Es tracta d'un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El seu moment de màxima esplendor es va produir durant l'expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l'època medieval.
Hi destaquen dos talaiots, un recinte de taula, una sala hipòstila, algunes coves excavades al subsòl i altres restes constructives que conformaven els llocs d'hàbitat. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d'aquest poblat. Es tracta d'un edifici de culte, amb forma de ferradura i capelles laterals. La taula pròpiament dita està construïda amb dos grans blocs de pedra, un de vertical i l'altre horitzontal, magníficament elaborats. Durant les diferents campanyes d'excavació en aquest recinte es van trobar, a prop d'un altar de pedra, una figura d'un bou de bronze i altres objectes de culte, conservats avui en dia al Museu de Menorca.
Horari: - Octubre
Dilluns i dimarts: 10 a 14 h.
Dimecres a diumenge: 10 a 14 h i de 17 a 19 h.
- Novembre i desembre
Dilluns a diumenge: 10 a 14 h
Preu: Consultar www.torralbadensalort.com
Visitable: Si
Accés: S'hi accedeix per la carretera d'Alaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 3 es troba el poblat, a la dreta del camí.
Hi ha indicadors de carretera.
És accessible per al públic en general.
Aparcament: Habilitat. Aparcament per a cotxes i autobusos.
Visites guiades: Consultar
www.torralbadensalort.com
Audioguies del jaciment en 6 idiomes.
Contacte: Tel. +34
609 78 96 04
info@torralbadensalort.com
Serveis: Si
Botiga i bar.
Taules i cadires picnic.
Accés a persones amb mobilitat reduida: Si
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode talaiòtic
El recinte de taula és un dels més ben conservats de Menorca i té la taula més alta, monumental i ben tallada de l'illa. La taula fa 5'10 m d'alçada, inclòs el capitell, i encaixa la base dins d'un solc excavat a la roca mare i reforça la subjecció amb falques de pedra. El recinte té planta de ferradura i a l'interior els espais estan diferenciats mitjançant pilastres que conformen una sèrie de "capelletes" o lòbuls on es poden trobar petits nínxols o altars dins dels murs. A sobre de l’altar es van trobar les potes d’una estatueta de bronze, que reproduïa un cavall, i, caigut al peu de l’altaret, una estatueta sencera d’un toro de bronze i dos pebeters de ceràmica que reprodueixen la deessa púnica Tanit.
La cronologia d'aquest santuari encara no s'ha resolt. S'ha pogut documentar amb total seguretat la continuïtat del seu ús fins a final del segle II dC sobre la base de datacions de C-14 i de la ceràmica romana d'aquesta època. Es disposa també d'una mostra d'os animal incrustat a terra que es remunta a l'any 1000 aC, però la interpretació d'aquesta mostra no s'ha concretat. D'acord amb els investigadors que el van excavar, es pot dir que el santuari va estar en ús a partir del segle IV aC.
El poblat té dos talaiots de planta circular. El de majors dimensions, està situat al punt més elevat i al cim es pot observar el que sembla una pedra cilíndrica just al centre de l'edifici, la qual cosa podria assenyalar que es tracta d'una de les pedres del pilar central d'aquest talaiot. Té nombroses construccions adossades cobertes pels sediments i ensorraments.
L'altre talaiot, situat al costat del recinte de taula, va ser excavat els anys setanta per l'equip de William Waldren i M.Fernández-Miranda, i només es conserva una part del mur exterior. Es va construir sobre una estructura arquitectònica anterior, probablement un hàbitat, de planta circular. Part d’aquest talaiot va ser destruït quan es va construir el recinte de taula. La datació de C-14 d'una mostra de gra d'ordi procedent de la cabana que va romandre per sota d'aquest talaiot en situa la utilització en el segle XIII aC.
El poblat també té una sala hipòstila semisoterrada i coberta amb lloses sustentades per columnes i pilars que es va utilitzar com a magatzem durant el segle I dC i que es va deixar d'utilitzar en el segle II dC.
En el recorregut trobarem dues coves funeràries artificials, restes d’una muralla i restes de les cases talaiòtiques, cobertes per la vegetació, els munts de pedra i els sediments.
La part de la zona arqueològica propietat de la Fundació Illes Balears té el perímetre tancat amb una paret seca, però l'àrea que abasta el jaciment és molt més àmplia i pertany a altres propietaris.
A la zona sud del poblat, a uns 200 m del talaiot principal, es troba el pou prehistòric anomenat na Patarrà, situat fora del recinte de la Fundació Illes Balears. Està excavat a la roca mare amb unes dimensions de 47 m de profunditat i 9 trams de graons, amb una amplada d'1,20 m. A partir del segon tram té una barana de 0,50 m d'amplada on hi ha alguns forats que recullen aigua de pluja. L'escala es va construir en ziga-zaga. Actualment està tancat amb una paret seca moderna.