"La visió de tot el paisatge de l’illa com a objecte d’estudi arqueològic és fonamental"

ImatgeL’arqueòleg menorquí Antoni Ferrer és un dels artífexs de la reformulació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a partir del 2017. Director insular de Cultura i Patrimoni entre 2015 i 2019, està especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, actualment codirigeix els projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou i Cala Morell (Menorca), i el de Sa Ferradura (Mallorca).

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia? Per què us vau decantar per la cultura talaiòtica?
El passat m’ha interessat d’ençà que era petit. La naturalesa també ha estat des de sempre quelcom que m’ha cridat poderosament l’atenció. Crec que en l’arqueologia conflueixen aquests dos interessos, no només perquè una part de la feina de l’arqueòleg es desenvolupa al camp, sinó també perquè un dels aspectes que estudia l’arqueologia és la forma en què els éssers humans del passat es relacionaven amb el seu medi ambient.
La cultura talaiòtica, i la prehistòria en general, em resulten especialment intrigants perquè les persones d’aquella època tenien una forma d’entendre el món radicalment diferent de la nostra. Amb una persona culta d’època romana o medieval podríem parlar de molts temes (educació, economia o fins i tot política) i veuríem que, tot i les diferències, hi ha molts conceptes compartits... Amb una persona d’època talaiòtica seria molt més complicat. I no per una qüestió de primitivisme, perquè la seva era una cultura rica i complexa.

Heu estat un dels artífexs de la reformulació de la candidatura després del primer intent el 2017.
Què ha estat el més complicat d’aquesta tasca?alt text

Per mi, amb molta diferència, el més complicat han estat les qüestions administratives. Tenim una administració amb moltes mesures de control per evitar que es faci un mal ús dels recursos públics, i açò provoca que contractar serveis (com per exemple la redacció d’un pla de gestió per als béns de la candidatura) sigui una feina extremadament llarga i laboriosa.

I amb aquest nou expedient, quin creis que és el principal valor de la nostra candidatura que pot decantar la balança perquè sigui patrimoni mundial?
Com va dir una vegada Cipriano Marín, l’actual supervisor de l’expedient de la candidatura, el patrimoni arqueològic de Menorca ja és patrimoni mundial; la nostra feina és aconseguir que la UNESCO se n’adoni. Crec que per aconseguir-ho la visió de tot el paisatge de l’illa com a objecte d’estudi arqueològic és fonamental.

Quines peculiaritats presenta la cultura talaiòtica menorquina respecte a la de Mallorca?
Tot i que són dues cultures germanes, s’aprecien diferències per exemple en l’àmbit arquitectònic. Els talaiots de les dues illes són bastant diferents. Se sol dir que l’arquitectura és la plasmació dels esquemes socials i ideològics d’una societat, de forma que aquestes diferències entre les construccions de les dues illes possiblement tenen un rerefons que ara mateix només podem intuir.

Com a investigador, recentment heu publicat amb altres companys un estudi que apunta a una nova interpretació dels recintes de taula. Quina és la vostra hipòtesi i com va ser el procés per arribar-hi?
A grans trets, la hipòtesi és que existeix un paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època. Dins d’aquesta visió, el lloc que ocupa la taula és anàleg al que ocupa la porta que dona accés a l’habitació més important de les cases. La taula, per tant, podria representar una porta. L’estudi estadístic de les proporcions de portes i taules ha permès determinar que hi ha una semblança entre els dos elements. 

Heu trobat algun indici del tipus de cultes religiosos que es practicaven als recintes de taula?
Una part dels cultes que se celebraven dins els recintes s’han pogut reconstruir gràcies a totes les excavacions que s’han realitzat en recintes de taula al llarg del segle xx. Sabem, entre altres coses, que possiblement es realitzaven banquets rituals en els quals es consumia vi i carn.

Quins altres estudis recents sobre la cultura talaiòtica destacaríeu?
Crec que tots els nombrosos projectes que es desenvolupen actualment aporten o aportaran dades valuoses per entendre millor la prehistòria de l’illa. Si n’he de destacar dos, tal vegada un seria el projecte Modular, que ha proporcionat una visió nova sobre la influència púnica durant el talaiòtic final. Un altre projecte que em sembla destacable és el que encapçala Marta Portillo: partint de l’anàlisi d’excrements de vaques, ovelles i porcs actuals, estableix patrons que ens ajudaran a obtenir més informació de les restes d’excrements prehistòrics que trobam als jaciments arqueològics. Així, es podrà saber per exemple si els excrements de vaca s'empraven per fer foc o com a material constructiu, com passa en algunes cultures actuals.

Actualment, a Menorca codirigiu els projectes d’investigació de Cornia Nou i Cala Morell. Quins resultats vau obtenir el 2020? I què teniu previst per a la campanya 2021?
El 2020 ha estat un any complicat també per a l’arqueologia, però hem pogut treballar. A Cornia Nou hem documentat les restes d’una possible casa del talaiòtic inicial, fet que és interessant perquè a Menorca encara no se sap com eren els habitatges d’aquella època. En el cas de Cala Morell, tot i que també hem fet un poc de treball de camp, ens hem centrat en els treballs de laboratori, fet que permetrà publicar nous resultats al llarg d’enguany. Les campanyes de 2021, a tots dos jaciments, seguiran la mateixa línia que les d’enguany.

Estau involucrat en algun altre projecte aquest any?
Sí. L’Institut d’Estudis Baleàrics va obrir l’any passat una convocatòria de beques per a la investigació. Hi vaig presentar un projecte per estudiar la indústria lítica (les eines de pedra: molins, morters, percussors...) de diversos jaciments arqueològics de Menorca i vaig aconseguir una de les beques. Aquesta és una feina que m’ocuparà part de l’any.

alt textCom a divulgador, heu tingut un paper destacat en la creació de la col·lecció Sitjot. Creis que encara hi ha un cert desconeixement sobre la cultura talaiòtica menorquina entre la població local? Què trobau que es podria millorar per fomentar-ne l’interès?
Sens dubte, existeix encara un cert desconeixement. Però hem de ser conscients d’una cosa: tot i que és recomanable tenir uns coneixements bàsics sobre tots els aspectes de la realitat que ens envolta, no podem pretendre que tothom s’interessi en profunditat per tots els àmbits del saber. Jo mateix reconec que els meus interessos intel·lectuals, tot i que no es redueixen a l’arqueologia, estan molt focalitzats. En aquest sentit, crec que l’objectiu de l’Administració, a través del sistema educatiu, hauria de ser aconseguir que no hi hagi ciutadans sense cap tipus d’inquietud intel·lectual. Crec que una de les pitjors coses que li poden passar a una persona és patir una manca absoluta de curiositat per conèixer i de desig d’aprendre.
Per altra banda, l’Administració ha d’intentar que tothom tengui al seu abast les eines i els materials per satisfer aquests interessos. Açò implica, entre altres coses, incentivar les publicacions de divulgació i síntesi científica. Puc acceptar que el desconeixement d’una persona sobre una matèria estigui motivada per la manca d’interès personal per aquell tema concret, però crec que s’ha d’evitar a tota costa que la ignorància estigui motivada per la manca de mitjans per instruir-se.
Finalment, s’ha d’intentar que tothom entengui la importància i la complexitat de tots els àmbits del coneixement humà, més enllà de la seva parcel·la d’interès personal. Alguna vegada, tots opinam sense prou coneixement de causa, açò és inevitable. Ara bé, al llarg del darrer any, per exemple, hem hagut d’escoltar de forma habitual com persones sense cap formació científica opinaven sobre qüestions mèdiques i fins i tot desqualificaven les opinions de la comunitat científica. Hem de lluitar contra aquest menyspreu cap al coneixement, tant si va dirigit cap a l’epidemiologia, l’arqueologia o qualsevol altra disciplina seriosa.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS