pàg. 433-440. Disponible en: https://www.academia.edu/5111647/Els_aixovars_dels_sepulcres_col_lectius_de_lilla_de_Menorca_elements_de_tradici%C3%B3_neol%C3%ADtica_i_calcol%C3%ADtica_i_evid%C3%A8ncies_de_relacions_amb_lexterior.

PLANTALAMOR, L. i RITA, C., 1982. Tres cuevas de la Edad del Bronce en la zona occidental de Menorca. Ampurias, vol. 44, pàg. 1-16. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/download/118164/288209/0

RAMIS, D., 2010. From colonisation to habitation: Early cultural adaptations in the Balearic Bronze Age. A: P. VAN DOMMELEN i A.B. KNAPP (eds.), Material Connections in the Ancient Mediterranean. Mobility, Materiality and Mediterranean Identities. Londres: Routledge, pàg. 64-84. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/264977537_From_Colonisation_to_Habitation_Early_Cultural_Adaptations_in_the_Balearic_Bronze_Age.

RAMIS, D., ALCOVER, J.A., COLL, J. i TRIAS, M., 2002. The Chronology of the First Settlement of the Balearic Islands. Journal of Mediterranean Archaeology, vol. 15, núm. 1, pàg. 3-24. DOI 10.1558/jmea.v15i1.3.

RITA, C., 1987. Evolución de la cultura pretalayotica menorquina a través de los yacimientos de Morellet y Son Mercer de Baix. Atti del II convegno di studi ‘Un millennio di relazioni fra la Sardegna ei paesi del Mediterraneo’, Selargius-Cagliari, 27-30 novembre 1986. S.l.: s.n., pàg. 547-555.

RITA, C. i TOPP, C., 1988. The Evolution of the Minorcan Pretalayotic Culture as Evidenced by the Sites of Morellet and Son Mercer de Baix. Proceedings of the Prehistoric Society, vol. 54, pàg. 241-247. DOI 10.1017/S0079497X00005843.

ROSSELLÓ-BORDOY, G., PLANTALAMOR, L. i LÓPEZ, A., 1980. Excavaciones arqueológicas en Torre d’en Gaumes (Alayor, Menorca). I: la sepultura megalítica de Ses Roques Llises. Noticiario arqueológico hispánico, vol. 8, pàg. 71-138.

VALENZUELA, A. i ALCOVER, J.A., 2013. Documenting Introductions: The Earliest Evidence for the Presence of Dog (Canis familiaris Linnaeus 1758) in the Prehistory of the Balearic Islands. The Journal of Island and Coastal Archaeology, vol. 8, núm. 3, pàg. 422-435. DOI 10.1080/15564894.2013.810677.

VAN STRYDONCK, M. i BOUDIN, M., 2008. Son Olivaret: les datacions d’un jaciment problemàtic i sorprenent. A: L. PLANTALAMOR, S. VILLALONGA i J. MARQUÈS (eds.), Monument funerari de Son Olivaret. Museu de Menorca. Maó. Treballs del Museu de Menorca, 30, pàg. 343-349.

VAN STRYDONCK, M. i MAES, A., 2001. Les datacions i les anàlisis isotòpiques de Biniai Nou. A: L. PLANTALAMOR i J. MARQUÈS (eds.), Biniai Nou: El megalitisme mediterrani a Menorca. Museu de Menorca. Maó. Treballs del Museu de Menorca, 24, pàg. 163-174.

WALDREN, W.H., ENSENYAT, J.A. i ORVAY, J., 2002. New coals on old fires: the question of Early Balearic Island Settlement. A: W. WALDREN i J.A. ENSENYAT (eds.), World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1095, pàg. 68-90.
 

ANGLADA, M., FERRER, A., RAMIS, D. i SALAS, M., 2012. Resultats preliminars del projecte Entre Illes: el cas dels jaciments de Sa Ferradura (Manacor) i Cala Morell (Ciutadella). A: M. RIERA i J. CARDELL (eds.), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear, pàg. 51-58. Disponible en: https://www.academia.edu/19369852/Resultats_preliminars_del_projecte_Entre_Illes_el_cas_dels_jaciments_de_Sa_Ferradura_Manacor_i_Cala_Morell_Ciutadella_.

ANGLADA, M., FERRER, A., RAMIS, D. i SALAS, M., 2015. Les llars de foc en els caps costaners de Sa Ferradura (Manacor) i Es Coll de Cala Morell (Ciutadella). A: C. ANDREU, C. FERRANDO i O. PONS (eds.), L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, pàg. 59-72. Disponible en: https://www.academia.edu/19425195/Les_llars_de_foc_en_els_caps_costaners_de_Sa_Ferradura_Manacor_i_Es_Coll_de_Cala_Morell_Ciutadella_

ANGLADA, M., FERRER, A., RAMIS, D., SALAS, M., VAN STRYDONCK, M., LEÓN, M.J. i PLANTALAMOR, L., 2017. Dating Prehistoric Fortified Coastal Sites in the Balearic Islands. Radiocarbon, vol. 59, núm. 5, pàg. 1251-1262. DOI 10.1017/RDC.2017.51.

ANGLADA, M., LEÓN, M.J., RAMIS, D. i SALAS, M., 2019. Promontoris i murades: Els assentaments constaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 4.

DEPALMAS, A. i PLANTALAMOR, L., 2003. La ceramica pertalaiotica a Minorca in relazione con la Sardegna e l’area orientale del Mediterraneo occidentale. Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae, pàg. 53-64.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1991. La transición hacia la cultura talayótica en Menorca. Trabajos de Prehistoria, vol. 48, pàg. 37-50. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/512

FORNÉS, J., JAVALOYAS, D., SALVÀ, B., BELENGUER, C., MATES, F., SERVERA, G. i OLIVER, L., 2009. Más que una casa. Los navetiformes de la Edad del Bronce Balear. A: M.C. BELARTE (ed.), L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·leni aC). Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), vol. 11, pàg. 323-330. Disponible en: http://www.amicsclosos.cat/documents/articles/mas-que-una-casa.pdf

GARCÍA, D., 1998. Caracterització de ceràmica pretalaiòtica de l’illa de Menorca mitjançant la datació per termoluminescència. Maó: Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Govern Balear/ Institut Menorquí d’Estudis. Treballs del Museu de Menorca, 18.

GOMILA, J., 1976. Estudio de una naveta de habitación de Son Mercer de Baix, Menorca. Mayurqa, pàg. 271-286. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/1976v15p/271.dir/Mayurqa_1976v15p271.pdf

GORNÉS, J.S., GUAL, J.M., LÓPEZ, A. i DE NICOLÁS, J.C., 1992. Nous monuments funeraris del món pretalaiòtic de Menorca. A: G. ROSSELLÓ-BORDOY (ed.), La prehistòria de les illes de la Mediterrània occidental: X Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, pàg. 419-442.

GUAL, J.M., LÓPEZ, A. i PLANTALAMOR, L., 1991. Trebalúger: un exemple de la perduració de l’hábitat a la prehistòria de Menorca. Meloussa, vol. 2, pàg.157-162.

JUAN, G. i PLANTALAMOR, L., 1997. Memòria de les excavacions a la naveta de Cala Blanca. 1986-1993. Maó: Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 21.

PLANTALAMOR, L., 1975. La naveta clariana. Estudio de los materiales. Mayurqa, vol. 14, pàg. 231-245. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/117574

PLANTALAMOR, L. i ANGLADA, J., 1978. Excavacions a les navetes d’habitació de Clariana (Ciutadella, Menorca). Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, núm. 1, pàg. 205-207.

RAMIS, D. i ANGLADA, M., 2012. Una aproximació a l’explotació dels recursos faunístics a Menorca durant l’edat del Bronze: la naveta de cala Blanca (Ciutadella). Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, núm. 55, pàg. 175-197. Disponible en: https://raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/276747

SALVÀ, B., CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2002. La Edad del Bronce balear (c.1700-100/900 BC). Desarrollo de la complejidad social. Complutum, vol. 13, pàg. 193-219. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/CMPL0202110193A/29696

SALVÀ, B., CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2004. L’edat del bronze a les illes. La cultura naviforme. A: E. BELENGUER (ed.), Història de les Illes Balears. Volum I. De la Prehistòria i l’Antiguitat al Món Clàssic. Barcelona: Edicions 62, pàg. 56-89.

SUREDA, P., CAMARÓS, E., CUETO, M., TEIRA, L.C., ACEITUNO, F.J., ALBERO, D., ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ, E., BOFILL, M., LÓPEZ-DÓRIGA, I., MARÍN, D., MASCLANS, A., PICORNELL, L., REVELLES, J. i BURJACHS, F., 2017. Surviving on the isle of Formentera (Balearic Islands): Adaptation of economic behaviour by Bronze Age first settlers to an extreme insular environment. Journal of Archaeological Science: Reports, vol. 12, pàg. 860-875. DOI 10.1016/j.jasrep.2016.08.016.

VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M., ERVYNCK, A., ORVAY, J. i BORMS, H., 2005. Spatial and temporal variation of dietary habits during the prehistory of the Balearic Islands as reflected by 14C, d15N and d13C analyses on human and animal bones. Mayurqa, vol. 30, pàg. 523-542. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/122745/169898
 
 

ARRIBAS, A., 1987. La culture talaiotique des Baléares. Bulletin de la Société des Sciences Historiques et Naturelles de Corse, núm. 625, pàg. 359-377.

CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2011. La Cultura Talayótica. A: M. CALVO y A. AGUARELLES (eds.), Calvià, patrimonio cultural. Calvià, pàg. 89-112. Disponible en: http://www.calvia.com/servlet/model.web.ShowDoc?KDOCUMENTACIO=38266&TABLENAME=WEB.DOCUMENTACIO&pageProcessKey=LOADINGDOCUMENT&ts=1523363758219

CALVO, M. i SALVÀ, B., 1997. El bronze final a les Balears: la transició cap a la cultura Talaiòtica. Associació per a la Revitalització de Centres Antics - ARCA. Quaderns ARCA.

DEPALMAS, A., 2014. New Data from Fortified Coastal Settlement of Cap de Forma, Mahon, Menorca (Balearic Islands). Radiocarbon, vol. 56, núm. 2, pàg. 425-437. DOI 10.2458/56.17169.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1987. Relaciones entre la Península Ibérica, Islas Baleares y Cerdeña durante el Bronce Medio y Final. La Sardegna nel Mediterráneo tra il secondo e il primo millennio a.C. Atti del II Convengo di studi «Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo». Selargius-Cagliari, 27-30 novembre 1986. Cagliari: Amministrazione Provinciale di Cagliari, Assessorato alla Cultura, pàg. 479-492.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1991. La transición hacia la cultura talayótica en Menorca. Trabajos de Prehistoria, vol. 48, pàg. 37-50. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/512

GORNÉS, J.S. i GUAL, J.M., 2001. La Cultura Talaiòtica. A: J.M. VIDAL (ed.), Enciclopedia de Menorca. Història I: dels inicis del poblement a l’època talaiòtica. Maó: Obra Cultural de Menorca.

GROSJEAN, R., 1961. Les Baléares et leurs rapports avec la Méditerranée Occidentale. Impressions sur la civilisation talayotique. L’Antropologie, vol. 65, pàg. 491-501.

GUERRERO, V. M., 2008. El Bronce Final en las Baleares. Intercambios en la antesala de la colonización fenicia del archipiélago. A: S. CELESTINO, N. RABEL i X.L. ARMADA (eds.), Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico: (siglos XII-VII ane): la precolonización a debate. Madrid: Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, CSIC, pàg. 183-218.

GUERRERO, V.M., 1995. Una sociedad en estadio de jefatura (Chiefdoms). La Cultura talayótica Balear. A: W.H. WALDREN, J.A. ENSENYAT i R.C. KENNARD (eds.). Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 611, pàg. 295-313.

GUERRERO, V.M., CALVO, M., GARCIA, J. i GORNÉS, J.S., 2007. Prehistoria de las Islas Baleares: Registro arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 1690.

GUERRERO, V.M., CALVO, M. i GORNÉS, J.S., 2006. El poblamiento prehistórico de las Islas Baleares. Desde los orígenes al final de la Edad del Bronce. Palma de Mallorca: El Mundo-El Día de Baleares. Historia de las Islas Baleares.

SALVÀ, B. y HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2009. Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro: de la sociedad Naviforme a la Talayótica. A: M. del C. BELARTE (ed.), Actes de la IV Reunió internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007). Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, pàg. 299-322. Disponible en: http://amicsclosos.cat/documents/articles/espacios-domesticos-edad-bronce-hierro.pdf

SUREDA, P., 2012. Interacción y cambio social en las Islas Baleares durante el Bronce Final. Un punto de partida. A: M.E. AUBET i P. SUREDA (eds.), Actas del Seminario internacional celebrado en la Universidad Pompeu Fabra el 28 y 29 de marzo de 2012. Barcelona, pàg. 87-105. DOI 10.13039/501100002809.


Arquitectura civil: els talaiots

ANGLADA, M., FERRER, A., PLANTALAMOR, L., RAMIS, D. i VAN STRYDONCK, M., 2012. Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales del segundo milenio CAL BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca). Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae: International Journal of Archaeology, vol. X, pàg. 23-44. Disponible en: https://www.academia.edu/5122692/Arquitectura_monumental_y_complejidad_social_a_partir_de_finales_del_segundo_milenio_CAL_BC_el_edificio_sur_del_sector_oeste_de_Cornia_Nou_Menorca_

ANGLADA, M., FERRER, A., PLANTALAMOR, L., RAMIS, D. i VAN STRYDONCK, M., 2013. La sucesión de ocupaciones entre el Calcolítico y la Edad Media en el yacimiento de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares). Espacio Tiempo y Forma, núm. 6, pàg. 267-296.  Disponible en: http://revistas.uned.es/index.php/ETFI/article/view/10773

ANGLADA, M., FERRER, A., RIUDAVETS, I., VAN STRYDONCK, M., PICORNELL, L., RAMIS, D., RUIZ, R. i MOLL, I., en prensa. The wooden beams of the Talayot 1 at Sant Agustí Vell (Menorca): Taxonomical identification and radiocarbon dating. Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental. Maó.

ARAMBURU-ZABALA, F.J. i LÓPEZ-QUESADA, M., 1996. Los talayots cuadrados de Mallorca. Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, vol. 17, pàg. 183-196. Disponible en: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/44964

CALVO, M., 2009. Reflexiones en torno a los esquemas de racionalidad espacial reflejados en el paisaje durante la Prehistoria de Mallorca. Pyrenae, pàg. 37-78. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/196398

CALVO, M., SALVÀ, B. i GUERRERO, V.M.G., 2001. Arquitectura ciclópea del Bronce balear: análisis morfofuncional y desarrollo secuencial. Palma: El Tall.

COLL, J., 1997. Arquitectura ritual versus arquitectura doméstica en la cultura talaiótica. La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni. Palma de Mallorca, pàg. 467-482.

DE CET, M., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2017. Migration and integration during the Bronze and Iron Ages: the case of Menorca. A: H. MELLER, F. DAIM, J. KRAUSE i R. RISCH (eds.), Migration und Integration von der Urgeschichte bis zum Mittelalter (9. Mitteldeutscher Archäologentag)/Migration and integration from prehistory to the Middle Ages (9th Archaeological Conference of Central Germany). Halle, pàg. 145-167. Disponible en:
https://www.academia.edu/36544153/Migration_and_integration_during_the_Bronze_and_Iron_Ages_the_case_of_Menorca.

FERRER, A., ANGLADA, M. i PLANTALAMOR, L., 2014. Desenterrant el passat: Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Museu de Menorca. Consell Insular de Menorca. Govern de les Illes Balears. Maó.

FERRER, A., ANGLADA, M. i RAMIS, D., 2020. Las técnicas constructivas de piedra en seco en Menorca durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro y su continuidad. XVI Congreso internacional & workshop sobre la piedra seca. Ciutadella de Menorca: Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, pàg. 83-100.

FERRER, A. i RIUDAVETS, I., en prensa. The same name for two different realities: The talayots of Menorca and Mallorca. Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental.

GALMÉS, A., 2015. Visibilidad y percepción en la construcción de un paisaje Prehistórico. El caso de Calviá (Mallorca, Islas Baleares). Complutum, vol. 26, núm. 1, pàg. 173-188. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/49346

GASULL, P., LLULL, V. i SANAHUJA, M.E., 1981. Procesos de trabajo en la construcción del talaiot no 1 de Son Fornés (Montuiri-Mallorca). Pyrenae, pàg. 211-229. Disponible en: http://sonfornes.mallorca.museum/wp-content/uploads/2017/04/Gasull_et_al_1981-Pyrenae_t1.pdf

GASULL, P., LULL, V. i SANAHUJA, M.E., 1984a. Estudio comparativo de los Talaiots n. 1 y 2 de Son Fornés (Montuiri-Mallorca). A: W.H. WALDREN, R.M. CHAPMAN, J.
LEWTHWAITE i R.C. KENNARD (eds.), The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 229, pàg. 1239-1257. Disponible en: https://sonfornes.mallorca.museum/wp-content/uploads/2019/05/T1-y-T2_petit.pdf.

GASULL, P., LULL, V. i SANAHUJA, M.E., 1984b. Son Fornes I: La Fase Talayótica. Ensayo de reconstrucción socio-económica de una comunidad prehistórica de la isla de Mallorca. Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 209.

GUERRERO, V.M., GORNÉS, J.S., HERNÁNDEZ -GASCH, J., DE NICOLÁS, J.C., MORALES, J., MORALES, A. i PINO, B., 2007. Avanç de les investigacions arqueològiques realitzades a l’assentament de Biniparratx Petit (Sant Lluís). L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passat. Consell Insular de Menorca. Maó. Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 9-52. Disponible en: https://www.academia.edu/4108225/2007_Investigacions_arqueol%C3%B2giques_a_Biniparratx_Petit_Sant_Llu%C3%ADs_Guerrero_V_Gorn%C3%A9s_S_Hern%C3%A1ndez_J_Nicol%C3%A1s_Joan_de_Morales_J_Morales_A_Pino_B_A_L_Arqueologia_a_Menorca_Eina_per_al_coneixement_del_passat_Patrimoni_Hist%C3%B2ric_i_Cultural_no_3_CIM_Pgs_9_51_Ma%C3%B3.

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2001. La prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca). Fundació Son Fornés. Montuïri. Disponible en: https://www.academia.edu/7768754/La_prehistoria_de_las_islas_Baleares_y_el_yacimiento_de_Son_Forn%C3%A9s_Montuiri_Mallorca_

MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J., 1935. Elementos para un estudio de la cultura de los talayots en Menorca. Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, vol. 14, núm. I, pàg. 5-66.

MASCARÓ-PASARIUS, J., 1959. Talayots con más de un portal de ingreso. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, vol. XXXI, pàg. 580-583.

PLANTALAMOR, L., PONS, J. i FERRER, A., 2011. Resultats preliminars de les excavacions al talaiot est de Cornia Nou (Maó). A: J. GUAL (ed.), III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Maó: Consell Insular de Menorca, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 131-138. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2012/12/11-Plantalamor-Pons-i-Ferrer.pdf

PONS I HOMAR, G., 1997. Anàlisi espacial del poblament al pretalaiòtic final i al talaiòtic I de Mallorca (s. XIX-VII a.C.). Universitat de Barcelona.

RITA, C., FERRER, A. i GUAL, J.M., 2018. La obra de Joan Ramis i Ramis y el estado actual de la investigación sobre la prehistoria de Menorca: lo que ha quedado y lo que no. A:
D. PONS (ed.), Antigüedades célticas de la isla de Menorca, de Joan Ramis i Ramis. Maó: Consell Insular de Menorca, pàg. 195-242.

ROSSELLÓ-BORDOY, G., 1962. Excavaciones en Es Vincle Vell (Palma de Mallorca). Ministerio de Educación Nacional. Dirección General de Bellas Artes. Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Excavaciones arqueológicas en España, 15.

ROSSELLÓ-BORDOY, G. y CAMPS, J., 1973. Las excavaciones de Son Oms (Mallorca) 1969-1971. Crónica del XII Congreso Arqueológico Nacional. Jaén, pàg. 301-306.


Arquitectura funerària i creences

COLL, J., 1989. La evolución del ritual funerario en la Cultura Talaiótica. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

DE NICOLÁS, J.C., 1988. El jaciment funerari de Sa Cova dels Ossos (Sa Torre Nova, Es Migjorn) i la metal·lúrgia del plom als darrers segles de la cultura talaiòtica de Menorca. Meloussa, vol. 1, pàg. 9-52.

FULLOLA, J., GUERRERO, V.M., PETIT, M.A., CALVO, M., MALGOSA, A., ARMENTANO, N., ARNAU, P., CHO, S., ESTEVE, X., FADRIQUE, T., GALTÉS, I., GARCÍA, E., FORNÉS, J., JORDANA, X., PEDRO, M., RIERA, J., SINTES, E. i ZUBILLAGA, M., 2008. La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en la prehistòria de les Balears. Unicum, vol. 7, pàg. 10-20. Disponible en: https://raco.cat/index.php/UNICUM/article/view/290246

FULLOLA, J., GUERRERO, V.M., PETIT, M.À., MALGOSA, A., ARMENTANO, N., ARNAU, P., CHO, S., ESTEVE, X., FADRIQUE, T., GALTÉS, I., GARCIA, E., FORNÉS, J., JORDANA, X., PEDRO, M., RIERA, J., SINTES, E. i ZUBILLAGA, M., 2007. La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un avanç. L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passat. Consell Insular de Menorca. Maó, Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 95-109. Disponible en: https://www.academia.edu/4108225/2007_Investigacions_arqueol%C3%B2giques_a_Biniparratx_Petit_Sant_Llu%C3%ADs_Guerrero_V_Gorn%C3%A9s_S_Hern%C3%A1ndez_J_Nicol%C3%A1s_Joan_de_Morales_J_Morales_A_Pino_B_A_L_Arqueologia_a_Menorca_Eina_per_al_coneixement_del_passat_Patrimoni_Hist%C3%B2ric_i_Cultural_no_3_CIM_Pgs_9_51_Ma%C3%B3.

GORNÉS, J.S., 1996. Arqueología de la muerte y cambio social: Análisis e interpretación de la necrópolis de Cales Coves, Menorca. Complutum, vol. 7, pàg. 91-103. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/CMPL9696130091A

GORNÉS, J.S., 2016. Sociedad y cambio en Menorca: sistematización de los contextos arqueológicos de las navetas funerarias entre el 1400 y el 850 cal ANE. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en: http://www.tdx.cat/handle/10803/396184.

GORNÉS, J.S., 2017. Continuidad y cambio en las prácticas funerarias del bronce final y primera edad del hierro en Menorca. E-Spania: Revue électronique d’études hispaniques médiévales, núm. 28. Disponible en: https://journals.openedition.org/e-spania/27157

GORNÉS, J.S., 2019. La Naveta des Tudons: Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 2.

GORNÉS, J.S. i GUAL, J., 2000. Los enterramientos en ataudes del hipogeo XXI de Calacoves. Congresso Internazionale «L’Hipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali». Sassari-Oristano, pàg. 573-590. Disponible en: https://www.academia.edu/5537992/2000._Los_enterramientos_en_ataudes_del_hipogeo_XXI_de_Calacoves._Amb_J._Gual_a_Congresso_Internazionale_LHipogeismo_nel_Mediterraneo_origini_sviluppo_quadri_culturali_Sassari_Cagliari_23-28_maig_1994._Vol_II._pgs._573-590._Sassari-Oristano.

GORNÉS, J.S. i GUAL, J.M., 2018. L’hipogeu XXI de la Necròpolis de Calescoves. Universitat de les Illes Balears. Palma: Edicions UIB. Series Monográficas Materialidades, 2.

GORNÉS, J.S., GUAL, J.M. i GÓMEZ, J.L., 2006. Avanç dels contexts arqueològics i de la cronologia absoluta de l’hipogeu XXI de Calascovas. Mayurqa, vol. 31, pàg. 165-181. Disponible en: https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2006v31p/165.dir/Mayurqa_2006v31p165.pdf

JAVALOYAS, D., PICORNELL, L. i SERVERA, G., 2008. Plantas y fenomenología de la muerte durante el Bronce medio y final en Menorca. Actas de las I Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica: Dialogando con la cultura material, vol. I, pàg. 207-212. Disponible en: https://www.academia.edu/717905/Plantas_y_Fenomenolog%C3%ADa_de_la_Muerte_durante_el_Bronce_Medio_y_Final_en_Menorca

LLULL, V., MICÓ, R.M., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2004. Los botones con perforación en “V” de Es Forat de Ses Aritges (Ciutadella, Menorca): implicaciones económicas y rituales. Revista de Menorca, vol. 88, núm. I, pàg. 65-88. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/340862

LULL, V., MICÓ, R. i RIHUETE, C., 2014. Rituales funerarios en Menorca durante la Edad del Bronce. A: E. GUERRA DOCE i J. FERNÁNDEZ MANZANO (eds.), La Muerte en la Prehistoria Ibérica. Valladolid, Studia Archaeologica, pàg. 137-154. Disponible en: https://www.academia.edu/7203904/Rituales_funerarios_en_Menorca_durante_la_Edad_del_Bronce.

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 1999. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca y Sa Nostra. Maó.

LULL, V., RISCH, R., MICÓ, R. i RIHUETE, C., 2013. Taphonomy and funerary practice in collective cemeteries. A Prehistoric case from Menorca (Balearic Islands, Spain). A: M.C.
LOZADA i B. O’DONNABHAIN (eds.), The Dead Tell Tales: Essays in Honor of Jane E. Buikstra. Los Angeles: Costen Institute of Archaeology Press, University of California, Monograph 76, pàg. 154-161. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/230680333_Taphonomical_study_of_the_anthropological_remains_from_Cova_Des_Pas_Minorca.

MICÓ, R., 2005. Towards a definition of politico-ideological practices in the prehistory of Minorca (the Balearic islands): The wooden carvings from Mussol Cave. Journal of Social Archaeology, vol. 5, núm. 2, pàg. 276-299. DOI 10.1177/1469605305053370.

SERVERA, G., RIERA, S., MIRAS, Y., PICORNELL, L., ARMENTANO, N., ALLUÉ, E., ESTEVE, X. i BOI, M., 2009. Les plantes et la mort au Bronze Final sur l’Île de Minorque (Baléares, Espagne): usage des plantes, offrandes funéraires et symbolisme dans la nécropole collective de la grotte de «Cova des Pas». Prospectives en Paleontologie et Palynologie, XXI Congrès APLF. Lille: APLF, pàg. 2-4.

SINTES, E. i LEÓN, M.J., 2019. Que la terra et sigui lleu: una història de la mort a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 3.

VAN STRYDONCK, M., 2020. 45 años de investigación fisico-química sobre los enterramientos en cal de Menorca y Mallorca. 1975-2020. Leuven: Peeters Publishers.

VENY, C., 1974. Anotaciones sobre la cronología de las Navetas de Menorca. Trabajos de Prehistoria, vol. 31, pàg. 101-142.

VENY, C., 1976. Dos cuevas del Bronce Antiguo de Menorca y su incidencia en las navetas. Trabajos de Prehistoria, vol. 33, pàg. 227-248.

VENY, C., 1982. La naveta de la Cova. Trabajos de Prehistoria, vol. 39, núm. 1, pàg. 73-136.

VENY, C., 1987. Las navetas de Menorca. A: G. LILLIU (ed.), La Sardegna nel Mediterraneo tra il bronzo medio e il bronzo recente (XVI-XIII Sec. A.C.). Atti del II Convegno di studi «Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i paesi del Mediterraneo». Cagliari: Edizioni Della Torre, pàg. 443-472.


Ceràmica

ALBERO, D., GARCIA, J., JAVALOYAS, D. i CALVO, M., 2011. Cultura material, habitus, espacio y movilidad en el archipiélago Balear durante el Bronce Final I (c.1400-1100 BC). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, núm. 67, pàg. 15-38. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3857455.pdf

ANDREU, G., BADIA, M., GÓMEZ-GRAS, D., LULL, V., MICÓ, R., MARTÍN-MARTÍN, J., PALOMAR, B., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2007. El desarrollo de la alfarería prehistórica en Menorca: Una primera aproximación. L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passat. Consell Insular de Menorca. Maó, Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 125-141. Disponible en:
https://www.academia.edu/1992306/ANDREU_G_BADIA_M_G%C3%93MEA_GRAS_D_LULL_V_MIC%C3%93_R_MART%C3%8DN_MART%C3%8DN_J_D_PALOMAR_B_RIHUETE_HERRADA_C_y_RISCH_R_2006_El_desarrollo_de_la_alfarer%C3%ADa_prehist%C3%B3rica_en_Menorca_una_primera_aproximaci%C3%B3n_lArqueologia_a_Menorca_eina_per_al_coneixement_del_passat_Consell_insular_de_Menorca_pp_125_141

BLANCO, A., 2015. Emulación decorativa y cerámicas ancestrales. Posibles fuentes de inspiración de las alfareras meseteñas de la Edad del Bronce. Zephyrvs, vol. 76, pàg. 39-56. DOI 10.14201/zephyrus2015763956.

DEPALMAS, A., PLANTALAMOR, L. i PONS, J., 2017. I materiali pretalaiotici e talaiotici di Sa Creu d’En Ramis (Maó, Minorca, Spagna). Istituto italiano di preistoria e protostoria - Torrossa. Rivista di Scienze Preistoriche, vol. LXVII, pàg. 297-319.

FERRER, A., 2021. Elementos iconográficos en Menorca durante el segundo y primer milenios a.C.: aspectos sociales e ideológicos. SPAL. Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla, vol. 2, núm. 30.2, pàg. 47-73. Disponible en: https://revistascientificas.us.es/index.php/spal/article/view/12352/16794

GARCÍA, D., MOLERA, J. i VENDRELL, M., 2001. Caracterització de ceràmiques prehistòriques de l’illa de Menorca. Maó: Govern Balear, Conselleria d’Educació i Cultura. Treballs del Museu de Menorca, 23.

LULL, V. i MICÓ, R., 1999. Análisis morfométrico y tecnológico de la cerámica funeraria de la Cova des Càrritx. A: V. LULL, MICÓ, RAFAEL, C. RIHUETE i R. RISCH (eds.), Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca. Maó, pàg. 581-624.

LULL, V., MICÓ, RAFAEL, PALOMAR, B., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2008. Cerámica talayótica: la producción alfarera mallorquina entre ca. 900 y 550 antes de nuestra era. Barcelona: Edicions Bellaterra.

PLANTALAMOR, L., 1975. La naveta clariana. Estudio de los materiales. Mayurqa, vol. 14, pàg. 231-245. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/117574

PLANTALAMOR, L. i RITA, C., 1979. Enciclopèdia de Menorca: Arqueologia. Maó: Obra Cultural de Menorca.

SANTAELLA, S., 2019. Anàlisi morfotecnològica del conjunt ceràmic del forn de sa Talaia de Torrepetxina Nova (Ciutadella, Menorca). Revista de Menorca, vol. 98, pàg. 93-137. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/368907/462743


Indústria lítica i òssia

ALONSO, N., 2015. Moliendo en íbero, moliendo en griego: aculturación y resistencia tecnológica en el Mediterráneo occidental durante la Edad del Hierro. Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, vol. 15, pàg. 23-36. Disponible a: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/57684

ANGLADA, M., FERRER, A. i PLANTALAMOR, L., 2013. Objetos para la otra vida: La colección Humbert Ferrer. Museu de Menorca, Consell Insular de Menorca, Govern de les Illes Balears. Menorca.

ANGLADA, M., FERRER, A. i RAMIS, D., 2018. Aprovechamiento de recursos geológicos durante la prehistoria de Menorca. A: A. RODRÍGUEZ, G.X. PONS y F. DE PABLO (eds.), Guía de Geología de Menorca. Itinerarios naturales y culturales. Maó: Consell Insular de Menorca, Institut Menorquí d’Estudis, pàg. 187-210. Disponible a : https://www.researchgate.net/publication/348393228_Aprovechamiento_de_recursos_geologicos_durante_la_prehistoria_de_Menorca

FERRER, A., 2011. El procesado de los cereales en Menorca (Islas Baleares, España) durante la Edad del Hierro. Una aproximación a partir de la etnología y la arqueología experimental. A: A. MORGADO, J. BAENA i D. GARCÍA (eds.), La investigación experimental aplicada a la Arqueología. Granada, pàg. 179-184.

FERRER, A., ANGLADA, M. i PLANTALAMOR, L., 2014. Desenterrant el passat: Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Museu de Menorca. Consell Insular de Menorca. Govern de les Illes Balears. Maó.

RISCH, R., 1999. La industria lítica de la Cova des Mussol: determinación geológica y estudio funcional. A: V. LULL, R. MICÓ, C. RIHUETE i R. RISCH (eds.), La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. S.l.: Consell Insular de Menorca, pàg. 455-458.


Metal·lúrgia

ANGLADA, M., FERRER, A. i PLANTALAMOR, L., 2013. Objetos para la otra vida: La colección Humbert Ferrer. Museu de Menorca, Consell Insular de Menorca, Govern de les Illes Balears. Menorca.

CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2002. Los inicios de la metalurgia en Baleares. El Calcolítico (c. 2500-1700 cal. BC). Palma: El Tall.

DE NICOLÁS, J.C., 1985. El molde de fundición de Ses Tavernes (Ciutadella) y las hachas de bronce menorquinas. Revista de Menorca, vol. 76, pàg. 147-172. Disponible en: https://www.academia.edu/1494919/El_molde_de_fundici%C3%B3n_de_Ses_Tavernes_Ciutadella_y_las_hachas_de_bronce_menorquinas

DELIBES DE CASTRO, G. i FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1988. Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las Islas Baleares. Valladolid: Universidad de Valladolid. Secretariado de publicaciones. Studia Archaeologica.

GORNÉS, J.S., 2017. Los colgantes bicónicos en la prehistoria de Menorca. MATerialidadeS. Perspectivas actuales en cultura material, vol. 5, pàg. 74-90. Disponible en: https://edicions.uib.cat/ojs/index.php/Materialidades/article/view/395

HERNÁNDEZ-GASCH, J., 1995. Les espirals de ferro de la cultura talaiòtica. Els exemplars de Son Real i l’Illa dels Porros (Santa Margalida, Mallorca). Fonaments, vol. 9, pàg. 277-298. Disponible en: https://www.academia.edu/6465319/Les_espirals_de_ferro_de_la_cultura_talai%C3%B2tica_Els_exemplars_de_Son_Real_i_lIlla_dels_Porros_Santa_Margalida_Mallorca_

HUNT, M.A., LLULL, B.R., PERELLÓ, L., PERELLÓ, D. i SALVÀ, B., 2013. Sa Mitjalluna: minería prehistórica de cobre en Illa den Colom (Mahón, Menorca). De re metallica (Madrid): revista de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, núm. 21, pàg. 45-57. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4520975.pdf

HUNT, M.A., LLULL ESTARELLAS, B., PERELLÓ MATEO, L. i SALVÀ, B., 2014. Aprovechamiento de recursos cupríferos en la Edad del Bronce de Menorca: la mina de Sa Mitja Lluna (Illa den Colom). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, vol. 24, pàg. 85-109. Disponible en: https://revistaseug.ugr.es/index.php/cpag/article/view/4089

LLULL, B., PERELLÓ, L., GUERRERO, V.M., FULLOLA, J.M., PETIT, M.À. i CALVO, M., 2019. Caracterización isotópica y elemental de los metales de Cova des Pas (Ferreries, Menorca). Una necrópolis de transición del Bronce Final al Hierro. Trabajos de Prehistoria, vol. 76, núm. 1, pàg. 102-119. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/799/823

MONTERO, I., GORNÉS, J.S., DE NICOLÁS, J.C. i GUAL, J.M., 2005. Aproximación a la metalurgia prehistórica de Menorca entre el 2000 y el 650 cal AC. Mayurqa, vol. 30, pàg. 289-306. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2005v30p/289.dir/Mayurqa_2005v30p289.pdf

PLANTALAMOR, L., SASTRE, J. i VILLALONGA, S., 2009. Les llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Revista Randa, vol. 62, núm. Volumen dedicado a Miscel·lània Gabriel Llompart, II, pàg. 5-29.

RAMIS, D., 2014. Early island exploitations: productive and subsistence strategies in the prehistoric Balearic Islands. A: B. KNAPP y P. VAN DOMMELEN (eds.), The Cambridge Prehistory of the Bronze and Iron Age Mediterranean. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 40-56. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/278019717_Early_Island_Exploitations_Productive_and_Subsistence_Strategies_on_the_Prehistoric_Balearic_Islands.

SALVÀ, B., 2010. Cambio tecnológico en la metalurgia de las Baleares (Calcolítico y Edad del Bronce) (1). Trabajos de Prehistoria, vol. 67, núm. 2, pàg. 349-357. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/331/332

SALVÀ, B., 2013. Arqueometal•lúrgia com a reflex de l’estratificació social a les Illes Balears. Universitat de Barcelona. Disponible en: http://www.tdx.cat/handle/10803/133597.

SALVÀ, B., LLULL ESTARELLAS, B., PERELLÓ MATEO, L. i ROVIRA LLORENS, S., 2010. Aproximación a la metalurgia prehistórica de las Baleares: estudio analítico de minerales cupríferos de Menorca. A: M.E. SAIZ, R. LÓPEZ, M.A. CANO i J.C. CALVO (eds.), VIII Congreso Ibérico de Arqueometría, pàg. 183-196. Disponible en: http://www.segeda.net/8cia/pdf/08_2_Metales_Salva.pdf

SALVÀ, B., PERELLÓ MATEO, L. i LLULL ESTARELLAS, B., 2018. Metalurgia prehistórica en las Islas Baleares. Cambios y continuidades. La Préhistoire et la Protohistoire des îles Méditerranée Occidentale. Matières premières, circulation, expérimentation et traditions techniques. Sassari: s.n., pàg. 69-98. Disponible en: https://www.academia.edu/38019294/METALURGIA_PREHIST%C3%93RICA_EN_LAS_ISLAS_BALEARES_CAMBIOS_Y_CONTINUIDADES.

Altres

RAMIS, D., ANGLADA, M., FERRER, A., PLANTALAMOR, L. i STRYDONCK, M.V., 2017. Faunal Introductions to the Balearic Islands in the Early 1st Millennium Cal BC. Radiocarbon, vol. 59, núm. 5, pàg. 1415-1423. DOI 10.1017/RDC.2017.79.

CALVO, M. i GUERRERO, V.M., 2011. La Cultura Postalayótica (650-550/123 a.C.). A: M. CALVO i A. AGUARELLES (eds.), Calvià, patrimonio cultural. Calvià, pàg. 113-146. Disponible en:
http://www.calvia.com/servlet/model.web.ShowDoc?KDOCUMENTACIO=38267&TABLENAME=WEB.DOCUMENTACIO&pageProcessKey=LOADINGDOCUMENT&ts=1523363775583

CASTRILLO, M., 2005. Fenicis i púnics a Menorca: vint-i-cinc anys d’investigació i noves dades aportades per les àmfores feniciopúniques a l’illa. A: J. RAMON (ed.), Fenicis i púnics als Països Catalans. Fonaments, vol. 12, pàg. 149-168.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1976. La fase final de la prehistoria de Menorca y los primeros contactos con el mundo clásico. Revista de Menorca, núm. 67, pàg. 5-34.

GORNÉS, J.S., GUAL, J.M. i LÓPEZ, A., 1992. La colonització púnica a les Balears: una visió crítica. A: G. ROSSELLÓ-BORDOY (ed.), La prehistòria de les illes de la Mediterrània occidental: X Jornades d’Estudis Històrics Locals: Palma de Mallorca del 29 al 31 d’octubre de 1991. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, pàg. 443-452.

GUERRERO, V.M., CALVO, M. i GORNÉS, J.S., 2006. Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro. La cultura talayótica y postalayótica. Palma de Mallorca: El Mundo-El Día de Baleares. Historia de las Islas Baleares.

GUERRERO, V.M., CALVO, M. i SALVÀ, B., 2002. La cultura talayótica una sociedad de la edad del hierro en la periferia de la colonización fenicia. Complutum, vol. 13, pàg. 221-258. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/CMPL0202110221A

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2002. Social and ideological changes in the Balearic Islands during the Later Prehistory. A: W.H. WALDREN i J.A. ENSENYAT (eds.), World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1095, pàg. 117-126. Disponible en: https://www.academia.edu/2425046/Social_and_ideological_changes_in_the_Balearic_islands_during_prehistory.

RAMON, J., 2017. Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las islas Baleares. A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 41-84. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/5-pecios.pdf.


Arquitectura civil: els grans poblats

CARBONELL, M., CORRAL, B., FERRER, A., RIUDAVETS, I., DE SALORT, C., LARA, C. i PONS, J., 2015. Les excavacions arqueològiques al pati davanter del Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Menorca). Estudi preliminar d’alguns dels materials. A: A. MARTÍNEZ i G. GRAZIANI (eds.), VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Formentera: Consell Insular de Formentera, pàg. 91-99. Disponible en: https://www.academia.edu/19796925/Les_excavacions_arqueol%C3%B2giques_al_pati_davanter_del_Cercle_7_de_Torre_den_Galm%C3%A9s_Menorca_._Estudi_preliminar_dalguns_dels_materials.

DE NICOLÁS, J.C., 1995. Casa talaiòtica de Biniparratxet Petit. Aena-Aeropuerto de Menorca. Maó.

FERRER, A., JUAN, G., LARA, C. i PONS, J., 2011. El jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Cercle 7. A: J. GUAL (ed.), III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Maó: Consell Insular de Menorca, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 108-118. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2012/12/08-Juan-i-Pons.pdf

FERRER, A., JUAN, G., LARA, C., PONS, J. i SINTES, E., 2008. Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca): avançament de resultats. Randa, núm. 61, pàg. 11-27.

FERRER, A., LARA, C., PONS, J., CARBONELL, M., RIUDAVETS, I., CORRAL, B. i VAN STRYDONCK, M., en prensa. Last phases of growth of menorcan settlements during the Second Iron Age: chronology of the construction and abandonment of Circle 7 at Torre d’en Galmés (Alaior). Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental. Menorca.

GOLDBERG, P. i PÉREZ-JUEZ, A., 2018. The Hidden Record at Torre d’en Galmés, Menorca. Accounts from Soil Micromorphological Analysis. Pyrenae, vol. 49, núm. 1, pàg. 71-97. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/335580

HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2011. Privatització i diversificació de l’espai domèstic en la societat balear de l’edat del ferro. A: J. GUAL (ed.), III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Maó: Consell Insular de Menorca, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 43-62. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2012/12/04-Hern%C3%A1ndez-Gasch.pdf.

JUAN, G. i PONS, J., 2007. Excavació i restauració d’un cercle d’habitació talaiòtic a Torre d’en Galmés. L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passa. Consell Insular de Menorca. Maó. Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 165-184.

PÉREZ-JUEZ, A., WISEMAN, J., GOLDBERG, P., HANSEN, J., MULLEN, K., OSTOVICH, M., PAYNE, C., GORNÉS, J.S., CABANES, D., EUBA, I., MORALES, J.V., MORÍN, J. i LÓPEZ-FRAILE, F.J., 2007. El uso del espacio doméstico de una estructura del Talayótico final: excavación de la casa 2 del yacimiento de Torre d’en Galmés, Alaior 2003-2006. L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passa. Consell Insular de Menorca. Maó. Patrimoni Històric i Cultural, pàg. 53-74.

PONS, J., 2016. Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en: http://www.tdx.cat/handle/10803/399295.

RUIZ-ZAPATERO, G., LORRIO, A. i MARTÍN, M., 1986. Casas redondas y rectangulares de la Edad del Hierro: aproximación a un anàlisis comparativo del espacio doméstico. Arqueología espacial. Del Bronce Final a Época Ibérica. Teruel, pàg. 79-101. Disponible en: https://www.academia.edu/11612958/Casas_redondas_y_rectangulares_de_la_Edad_del_Hierro_aproximación_a_un_análisis_comparativo_del_espacio_doméstico.

SALVÀ, B. i HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2009. Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro: de la sociedad Naviforme a la Talayótica. A: M. del C. BELARTE (ed.), Actes de la IV Reunió internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007). Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, pàg. 299-322. Disponible en: http://amicsclosos.cat/documents/articles/espacios-domesticos-edad-bronce-hierro.pdf.

SERRA, M.L., 1961a. De arqueología menorquina: círculos. Revista de Menorca, vol. 73, núm. 3, pàg. 65-74.

SERRA, M.L., 1961b. Limpieza y excavación de la estación talayótica de Alcaidús (Menorca). Actas del VI Congreso Nacional de Arqueología (Oviedo, 1959). Oviedo: Universidad de Zaragoza, pàg. 122-125.

SINTES, E. i ISBERT, F., 2009. Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac: una unidad doméstica del siglo II ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmès. Patrimonio cultural de España, vol. 1, pàg. 251-260. Disponible en: https://www.academia.edu/460327/Investigaci%C3%B3n_arqueol%C3%B3gica_y_puesta_en_valor_del_Recinto_Cartailhac_Una_unidad_dom%C3%A9stica_del_siglo_II_ANE_en_el_poblado_talay%C3%B3tico_de_Torre_den_Galm%C3%A9s?auto=download

SINTES, E. i VILLALONGA, S., 2012. Redescobrint Trepucó: restauració i reinterpretació de la galeria i el barri sud de Margaret Murray. Actes de les IV Jornades d’arqueologia de les Illes Balears: actes de les jornades realitzades a Eivissa els dies 1 i 2 d’octubre de 2010. Eivissa: Vessants, Arqueologia i Cultura SL, pàg. 35-42. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2012/12/4.pdf.

TORRES, O., 2016. De arqueología menorquina: Maria Lluïsa Serra Belabre y los círculos talayóticos de Sant Vicenç d’Alcaidús (Alaior, Menorca). Panta Rei, núm. 1, pàg. 19-36. Disponible en: https://revistas.um.es/pantarei/article/view/447691

TORRES, O., 2017. «Cercles menorquins»: aproximación a la influencia de la arquitectura púnica en las viviendas postalayóticas de Menorca. Menorca entre fenicis i púnics. Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 231-243. Disponible en: https://www.academia.edu/34565499/Cercles_menorquins_aproximaci%C3%B3n_a_la_influencia_de_la_arquitectura_p%C3%BAnica_en_las_viviendas_postalay%C3%B3ticas_de_Menorca.

TORRES, O., 2020. Vida cotidiana en la periferia púnica: hábitat y grupos domésticos en la Mallorca y Menorca postalayóticas (VI-II a.n.e.). A: S. CELESTINO i E. RODRÍGUEZ (eds.), Un viaje entre el Oriente y el Occidente del Mediterráneo. Mérida., pàg. 659-671. Disponible en: https://www.academia.edu/44138337/Vida_cotidiana_en_la_periferia_p%C3%BAnica_h%C3%A1bitat_y_grupos_dom%C3%A9sticos_en_la_Mallorca_y_Menorca_postalay%C3%B3ticas_VI_II_a_n_e_.

TORRES, O. i DE NICOLÁS, J.C., 2020. La casa de l’aeroport: una vivienda paradigmática de la Menorca Protohistórica y romana (ss. IV a.n.e. - II a.n.e. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, vol. 30, pàg. 459-478. Disponible en: https://revistaseug.ugr.es/index.php/cpag/article/view/15388


Arquitectura cultual: els recintes de taula

ALBERO, D., 2009. Análisis arquitectónico de los recintos de taula de la isla de Menorca: significación técnica y simbólica de los parámetros constructivos. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, núm. 33, pàg. 77-94. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/214596

ALBERO, D. i GORNÉS, J.S., 2011. Cultura material de los recintos de taula: la cerámica. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 345-364.

ANGLADA, M., BRAVO, C. y RIUDAVETS, I., en prensa. A protohistoric sanctuary in Menorca: The taula enclosure of Sa Cudia Cremada. Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental. Menorca.

DE NICOLÁS, J.C., 2015. Aproximación a los cultos púnicos en las taulas menorquinas. A: C. ANDREU, C. FERRANDO i O. PONS (eds.), L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, pàg. 265-284. Disponible en: https://www.academia.edu/18070091/Aproximaci%C3%B3n_a_los_cultos_p%C3%BAnicos_en_las_taulas_menorquinas.

DE NICOLÁS, J.C., GORNÉS, J.S. i GUAL, J., 2017. Indicis d’un santuari púnico-talaiòtic en el poblat de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca). A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ y J.J.
MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i Púnics. Menorca: Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 157-179. Disponible en: https://www.academia.edu/31622248/Indicis_dun_santuari_p%C3%BAnico_talai%C3%B2tic_en_el_poblat_de_Biniparratx_Petit_Sant_Llu%C3%ADs_Menorca_.

FENN, W., 1943. Las «taulas» de la isla de Menorca. Revista de Menorca, vol.34, pàg. 97-105. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346447

FENN, W., 1945. Las «taulas» de la isla de Menorca II. Revista de Menorca, vol. 36, pàg. 257-269. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346894

FENN, W., 1946. Las «taulas» de la isla de Menorca III. Revista de Menorca, vol. 37, pàg. 59-78. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346529

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1981. Taulas de Menorca. Revista de Arqueología, vol. 4, pàg. 7-13.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1982. Las taulas. A: J. MASCARÓ-PASSARIUS (ed.), Geografia e Historia de Menorca. Ciutadella: Al·les Artes Gràficas, pàg. 321-383.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 2009. El poblado de Torralba d’en Salort (Alaior-Menorca). Fundació Illes Balears.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., WALDREN, W.H. i SANDERS, E.O., 1995. Función y significado de las taulas: el caso de Torralba d’en Salort. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 611, pàg. 122-129.

FERRER, A., RIUDAVETS, I., REMOLINS, G. i BRAVO, C., 2020. Puertas hacia el mundo simbólico: una nueva propuesta interpretativa acerca de los recintos de taula de Menorca. Complutum, vol. 31, núm. 1, pàg. 139-158. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/71653

GORNÉS, J.S., 1997. Reflexiones en torno al simbolismo tauromorfo en la Prehistória de Menorca. Meloussa, vol. 4, pàg. 57-64.

GORNÉS, J.S., 2008. Nuevas aportaciones a los contextos arqueológicos y a la cronología de los santuarios de taula de Menorca. Congreso Internacional Saturnia Tellus, Escuela Española de Arqueología en Roma. Roma, pàg. 489-506. Disponible en: https://www.academia.edu/4108293/2008_Nuevas_aportaciones_a_los_contextos_arqueol%C3%B3gicos_y_a_la_cronolog%C3%ADa_de_los_santuarios_de_taula_de_Menorca_Congreso_Internacional_Saturnia_Tellus_Escuela_Espa%C3%B1ola_de_Arqueolog%C3%ADa_en_Roma_Roma_Noviembre_de_2004_pgs_489_506.

GUAL, J.M. i PLANTALAMOR, L., 1997. La taula de Binissafullet. Meloussa, vol. 4, pàg. 35-47.

IBÁÑEZ, V., 1998. Taulas de Menorca: análisis geométrico. Revista de Arqueología, vol. 209, pàg. 12-23.

MASCARÓ, C., 2016. Plantes silvestres comestibles de Menorca. Maó: GOB Menorca.

MASCARÓ-PASARIUS, J., 1969. La taula como símbolo taurolátrico. X Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza: Secretaría General, pàg. 117-126.

MURRAY, M.A., 1932. Cambridge Excavations in Menorca. Trapucó Part I. Londres: Imp. Wightman & Co.

MURRAY, M.A., 1933. Excavaciones en Menorca. Trapucó. Revista de Menorca, vol. 32, pàg. 169-241. Disponible en: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346378

MURRAY, M.A., 1934. Cambridge Excavations in Menorca. Sa Torreta. Londres: Imp. Wightman & Co.

MURRAY, M.A., 1938. Cambridge Excavations in Menorca. Trapucó Part II. Londres: Imp. Wightman & Co.

NIVEAU-DE-VILLEDARY, A.M., 2017. Nuevos datos sobre la evolución formal y estilística de los pebeteros en forma de cabeza femenina. A propósito del ejemplar de Torralba d’en Salord (Alaior, Menorca). A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i Púnics. Menorca: Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 87-106. Disponible en: https://www.academia.edu/31574677/Nuevos_datos_sobre_la_evoluci%C3%B3n_formal_y_estil%C3%ADstica_de_los_pebeteros_en_forma_de_cabeza_femenina_A_prop%C3%B3sito_del_ejemplar_de_Toralba_den_Salord_Alaior_Menorca_2017_.

PLANTALAMOR, L., 1986. El santuario de So na Caçana y las relaciones con el Mediterráneo Central y Occidental. A: AAVV (ed.), Atti del II Convegno di studi “Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i paesi del Mediterraneo: Selargius-Cagliari, novembre 1986. Selargius-Cagliari: Stef, pàg. 533-546.

PLANTALAMOR, L., 1997. Ubicació topográfica de les taules i santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. Meloussa, vol. 4, pàg. 15-34.

RITA, C., 1997. Simbologia de la deessa mare a les taules menorquines. Meloussa, vol. 4, pàg. 49-55.

RIUDAVETS, I., 2011. Una figureta de bronze d’Imhotep a Torre d’en Galmés (Menorca), en: Nilus, Butlletí oficial de la Societat Catalana d’Egiptologia, Barcelona, 2011. Nilus, Butlletí oficial de la Societat Catalana d’Egiptologia, vol. 20, pàg. 14-17.

RIUDAVETS, I. y BRAVO, C., 2020. Torralba d’en Salort: Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 5.

ROSSELLÓ-BORDOY, G., 1984. Excavaciones Arqueológicas en Torre d’en Gaumés (Alayor, Menorca). El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (Campañas 1974, 1975 y 1977). Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. 19, pàg. 105-179.

ROSSELLÓ-BORDOY, G., SÁNCHEZ-CUENCA, R. i MONTANER Y ALONSO, P., 1974. Imhotep, hijo de Ptah. Mayurqa, vol. 12, pàg. 123-142.  Disponible en: https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/1974v12p/123.dir/Mayurqa_1974v12p123.pdf

TORRES, A., OBRADOR CURSACH, B. i DE NICOLÁS, J.C., 2017. Ba’al Hammon, Caelestis y el dios del plenilunio en el santuario con taula de Son Catlar (Ciutadella de Menorca). A:
F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 245-275. Disponible en: https://www.academia.edu/31622017/Baal-Hammon_Caelestis_y_el_dios_del_plenilunio_en_el_santuario_con_taula_de_Son_Catlar_Ciutadella_de_Menorca_.


Arquitectura funerària i creences

DE NICOLÁS, J.C. i PONS, M.À., 2017. Enterraments en cista vora la mar a Salairó, Es Mercadal, una nova tipologia de jaciments funeraris del talaiòtic final de Menorca. A: M. ANGLADA, M. RIERA i A. MARTÍNEZ (eds.), VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears: (Maó, 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2016). Maó: Consell Insular de Menorca, pàg.  179-188. Disponible en: http://seccioarqueologia.cdlbalears.es/wp-content/uploads/2020/03/20-1.pdf

GORNÉS, J.S., 1996. Arqueología de la muerte y cambio social: Análisis e interpretación de la necrópolis de Cales Coves, Menorca. Complutum, vol. 7, pàg.  91-103. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/CMPL9696130091A

JUAN, G., 1999. Les coves 9 i 10 de Cala Morell i els seus patis. Mayurqa, vol. 25, pàg.  43-58. Disponible a:  http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/1999v25p/043.dir/Mayurqa_1999v25p043.pdf

SÁNCHEZ, E., ORFILA, M., GUTIÉRREZ, M. i MARÍN, P., 2016. La Cova dels Jurats de Calescoves (Alaior, Menorca). ¿Un santuario rupestre en el mundo Talayótico? Complutum, vol. 27, núm. 1, pàg.  185-198. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/53222

SINTES, E. i LEÓN, M.J., 2019. Que la terra et sigui lleu: una història de la mort a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 3.

VAN STRYDONCK, M., 2020. 45 años de investigación fisico-química sobre los enterramientos en cal de Menorca y Mallorca. 1975-2020. Leuven: Peeters Publishers.

VAN STRYDONCK, M., DECQ, L., DEN BRANDE, T.V., BOUDIN, M., RAMIS, D., BORMS, H. i DE MULDER, G., 2015. The Protohistoric ‘Quicklime Burials’ from the Balearic Islands: Cremation or Inhumation. International Journal of Osteoarchaeology, vol. 25, núm. 4, pàg.  392-400.

VENY, C., 1982. La necrópolis protohistórica de Cales Coves, Menorca. S.l.: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Prehistoria. Bibliotheca Praehistorica Hispana, XX.


Ceràmica

ALBERO, D., 2014. Materiality, Techniques and Society in the Pottery Production: The Technological Study of Archaeological Ceramics Through Paste Analysis. Warsaw/Berlin: De Gruyter Open Ltd. DOI: 10.2478/9783110410204.

ALBERO, D. i GORNÉS, J.S., 2011. Cultura material de los recintos de taula: la cerámica. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 345-364.

ANGLADA, M., PONS, O. i DE NICOLÁS, J.C., 2019. El dipòsit de sa Mola: L’enigma dels 400 vasos. A: C. DESEL (ed.), Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960). Maó, pàg. 58-67.

BLANCO, A., 2015. Emulación decorativa y cerámicas ancestrales. Posibles fuentes de inspiración de las alfareras meseteñas de la Edad del Bronce. Zephyrvs, vol. 76, pàg. 39-56. Disponible en: https://revistas.usal.es/index.php/0514-7336/article/view/zephyrus2015763956

CARBONELL, M., CORRAL, B. i DE SALORT, C., 2015. Estudi i context de les àmfores púnicoebussitanes del Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). A: C. ANDREU, C.
FERRANDO i O. PONS (eds.), L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, pàg. 97-110. Disponible en: https://www.academia.edu/18073132/ESTUDI_I_CONTEXT_DE_LES_%C3%80MFORES_P%C3%9ANICOEBUSITANES_DEL_CERCLE_7_DE_TORRE_DEN_GALM%C3%89S_ALAIOR_MENORCA_.

CASTRILLO, M., 2005. Les ceràmiques de vernís negre del poblat talaiòtic de Trepucó (Maó, Menorca). Mayurqa, vol. 30, pàg. 801-826. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2005v30p/801.dir/Mayurqa_2005v30p801.pdf

DE NICOLÁS, J.C., 2019. Alguns enigmes i singularitats de l’arqueologia menorquina en la col·lecció Flaquer. A: C. DESEL (ed.), Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960). Maó, pàg. 26-56.

DE NICOLÁS, J.C. i CONDE, M.J., 1993. La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i Pitiüses. Maó: IME, Consell Insular de Menorca, CSIC i IEB. Col·lecció Recerca. Disponible en: https://www.academia.edu/1489792/La_cer%C3%A0mica_ib%C3%A8rica_pintada_a_les_Illes_Balears_i_Piti%C3%BCses.

FERRER, A., 2021. Elementos iconográficos en Menorca durante el segundo y primer milenios a.C.: aspectos sociales e ideológicos. SPAL. Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla, vol. 2, núm. 30.2, pàg. 47-73. Disponible en: https://revistascientificas.us.es/index.php/spal/article/view/12352

GORNÉS, J.S. i PLANTALAMOR, L., 1991. Cerámica ibérica en Menorca. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología castellonenses, vol. 15, pàg. 222-246. Disponible en: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/43990

PLANTALAMOR, L., 1982. Bases para el estudio de la cerámica talayótica de habitación menorquina. Estudis de Prehistòria, d’història de Mayûrqa i d’història de Mallorca dedicats a G. Rosselló Bordoy. Palma: Museu de Mallorca, pàg. 25-40.

PLANTALAMOR, L., 2005. Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, núm. 30, pàg. 453-464. Disponible en: https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2005v30p/453.dir/Mayurqa_2005v30p453.pdf

PLANTALAMOR, L., 2012. La cerámica talaiotica a decorazione geométrica di Minorca. A: C. DEL VAIS (ed.), Epi Oinopa Ponton. Studi sul Mediterraneo antico in ricordo di Giovanni Tore. Oristano: S’Alvure di Massimo Pulisci Editore, pàg. 267-282.

RAMON, J., 1981. La producción anfórica púnico-ebusitana. Ibiza.

RAMON, J., 1991. Las ánforas púnicas de Ibiza. Ibiza. Treballs del Museu Arqueologic d’Eivissa e Formentera, 23.

SASTRE, J., 1985. El vaso de fondo alto menorquín: Estudio tipológico y decorativo. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Maó, Treballs del Museu de Menorca, 3.


Indústria lítica i òssia

ALONSO, N., 2015. Moliendo en íbero, moliendo en griego: aculturación y resistencia tecnológica en el Mediterráneo occidental durante la Edad del Hierro. Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, vol. 15, pàg. 23-36. Disponible en: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/57684

ALTAMIRANO, M. i ALARCÓN, E., 2018. Bone tools for the deceased: Approaches to the worked osseous assemblage from the Bronze Age funerary cave of Biniadris (Menorca, Spain). Quaternary International, vol. 472, núm. A, pàg. 108-114. DOI 10.1016/j.quaint.2017.12.052.

ANGLADA, M., FERRER, A., PLANTALAMOR, L. i RAMIS, D., 2017. Continuïtat cultural en època de canvis: la producció i preparació d’aliments a Cornia Nou (Maó, Menorca) durant els segles IV-III aC. Menorca entre fenicis i Púnics. Menorca: Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 137-156. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/8-continuidad.pdf.

DE NICOLÁS, J.C., 2019. Alguns enigmes i singularitats de l’arqueologia menorquina en la col·lecció Flaquer. A: C. DESEL (ed.), Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960). Maó, pàg. 26-56.

FERRER, A., 2011. El procesado de los cereales en Menorca (Islas Baleares, España) durante la Edad del Hierro. Una aproximación a partir de la etnología y la arqueología experimental. A: A. MORGADO, J. BAENA i D. GARCÍA (eds.), La investigación experimental aplicada a la Arqueología. Granada, pàg. 179-184.

FERRER, A., JUAN, G., LARA, C., PONS, J. i SINTES, E., 2008. Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca): avançament de resultats. Randa, núm. 61, pàg. 11-27.

JUAN, G. i PONS, J., 2005. Talatí de Dalt 1997-2001, 5 anys d´investigació a un jacimenta talaiòtic tipus de Menorca. Mahón: Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 29.

NAVARRO, F.J., 2004. Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de «Ses Talaies» de n’Alzina. Poblado Talayótico afectado por las obras de la ronda Norte (Ciutadella) 2003. Consell Insular de Menorca. Menorca, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, 2.

PORTILLO, M., LLERGO, Y., FERRER, A., ANGLADA, M., PLANTALAMOR, L. i ALBERT, R.M., 2014. Actividades domésticas y molienda en el asentamiento talayótico de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares): resultados del estudio de microfósiles vegetales. Revista d’arqueologia de Ponent, núm. 24, pàg. 311-322. Disponible en: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/57527?locale-attribute=es


Metal·lúrgia

DE NICOLÁS, J.C., 1988. El jaciment funerari de Sa Cova dels Ossos (Sa Torre Nova, Es Migjorn) i la metal·lúrgia del plom als darrers segles de la cultura talaiòtica de Menorca. Meloussa, vol. 1, pàg. 9-52.

DE NICOLÁS, J.C., 2017. Gallos, «Labrys» y campanillas: Elementos simbólicos de la religión púnico-talaiótica balear. A:  F. PRADOS y F. SALA (eds.), El Oriente de Occidente: Fenicios y púnicos en el área ibérica. Alicante, pàg. 433-464. Disponible en: https://www.academia.edu/31884179/Gallos_labrys_y_campanillas_elementos_simb%C3%B3licos_de_la_religi%C3%B3n_p%C3%BAnico_talay%C3%B3tica_balear

GUAL, J.M., 2013. Una nova figura prehistòrica: el guerrer 2 de Son Gall (Alaior). Àmbit, vol. 30. Disponible en: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Ambit/Maig2013/307unanovafigura.pdf.

LLULL, B. i PERELLÓ, L., 2013. La minería del coure a Menorca: de la prehistòria a l’actualitat. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d’estudis històrics, núm. 69, pàg. 75-94. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4687769.pdf

ORFILA, M., 1983. Estatuillas de bronce antiguas. A:  J. MASCARÓ PASSARIUS (ed.), Geografía e Historia de Menorca (Tom IV). Ciutadella.

PERELLÓ, L. i LLULL, B., 2019. Circulación y consumo de plomo en las Islas Baleares durante la Edad del Hierro. Nuevos datos isotópicos de galenas y metales arqueológicos. Zephyrvs, vol. 84, pàg. 89-113. Disponible en: https://revistas.usal.es//index.php/0514-7336/article/view/zephyrus20198489113

RENZI, M. i ROVIRA, S., 2015. Las metalurgias fenicias en el Mediterráneo. A:  J.M. LÓPEZ BALLESTA (ed.), Phicaria. III Encuentros Internacionales del Mediterráneo. Murcia: Universidad Popular de Mazarrón, pàg. 113-127. Disponible en: https://www.um.es/arqueologia/wp-content/uploads/2016/01/Salvador-Rovira-y-Martina-Renzi-Las-metalurgias-fenicias-en-el-Mediterr%C3%A1neo.pdf

ROVIRA, S. i SANZ, M., 1984. El toro de Torralba d’en Salord, restauración y estudio arqueometalúrgico. A:  A. ESCALERA i M.D. RODRIGO (eds.), Actas del cuarto Congreso de Conservación de Bienes Culturales. Palma de Mallorca.

SALVÀ, B., LLULL ESTARELLAS, B., PERELLÓ MATEO, L. i ROVIRA LLORENS, S., 2010. Aproximación a la metalurgia prehistórica de las Baleares: estudio analítico de minerales cupríferos de Menorca. A:  M.E. SAIZ, R. LÓPEZ, M.A. CANO i J.C. CALVO (eds.), VIII Congreso Ibérico de Arqueometría, pàg. 183-196. Disponible en: https://www.academia.edu/3309801/Aproximaci%C3%B3n_a_la_metalurgia_prehist%C3%B3rica_de_las_Baleares_estudio_anal%C3%ADtico_de_minerales_cupr%C3%ADferos_de_Menorca

SALVÀ, B., PERELLÓ MATEO, L. i LLULL ESTARELLAS, B., 2018. Metalurgia prehistórica en las Islas Baleares. Cambios y continuidades. La Préhistoire et la Protohistoire des îles Méditerranée Occidentale. Matières premières, circulation, expérimentation et traditions techniques. Sassari, pàg. 69-98. Disponible en: https://www.academia.edu/38019294/METALURGIA_PREHIST%C3%93RICA_EN_LAS_ISLAS_BALEARES_CAMBIOS_Y_CONTINUIDADES.


Altres

AGUELO, X., GUAL, J.M., PLANTALAMOR, L., PONS, O. i RAMON, J., 2016. Les troballes del derelicte de Llucalari. Àmbit, vol. 39, pàg. 10-11. Disponible en: https://issuu.com/revistaambit/docs/cim_ambit_revistacultura_num39

AGUELO, X., PONS, O., DE JUAN FUERTES, C., RAMON, J., MATA, C., SORIA, L., PIQUÉ, R. i ANTOLÍN, F., 2013. El pecio de Binissafúller. Estado de las investigaciones. A: X. NIETO, A. RAMÍREZ y P. RECIO (eds.), I Congreso de Arqueología Náutica y Subacuática Española (Cartagena, 14- 16 de marzo de 2013). Madrid, pàg. 67-85. Disponible en: https://roderic.uv.es/handle/10550/40313

CARDITO, L.M., 1996. Las manufacturas textiles en la Prehistoria: las placas de telar en el Calcolítico peninsular. Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología, núm. 49, pàg. 125-145.

CASTRO, Z., 1980. Fusayolas Ibéricas, antecedentes y empleo. Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, pàg. 127-146. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/120076/236579

DE NICOLÁS, J.C., 2014. Amuletos, colgantes y cuentas de pasta vítrea de collares púnicos en Menorca. A: C. FERRANDO i B. COSTA (eds.), In amicitia: miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández. Treballs del Museu Arqueologic d’Eivissa i Formentera, 72, pàg. 205-219. Disponible en: https://www.academia.edu/10587888/Amuletos_colgantes_y_cuentas_de_pasta_v%C3%ADtrea_de_collares_p%C3%BAnicos_en_Menorca.

DE NICOLÁS, J.C., 2016. Tejidos y telares en la protohistoria menorquina. Textiles, basketry and dyes in the ancient mediterranean world: Proceedings of the Vth International Symposium on textiles and dyes in the ancient mediterranean world (Montserrat, 19-22 March, 2014). Universitat de València, pàg. 49-56. Disponible en: https://www.academia.edu/31622464/Tejidos_y_telares_en_la_protohistoria_menorquina.

FERRER, A. i RIUDAVETS, I., 2015. Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro. A: C. ANDREU, C. FERRANDO i O. PONS (eds.), L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, pàg. 163-173. Disponible en: https://www.academia.edu/19425444/Les_fusaioles_i_els_pesos_de_teler_del_Cercle_7_de_Torre_d_en_Galm%C3%A9s_un_exemple_de_la_producci%C3%B3_de_teixits_a_Menorca_durant_la_segona_edat_del_ferro.

FERRER, A. i RIUDAVETS, I., 2017. Denes púniques de pasta de vidre a Menorca: el conjunt del Cercle 7 de Torre d’en Galmés. Menorca entre fenicis i Púnics. Menorca: Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 219-230. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/12-denes.pdf

GARCÍA, J., DORADO, A.D., COBOS, L.M. y LÓPEZ, V., 2021. Cuentas de pasta vítrea y fayenza en contextos postalayóticos (s. VII- II a.n.e): El conjunto de So na Caçana (Alaior, Menorca). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, vol. 47, núm. 2, pàg. 123-149. Disponible en: https://revistas.uam.es/cupauam/article/view/cupauam2021_47_2_004

GORNÉS, J.S. i PLANTALAMOR, L., 1991. Cerámica ibérica en Menorca. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología castellonenses, vol. 15, pàg. 222-246. Disponible en: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/43990

GUAL, J.M., PLANTALAMOR, L. i GORNÉS, J.S., 1995. Material d’importació al talaiòtic final de Menorca: l’abocador de Toraixa (Es Castell) Menorca. SAGVNTVM, vol. 28, pàg. 167-171. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/saguntum/article/view/2184/1743

GUERRERO, V.M., MIRÓ, J. y RAMON, J., 1991. El pecio de Binisafuller (Menorca), un mercante púnico del siglo III a.C. Meloussa, vol. 2, pàg. 9-30.

PÉREZ-JUEZ, A. i GOLDBERG, P., 2018. Evidence of Quarrying at the Iron Age Site of Torre d’en Galmés, Menorca, Spain. Boletín Geológico y Minero, vol. 129, núm. 1/2, pàg. 353-370. Disponible en: https://www.igme.es/boletin/2018/129_1/BGM_129-1-2_Art-14.pdf

RAMON, J., 2017. Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las islas Baleares. A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 41-84. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/5-pecios.pdf.

TORE, G. i PLANTALAMOR, L., 2012. Di alcune stele da Sa Cudia Cremada Vella (Maó-Baleari): note a margine di una presenza punica a Minorca. A: C. DEL VAIS (ed.), Epi oinopa ponton: studi sul Mediterraneo antico in ricordo di Giovanni Tore. Oristano: S’Alvure, pàg. 59-68.


Els foners baleàrics

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J., 2004. Els baleàrics en les fonts literàries greco-romanes. A: V.M. GUERRERO (ed.), Història de les Illes Balears. Barcelona: Edicions 62, pàg. 247-280.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J., 2005. Los mercenarios baleáricos. A: B. COSTA i J.H. FERNÁNDEZ (eds.), Guerra y ejército en el mundo fenicio-púnico. Eivissa, pàg. 163-189. Disponible en: https://www.academia.edu/25543315/Los_mercenarios_bale%C3%A1ricos

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J., 2021. Capítulo 7. Los honderos baleáricos. Guerreros de la antigua Iberia. Madrid: Desperta Ferro Ediciones, Cuadernos de historia militar, 3, pàg. 82-89.

ARANEGUI, C., 2006. Situación geopolítica del Mediterráneo Occidental en el 123 a.C. A: M. ORFILA (ed.), Las Baleares en época romana y tardoantigua. Palma de Mallorca: El Mundo, Historia de las Islas Baleares, 4, pàg. 39-48.

BLANES, C., BONET, J., FONT, A. i ROSSELLÓ, A.M., 1990. Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font. Palma de Mallorca, Col·lecció Alicorn.

BRAVO, C., RIUDAVETS, I. i REMOLINS, G., 2019. A proposal for the study of coastal Roman Late Republican sites on Menorca (Balearic Islands) from the case of Mongofre Nou.
BSAA Arqueología, vol. LXXXV-LXXXVI, pàg. 48-75. Disponible en: https://revistas.uva.es/index.php/bsaaarq/article/view/5108

CONTRERAS, F., MÜLLER, R. i VALLE, F.J., 2006. El asentamiento militar romano de Sanitja (123-45 a.C.): Una aproximación a su contexto histórico. Mayurqa, vol. 31, pàg. 231-249. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2006v31p/231.dir/Mayurqa_2006v31p231.pdf

DE NICOLÁS, J.C., 1983. Romanización de Menorca. A: J. MASCARÓ-PASSARIUS (ed.), Geografía e Historia de Menorca. Ciutadella, pàg. 201-283.

DE NICOLÁS, J.C., 2003. Els primers segles de l’ocupació romana de l’illa de Menorca: continuïtats i ruptures en l’àmbit rural. Mayurqa, vol. 29, pàg. 111-128. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/download/119247/156599/0

MAYER, M., 2005. Les Illes Balears i llur reflex a les fonts literàries i epigràfiques. Revisió d’alguns aspectes. A: M.L. SÁNCHEZ i M. BARCELÓ (eds.), XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals. L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma de Mallorca., pàg. 39-60. Disponible en: https://www.academia.edu/5528475/283_Les_Illes_Balears_i_llur_reflex_a_les_fonts_liter%C3%A0ries_i_epigr%C3%A0fiques_Revisi%C3%B3_d_alguns_aspectes_en_M_L_S%C3%A1nchez_Le%C3%B3n_M_Barcel%C3%B3_Cresp%C3%AD_coords_XXIII_Jornades_d_Estudis_Hist%C3%B2rics_Locals_L_Antiguitat_cl%C3%A0ssica_i_la_seva_perviv%C3%A8ncia_a_les_illes_Balears_Palma_de_Mallorca_2005_pp_39_60.

MORENO, A.S., 2012. La religión romana en Menorca: aproximación desde las fuentes iconográficas. Lucentum, vol. 31, pàg. 177-194. Disponible en: https://lucentum.ua.es/article/view/2012-n31-la-religion-romana-en-menorca-aproximacion-desde-las-fuentes-iconograficas

MORGAN, M.G., 1969. The Roman Conquest of the Balearic Isles. Californian Studies of Classical Antiquity, vol. 2, pàg. 217-231. Disponible en: https://online.ucpress.edu/ca/article-abstract/doi/10.2307/25010590/33747/The-Roman-Conquest-of-the-Balearic-Isles?redirectedFrom=fulltext

OBRADOR-CURSACH, B., 2016. L’origen dels nesònims «balears» Columba i Nura de l’Itinerarium Maritimum (Wess. 511, 3 - 512, 1). Pyrenae, vol. 47, núm. 2, pàg. 53-63. Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/317519

ORFILA, M., 1979. Enciclopèdia de Menorca, Arqueologia Romana. Maó: Obra Cultural de Menorca.

ORFILA, M., 1985. Aculturación del mundo indígena frente al impacto del mundo clásico. A: I. MOLL (ed.), La vida quotidiana dins la perpectiva històrica, III Jornades d’estudis històrics locals Institut d’Estudis Baleàrics. Palma de Mallorca, pàg. 323-330. Disponible en: https://www.academia.edu/14934015/Aculturaci%C3%B3n_del_mundo_ind%C3%ADgena_frente_al_impacto_del_mundo_cl%C3%A1sico_La_vida_quotidiana_dins_la_perpectiva_hist%C3%B2rica_III_Jornades_destudis_hist%C3%B2rics_locals_Institut_dEstudis_Bale%C3%A0rics_Palma_de_Mallorca_1985_p_323_330_M_Orfila_.

ORFILA, M., 2008. La intervención de Q. Cecilio Metelo sobre las Baleares (123 a 121 a. C.). Condiciones previas y sus consecuencias. Pyrenae, vol. 39, núm. 2, pàg. 7-45.  Disponible en: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145200

ORFILA, M., BARATTA, G. i MAYER, M., 2010. Los santuarios de Calescoves (Alaior, Menorca): Coberxo Blanc y Cova dels Jurats o de l’Esglesia. Informe preliminar. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, vol. 20, pàg. 395-433. Disponible en: https://revistaseug.ugr.es/index.php/cpag/article/view/139

ORFILA, M., BARATTA, G., MAYER, M., SÁNCHEZ, E., GUTIÉRREZ, M. i MARÍN, P., 2015. Los santuarios de Cales Coves (Alaior, Menorca). Alaior, Llibres d’Alaior.

ORFILA, M. i CHÁVEZ, E., 2006. Las Baleares durante el período Tardo-republicano (123 a.C, a Augusto). A: M. ORFILA (ed.), Las Baleares en época romana y tardoantigua. Palma de Mallorca: El Mundo, Historia de las Islas Baleares, 4, pàg. 57-123.

ORFILA, M., SÁNCHEZ, E., GUTIÉRREZ, M. i MARÍN, P., 2017. Religio Balearica: la continuidad cultural de los santuarios talayóticos en época romana. A: T. TORTOSA i S. RAMALLO (eds.), El tiempo final de los santuarios ibéricos en los procesos del impacto y consolidación del mundo romano. Madrid: Anejos de AEspA, pàg. 213-230. Disponible en: https://www.academia.edu/35610947/Religio_Balearica_la_continuidad_cultural_de_los_santuarios_talay%C3%B3ticos_en_%C3%A9poca_romana_en_T_Tortosa_y_S_Ramallo_Eds_El_tiempo_final_de_los_santuarios_ib%C3%A9ricos_mundo_romano_Anejos_de_AEspA_LXXIX_pp_213_230_M_Orfila_E_S%C3%A1nchez_M_Guti%C3%A9rrez_y_P_Mar%C3%ADn_Madrid_2017.

ORFILA, M. i SINTES, G., 1981. Estudio preliminar sobre la perduración del hábitat en los conjuntos talayóticos menorquines. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, vol. 20, pàg. 19-46. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/1984v20p/019.dir/Mayurqa_1984v20p019.pdf

PUIG, A., 2013. La piratería en el archipiélago balear en la Antigüedad ¿sólo una causa de la intervención romana del 123 a.C.? A: A. ÁLVAREZ-OSSORIO, E. FERRER i E. GARCÍA (eds.), Piratería y seguridad marítima en el Mediterráneo antiguo. Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones. Sevilla, Spal Monografías, pàg. 145-166. Disponible en: https://www.academia.edu/6183805/La_pirateria_en_el_archipielago_balear_en_la_Antiguedad_solo_una_causa_de_la_intervencion_romana_del_123_a.C.

ZUCCA, R., 1998. Insulae Baliares: le isole Baleari sotto il dominio romano. Roma: Carocci.

ARNAU, P., GORNÉS, J.S. i STIKA, H.P., 2003. Los hipogeos de S’Alblegall (Ferreries) y la agricultura cerealística a mediados del II milenio cal ANE en Menorca. Trabajos de Prehistoria, vol. 60, núm. 2, pàg. 117-130. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/84

CALVO, M., ALBERO, D., GARCIA, J., JAVALOYAS, D. i GUERRERO, V.M., 2012. Rethinking Social Hierarchization and Stratification in the Bronze Age of the Balearic Islands. A: M.
CRUZ, L. GARCÍA i A. GILMAN (eds.), The Prehistory of Iberia: Debating Social Stratification and the State. New York: Routledge, pàg. 170-202. Disponible en: https://www.academia.edu/2777572/Re_thinking_Social_Hierarchization_and_Stratification_in_the_Bronze_Age_of_the_Balearic_Islands

CELMA, M., HERNÁNDEZ-GASCH, J. i ANTOLÍN, F., 2017. Consum alimentari i explotació forestal durant l’edat del ferro al poblat de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca). Revista de Menorca, vol. 96, pàg. 147-172. Disponible a: https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/340004

DE SALORT, C., CORRAL, B., LARA, C., PONS, J., RODRÍGUEZ, A. i ROBLEDO, P., 2020. Sistemas de captación de agua en la prehistoria de Menorca: la cisterna del Círculo 6 de Torre d’en Galmés. Boletín Geológico y Minero, vol. 131, núm. 1, pàg. 147-164. Disponible en: https://www.igme.es/Boletin/2020/131_1/BGM_131-1_Art-9.pdf

FERRER, A., 2010. Les basses temporals i l’home. A: P. FRAGA, I. ESTAÚN i E. CARDONA (eds.), Basses temporals mediterrànies. LIFE BASSES: gestió i conservació a Menorca. Maó: Institut Menorquí d’Estudis, Col·lecció Recerca, pàg. 113-122. Disponible en: https://www.academia.edu/5111670/Les_basses_temporals_i_l_home.

GÓMEZ-BELLARD, C., 1993. Relaciones comerciales en las Baleares entre los siglos VII y II a. C. Cuadernos de arqueología marítima, núm. 2, pàg. 159-174.

GUERRERO, V.M., 2004. Colonos e indígenas en las Baleares prerromanas. A: B. COSTA i J.H. FERNÁNDEZ (eds.), Treballs del Museu Arqueologic d’Eivissa e Formentera. Eivissa, pàg. 145-203. Disponible en: https://docplayer.es/50260620-Colonos-e-indigenas-en-las-baleares-prerromanas.html

GUERRERO, V.M., CALVO, M., GARCIA, J. i GORNÉS, J.S., 2007. Prehistoria de las Islas Baleares: Registro arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 1690.

HERNÁNDEZ-GASCH, J., NADAL, J., MALGOSA, A., ALESAN, A. i JUAN, J., 2002. Economic strategies and limited resources in the Balearic insular ecosystem: the myth of an indigenous animal farming society in the First Millennium BC. A: W.H. WALDREN i J.A. ENSENYAT (eds.), World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1095, pàg. 275-291.

HERNÁNDEZ-GASCH, J. i QUINTANA, C., 2013. Cuando el vino impregnó la isla de Mallorca: el comercio púnico-ebusitano y las comunidades locales durante la segunda mitad del siglo V y el siglo IV a.C. Trabajos de Prehistoria, vol. 70, núm. 2, pàg. 315-331. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/653

HERNÁNDEZ-GASCH, J., RAMIS, D. i ROSSELLÓ, J.A., 2011. Economia, societat i canvi cultural a les Gimnèsies. La interpretació de les dades bioarqueològiques a les Illes Balears en el primer mil•lenni a.n.e. A: S. VALENZUELA, N. PADRÓS, M.C. BELARTE i J. SANMARTÍ (eds.), Actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 16 al 18 d’abril de 2009). Calafell: Unpublished, pàg. 123-138. Disponible en: https://www.academia.edu/4980710/Economia_societat_i_canvi_cultural_a_les_Gimn%C3%A8sies_La_interpretaci%C3%B3_de_les_dades_bioarqueol%C3%B2giques_a_Illes_Balears_en_el_primer_mil_lenni_a_n_e

JUAN, G., DE NICOLÁS, J.C. i PONS, O., 2004. Menorca, segles IV-II aC, un mercat per al comerç ebusità. A: J. SANMARTÍ, D. UGOLINI, J. RAMON i D. ASENSIO (eds.), Actes de la II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (21, 22 i 23 de març de 2002). Calafell, pàg. 261-264. Disponible en: https://www.academia.edu/3843183/Menorca_segle_IV_II_aC_un_mercat_per_al_comer%C3%A7_ebusit%C3%A0.

KOLB, M.J., 2005. The Genesis of Monuments among the Mediterranean Islands. A: E. BLAKE i A.B. KNAPP (eds.), The Archaeology of Mediterranean Prehistory. Malden: Blackwell, pàg. 156-179. DOI:10.1002/9780470773536.ch7

LEWTHWAITE, J., 1985. Social factors and economic change in Balearic prehistory, 3000-1000 B.C. A: G. BARKER i C. GAMBLE (eds.), Beyond Domestication in Prehistoric Europe. Londres: Academic Press, pàg. 205-231.

LULL, V., MICÓ, RAFAEL, R.M., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2005. Los cambios sociales en las Islas Baleares a lo largo del II milenio. Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, vol. 15, pàg. 123-148.  Disponible en: https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/175768

MASCARÓ-PASSARIUS, J., 1974. Antiguos depósitos de agua de las Islas Baleares (contribución al conocimiento de la captación de agua en los poblados y cuevas de habitación prehistóricos). Tirada a parte de la Crónica del XI Congreso Nacional de Arqueología, Mérida, 1968. pàg. 363-374.

MORALES, J.V., 2005. Estudi zooarqueològic del jaciment de Talatí de Dalt: economia pecuària i explotació dels mamífers. A: G. JUAN i J. PONS (eds.), Talatí de Dalt 1997-2001: 5 anys d’investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Maó: Editorial Menorca S.A., Treballs del Museu de Menorca, 29, pàg. 187-216.

PÉREZ, G., PEÑA, L., PICORNELL, L. i CARRIÓN, Y., 2018. Agriculture between the third and first millennium bc in the Balearic Islands: the archaeobotanical data. Vegetation History and Archaeobotany, vol. 27, núm. 1, pàg. 253-265. DOI 10.1007/s00334-017-0618-y.

PIQUÉ, R., 2005. Gestió dels recursos forestals a Talatí de Dalt. A: G. JUAN i J. PONS (eds.), Talatí de Dalt 1997-2001: 5 anys d’investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Maó: Editorial Menorca S.A., Treballs del Museu de Menorca, 29, pàg. 227-234.

RAMIS, D., 2014. Early island exploitations: productive and subsistence strategies in the prehistoric Balearic Islands. A: B. KNAPP i P. VAN DOMMELEN (eds.), The Cambridge Prehistory of the Bronze and Iron Age Mediterranean. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 40-56. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/278019717_Early_Island_Exploitations_Productive_and_Subsistence_Strategies_on_the_Prehistoric_Balearic_Islands.

RAMIS, D., 2017. Evidències de contactes exteriors al món talaiòtic a partir de l’estudi del registre faunístic. A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i Púnics. Menorca: Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 201-217. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/11-evidencias.pdf

RAMIS, D., 2018. Animal Exploitation in the Early Prehistory of the Balearic Islands. The Journal of Island and Coastal Archaeology, vol. 13, núm. 2, pàg. 269-282. DOI 10.1080/15564894.2017.1334721.

RAMIS, D., ANGLADA, M., FERRER, A., PLANTALAMOR, L. i STRYDONCK, M.V., 2017. Faunal Introductions to the Balearic Islands in the Early 1st Millennium Cal BC. Radiocarbon, vol. 59, núm. 5, pàg. 1415-1423. DOI 10.1017/RDC.2017.79.

RAMON, J., 2017. Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las islas Baleares. A: F. PRADOS, H. JIMÉNEZ i J.J. MARTÍNEZ (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Centro de Estudios del Próximo Oriente y la Antigüedad Tardía (CEPOAT), pàg. 41-84. Disponible en: https://www.um.es/cepoat/publicaciones/wp-content/uploads/2018/01/5-pecios.pdf.

SALVÀ, B., 1999. ¿Pueblos del Mar en la Cultura Talayótica? Un estado de la cuestión. Gerión. Revista de Historia Antigua, vol. 17, pàg. 79-104. Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/GERI/article/view/GERI9999110079A

SERRA, M.L., 1963. Canteras y pozos prehistóricos en Menorca. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, pàg. 186-192.

VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M. i ERVYNCK, A., 2002. Stable isotopes (13C and 15N) and diet: animal and human bone collagen from prehistoric sites on Mallorca, Menorca and Formentera (Balearic Islands, Spain). A: W.H. WALDREN i J.A. ENSENYAT (eds.), World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1095, pàg. 189-197.

VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M., ERVYNCK, A., ORVAY, J. i BORMS, H., 2005. Spatial and temporal variation of dietary habits during the prehistory of the Balearic Islands as reflected by 14C, d15N and d13C analyses on human and animal bones. Mayurqa, vol. 30, pàg. 523-542. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/Mayurqa_/2005v30p/523.dir/Mayurqa_2005v30p523.pdf
 
 

DE CET, M., DUTTMANN, R., GORNÉS, J.S., GUAL, J., MÜLLER, J., RISCH, R., SINTES, E. i WILLIÉ, B., 2012. Changing Settlement Patterns in the Mediterranean Context: a Case Study of Menorca (Balearic Islands) from Prehistory to the 19th Century AD: Papers from the 40th Annual Conference of Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology (CAA), Southampton, 26-29 March 2012. A: G. EARL, T. SLY, P. CHRYSANTHI, P. MURRIETA-FLORES, C. PAPADOPOULOS, I. ROMANOWSKA i D. WHEATLEY (eds.), Archaeology in the digital era: Papers from the 40th Annual Conference of Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology (CAA). Amsterdam University Press, pàg. 389-399. DOI 10.1515/9789048519590-042.

GARCÍA-ARGÜELLES, A., GUAL, J.M. i LÓPEZ, A., 1995. Aproximació a l’ocupació del territori a l’antiguitat: el terme municipal d’Alaior. Meloussa, vol. 3, pàg. 9-24.

GORNÉS, J.S., GUAL, J.M., LÓPEZ, A., DE NICOLÁS, J.C. i ROCA, A., 2004. L’assentament humà des de la prehistòria fins al baix Imperi. A: J.J. FORNÓS, A. OBRADOR i V.M.
ROSSELLÓ (eds.), Història natural del Migjorn de Menorca: El medi físic i l’influx humà. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears, pàg. 327-350. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6381365

JUAN, G., 1993. El poblament de Menorca, de la prehistòria a la baixa romanitat: aproximació a una proposta d’anàlisi de distribució espacial. Maó: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Treballs del Museu de Menorca, 13.

PLANTALAMOR, L. i RITA, C., 1984. Formas de población durante el segundo y primer milenio BC en Menorca. Son Mercer de Baix, transición entre la cultura pretalayótica y talayótica. A: W.H. WALDREN, R.M. CHAPMAN, J. LEWTHWAITE i R.C. KENNARD (eds.), The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 229, pàg. 797-826.

ARMENTANO, N., ESTEVE, X., NOCIAROVÁ, D. i MALGOSA, A., 2012. Taphonomical study of the anthropological remains from Cova des Pas (Minorca). Quaternary International, vol. 275, pàg. 112-119. Disponible en: https://www.academia.edu/2056729/Taphonomical_study_of_the_anthorpological_remains_from_Cova_des_Pas_Minorca_

ARMENTANO, N., JORDANA, X. i MALGOSA, A., 2010. Aproximación paleodemográfica de una población protohistórica de las Baleares. El yacimiento de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca). Revista de Demografía Histórica, vol. 28, núm. 1, pàg. 91-108. Disponible en: https://docplayer.es/66508705-Aproximacion-paleodemografica-de-una-poblacion-protohistorica-de-las-baleares-el-yacimiento-de-la-cova-des-pas-ferreries-menorca-1.html

BALAGUER, P., FREGEIRO, M.I., OLIART, C., RIHUETE, C. i SINTES, E., 2002. 10. Indicadores de actividad física y cargas laborales en el esqueleto humano. Posibilidades y limitaciones para el estudio del trabajo y su organización social en sociedades extintas. A: I. CLEMENTE, R. RISCH y J.F. GIBAJA (eds.), Análisis Funcional: su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1073, pàg. 97-108. Disponible en: https://www.academia.edu/460329/10_Indicadores_De_Actividad_F%C3%ADsica_Y_Cargas_Laborales_En_El_Esqueleto_Humano_Posibilidades_Y_Limitaciones_Para_El_Estudio_Del_Trabajo_Y_Su_Organizaci%C3%B3n_

CAÑELLAS, A. i DE NICOLÁS, J.C., 1996. Patologías detectadas en el yacimiento de finales de la edad del Bronce de Mongofre Nou (Mahón, Menorca). A: J.D. VILLALAIN, C. GÓMEZ-BELLARD i F. GÓMEZ-BELLARD (eds.), Actas del II Congreso Nacional de Paleopatología (Valencia, octubre de 1993). Valencia, pàg. 9. Disponible en: https://docplayer.es/35842536-Patologias-detectadas-en-el-yacimiento-de-finales-de-la-edad-del-bronce-de-mongofre-nou-mahon-menorca.html

FADRIQUE, T. i MALGOSA, A., 2017. Aproximacions antropològiques a una població prototalaiòtica menorquina. Estudi de les restes humanes procedents de la naveta septentrional de Rafal Rubí (Alaior, Menorca). Revista de Menorca, vol. 96, pàg. 115-142. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/RdM/article/download/339998/432556

GÓMEZ, J.L., 2001. Estudi antropològic del monument número 2 de Biniai Nou, Maó-Menorca. A: L. PLANTALAMOR i J. MARQUÈS (eds.), Biniai Nou: el megalitisme mediterrani a Menorca. Maó, Treballs del Museu de Menorca, 24, pàg. 141-153.

MALGOSA, A., CARRASCAL, S., CHIMENOS, E., SIMÓN, M., PLANTALAMOR, L., VILLALONGA, S.i MARQUÈS, J., 2008. Estudi de les restes humanes de Son Olivaret. Monument funerari de Son Olivaret. Maó, Treballs del Museu de Menorca, 30, pàg. 269-328.

RIHUETE, C., 2000. Dimensiones bio-arqueológicas de los contextos funerarios. Estudio de los restos humanos de la necrópolis prehistórica de la Cova des Cárritx (Ciutadella, Menorca). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/5500

RIHUETE, C., 2002. Bio-arqueologia de las prácticas funerarias. Análisis de la comunidad enterrada en el cementerio prehistórico de la Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca). Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 1161.

SIMÓN, M., ARMENTANO, N., AFONSO, C. y MALGOSA, A., 2016. La Menorca talayótica desde el punto de vista genético: la necrópolis de la Cova des Pas. Trabajos de Prehistoria, vol. 73, núm.  2, pàg. 335-351. Disponible en: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/734

SINTES, E., 2013. Edat i patologia dental de la població inhumada en el sepulcre de triple parament de ses Arenes de Baix (Ciutadella de Menorca). Revista de Menorca, vol. 92, pàg. 113-123. Disponible en: https://www.academia.edu/5932564/Edat_i_patologia_dental_de_la_poblaci%C3%B3_inhumada_en_el_sepulcre_de_triple_parament_de_Ses_Arenes_de_Baix_Ciutadella_Revista_de_Menorca_2013

SOUICH, P. y BOTELLA, M.C., 1976. Los materiales antropológicos de la naveta de Rafal Rubí y otros restos del Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón (Menorca). Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, vol. 12, pàg. 7-33. Disponible en: https://www.academia.edu/61196757/Los_materiales_antropol%C3%B3gicos_de_la_naveta_de_Rafal_Rub%C3%AD_y_otros_restos_del_Museo_Provincial_de_Bellas_Artes_de_Mah%C3%B3n_Menorca_
 

BELMONTE, J.A., 2011. El abogado del diablo: un estudio alternativo sobre la orientación de las taulas de Menorca y de los Talayots cuadrados de Mallorca. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 295-312.

BELMONTE, J.A. i HOSKIN, M., 2002. Reflejo del cosmos: Atlas de arqueoastronomía del Mediterráneo Antiguo. Madrid: Equipo Sirius.

COX, J. i HOCHSIEDER, P., 1994. Investigacions d’arqueoastronomia a les navetes des Tudons i Son Morell. Revista de Menorca, vol. I, pàg. 125-138.

HOCHSIEDER, P., 2011. Las taulas de Menorca. Ideas y observaciones. Revisión de 40 años de estudios. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 275-294.

HOCHSIEDER, P., 2015. Aspectes arqueoastronòmics a l’Edifici Sud de Cornia Nou (Menorca). A: C. ANDREU, C. FERRANDO i O. PONS (eds.), L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, pàg. 221-232.

HOCHSIEDER, P. i KNÖSEL, D., 1995. Les taules de Menorca. Un estudi arqueoastronòmic. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Institut Menorqui d’Estudis. Menorca. Mahón: Al·lès Cardona S.A. Treballs del Museu de Menorca.

HOSKIN, M., 1989. The orientations of the taulas of Menorca (1): The sourthen taulas. Archaeoastronomy J.H.A., vol. 14, pàg. 117-136.

HOSKIN, M., 1994. La Prehistoria de las Islas Baleares. A: J.A. BELMONTE (ed.), Arqueoastronomía hispánica: prácticas astronómicas en la prehistoria de la Península Ibérica y los Archipiélagos Balear y Canario. Madrid: Sirius, pàg. 161-181.

HOSKIN, M., 2001. The sanctuaries of Menorca and Mallorca. Tombs, temples and their orientations. A new perspective on Mediterranean Prehistory. Ocarina Books, pàg. 38-46.

HOSKIN, M., 2011. Tumbas, templos y sus orientaciones. Una nueva perspectiva sobre la prehistoria Mediterránea. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 265-274

HOSKIN, M., HOCHSIEDER, P. i KNÖSEL, D., 1990. The orientations of the taulas of Menorca (2): the remaining taulas. Archaeoastronomy J.H.A., vol. 15, pàg. 37-136. Disponible en: https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/002182869002101504

HOSKIN, M. y MORALES, J.J., 1991. The Orientations of the Burial Monuments of Menorca. Archaeoastronomy J.H.A., vol. 16, pàg. 15-42.

LULL, J., 1995. Arqueoastronomía en la Antigüedad. El caso de Menorca. Revista de Menorca, vol. I, pàg. 79-88.

LULL, J., 2011. Arqueoastronomía en la Antigüedad. El caso de Menorca. A: F. LAGARDA (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca. Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Zaragoza: Sobradiel, pàg. 313-318
 

ANGLADA, M., FERRER, A. i RAMIS, D., 2017. Actividad humana en el litoral de Menorca durante la Prehistoria. A: L. GÓMEZ-PUJOL i G.X. PONS (eds.), Geomorfología Litoral de Menorca: Dinámica, evolución y prácticas de gestión. Societat d’Història Natural de les Illes Balears. Palma de Mallorca., Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, pàg. 213-233. Disponible en: http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2017vol0/25p213.dir/MonografiesSHNB_2017vol025p213.pdf

GILI, S., LULL, V. i RIHUETE, C., 1996. Les Illes Balears, dels orígens al segle VII cal aC. A: B. de RIQUER (ed.), Història, societat i cultura dels Països Catalans. Vol. I: Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Barcelona, pàg. 196-214.

GORNÉS, J.S. i GUAL, J.M., 2001. La Cultura Talaiòtica. A: J.M. VIDAL (ed.), Enciclopedia de Menorca. Història I: dels inicis del poblement a l’època talaiòtica. Maó: Obra Cultural de Menorca.

GORNÉS, J.S., GUAL, J.M., LÓPEZ, A., DE NICOLÁS, J.C. i ROCA, A., 2004. L’assentament humà des de la prehistòria fins al baix Imperi. A: J.J. FORNÓS, A. OBRADOR i V.M. ROSSELLÓ (eds.), Història natural del Migjorn de Menorca: El medi físic i l’influx humà. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears, pàg. 327-350. Disponible en: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6381365

GUAL, J.M. i GORNÉS, J.S., 2015. Menorca talayótica. Guía de yacimientos. Alaior: Consell Insular de Menorca i RgM edicions.

GUERRERO, V.M., 2004. De la Prehistòria i l’Antiguitat al Món Islàmic. Barcelona: Edicions 62. Història de les Illes Balears.

GUERRERO, V.M., CALVO, M. i GORNÉS, J.S., 2006. El poblamiento prehistórico de las Islas Baleares. Desde los orígenes al final de la Edad del Bronce. Palma de Mallorca: El Mundo-El Día de Baleares. Historia de las Islas Baleares.

LULL, V., MICÓ, R. i RIHUETE, C., 2013. The Bronze Age in Balearic Islands. A: H. FOKKENS i A. HARDING (eds.), The Oxford Handbook of The European Bronze Age. Oxford: Oxford University Press, pàg. 617-631.

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2001. La prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca). Fundació Son Fornés. Montuïri.

LULL, V., MICÓ, RAFAEL, R.M., RIHUETE, C. i RISCH, R., 2014. Las Islas Baleares: desde la colonización humana estable hasta la conquista romana. A: M. ALMAGRO (ed.), Protohistoria de la Península Ibérica: del Neolítico a la Romanización. Burgos: Universidad de Burgos/Fundación Atapuerca, pàg. 147-159.

MASCARÓ-PASARIUS, J., 1967. Monumentos Prehistóricos y Protohistóricos de la isla de Menorca. Instrucciones para la defensa de los sitios arqueológicos y científicos. Madrid: Comisaría General del Patrimonio Artístico, Dirección General de Bellas Artes, Ministerio de Educación y Ciencia.

MASCARÓ-PASARIUS, J., 1968. Prehistoria de las Baleares. Palma de Mallorca: Gráficas Miramar.

MASCARÓ-PASARIUS, J., 1980. Geografia e Historia de Menorca. Maó: Artes Gráficas Cardona.

PERICOT, L., 1975. Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos. Barcelona: Ediciones Destino.

PLANTALAMOR, L., 1991. Arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó, Treballs del Museu de Menorca, 12.

PLANTALAMOR, L., 1992. La prehistòria i protohistòria de Menorca: estat actual de la qüestió. A: G. ROSSELLÓ-BORDOY (ed.), La prehistòria de les illes de la Mediterrània occidental: X Jornades d’Estudis Històrics Locals: Palma de Mallorca del 29 al 31 d’octubre de 1991. Institut d’Estudis Baleàrics, pàg. 83-130. Disponible en: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7644473

PLANTALAMOR, L. i RITA, C., 1979. Enciclopèdia de Menorca: Arqueologia. Maó: Obra Cultural de Menorca.

SERRA, M.L., ROSSELLÓ-BORDOY, G., ORFILA, J.A. i DE NICOLÀS, J.C., 1977. Historia de Menorca. De los orígenes al final de la Edad Media. Maó: Rafael Timoner Sintes.

SINTES, E., 2015. Guia Menorca talaiòtica. La prehistoria de l’illa. Menorca: Triangle Postals SL.

VAN STRYDONCK, M., 2016. Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la prehistòria de Mallorca i Menorca. Associació Cultural Sa Talaia. Suiza: LIBRUM Publishers & Editors.

ANGLADA, M., LEÓN, M.J., RAMIS, D. i SALAS, M., 2019. Promontoris i murades: Els assentaments constaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca, Sitjot, 4.

ARNAU, P., LAÍNEZ, N., ZUBILLAGA, M. i GÓMEZ-GRAS, D., 2008. Les coves de Cala Blanca (Ciutadella de Menorca). Endins: publicació d’espeleologia, vol. 32, pàg. 105-138.

BELÉN, M. i FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 1979. El fondeadero de Cales Coves (Alayor, Menorca). Ministerio de Cultura, Dirección General del patrimonio artístico, archivos y museos, Subdirección general de arqueología. Madrid: s.n. Excavaciones arqueológicas en España.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., 2009. El poblado de Torralba d’en Salort (Alaior-Menorca). Fundació Illes Balears.

FLAQUER, J., 1943. Excavaciones en Torre d’en Gaumés (Menorca) 1942. Revista de Menorca, vol. 39, pàg. 129-137.

FLAQUER, J., 1952. Alayor (Menorca) Torre d’en Gaumes. Excavaciones de 1942 y 1943. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. 1, pàg. 99-120.

FULLOLA, J., GUERRERO, V.M., PETIT, M.A., CALVO, M., MALGOSA, A., ARMENTANO, N., ARNAU, P., CHO, S., ESTEVE, X., FADRIQUE, T., GALTÉS, I., GARCÍA, E., FORNÉS, J.,

JORDANA, X., PEDRO, M., RIERA, J., SINTES, E. i ZUBILLAGA, M., 2008. La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en la prehistòria de les Balears. Unicum, vol. 7, pàg. 10-20.

GORNÉS, J.S., 2019. La Naveta des Tudons: Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 2.

GORNÉS, J.S., GUERRERO, V.M., HERNÁNDEZ -GASCH, J., DE NICOLÁS, J.C. i VAN STRYDONCK, M., 2001. La campaña de excavación de 2001 en Biniparratx Petit (Menorca): avance de los primeros análisis radiocarbónicos. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, núm.  27, pàg. 227-235.

GUAL, J.M., LÓPEZ, A. i PLANTALAMOR, L., 1991. Trebalúger: un exemple de la perduració de l’hábitat a la prehistòria de Menorca. Meloussa, vol. 2, pàg. 157-162.

JUAN, G., 1999. Les coves 9 i 10 de Cala Morell i els seus patis. Mayurqa, vol. 25, pàg. 43-58.

JUAN, G., LARA, C., PONS, J. i FERRER, A., 2018. Torre d’en Galmés: Control del territori a la Menorca Prehistòrica. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 1.

JUAN, G. i PLANTALAMOR, L., 1997. Memòria de les excavacions a la naveta de Cala Blanca. 1986-1993. Maó: Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 21.

JUAN, G. i PONS, J., 2005. Talatí de Dalt 1997-2001, 5 anys d´investigació a un jacimenta talaiòtic tipus de Menorca. Maó: Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 29.

NAVARRO, F.J., 2004. Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de «Ses Talaies» de n’Alzina. Poblado Talayótico afectado por las obras de la ronda Norte (Ciutadella) 2003. Consell Insular de Menorca. Menorca: s.n. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, 2.

PLANTALAMOR, L., 1996. Análisis evolutivo del conjunto de Sant Agustí Vell (Es Migjorn-Menorca). Complutum, no. 1, pàg. 179-179.

PLANTALAMOR, L. i MARQUÈS, J., 2003. El sepulcre d’Alcaidús. El megalitisme a Menorca en el context de la Mediterrània Occidental. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó: s.n. Treballs del Museu de Menorca, 26.

PLANTALAMOR, L., MARQUÈS, J., GARCÍA, F. y PUERTAS, A., 2004. Sant Tomàs (Es Migjorn Gran). L’hipogeu amb façana megalítica. Museu de Menorca. Maó: s.n. Treballs del Museu de Menorca, 28.

PLANTALAMOR, L. i RITA, C., 1977. Pozo con rampa-escalera prehistórico de Alcaidús (Menorca). Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, núm.  13, pàg. 307-312.

PLANTALAMOR, L., TANDA, G., TORE, G., BALDACCINI, P., DEL VAIS, C., DEPALMAS, A., MARRAS, G.M.A., MAMELI, P., MULÈ, P., OGGIANO, G. i SPANO, M., 1999.

PLANTALAMOR, L., VILLALONGA, S. i MARQUÈS, J., 2008. Monument funerari de Son Olivaret. Mahón: Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 30.

RIUDAVETS, I. i BRAVO, C., 2020. Torralba d’en Salort: Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca. Consell Insular de Menorca. Menorca. Sitjot, 5.

ROSSELLÓ-BORDOY, G., 1986. El poblado prehistórico de Torre d’en Gaumes (Alaior). Institut d’Estudis Baleàrics. Palma de Mallorca: s.n. Monuments de les Illes Balears, 3.

VENY, C., 1982. La necrópolis protohistórica de Cales Coves, Menorca. S.l.: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Prehistoria. Bibliotheca Praehistorica Hispana, XX.