Binissafullet conserva els elements característics d'un poblat talaiòtic: un talaiot, un recinte de taula, una sala hipòstila, habitatges, restes de sitges... Va estar en ús entre els segles X aC i l’època romana i especialment durant els segles IV-III aC, encara que també hi ha restes d'època islàmica que indiquen que podria haver estat habitat fins a l'època medieval.
Horari: Accés lliure
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: S'hi accedeix per la carretera Me-10 de Sant Lluís a Binissafúller. Als 2,3 km se situa el poblat, a l'entrada del camí de Binissafullet Vell. És visible des de la carretera i
hi ha indicadors.
Aparcament: No Habilitat.
Visites guiades: Hi ha cartells informatius
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode talaiòtic
La taula, l'element central del recinte, estava caiguda fins que es va restaurar i es va redreçar el 1990. La singularitat d’aquesta taula és que té base, fust i capitell, a diferència de la resta de taules on la pilastra descansa directament sobre la roca o encaixada en ella.
Les diferents excavacions han donat molta informació sobre l'ús i les activitats que es duen a terme dins el recinte de taula. Les restes d'àmfores, d'època púnica, que contenien vi, de carn i la presència de foc en el recinte de taula indiquen que es realitzaven rituals relacionats amb la fertilitat d'animals, el camp i les persones.
El talaiot està molt derruït i es troba envoltat d’un seguit de pilastres que senyalen possibles cases sense excavar.