"Hem contribuït a fer entendre que els jaciments són un espai viu"

ImatgeAmalia Pérez-Juez és doctora en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat Autònoma de Madrid. En l'actualitat, és directora de Boston University Study Abroad Programs a Espanya i professora titular adjunta dels departaments d'Història i Arqueologia d’aquesta universitat. Des de fa més de vint anys, treballa excavant, investigant i impartint classes sobre jaciments arqueològics a Espanya, que van des de l'edat del ferro fins al segle xx. A més, la seva especialitat se centra en la gestió del patrimoni arqueològic, part indissociable de la investigació i que va poder desenvolupar dirigint l'àrea de gestió cultural de la Fundació Atapuerca. Ha publicat nombrosos llibres i articles, i des de l'any 2001 codirigeix el projecte d'investigació arqueològica de la Universitat de Boston a Menorca, que treballa a diferents jaciments de l'illa, especialment a Torre d'en Galmés. Pérez-Juez és membre de l'Institut Menorquí d'Estudis i del Comitè d'ICOMOS Espanya.

Inicialment, vau estudiar Dret. Què us va fer canviar el rumb de la carrera professional?
De fet vaig començar estudiant Història, m'agradava moltíssim el tema de la protecció del patrimoni. Quan jo vaig començar, ningú feia gestió de patrimoni. Llavors vaig simultaniejar Història i Dret fins que em van donar dues beques Erasmus, una de les quals a França.

La vostra relació amb la Universitat de Boston va començar a l’època d'estudiant, què us va empènyer a travessar l’Atlàntic?alt text
Quan vaig tornar de França, vaig demanar la beca de doctorat als EUA i me la van donar. Vaig estudiar a Boston, vaig fer alguns contactes i, quan vaig tornar a Madrid i en haver acabat la tesi, em van contractar a Boston University Madrid. I des de llavors sempre he tingut relació constant amb els seus programes d'estudi internacionals.

I com va sorgir el vostre interès per Menorca Talaiòtica?
En el departament de la Universitat de Boston em van demanar que organitzés un camp de treball d'arqueologia, unes pràctiques obligatòries per als alumnes que s’havien de fer a l'estiu. I jo vaig pensar: quin lloc hi ha que sigui científicament al·lucinant i on puguem passar sis setmanes amb els alumnes durant l'estiu? La resposta estava claríssima. A més, conec molt Menorca perquè des que era petita he vingut amb la meva família i sempre m'han interessat moltíssim les taules i la conservació dels jaciments. Sempre estava molt atenta al que passava a l'illa. Diguem que van coincidir personalment i científicament dos interessos. Perquè els projectes tirin endavant necessites que hi hagi una persona que tengui entusiasme i a mi no em va costar gaire arribar al departament i presentar el projecte de Menorca. Tot d’una van venir dos col·legues de la universitat, es van enamorar de l'illa, de les possibilitats científiques del projecte... A Madrid havia excavat molta edat del ferro, que és el mateix període que els jaciments talaiòtics.

Des del vostre punt de vista, quines són les aportacions més valuoses de la candidatura de Menorca Talaiòtica?
La candidatura em sembla excel·lent, no entenc com no s'havia fet abans, és una passada. Aporta moltes coses al patrimoni mundial, la primera: l'excel·lent estat de conservació dels monuments. És impressionant el nombre de jaciments, que a més estan ben preservats. Es poden comptar per desenes. A més, és un estat de conservació viu, no és que s'hagin abandonat i els hagi cobert la vegetació, és que s'han continuat utilitzant d'alguna manera al llarg de 2.000 anys. I aquesta relació entre l'home i el territori és fonamental. A més, científicament té un potencial enorme. És una cultura que interactua a la Mediterrània durant el I mil·lenni aC i de la qual se saben coses, però a escala local. Compartir tot aquest coneixement amb el món és molt important, és una candidatura boníssima.

Ja fa 17 campanyes que la Universitat de Boston treballa a Menorca. Com va ser el començament del projecte?
Nosaltres vam començar a treballar aquí el 2001, de la mà d'Amics del Museu de Menorca. En aquella època, només treballaven ells i els de Sanitja. A partir de 2003, vam decidir separar els projectes perquè van començar a aparèixer alumnes de doctorat de la Universitat de Boston que volien continuar amb el treball durant l'any; també tenia col·legues que s’hi volien incorporar per fer geoarqueologia, fauna, botànica, etc. Vam aconseguir armar un equip prou gran per poder muntar el nostre propi projecte. Des de llavors, hem vingut cada any, exceptuant quan ens hem agafat una study season, que és quan ens dedicam a estudiar i analitzar les coses.

Quins considerau que són els principals èxits del projecte de la Universitat de Boston a Menorca?
Quan vam començar fa 20 anys volíem estudiar l'ocupació diacrònica dels jaciments talaiòtics, és a dir, no ens volíem aturar en el talaiòtic final o en l'època romana. El nostre projecte estava centrat en l'ús de l'espai domèstic a través del temps, en com les diferents cultures havien anat adaptant els jaciments: els talaiòtics, els romans, els musulmans, fins i tot en època moderna. Aquest estudi diacrònic va ser una aportació de la Universitat de Boston i crec que hem contribuït a fer entendre que els jaciments es continuen reocupant i abandonat al llarg del temps. Fins i tot al segle xxi estan ocupats pels turistes o els arqueòlegs! Són un espai viu en el qual es pot seguir la seqüència de l'ocupació.
La segona cosa que crec que hem aportat és l'estudi del món andalusí en els jaciments talaiòtics. La petjada musulmana és present a Menorca, ho veim en la toponímia per exemple, però no hi havia un estudi concret sobre la reocupació dels jaciments a l'edat mitjana. Des de l'any 2010 hem intentat mapar i excavar, en col·laboració amb altres col·legues, totes les estructures islàmiques que apareixen almenys a Torre d'en Galmés.
En tercer lloc, quan vam arribar el 2001, vam aportar una forma de veure l'excavació arqueològica molt interdisciplinària, potser perquè teníem un equip que venia de totes les branques, gent que feia estudi de fauna, llavors, carboni... Ara ja es fa a tots els jaciments, però llavors no era tan comú.
I finalment, des del principi vam dir que duríem els resultats dels nostres estudis als congressos més importants d'Espanya, Europa i els EUA. I així ho vam fer des del segon any. D'aquesta manera, hi ha hagut una presentació o publicació de la Universitat de Boston anualment, cosa que crec que ha ajudat a difondre la feina que es fa a Menorca.

alt textTot i la pandèmia, la Universitat de Boston va poder continuar els treballs a Torre d'en Galmés. Quins avenços s'han aconseguit?
Tot i que no van poder venir els alumnes per la situació sanitària, vam aconseguir tirar endavant la campanya 2020 amb voluntaris, amb la col·laboració d'Amics del Museu i col·legues que van venir de tot arreu.
Hem identificat vuit cases islàmiques a Torre d'en Galmés, vam excavar-ne dues fa uns anys i el 2019 una altra. El 2020 vam acabar d'excavar una casa del segle XII, la vam restaurar i ara està oberta al públic. Així es poden veure totes les fases d'ocupació del jaciment.

El 17 de juny teniu previst reprendre els treballs a Torre d'en Galmés. Quins són els plans per a la campanya 2021?
Doncs esperem que duri fins a final de juliol. Continuarem fent el mateix, volem aconseguir una imatge completa del que és la seqüència islàmica a Torre d'en Galmés i com s'articula amb el substrat talaiòtic que hi ha davall.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS