Menorca Talaiòtica protagonitzà el dimarts 12 de gener el programa «Marca España» amb una entrevista al conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, que va fer un repàs dels punts clau de la nova candidatura a patrimoni mundial de la Unesco. Conduït per la periodista Lola Plaza, «Marca España» és un dels programes més populars de Radio Exterior, emissora internacional de Radio Nacional de España.
La gran densitat de restes arqueològiques –més de 1.500, que fan de Menorca el lloc habitat amb major densitat de jaciments prehistòrics del món–, l’harmoniosa convivència dels monuments amb l’activitat humana i el seu bon estat de conservació van centrar bona part de la conversa al voltant de la nova candidatura. Articulada en nou àrees territorials o components que expliquen els diferents models d’assentaments a l’illa i agrupen els jaciments més singulars de la prehistòria menorquina, la candidatura també posa en valor el seu paisatge associat. Aquesta va ser una de les recomanacions del Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) el 2017 per millorar la candidatura, tal com va recordar Maria. El conseller explicà per què aquests components es concentren al sud de l’illa: «Té a veure amb la geologia, el sud de Menorca és de pedra calcària, on hi ha més aigua, i és on es va produir una major afluència d’assentaments».
Precisament aquesta pedra calcària no és un dels motius del bon estat dels béns: «No és un tipus de pedra gaire resistent. Molts jaciments estan enterrats al camp i això ha ajudat a la conservació, perquè s’ha evitat l’erosió pel vent i la pluja. En les excavacions surten a la llum monuments en molt bon estat. Set taules de les 32 localitzades estan dretes, un fet excepcional tenint en compte l’antiguitat que tenen. Hi ha uns 300 talaiots a tota l’illa, la part superior pot haver patit desperfectes, però en la majoria dels casos la base continua perfectament visible i en tot el seu diàmetre», segons Maria.
La bona convivència de la població local amb els jaciments també té molt a veure amb el seu bon estat: «No hi ha vandalisme. De fet, quan se n’ha produït algun cas, com la pintada a la naveta des Tudons el 2017, hi ha hagut una onada d’indignació dels menorquins, cosa que demostra la implicació i identificació dels locals amb el seu patrimoni», explicà el conseller. La possible inclusió de Menorca Talaiòtica a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO el 2022 serà un premi a tot aquest esforç: «Si ho aconseguim, serà un reconeixement a la feina, de vegades inconscient, de generacions de menorquins per conservar els monuments. Per mi, en primer lloc serà un compromís per traspassar aquest patrimoni a les generacions futures en millors condicions de les que l’hem rebut. Això significa potenciar la investigació, la conservació i la prevenció», reflexionà Maria.
Aquest any és té una importància cabdal per al futur de la candidatura. El primer de febrer vinent el Ministeri de Cultura entregarà l’expedient a la seu de la UNESCO a París, i el mes de setembre es desplaçarà a Menorca una comissió d’ICOMOS per valorar la candidatura in situ. «Si tot va bé, el gener de 2022 tindrem l’informe provisional d’ICOMOS, al maig el definitiu, i esperem que el mes de juliol de l’any que ve puguem celebrar la inscripció a la llista de patrimoni mundial», explicà el conseller de Cultura.