Aquest projecte d'investigació té com a objectiu contribuir al coneixement d'unes pràctiques socials i funeràries concretes de l'illa de Menorca.
LLoc:Alaior (Menorca)
Responsables del projecte:
Equip:
Eva Alarcón García y Mª Auxiliadora Moreno Onorato
- L'equip està format per un ampli equip d'investigadors i investigadores de l'àmbit nacional i internacional, entre elles destaquem:
Margarita Orfila Pons (Universitat de Granada)
Francisco Contreras Cortés (Universitat de Granada)
Francisco Javier Melero (Universitat de Granada)
Adrián Mora González (CSIC-U. De Granada)
Marta Díaz-Zorita (O. Tübinguen, Alemanya)
Javier Escudero (U. Tübinguen, Alemanya)
Luis Arboledas Martínez (CSIC-U. De Granada)
Agüeda Lozano (Universitat de Granada)
Biel Servera (U. Illes Balears)
Antoni Obrador (U. Autònoma de Barcelona)
Paul Godberg (Universitat de Boston)
Amalia Pérez-Jutge (Universitat de Boston)
Lluís Plantalamor (exdirector Museu de Maó)
Montserrat Anglada (Restauradora professional)
entre d'altres
Objectius científics:Entre d'altres destaquem:
1. Reconstruir les pràctiques socials i funeràries esdevingudes a la cova de Biniadris.
2. Analitzar les formes de vida de la població enterrada a la Cova de Biniadris.
3. Caracteritzar i definir la Identitat individual i social d'aquest grup de població.
4. Confirmar si el ritual funerari de la Cova de Biniadris respon als mateixos criteris identificats en altres coves de l'illa.
5. Difondre i transferir el coneixement generat per ajudar a aclarir totes les incògnites que envolten aquesta cova.
Resultats obtinguts:En aquest moment ens trobem treballant en l'estudi i anàlisi de la cultura material recuperada després de la primera campanya d'excavació realitzada durant l'estiu de 2015. Els resultats preliminars amb què comptem són referents a l'estudi de les restes òssies humanes i d'ells podem dir que a l'interior de la cova de Biniadris es va enterrar una població completa. Homes i dones de diferents edats van ser enterrats al seu interior acompanyats dels seus objectes personals marcant i deixant clara la seva identitat tant individual com col·lectiva. Entre ells molt possiblement van existir llaços de consanguinitat perquè així ens ho marca la documentació de diferent caràcter "no mètric" com poden ser, escotadores de vastus, obertures septals, incisius en pala, dobles orificis en apòfisi transversal, etc. Sabem que es tracta d'una població robusta. Sabem, que la seva alçada mitjana oscil·laria, en el cas dels home, entre 1,70 i 1,72 mentre que en el cas de les dones aquesta estaria entre 1,68 i 1,69. Sabem que els seus estats de salut van haver de ser relativament bons encara que com és lògic entre aquestes poblacions és normal documentar patologies pròpies de patrons d'activitat atribuïbles a treballs desenvolupats com poden ser lesions degeneratives (artrosi, nòduls de schmorl), enteseopatías i lesions traumàtiques i un altre tipus de processos de dolències i malalties com a processos infecciosos i alteracions metabòliques, càlculs dentals, càries, abscessos dentals.
La resta de cultura material es troba en procés d'anàlisi.
Entitats que ho promouen:Fundació Rubió i Tudurí