﻿<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><rss version="2.0"><channel><description>Menorca Talaiòtica - Notícies i esdeveniments</description><link>https://www.menorcatalayotica.info</link><title>Notícies i esdeveniments</title><item><title>Visites arqueològiques gratuïtes a diferents jaciments </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8510</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Visites arqueològiques gratuïtes a diferents jaciments &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació organitza visites gratuïtes a diferents jaciments arqueològics de Menorca alguns diumenges de març a juny amb l’objectiu d’apropar la Menorca Talaiòtica a la població.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta acció, emmarcada dintre del pla de comunicació per difondre la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial davant la UNESCO, vol posar en valor la riquesa arqueològica de Menorca entre la societat menorquina.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'explicarà de forma didàctica el que van suposar les restes arqueològiques perquè la ciutadania entengui i apreciï el potencial cultural i patrimonial del què disposam a Menorca a més d’explicar què implica i quina repercussió pot suposar aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Calendari de les visites:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
2 de març Necròpolis de Cala Morell&lt;br/&gt;
23 de març Naveta des Tudons&lt;br/&gt;
13 d'abril Poblat talaiòtic de Trepucó&lt;br/&gt;
27 d'abril Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés&lt;br/&gt;
11 de maig Poblat talaiòtic de Montefí&lt;br/&gt;
25 de maig Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt&lt;br/&gt;
8 de juny Poblat talaiòtic de Cornia Nou&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les visites tindran lloc en diumenge, de març a juny, amb una durada estimada de dues hores. Es farà una a les 9 i l'altra a les 11. Les visites aniran a càrrec d’un arqueòleg i inclourà una introducció a l’arqueologia menorquina i a la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, a més de l’explicació del jaciment en qüestió. L’arqueòleg emprarà sempre un llenguatge entenedor i entregarà als visitants una fitxa didàctica que els ajudi a assimilar i recordar el que aprendran durant el recorregut.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les persones interessades en participar-hi s'hauran d’adreçar al telèfon 971 35 70 82 per tal d’inscriure's prèviament de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. Recordam que la visita és gratuïta i que les places són limitades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tots els jaciments arqueològics que es visitin estan inclosos dintre la candidatura de la Menorca Talaiòtica.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/01/1900 0:00:00</pubDate></item><item><title>Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8686</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació, juntament amb l'Escola d'Art de Menorca, organitza el I Premi Internacional de Joieria, encaminat a estimular i fomentar la creativitat d'estudiants, treballadors i persones relacionades amb aquest sector. I aprofitant la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, vol premiar obres que tenguin relació amb la Cultura Talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Segons aquest premi s’estableixen dos premis: un primer amb dotació econòmica de 2.000 euros i un segon de 1.000 euros, amb els corresponents diplomes acreditatius.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Així mateix, el Consell Insular de Menorca, amb l’objectiu de difondre el tema proposat i el camp artístic de la joieria, podrà decidir la realització d’una exposició a partir d’una selecció de totes les peces presentades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“La nostra voluntat amb aquesta iniciativa és donar difusió a la candidatura de Menorca Talaiòtica i a la vegada lligar aquest repte en aquest cas amb un sector, el de la joieria, del qual Menorca ha estat i és un referent”, explica la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les persones interessades a participar ho hauran de fer amb un màxim d'una obra i les joies presentades hauran d'estar inspirades en els monuments i restes talaiòtiques que es troben a l'illa de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El termini per presentar la seva corresponent sol·licitud arriba fins el dia 20 de juny de 2014, mitjançant el model que es troba a les oficines del Servei d'Atenció al Ciutadà de Maó i Ciutadella, així com a la secció de Cultura, Patrimoni i Educació del web del Consell Insular de Menorca, apartat Ajuts i subvencions del destacat Gestions i tràmits.&lt;br/&gt;
http://www.cime.es/GesServeis/Gestion.aspx?IDGESTION=990100782&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per a més informació poden accedir a la pàgina web del Consell Insular de Menorca, o adreçar-se directament a l'Escola d'Art de Menorca.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>27/03/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Rèpliques de taules a les estacions marítimes de Maó i Ciutadella</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8695</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Rèpliques de taules a les estacions marítimes de Maó i Ciutadella&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació ha instal·lat una rèplica d'una taula a les estacions marítimes de Maó i Ciutadella amb l'objectiu de donar a conèixer i difondre la candidatura de la Menorca Talaiòtica davant la UNESCO per obtenir la designació de patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les rèpliques, de 2,5 metres d'altura, se sumen a la que ja està instal·lada a la secció d'Arribades de l'Aeroport de Menorca. D'aquesta manera, les principals vies d'entrada a l'illa serveixen per informar els turistes i els visitants d'aquesta iniciativa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
«La candidatura de la Menorca Talaiòtica davant la UNESCO és un projecte de tots els menorquins», explica la consellera Baíllo.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>26/03/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Unificació de la senyalització dels béns talaiòtics per preparar la candidatura a Patrimoni de la Hu</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8700</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Unificació de la senyalització dels béns talaiòtics per preparar la candidatura a Patrimoni de la Humanitat&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació ha iniciat la fase d’unificació de la cartelleria indicativa de l'existència dels jaciments catalogats com a béns de patrimoni talaiòtic de Menorca, amb la finalitat de facilitar la seva identificació per part de residents i visitants.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta actuació, emmarcada en la preparació de la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat davant la UNESCO, consisteix en la retirada i substitució de la senyalització antiga i la incorporació de nova senyalització en aquells béns que actualment no compten amb la indicació.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“L'objectiu genèric és crear un nou disseny de senyalització per tal de visualitzar de manera ràpida els indrets en què estan ubicats els jaciments i millorar la seva accessibilitat, amb una imatge renovada i homogènia”, explica la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les millores es portaran a terme en els jaciments inclosos dins la llista de la candidatura, en col·laboració amb el departament de Mobilitat i Projectes del Consell Insular de Menorca, el qual ha destinat fins al moment un total de 5.371 euros a aquest fi.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La nova senyalització ja s’ha col·locat a la Naveta des Tudons, la Necròpolis de Cala Morell, al Poblat talaiòtic de Montefí, al Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, al Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, al Poblat talaiòtic de Trepucó i al Talaiot de Trebalúger.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La pròxima actuació es durà a terme a l’Hipogeu de Torre del Ram i està previst col·locar senyalització al Talaiot de Torelló, al Poblat talaiòtic de Torrellafuda, al Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort, la Naveta de Biniac Oriental, al Poblat talaiòtic de Cornia Nou, al Poblat talaiòtic de Sant Agustí, a la Sala hipòstila des Galliner de Madona i a Sa Cudia Cremada, així com en el Poblat talaiòtic de sa Torreta, un cop finalitzades les feines d’adequació de l’aparcament, als Santuaris de So na Caçana, un cop finalitzades les obres de millora de la carretera general, i a l’Hipogeu de Biniai, un cop finalitzades les feines d’adequació de l’aparcament.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A més està previst afegir les Navetes de Rafel Rubí, els poblats talaiòtics de Son Mercer de Baix i de Torrellisar, així com l'assentament costaner de Cala Morell. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>20/03/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Més de 235 persones han participat a les visites arqueològiques del programa "Coneix la Menorca Tala</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8755</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Més de 235 persones han participat a les visites arqueològiques del programa "Coneix la Menorca Talaiòtica"&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Un total de més de 235 persones han participat a les visites arqueològiques gratuïtes del programa "Coneix la Menorca Talaiòtica" que impulsa la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest programa de visites es va iniciar en el mes de març i va tenir continuïtat fins principis de juny. En total, els participants han pogut conèixer sis jaciments inclosos a la llista dels 32 que la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació ha presentat per aquesta candidatura: necròpolis de Cala Morell, naveta des Tudons, poblat talaiòtic de Trepucó, poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, poblat talaiòtic de Montefí i poblat talaiòtic de Cornia Nou. La visita en el poblat talaiòtic de Talatí també estava prevista, però es va haver d'anul·lar per pluges.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“El nostre objectiu amb aquestes visites és sensibilitzar i conscienciar la societat menorquina sobre el valor del nostre patrimoni, apropar l'arqueologia i especialment fer comprendre a la població el significat els restes arqueològics”, explica la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Haguda compte de l'èxit de participació d'aquesta iniciativa, ja es té previst organitzar més visites al mes de setembre.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>15/06/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Un anell en forma de taula i un penjoll de plata han estat les peces guanyadores del I Concurs Inter</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8780</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Un anell en forma de taula i un penjoll de plata han estat les peces guanyadores del I Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La seu del Consell Insular de Menorca ha acollit avui l’entrega de premis del I Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica i del que han resultat guanyadors Toni Morey Ardanuy amb un anell en forma de taula, qui no ha pogut assistir per motius laborals, i Isabel Mir Enríquez amb un penjoll de plata, guardonada amb el segon premi.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A l’acte, han assistit el president del Consell Insular de Menorca, Santiago Tadeo, la vicepresidenta Pilar Pons, la consellera de Patrimoni, Cultura i Educació i membre del jurat del concurs, Maruja Baillo, així com la resta de membres del jurat conformat per: Joana M. Gual Cerdó, cap del Servei de Patrimoni del CIM, Toni Arcas, director de l'Escola d'Art de Menorca, Pablo Pinedo, cap de Departament de l'especialitat de joieria de l'Escola d'Art, Mariona Piris, dissenyadora de joies, Úrsula Mascaró, dissenyadora de calçat de Menorca, Yago López, professional del món de la moda a Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El jurat, reunit el passat 13 de juliol, va decidir per unanimitat otorgar el primer premi a la peça Minórica, presentada per T, pertanyent a Toni Morey Ardanuy, resident a Barcelona, i el segon premi a la peça Nit de pedres i estrelles, presentada per Illa de Pedra, pertanyent a Isabel Mir Enríquez, resident a Ciutadella.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Del primer premi, dotat amb 2.000 euros, un anell en forma de taula, fet en plata, se'n valora el disseny, la qualitat d'execució i acabats. Es considera una peça molt ergonòmica i fa referència clara a la font d'inspiració de la Menorca Talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Del segon premi, dotat amb 1.000 euros, un penjoll realitzat en plata de llei amb un bany d'or de 24 kt, òxid de plata i amb cordó de cuir i tanca d'acer amb imant, de 6,5 x 6 cm, realitzat amb la tècnica de la cera perduda, es valora que és una peça molt visual sobre les sensacions de Menorca. Així mateix, es considera una peça molt portable i vistosa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les joies presentades pels 22 participants en el concurs estaran exposades al Consell Insular de Menorca des d’avui i fins dia 4 agost, tal com va decidir el jurat del concurs.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica pretén estimular i fomentar la creativitat entre estudiants, treballadors i persones relacionades amb la joieria, i aprofitant la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat, s’han premiat obres relacionades amb la Cultura Talaiòtica.&lt;br/&gt;
Així mateix, amb la finalitat de promoure l'activitat joieria a Menorca, es va considerar oportú crear aquest premi per tal d'oferir als nous artistes la possibilitat de veure reconeguda la seva obra i, per tant, donar promoció al sector joier.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El president del Consell Insular de Menorca ha traslladat les seves felicitacions en els guanyadors i ha expressat la importància de donar a conèixer la candidatura de la Menorca Talaiòtica a través d’iniciatives innovadores i creatives, com és aquest cas, i a la vegada, potenciar la vessant més artística de la joieria i estimular un sector de gran importància per a Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per la seva part, la consellera Maruja Baillo ha agraït la col·laboració i ajuda de l'Escola d'Art de Menorca per a l’organització dels premis i ha destacat la notable participació i la qualitat de les peces presentades. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>11/07/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>S’inicien les obres de restauració del poblat talaiòtic de Montefí

</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8788</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;S’inicien les obres de restauració del poblat talaiòtic de Montefí&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La conselleria de Patrimoni, Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca informa de l’inici de les obres del projecte de restauració del poblat talaiòtic de Montefí i habilitació d’un aparcament. L’empresa adjudicatària M. Polo SL va iniciar els treballs de recuperació del poblat el passat dijous dia 10 de juliol i es preveu que el termini d’execució sigui de sis mesos.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El projecte, que compta amb un pressupost de 120.901 €, contempla la restauració d'un dels talaiots del poblat deteriorat pel pas del temps. Cal destacar que Montefí és propietat del Consell Insular Menorca, un jaciment que està format per un extens poblat talaiòtic, és un dels més grans de la illa i encara conserva diferents talaiots, restes i un hipogeu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El poblat de Montefí té categoria de bé d’interès cultural i forma part dels 32 monuments escollits com a representatius de la cultura talaiòtica de Menorca i que han estat inclosos en la llista indicativa de la UNESCO per ser declarats patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La primera actuació que es durà a terme serà la recuperació del talaiot nº1, el més gran i un dels més afectats pel pas del temps.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'adequació de la zona del jaciment és bàsica, ja que amb les obres de la Ronda Sud de Ciutadella es van descobrir noves restes. Per a la recuperació del jaciment es realitzaran tot tipus d'intervencions, principalment arqueològiques. Retirar la vegetació incrustada en el jaciment, fins i tot en la pedra del monument, és una de les intervencions més complicada.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Un altre aspecte a destacar, és l'eliminació del vèrtex geodèsic, actuació que també es durà a terme en altres jaciments. El vèrtex geodèsic, està representat per un cilindre d’uns 120 cm d'altura, muntat sobre un pedestal de formigó. En comptes de cilindres, també els hi ha representats per senyals prismàtics. El senyal serveix per col·locar sobre el cilindre l'instrumental topogràfic per fer mesuraments. Des de cada senyal, s’albiren altres vèrtexs geodèsics, raó per la qual estan sempre col·locats en els llocs més alts i amb àmplies visions paisatgístiques. Aquests es poden trobar en molts monuments al llarg de tota Menorca, la construcció del qual damunt de talaiots o taules, ha afectat negativament a aquests monuments.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’habilitació d’una zona d’estacionament contemplarà la delimitació d’una zona per estacionar els vehicles dels usuaris que visitin el jaciment i evitar així, l’estacionament de vehicles en camins o zones no condicionades, ni segures, com passa en altres monuments.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“Des del Consell volem remarcar la importància d'aquesta intervenció a un jaciment malmès pel pas del temps, d'aquesta manera estem recuperant part del nostre patrimoni i afegim valor a la candidatura de Menorca Talaiòtica”, ha explicat la consellera Maruja Baillo. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/07/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Torelló, el tercer monument talaiòtic il·luminat pel Consell Insular</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8794</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Torelló, el tercer monument talaiòtic il·luminat pel Consell Insular&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Des del passat dijous 17 de juliol roman il·luminat el talaiot de Torelló, a la carretera de Sant Climent, com a continuació de la política que està posant en marxa la conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació, per posar en valor els jaciments arqueològics. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Amb un pressupost de 8.500 euros, aquest sistema d'enllumenat només consumeix un total de 70 wats d'energia i compleix amb el que marca la Llei de Contaminació Lumínica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per tant, amb aquest, ja són tres els monuments talaiòtics il·luminats fins al moment per la conselleria de que dirigeix Maruja Baíllo, amb el de Trebalúger i  la taula de Binissafullet Nou. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“Amb aquestes iniciatives pretenem millorar l'estat d'aquests jaciments, extrem demanat també pel sector turístic perquè tant residents com a visitants puguin contemplar el nostre important patrimoni talaiòtic”.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>17/07/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell millora la informació dels rètols ubicats a l'entrada dels jaciments de la candidatura a </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8800</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell millora la informació dels rètols ubicats a l'entrada dels jaciments de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca està millorant la informació dels rètols ubicats a l'entrada dels jaciments que formen part de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat. En aquest sentit, els cartells aporten informació sobre horaris i altres dades a destacar en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El fet que molts dels antics cartells tinguessin com a base la fusta havia provocat el seu deteriorament, per la qual cosa s'ha optat per la seva substitució per uns d'acer inoxidable, precisament per resistir millor el pas del temps. De moment, ja s'ha instal·lat la nova retolació a 23 dels 32 jaciments que formen part de la candidatura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El nou disseny del cartell d'entrada és igual que el que es troba a la senyalització viària, facilitant d'aquesta forma l'accés als monuments tant a visitants com a residents. A més, s'unifica la retolació indicativa. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta iniciativa s'emmarca en la preparació de la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat davant la UNESCO que està portant a terme la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta actuació és fruit de la coordinació entre aquesta Conselleria i la de Mobilitat i Projectes, precisament per millorar l'accés a aquests jaciments. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La consellera Baíllo avança que la propera actuació que ja s'està preparant per millorar la informació en els jaciments arqueològics és la renovació i unificació també de la retolació en el interior d'aquests béns, perquè la majoria presenten signes evidents de desgast.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
També en aquest cas els cartells estaran escrits en quatre idiomes -català, castellà, anglès i alemany- i aportaran dades sobre l'origen dels jaciments, la seva funció, anys de construcció i altres detalls informatius.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/08/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Martí Carbonell. Activitats didàctiques sobre arqueologia per a escolars.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8804</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Martí Carbonell. Activitats didàctiques sobre arqueologia per a escolars.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8804doc16.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8804doc16.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8804doc16.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Martí Carbonell, arqueòleg freelance al Museu de Menorca i codirector d'una de les excavacions que actualment s'estan duent a terme a Torre d'en Galmés, parla de les activitats didàctiques sobre arqueologia destinades als alumnes dels centres escolars de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Canal: Onda Cero Menorca (91.4).&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>03/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell reprèn les visites als jaciments arqueològics</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8808</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell reprèn les visites als jaciments arqueològics&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Departament de Cultura, Patrimoni i Educació reprèn aquest diumenge, 14 de setembre, el programa de visites gratuïtes a diferents jaciments arqueològics amb l'objectiu de posar en valor i d'apropar la Menorca Talaiòtica a la població. La primera serà a l'assentament costaner de Cala Morell.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest programa, conegut com “Coneix la Menorca Talaiòtica”, ofereix visites gratuïtes arqueològiques a diferents jaciments inclosos dins la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les visites tindran lloc en diumenge, de setembre a novembre, amb una durada estimada de dues hores. Se’n farà una a les 9.30 h i l'altra a les 11.30 h, sempre a càrrec d’un arqueòleg, i inclourà una introducció a l’arqueologia menorquina i a la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, a més de l’explicació del jaciment en qüestió.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les persones interessades a participar-hi s’hauran d’adreçar al telèfon 971 35 70 82 per tal d’inscriure-s’hi prèviament de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Recordam que la visita és gratuïta i que les places són limitades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Calendari de les visites:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- 14 de setembre. Assentament costaner de Cala Morell&lt;br/&gt;
- 21 de setembre. Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt&lt;br/&gt;
- 5 d'octubre. Poblat talaiòtic de Torrellafuda&lt;br/&gt;
- 19 d'octubre. Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort&lt;br/&gt;
- 26 d'octubre. Poblat de naviformes de Son Mercer de Baix&lt;br/&gt;
- 9 de novembre. Poblat talaiòtic de Sant Agustí&lt;br/&gt;
- 23 de novembre. Santuaris de So na Caçana&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El primer cicle d’aquest programa de visites, que va tenir lloc entre març i juny, va ser tot un èxit, ja que s'hi van apuntar més de 235 persones. “El nostre objectiu és que la gent conegui la importància del patrimoni arqueològic de Menorca”, explica la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>11/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Francina Cardona i Antoni Ferrer. Visites arqueològiques "Coneix la Menorca talaiòtica"</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8845</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Francina Cardona i Antoni Ferrer. Visites arqueològiques "Coneix la Menorca talaiòtica" als jaciments de la candidatura.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8843doc16.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8843doc16.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8843doc16.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Francina Cardona, gestora cultural de l'empresa Mediterraneum i coordinadora de les visites, i Antoni Ferrer, un dels arqueòlegs que les realitzen, xerren sobre les visites arqueològiques de "Coneix la Menorca Talaiòtica" als jaciments de la candidatura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: Onda Cero Menorca (91.4)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>18/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Joana Gual. Poblat talaiòtic de Binissafullet</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8863</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Joana Gual. Poblat talaiòtic de Binissafullet&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8863doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8863doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8863doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La tècnica arqueòloga del Consell Insular de Menorca, Joana Gual, ens dóna a conèixer un poc millor el poblat talaiòtic de Binissafullet. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: La Ser-Menorca (95.7)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Antoni Ferrer. Poblat talaiòtic de Cornia Nou.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8864</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Antoni Ferrer. Poblat talaiòtic de Cornia Nou.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8864doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8864doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8864doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'arqueòleg Antoni Ferrer, ens parla sobre el poblat talaiòtic de Cornia Nou.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: La Ser-Menorca (95.7)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Carmen Lara. Tallers de patrimoni del programa educatiu "Salut Jove i Cultura"</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8871</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Carmen Lara. Tallers de patrimoni del programa educatiu "Salut Jove i Cultura"&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8871doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8871doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8871doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A l'inici de curs, ha engegat un any més, el programa educatiu del Consell Insular de Menorca "Salut Jove i Cultura". Carmen Lara, arqueòloga i encarregada de donar els tallers sobre patrimoni, ens en parla. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: Onda Cero (91.4)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>02/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell i "Correos" presenten el segell de Menorca Talaiòtica.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8879</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell i "Correos" presenten el segell de Menorca Talaiòtica.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació, juntament amb "Correos" presenten aquest divendres 10 d'octubre el nou segell dedicat a promocionar la candidatura de Menorca Talaiòtica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El segell està il·lustrat amb la imatge de la taula del poblat talaiòtic de Torretrencada, un jaciment inclòs dins els 32 que opten a la candidatura de patrimoni mundial per part de la UNESCO. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Correos ha fet una emissió de 250.000 exemplar que seran presentats aquest proper divendres a les 11 hores a la sala de plens del Consell Insular de Menorca, amb la presència del sotsdirector de Filatèlia de Correos, Modesto Fraguas Herrera.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les gestions per aconseguir aquest segell van començar durant l'agost de l'any 2013, quan la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo,  va explicar a l'Administració central, a través de la Secretaria de la Comissió Filatèlica de l'Estat, que el 29 de gener de 2013 la UNESCO havia aprovat la inclusió de la candidatura Menorca talaiòtica a la llista indicativa del patrimoni mundial. La proposta inclou 32 jaciments arqueològics, els quals són els més significatius de Menorca per la seva monumentalitat, bona conservació, diversitat, així com accessibilitat. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“Pensem que un segell emès per Correos ens ajudaria a difondre la candidatura per tot el territori nacional, la qual cosa seria un suport important per donar a conèixer aquest aspecte de la nostra illa, i a més que la difusió que permetria el servei postal seriosa de gran ajuda a aquest projecte”, explica la consellera Baíllo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El dia 8 de novembre el Consell rep l'escrit pel qual ens comunicaven que la Comissió Filatèlica de l'Estat havia aprovat la petició de l'emissió d'un segell de Correos dedicat a la Menorca talaiòtica, dins de la sèrie denominada Cultures Antigues, quedant per tant la mateixa inclosa a la programació d'emissions de segells de correu i altres signes de franqueig per a l'any 2014.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Torretrencada&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El poblat talaiòtic de Torretrencada és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Ciutadella, ja que conserva l'única taula en peu de tot el municipi. És un jaciment arqueològic d'unes 3'5 hectàrees d'extensió, que va ser declarat monument historico-artístic pel Decret 2563/1966. Posteriorment, la llei 16/1985, de patrimoni històric espanyol el va declarar Bé d'Interés Cultural. Compta, per tant, amb la màxima categoria de protecció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En aquest jaciment no s'han duit a terme mai excavacions arqueològiques, però sí que és prou conegut dins la bibliografia arqueològica, començant pel propi Arxiduc Lluís Salvador, que inclou un dibuix de la taula dins la seva obra sobre Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La taula, única a tota Menorca, medeix quasi 4 m d'altura, i el pes total de les dues grans pedres arriba als més de 20.000kg. Deim que és única per la pilastra de reforç que conserva a la seva cara posterior, amb l'objectiu d'ajudar a suportar la pedra capitell a sobre de la pedra suport.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En el poblat hi ha altres restes arqueològiques molt interessants, com les sales hipòstiles i els enginys hidràulics prehistòrics o basses, que servien per recollir l'aigua de pluja, i els hipogeus i el talaiot que encara es conserva.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cal destacar una necròpolis de tombes excavades a la roca, probablement d'època alt medieval, i el sistema de recollides d'aigua format per aljubs excavats a la roca i connectats per canals excavades a la roca, d'ús actual, i que foren emprats fins fa ben poc per a la gestió de la finca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>09/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Margarita Orfila. Necròpolis i es castellet de Calescoves.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8880</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Margarita Orfila. Necròpolis i es castellet de Calescoves.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8880doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8880doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8880doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La investigadora i catedràtica d’arqueologia de la Universitat de Granada Margarita Orfila ens parla de la necròpolis i es castellet de Calescoves.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>30/09/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Elena Sintes. Poblat talaiòtic de Trepucó.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8881</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Elena Sintes. Poblat talaiòtic de Trepucó.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8881doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8881doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8881doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Xisco Isbert. Restauració del talaiot del poblat de Montefí.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8889</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Xisco Isbert. Restauració del talaiot del poblat de Montefí.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8887doc16.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8887doc16.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8887doc16.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a l'arqueòloga Sílvia Villalonga. Sepulcre de Son Olivaret.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8899</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a l'arqueòloga Sílvia Villalonga. Sepulcre de Son Olivaret.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8899doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8899doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8899doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>14/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a l'arqueòleg Martí Carbonell. Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8900</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a l'arqueòleg Martí Carbonell. Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8900doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8900doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8900doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>21/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Quim Pons. Hipogeus de Biniai Nou.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8906</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Quim Pons. Hipogeus de Biniai Nou.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8906doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8906doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8906doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>28/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Montserrat Anglada. Darrera campanya d'excavació de l'assentament costaner de Cala More</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8912</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Montserrat Anglada. Darrera campanya d'excavació de l'assentament costaner de Cala Morell.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8912doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8912doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8912doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entrevista a Montserrat Anglada sobre la darrera campanya d'excavació de l'assentament costaner de Cala Morell.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>29/10/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del II Congrés Internacional de bones pràctiques en Patrimoni Mundial. Persones i comuni</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8922</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del II Congrés Internacional de bones pràctiques en Patrimoni Mundial. Persones i comunitats.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El "II Congrès Internacional de bones pràctiques en Patrimoni Mundial" ha estat presentat pels seus organitzadors, el Consel Insular i la Universidad Complutense de Madrid. La consellera de Patrimoni, Cultura i Educació, Maruja Baíllo, i part dels membres del Comitè Organitzador, la directora científica i investigadora postdoctoral-professora del Departament de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid, Alicia Castillo, i la secretària científica i professora titular del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de Madrid, Isabel Salto-Weis, han assegurat que volen que sigui un congrés "obert al màxim a les persones i que sigui la mateixa societat la que faci propostes".&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Congrés tindrà lloc del 29 d'abril al 2 de maig del proper any i de moment ja s'han presentat 60 comunicacions pertanyents a representants de 22 països diferents. El termini de presentació finalitza el proper 30 de novembre. Durant el primer Congrés van assistir professionals de 32 estats i de 88 institucions. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El pressupost del present Congrés és de 70.000 euros, amb aportacions del Govern balear, La Caixa i l'empresa Gin Xoriguer, com a col·laboradors. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Segons ha explicat la consellera Baíllo, l'objectiu d'aquest esdeveniment és “fomentar el nostre patrimoni cultural i a la vegada ajudar a difondre la candidatura de Menorca com a Patrimoni Mundial davant la UNESCO”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Sobre aquest darrer punt, Baíllo ha informat que abans de que finalitzi 2014 s'enviarà al Govern balear l'expedient acabat de la candidatura que després s'haurà de presentar davant el Ministeri de Cultura.    &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Segons ha explicat la catedràtica Alicia Castillo, l'objectiu del Comitè Organitzador “és implicar la societat. Sense la gent no té sentit. No només volem escoltar experts sinó també la gent del carrer sobre el seu patrimoni o la mateixa candidatura de Menorca”.&lt;br/&gt;
	&lt;br/&gt;
Per la UNESCO i pel Comitè Organitzador del congrès, un dels reptes del s. XXI, en matèria de Patrimoni, és la relació de les persones i les comunitats vers al seu patrimoni cultural. Els esforços d'experts i administracions entorn al patrimoni no tenen sentit sense la implicació de la ciutadania.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
I aquest és l'objectiu tant del Consell Insular com dels organitzadors del congrés: convertir la candidatura de la Menorca Talaiòtica, en una "candidatura social", on sigui clau la participació oberta de la societat menorquina.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a l'arqueòloga Carmen Lara. Naveta dels Tudons</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8926</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a l'arqueòloga Carmen Lara. Naveta dels Tudons&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8926doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8926doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8926doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entrevista amb l'arqueòloga Carmen Lara sobre la Naveta des Tudons.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>04/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Joana Gual. "II Congrés Internacional de Bones pràctiques en Patrimoni".</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8937</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Joana Gual. "II Congrés Internacional de Bones pràctiques en Patrimoni".&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8933doc16.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8933doc16.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8933doc16.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La tècnica arqueòloga del Consell Insular Joana M. Gual ens dóna les claus per conèixer com serà el "II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni" que se celebrarà a Menorca entre el 29 d'abril i el 2 de maig del 2015, i que estarà dedicat a les "Comunitats i Persones".&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>12/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a l'arqueòleg Simón Gornés. Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8938</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a l'arqueòleg Simón Gornés. Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8938doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8938doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8938doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El tècnic i arqueòleg Simón Gornés ens apropa al poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: La Ser-Menorca (95.7)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>11/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Termini de presentació per presentar comunicacions pel "II Congrès Internacional de bones pràctiques</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8949</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Termini de presentació per presentar comunicacions pel "II Congrès Internacional de bones pràctiques en Patrimoni Mundial"&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El 30 de novembre finalitza el termini per presentar els resums de les comunicacions o pòsters per participar en el "II Congrès Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial", que se celebrarà del 29 d'abril al 2 de maig de 2015 a Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest Congrès es proposa generar un punt de trobada sobre la gestió dels béns materiales i inmaterials declarats Patrimoni Mundial, des del punt de vista de qui hi participa i hi conviu. Les sessions del Congrès versaran sobre "cooperació", "agents implicats", "percepció i interpretació", "resolució de conflictes i implicació social", "enriquiment i accions transversals".&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Com presentar el resum de la teva comunicació o pòster?&lt;br/&gt;
Has d'enviar un resum d'unes 300 - 400 paraules, que incloguin 5/8 paraules clau, incloent el títol i l'autoria. Has d'indicar si es tracta d'una comunicació oral o pòster i en quina sessió vols presentar. Finalment, has d'enviar el resum, en format word o pdf, a l'email: congresopatrimonio.menorca@cime.es&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Fins a dia d'avui, s'han presentat més de 60 comunicacions pertanyents a representants de 22 països. &lt;br/&gt;
Anima't i envia la teva proposta, tens fins el 30 de novembre!&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>21/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell edita 30.000 mapes amb la ubicació dels 32 jaciments de la candidatura "Menorca talaiòtic</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8956</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell edita 30.000 mapes amb la ubicació dels 32 jaciments de la candidatura "Menorca talaiòtica"&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Departament de Cultura, Patrimoni i Educació ha editat 30.000 mapes informatius amb la ubicació dels 32 jaciments que conformen la candidatura de la "Menorca talaiòtica" davant la UNESCO.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S’han editat en tres idiomes –català, castellà i anglès- i es distribuiran principalment entre tots els ajuntaments de Menorca, als assistents a les visites del programa Salut Jove i Cultura, a l'Escola d'Adults i al Centre d'Estudis d'Alaior, en els punts informatius dels jaciments, en els hotels que estiguin oberts durant els mesos d'hivern i a les escoles i instituts que ho demanin. També ho poden sol·licitar totes les empreses relacionades amb visites arqueològiques.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A la nostra secció recursos - publicacions d'aquest web trobareu els mapes en línea. Els podeu consultar en els tres idiomes i descarregar-los en format pdf.  &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“El nostre objectiu, tal com es va posar de manifest a la presentació del II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial, Persones i Comunitats,  és obrir la candidatura a la societat al màxim per donar a conèixer el nostre important patrimoni”, explica la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, sobre aquesta darrera iniciativa.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>25/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a l'aqueòloga Cristina Rihuete. Cova des Càrritx.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8960</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a l'aqueòloga Cristina Rihuete. Cova des Càrritx.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8960doc6.MP3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8960doc6.MP3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8960doc6.MP3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entrevista a l'arqueòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Cristina Rihuete, sobre el jaciment de la Cova des Càrritx.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: Cadena SER (95.7)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>18/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Maria José León. Poblat talaiòtic de Montefí.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8964</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Maria José León. Poblat talaiòtic de Montefí.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/8964doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8964doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/8964doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entrevista a l'arqueóloga i tècnic del Museu Municipal del Bastió de sa Font, Maria José León, sobre el poblat talaiòtic de Montefí.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Emissora: Cadena SER(95.7)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>25/11/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>La revista "Historia y vida" es fa ressó de la Menorca talaiòtica.</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8976</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;La revista "Historia y vida" es fa ressó de la Menorca talaiòtica.&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La revista mensual "Historia y vida", es fa ressó, en el seu número de desembre, de la candidatura amb un interessant i rigurós reportatge sobre la cultura talaiòtica de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
"Historia y Vida" és una revista de divulgació sobre història i art que ofereix reportatges y articles elaborats amb rigor científic pels millors especialistes. Amb més de 500 números editats, "Historia y Vida" segueix sent pionera en el seu gènere des de 1968.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>22/12/2014 0:00:00</pubDate></item><item><title>Vídeo promocional de la candidatura de Menorca talaiòtica #somtalaiotics</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8986</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Vídeo promocional de la candidatura de Menorca talaiòtica #somtalaiotics&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/cI3HgNX6X0k" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El vídeo de la candidatura de Menorca talaiòtica va ser presentat, el passat 17 de gener al Teatre Principal de Maó, en el marc dels actes institucionals de la Diada de Sant Antoni. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'estalonament dels menorquins és vital per què la candidatura de la cultura talaiòtica a Patrimoni Mundial sigui una realitat, per aquest motiu el vídeo, amb el lema #somtalaiotics, té com objectiu convidar al poble menorquí a formar part activa d'un projecte i d'un repte que és de tots.  &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En el vídeo apareix representada una petita part de la societat menorquina, i per què ha de ser una promoció participativa i de llarg recorregut us animam a tots a compartir la vostra fotografia o vídeo de #somtalaiotics.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>17/01/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>Consell Nacional de Patrimoni</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9018</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Consell Nacional de Patrimoni&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Els propers 12 i 13 de març es reunirà a Menorca el Consell Nacional de Patrimoni, on la Menorca talaiòtica serà presentada davant diferents representants de les comunitats autònomes. Es tracta d'un dels darrers passos per què la candidatura es converteixi definitivament en la representant de l'Estat espanyol davant la UNESCO per ser Patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Consell Nacional de Patrimoni se celebrarà a la Seu del Consell Insular de Menorca. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>12/03/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>La secció de bàsquet del CCE Sant Lluís promocionarà en les seves samarretes la Menorca talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9024</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;La secció de bàsquet del CCE Sant Lluís promocionarà en les seves samarretes la Menorca talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca ha arribat a un acord de col•laboració amb el Centre Cultural i Esportiu de Sant Lluís perquè el seu equip de bàsquet faci promoció de la candidatura Menorca Talaiòtica, l'única formació menorquina que competirà en lliga EBA Nacional. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Amb el nom de Menorca Talaiòtica-CCE Sant Lluís que figurarà tant als pantalons com a la part posterior de la samarreta, -també a la part frontal de la segona equipació- els jugadors menorquins ajudaran, per una banda, a promocionar l'illa i, per altra, la candidatura de la Menorca talaiòtica que defensa el Consell Insular davant la UNESCO amb l'objectiu de rebre la distinció de patrimoni de la humanitat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Segons aquest acord, la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació aportarà 2.500 euros al club durant un any. “Creiem que és una passa més per ajudar a difondre la candidatura Menorca Talaiòtica no només a Menorca sinó fora d'ella també”, ha explicat la consellera titular d'aquest departament, Maruja Baíllo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per la seva banda, la Conselleria de Cooperació, Esports i Habitatge, també destinarà 10.000 euros més a aquesta mateixa entitat perquè també faci promoció de l'illa i fomenti la pràctica esportiva i els seus valors entre els més joves.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per part de l'equip, han estat presents a aquest acte de presentació el seu president Rosendo Pons, l'entrenador Joan Martínez i els jugadors Sergio Muñoz y Pitu Jiménez. El batle de Sant Lluís, Cristòbal Coll, també ha compartit aquest moment.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El president Rosendo Pons ha manifestat que “amb aquest acord aconseguim unir esport i cultura, precisament l'objectiu del nostre club, a més de promocionar un dels grans atractius de l'illa a l'exterior com és el seu llegat talaiòtic”. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>05/03/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>Menorca talaiòtica candidata oficial a Patrimoni mundial</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9040</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Menorca talaiòtica candidata oficial a Patrimoni mundial&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El president del Consell Insular de Menorca, Santiago Tadeo, ha afirmat que la decisió presa avui per unanimitat del Consell de Patrimoni Històric de designar la candidatura de la Menorca Talaiòtica per representar Espanya davant la UNESCO el proper any per optar al títol de patrimoni mundial, és una “passa molt important en la promoció de la cultura menorquina i de l'Illa en general”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta decisió no ha rebut cap objecció i ha estat acordada durant la reunió que ha tingut avui a la sala de plens del Consell Insular en el si de l'òrgan de coordinació entre l'Estat i les Comunitats Autònomes en matèria de patrimoni cultural, ens que s'ha concentrat a Menorca per analitzar, entre altres qüestions, les possibilitats de la candidatura de la Menorca Talaiòtica per representar Espanya davant la UNESCO. El director general de Belles Arts i Béns Culturals i d'Arxius i Biblioteques, Miguel Ángel Recio, ha presidit aquesta trobada.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“Vull donar l'enhorabona a totes aquelles persones de la corporació que han fet feina de valent per aconseguir aquest pronunciament, també vull fer extensiu el meu agraïment a l'anterior equip de govern per haver iniciat aquest projecte i especialment a l'actual consellera de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, per tot l'esforç i dedicació que ha posat des del primer dia”, assegura el president Tadeo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Santiago Tadeo entén que el pronunciament unànime i sense cap objecció per part de la resta de CCAA “és una mostra evident de les possibilitats que té la candidatura de Menorca d'obtenir el títol de patrimoni de la humanitat”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
De fet, el president Tadeo fa un paral·lelisme entre l'arrelament social que fa ja 21 anys va aconseguir que Menorca fos declarada Reserva de la Biosfera i el que existeix ara respecte la candidatura davant la UNESCO per optar al nomenament de patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per la seva part, la consellera Baíllo ha declarat avui durant la reunió del Consell de Patrimoni Històric que “la Cultura Talaiòtica reuneix uns valors que la fan mereixedora de la consideració de valor universal excepcional, tant per la seva singularitat, originalitat i exclusivitat dels seus béns -mobles i immobles- com pel seu estat de conservació, el coneixement científic que se'n té d'ella, la tècnica ciclòpia emprada en la edificació dels seus monuments i el marc cronològic en què es desenvolupa”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cal recordar que a Menorca es dóna una concentració de bens arqueològics de dos per quilòmetre quadrat, integrats en el paisatge insular. De fet, la consellera Baíllo explica que “aquesta no només es una candidatura del Consell, sinó de tota la societat menorquina”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>13/03/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell reprèn les visites guiades als jaciments de la Menorca Talaiòtica
</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9047</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell reprèn les visites guiades als jaciments de la Menorca Talaiòtica&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La Conselleria de Cultura, Patrimoni i Educació  reprèn, a partir d'aquest mes d'abril, les visites guiades als jaciments de la Menorca Talaiòtica amb l'objectiu de seguir difonent entre la població el patrimoni arqueològic de Menorca com a una més de les accions de comunicació per a la candidatura a patrimoni mundial davant la UNESCO.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per a aquesta nova tanda s'han ampliat a tres el nombre de visites setmanals, amb un tercer torn els dissabtes a les 10.00 h del matí. Els altres dos estan previstos els diumenges a les 9.30 i 11.30 h. El títol d'aquesta iniciativa és «Coneix la Menorca Talaiòtica» i el calendari de visites és el següent:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
11 i 12 d'abril: poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés&lt;br/&gt;
18 i 19 d'abril: poblat talaiòtic de Torrellafuda&lt;br/&gt;
25 i 26 d'abril: necròpolis de Cala Morell&lt;br/&gt;
9 i 10 de maig: monument de na Comerma de sa Garita i sepulcre megalític de ses Roques Llises&lt;br/&gt;
16 i 17 de maig: es Castellàs des Caparrot de Forma&lt;br/&gt;
23 i 24 de maig: poblat talaiòtic de sa Cudia Cremada&lt;br/&gt;
30 i 31 de maig: Necròpolis de Calescoves&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>09/04/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell Insular de Menorca presenta una guia de jaciments de la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9085</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell Insular de Menorca presenta una guia de jaciments de la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca ha presentat la publicació Menorca talayótica, una guia dels trenta-dos jaciments talaiòtics més representatius de les diferents fases de la prehistòria de l'illa. Aquest projecte editorial és fruit d'un acord entre la corporació insular i RgM Edicions.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
«La immensa majoria d'aquests jaciments, repartits per diversos municipis menorquins, són visitables, però fins ara no hi havia una guia que els reunís tots de forma exhaustiva i que en proporcionés les dades bàsiques», ha explicat el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria Ballester. Aquest llibre constitueix, per tant, una petita selecció descriptiva de tots els jaciments arqueològics que integren la llista de la candidatura a patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Miquel Àngel Maria s'ha compromès que la guia surti el proper any en català, amb la finalitat que la informació arribi no sols als visitants, sinó també a tots els menorquins. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El director insular de Cultura, Antoni Ferrer, ha informat que el Consell ha aportat les fitxes dels jaciments seleccionats per la candidatura. «Aquestes fitxes han estat elaborades pels tècnics del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular, i es poden consultar a la pàgina web de la Menorca Talaiòtica».&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'arqueòleg José Simón Gornés, autor dels textos juntament amb la llavors cap del servei Joana Gual, ha incidit en la idea que la cultura talaiòtica és autèntica i única de Menorca. «Hem intentat no emprar un llenguatge gaire tècnic a fi la informació sigui més accessible a tothom», ha explica. Al mateix temps, ha subratllat les dades pràctiques de cada jaciment que apareixen en la publicació: ubicació i accessibilitat, aparcament, titularitat i gestió, horari i calendari de visites i preu de l'entrada. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La guia també compta amb una breu descripció de les estructures visibles i, en els jaciments on s’han realitzat excavacions arqueològiques, un petit resum dels resultats obtinguts. Cada fitxa està il·lustrada amb un bon nombre de fotografies i amb un plànol de les estructures arqueològiques. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Menorca talayótica té una difusió editorial de 2.000 exemplars: 1.000 en anglès i 1.000 en castellà.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El llibre conclou amb un breu glossari que comprèn els termes tècnics més utilitzats en el text. La intenció és permetre al lector no especialitzat entendre amb més facilitat la descripció de cadascun dels jaciments. Es tracta d'una guia molt manejable i de petit format, pensada per portar-la a sobre en les visites als jaciments arqueològics. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Amb un total de 160 pàgines, la guia té un preu de venda al públic de 15 euros i ja s'ha distribuït a tots els pobles de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>24/07/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell Insular renova els cartells explicatius dels jaciments arqueològics inclosos en la candid</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9095</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell Insular renova els cartells explicatius dels jaciments arqueològics inclosos en la candidatura de la Menorca Talaiòtica Patrimoni de la Humanitat&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Aquests dies l'empresa Prontxio, Obras y Proyectos, SL, que va resultar adjudicatària el mes de març d'aquest any del concurs de subministrament i instal·lació de la cartelleria interior dels jaciments arqueològics que formen part de la candidatura de Menorca Talaiòtica, està procedint a la seva col·locació.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Es tracta de la renovació dels cartells explicatius dels 32 jaciments que formen part de la sèrie de la candidatura, amb la intenció de millorar la informació que es facilita als visitants per fer més comprensibles les restes arqueològiques, i també d'homogenitzar la seva estètica i continguts.  S'instal·laran un total de 94 cartells de diferents mides segons si són de caràcter general del jaciment o particular dels diversos monuments que l'integren. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El disseny dels cartells va ser proposat pel Comitè tècnic de la Comissió Assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l'època talaiòtica de Menorca com a patrimoni de la humanitat, i a partir d'això es va convocar el concurs. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El preu d'adjudicació del contracte a Prontxio, Obras y Proyectos, SL va ser de 54.976 € IVA inclòs i les prestacions que comportava eren la redacció i traducció dels continguts dels cartells, la maquetació, la producció dels vinils i dels suports i finalment la col·locació en els jaciments.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>31/07/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell reprèn les visites guiades als jaciments de la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9135</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell reprèn les visites guiades als jaciments de la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Per a aquesta nova tanda es realitzaràn dos torns a les 9.30 i 11.30 h. El títol d'aquesta iniciativa és «Coneix la Menorca Talaiòtica» i el calendari de visites és el següent:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
18 octubre: Es Castellàs des Caparrot de  Forma&lt;br/&gt;
8 novembre: Talaiot de Torelló&lt;br/&gt;
15 novembre: Son Mercer de Baix&lt;br/&gt;
22 de novembre: Binissafullet &lt;br/&gt;
5 desembre: Montefí&lt;br/&gt;
12 desembre: Sa Torreta de Tramuntana&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 Les places són limitades, de forma que els interessats s’han apuntar trucant al Departament de Cultura del Consell Insular (971 35 70 82) de 9 a 14 h.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/10/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El programa Això és Mel de IB3 televisió dedica un capítol a la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9145</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El programa Això és Mel de IB3 televisió dedica un capítol a la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;En el programa Toni Gomila i el cuiner Tomeu Caldentey, visiten Torre d'en Galmés per veure com vivien, què menjaven i com s’entretenien els primers pobladors de Menorca. Descobreixen com valoraven els pobles mediterranis la destresa dels foners de les Illes. Es submergeixen davall l’aigua per descobrir els tresors arqueològics que s’amaguen davall la mar i coneixen el myotragus, la cabrà endèmica de les Balears. També van a l’edifici més emblemàtic que es conserva: la Naveta dels Tudons, per parlar de la feina que s’està fent per aconseguir que tots aquests monuments siguin declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En Tomeu Caldentey cuina amb el  Patrick James la carn més apreciada per als talaiòtics: el cabrit. I amb en David Coca fan un plat per demostrar com va influenciar l’arribada dels romans a Menorca en el canvi de gustos alimentaris dels talaiòtics. En Tomeu i en Toni van plegats al Museu de Menorca per descobrir quina relació tenen les panades amb els primers pobladors de Menorca i a una de les impressionants Taules de Menorca faran un plat amb herbes silvestres i carn seca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Això és mel és un programa de cultura i gastronomia que recorre els pobles i ciutats de les Illes Balears per conèixer de primera mà la història, el patrimoni i les curiositats relacionades amb la gastronomia i els productes agroalimentaris de l’arxipèlag.&lt;br/&gt;
El seu objectiu és posar en valor la cultura, el patrimoni i la història de les Illes Balears i la seva relació amb la gastronomia. Això és mel s’emet cada dilluns a les 21.35 h.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A la web www.ib3tv.com podeu veure aquest programa&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/12/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del pla d'actuacions relatives a la candidatura de la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9159</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del pla d'actuacions relatives a la candidatura de la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell encara els pròxims mesos amb un pla de treball per incrementar la projecció  patrimoni prehistòric de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
1. Actuacions relacionades amb la Menorca Talaiòtica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Redacció d’un nou projecte expositiu per al Museu de Menorca, per tal d’incorporar les noves dades generades al llarg dels darrers anys pels arqueòlegs i donar un aspecte més didàctic i participatiu al Museu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Adequació d’un magatzem extern per al Museu de Menorca: El Museu guarda la major part dels materials que s’extreuen de les excavacions arqueològiques de Menorca. Aquesta institució arrossegava des de feia anys un problema greu d’espai als magatzems; motiu pel qual s’està adequant un magatzem de 240 metres quadrats, propietat del CIMe, que resoldrà aquest problema a mig termini. S'ha creat una partida de 35.000 euros per adequar l'espai. En aquest magatzem s’hi habilitarà també un espai destinat a l’estudi de materials. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Increment de la partida pressupostària destinada a subvencions per excavacions arqueològiques (passa de 35.000 euros el 2015 a 60.000 euros el 2016).&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Recuperació de les subvencions destinades a investigacions que no impliquin excavació. Per el 2016 hi haurà 20.000 euros.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Recuperació de les subvencions destinades a restauració de patrimoni històric. Per el 2016 hi haurà 40.000 euros.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Increment de la partida dedicada al manteniment i senyalització de jaciments arqueològics. El 2015 aquesta partida ha estat de 100.000 euros, el 2016 serà de 160.000 euros.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Renovació de la revista cultural Àmbit, amb nous continguts, maquetació i vies de difusió. Ha passat de quadrimestral a trimestral; de moment s’ha publicat un número, el mes d’octubre, on s’hi ha recollit l’activitat arqueològica de l’estiu, entre altres temes. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És necessari posar de relleu la importància de les actuacions enumerades fins aquí, perquè la preparació de la candidatura no s’ha de limitar a la difusió de la seva importància com a forma de promocionar Menorca. La Menorca Talaiòtica s’ha d’omplir de contingut, i açò només s’aconseguirà potenciant la investigació i la posada en valor dels jaciments. També és imprescindible garantir la bona conservació dels materials arqueològics procedents de les excavacions i la seva accessibilitat per als arqueòlegs, així com la correcta difusió dels nous coneixements generats pels investigadors.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 2. Actuacions de difusió de la Menorca Talaiòtica&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Visites guiades a jaciments arqueològics, destinades sobretot a la ciutadania menorquina.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Creació d'un concurs de preguntes sobre la Menorca Talaiòtica a la revista Àmbit, per impulsar als menorquins a visitar els jaciments.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Campanya de difusió centrada en la projecció d'un spot a les sales de cinema de tota la comunitat autònoma, que comença avui. Una versió més llarga del mateix vídeo es difondrà a través de les xarxes socials, amb versió en català, en castellà i en anglès. Aquesta campanya arribarà, com a mínim, a 200.000 persones. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Elaboració d’un calendari amb fotografies i il·lustracions del patrimoni prehistòric de Menorca, que es repartirà gratuïtament.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Conveni de col·laboració amb l'equip de bàsquet de Sant Lluís. A cada partit pengen una pancarta amb el logotip de la candidatura, es fan una fotografia amb l'equip rival fent el gest identificador de la candidatura i els entreguen una guia de la Menorca Talaiòtica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Publicació d'un reportatge sobre la Menorca Talaiòtica a la revista Historia y Vida. El patrimoni arqueològic de Menorca ocupa el tercer lloc en el rànquing dels 20 indrets arqueològics més importants de l'estat. Aquest reportatge va anar acompanyat d'una pàgina de publicitat de la candidatura menorquina a l'interior de la portada de la revista.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
3. Actuacions concretes que estan en procés de preparació&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Activitats didàctiques a centres educatius. S’ha preparat un projecte força ambiciós que implica a alumnes, professors i pares en el coneixement, difusió i salvaguarda del patrimoni arqueològic. L'activitat està a punt de començar.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estrena de l'obra musical Nura i els Titans de la Pedra, composició original de Mario Errea inspirada en la Menorca Talaiòtica, el 16 de gener de 2016.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Creació d'un grup de persones i institucions rellevants de l'àmbit de l'arqueologia i la cultura en general, a nivell estatal i internacional, que donin suport a la candidatura menorquina. S'han realitzat ja contactes positius amb persones com Federico Mayor Zaragoza (Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999), Eudald Carbonell (Codirector de les excavacions arqueològiques a Atapuerca) o Felipe Criado (President de l'Associació Europea d'Arqueòlegs).&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Publicació d'un reportatge sobre la candidatura a la revista Patrimonio Mundial el juny de 2016.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Publicació d'un reportatge al proper nombre de la revista Azul Marino, de la Trasmediterrania, amb una tirada de 390.000 exemplars i 3.500.000 lectors potencials.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Intensificació de la presència a les xarxes socials (facebook, twitter, instagram) incloent la traducció a l'anglès de tos els textos que es difonguin a través d'aquests mitjans.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Cicle de conferències, en col·laboració amb les entitats de l’illa que es dediquen a la defensa del patrimoni històric.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Cicle de conferències de representants d'altres indrets de l'estat que ja han aconseguit ser Patrimoni Mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Recuperació de la Trobada Nacional de Fotògrafs Menorca a la Vista, que el 2016 tindrà com a tema central la Menorca Talaiòtica. Aquest esdeveniment, organitzat pel Fotoclub F/Llum.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Concurs radiofònic a IB3, amb accions de difusió vinculades, a desenvolupar pels guanyadors a diferents indrets patrimonials significatius de l'estat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Exposició itinerant pels pobles de l'illa sobre la candidatura, amb activitats didàctiques i divulgatives vinculades, que s’inaugurarà per Sant Antoni.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Audioguia per als jaciments.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Aplicació per a dispositius mòbils que serveixi de guia als jaciments.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Adaptació de la pàgina web per millorar-ne la visualització des de dispositius mòbils. També s'està treballant per millorar altres aspectes de la pàgina web. Entre altres, es crearà un nou apartat on aniran apareixent les persones del grup de suport.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Accions de difusió a FITUR: elaboració d'un vídeo promocional.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És necessari esmentar que el Govern Balear s'ha compromès a aportar un mínim de 40.000 euros per a la difusió de la candidatura, que es sumen als 150.000 euros del pressupost del CIMe.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
4. Altres actuacions previstes per al 2016&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Exposició itinerant a nivell estatal (Museo Arqueológico Nacional i altres centres de característiques similars) sobre la Menorca Talaiòtica. Per desenvolupar aquesta actuació es compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears. S'han establert contactes amb Acción Cultural Española per portar l'exposició fora de l'estat espanyol.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Desenvolupament d'una línia de merchandising amb el logo de la Menorca Talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Curs a la UIMIR relatiu a la Menorca Talaiòtica&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Curs a la UNED relatiu a la Prehistòria de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Convidada a Menorca de representants de la candidatura d'Antequera, per tal de donar a conèixer allà la nostra candidatura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Col·laboració amb la Fundació de Foment del Turisme. A banda de la ja esmentada presència a FITUR de la Menorca Talaiòtica, es buscarà la participació d'ASHOME en la promoció de la candidatura: apadrinament de jaciments, difusió de marca, etc.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
5. Actuacions previstes a llarg termini&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Creació d'un Centre d'Interpretació de la Menorca Talaiòtica a les cases de Binicodrell (Es Migjorn Gran) propietat de l'ajuntament i actualment pendents de rehabilitació i definició de l'ús. Aquesta actuació es va plantejar el 3 de desembre passat, en una reunió, al Secretari d'Estat de Cultura, del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, el qual es va comprometre a recolzar la candidatura menorquina en aquelles actuacions que el Consell no pogués assumir a nivell econòmic.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/12/2015 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell envia l'expedient de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9225</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell envia l'expedient de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La documentació per a la presentació de la candidatura a Patrimoni Mundial de Menorca Talaiòtica s'ha enllestit després de tres anys de feina, d'ençà que el 29 de gener de 2013 la UNESCO inclogués la candidatura menorquina en la Llista Indicativa. Passada la revisió del Grupo 1, format pels tècnics de les comunitats autònomes, el febrer de 2015, la candidatura va rebre l'aprovació del Consejo de Patrimonio, el març de 2015. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una vegada elaborada la traducció a l'anglès, el Consell Insular de Menorca ha enviat avui mateix la documentació al Ministeri de Cultura perquè aquest la presenti, abans de l'1 de febrer, al Centre de Patrimoni Mundial, amb seu a París. A partir d'aquest moment, començarà l'avaluació dels experts internacionals, que tindran aproximadament un any per a requerir qualsevol aclariment abans de la decisió final que es prendrà el juny de 2017. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’expedient de la candidatura consisteix en sis volums, separats en dos estoigs en forma de Taula, que sumen un total de 2.668 pàgines, i ha estat dissenyat per Aina Oliver. Se n’han realitzat cinc exemplars: dos per al Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, un per al Ministeri de Cultura, un per al Govern de les Illes Balears, i un per al Consell Insular de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>05/01/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Inauguració de l’exposició itinerant “L’ILLA DELS TALAIOTS. Menorca, candidata a Patrimoni Mundial”</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9230</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Inauguració de l’exposició itinerant “L’ILLA DELS TALAIOTS. Menorca, candidata a Patrimoni Mundial”&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Aquest divendres 15 de gener, a les 19 hores, tindrà lloc al Museu de Menorca la inauguració de l’exposició “L’ILLA DELS TALAIOTS. Menorca, candidata a Patrimoni Mundial”. La mostra és un dels actes centrals del programa que el Consell Insular de Menorca ha elaborat en el programa d’activitats Sant Antoni 2016. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició té com a objectiu central apropar als menorquins i visitants el coneixement i els valors universals de la prehistòria de Menorca a la ciutadania, així com el per què i el com de la candidatura a Patrimoni Mundial de la Menorca Talaiòtica. Per altra banda, amb aquesta mostra dedicada a l’arqueologia de Menorca i a la candidatura a Patrimoni mundial, s’aprofita per obrir al públic la planta baixa del Museu de Menorca, un cop finalitzada la primera fase de rehabilitació de la institució museística. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“L’ILLA DELS TALAIOTS” s’estructura en tres grans àmbits de continguts – A, B i C. En el primer, de tipus més introductori, es fa una aproximació a la UNESCO, al Patrimoni Mundial, als valors dels monuments talaiòtics i al repte de futur que significa la candidatura. El segon àmbit es dóna una visió àmplia i didàctica de la prehistòria menorquina i de la cultura talaiòtica. Finalment, es presenten els 32 jaciments prehistòrics que han estat seleccionats per formar part de la candidatura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els textos, disseny i muntatge de l’exposició tenen un clar objectiu didàctic i divulgatiu. És ric en recursos expositius – grans il·lustracions que recreen escenes dels nostres avantpassats prehistòrics o una maqueta interactiva de més de dos metres de Menorca – i fa participar altres sentits com l’olfacte i el tacte, per fer de la visita una experiència més completa i interpretativa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una acurada selecció de més de quaranta peces arqueològiques, provinents de diferents jaciments prehistòrics de Menorca, tots ells representats en la candidatura, completen la important mostra.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició té caràcter itinerant, amb la intenció d’apropar-se a tota la ciutadania menorquina i visitants: &lt;br/&gt;
- Museu de Menorca, del 15 de gener al 29 de maig. &lt;br/&gt;
- Sant Diego (Alaior), del 10 de juny al 31 de juliol. &lt;br/&gt;
- Sala El Roser (Ciutadella), del 13 d’agost al 29 d’octubre.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Al llarg d’aquest prop de 10 mesos de “L’ILLA DELS TALAIOTS”, la proposta es complementarà a tota una sèrie d’activitats pensades per diferents tipus públic i interessos: activitats per escoles, per famílies, visites guiades o conferències entre altres.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició està comissariada per l’arqueòloga Montserrat Anglada i la gestora cultural Àngela Vallés, amb la direcció artística de Hombre López i la coordinació de Cristina Rita, cap del Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La mostra està organitzada pel Consell Insular de Menorca amb la col·laboració del Museu de Menorca, del Museu Bastió de sa Font (Ciutadella), dels ajuntaments d’Alaior i Ciutadella i de l’Obra Social de La Caixa.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>14/01/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del programa “Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara”</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9266</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del programa “Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara”&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/https://youtu.be/riaM6aPlc9k" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca presenten el programa d'activitats vinculades a l'exposició “L'illa dels talaiots”, que porta per títol “Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'objectiu d'aquestes activitats és despertar l'interès dels menorquins pel patrimoni prehistòric de l'illa, explorant quins són els punts en comú i quines són les diferències entre els menorquins actuals i els menorquins d'època talaiòtica. És especialment important aconseguir la implicació de la ciutadania en la candidatura, ja que el procés es troba en un moment decisiu: durant aquest any els tècnics de la UNESCO revisaran l'expedient de la candidatura menorquina, i els jaciments arqueològics rebran la visita dels inspectors de l'ICOMOS. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest programa inclou un gran nombre d'activitats, que es desenvoluparan al llarg de tot el 2016. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per una banda, hi ha activitats dirigides al públic familiar, que es desenvoluparan al Museu de Menorca, a la sala del Roser i a Sant Diego, així com a jaciments arqueològics com Torre d'en Galmés, Cornia Nou i Montefí. El programa també inclou activitats destinades al públic juvenil i adult. Dins de tot aquest conjunt de propostes, es poden destacar tallers de ceràmica i vestimenta, visites gastronòmiques, visites guiades a l'exposició i el cicle de xerrades de “La peça del més”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, també s'ofereix un programa de nou xerrades i excursions, on es tractaran aspectes diversos, des del punt de vista actual i des de la perspectiva de l'època talaiòtica. Les xerrades s'han organitzat en col·laboració amb diversos ajuntaments i entitats vinculades d'una manera o altra al patrimoni històric. Les excursions s'organitzen en col·laboració amb el GOB. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Totes les activitats són gratuïtes, però algunes d'elles, com les excursions, tenen les places limitades, i és necessari inscriure's prèviament.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, el Museu de Menorca ofereix també la possibilitat de fer visites guiades a demanda per a grups de més de vuit persones, en català, castellà, anglès i llengua de signes. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>17/02/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Jornada de voluntariat per a la neteja de vegetació al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9433</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Jornada de voluntariat per a la neteja de vegetació al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Amics del Museu de Menorca i el Consell Insular de Menorca organitzen, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Alaior, una jornada de voluntariat per contribuir al manteniment del poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquests treballs de neteja de vegetació es sumaran a les tasques del pla de manteniment que desenvolupa el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, per tal de tenir els jaciments en el millor estat possible per als visitants.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els voluntaris estaran acompanyats per arqueòlegs de l'associació d'Amics del Museu de Menorca, que vetllaran per la bona conservació de les restes arqueològiques i explicaran als participants la importància del jaciment.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La jornada tindrà lloc aquest diumenge, dia 3 d'abril, de 9 a 13 hores. A les 11 hi haurà berenar per els participants.&lt;br/&gt;
Els interessats s'han d'apuntar enviant un correu a info@amicsmuseumenorca.org&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>30/03/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Jornada d’arqueologia menorquina a la Universitat d’Alacant i reunió de treball amb l’Institut Unive</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9437</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Jornada d’arqueologia menorquina a la Universitat d’Alacant i reunió de treball amb l’Institut Universitari d’investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH)&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Ahir, dia 17 de març, va tenir lloc una jornada d’arqueologia menorquina al Saló de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. Aquesta institució va convidar a Antoni Ferrer, director insular de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, a xerrar sobre la candidatura de la Menorca Talaiòtica; i a Irene Riudavets, arqueòloga, a exposar el projecte d’excavació de la taula de Sa Cudia Cremada. Per altra banda, Fernando Prados, professor de la Universitat d’Alacant, va parlar sobre el projecte d’investigació MODULAR, que desenvolupa a Menorca, amb l’objectiu de recollir noves dades sobre la influència púnica en el món talaiòtic. Les conferències van ser seguides per un nombrós públic, format per estudiants i professors universitaris, però també per altres persones amb interès per l’arqueologia.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
D’altra banda, aquest matí ha tingut lloc una reunió de treball al centre d’interpretació del jaciment arqueològic de l’Alcúdia d’Elx, amb Antoni Ferrer, Fernando Prados i Sonia Gutiérrez, directora de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), on s’ha abordat el tema de la participació de l’INAPH en les activitats d’investigació i difusió de la Menorca Talaiòtica, la seva adhesió a la candidatura de la UNESCO i la redacció d’un possible conveni de col·laboració entre aquesta institució i el Consell Insular de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>18/03/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Govern, el Consell de Menorca i el Ministeri de Cultura donen una darrera empenta al projecte de </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9441</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Govern, el Consell de Menorca i el Ministeri de Cultura donen una darrera empenta al projecte de la Candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Aquesta setmana s’ha celebrat a Còrdova el Consejo Nacional de Patrimonio Histórico, que organitza el Ministeri de Cultura, i al qual han acudit el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila, Antoni Ferrer, director insular de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, i Cati Ferrando, cap de departament de Cultura del Govern.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La cita ha servit per comprovar que la candidatura Talaiòtica compleix els requisits formals que es demanen des del Centro de Patrimonio Mundial. Ara, s’obre una etapa que durarà fins al mes de novembre, durant la qual s’avaluarà la candidatura per la seva possible presentació davant del Comité de Patrimonio Mundial durant el 2017.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cal recordar que el procés de la candidatura de Menorca Talaiòtica es va posar en marxa de manera oficial el febrer de 2015, amb l’entrada a la llista indicativa. Des de llavors, el Consell de Menorca ha anat fent les passes necessàries per tirar endavant aquesta candidatura, acompanyada d’un seguit d’activitats socials que han despertat encara més l’interès de la població per aquest patrimoni menorquí, únic al món. El director insular de Patrimoni, Antoni Ferrer, remarca que "és molt positiu per nosaltres veure com la candidatura va fent el seu camí, mentre en paral·lel aconseguim que cada vegada més persones s'interessin per la cultura talaiòtica, amb una major implicació en el projecte per part de la ciutadania." A la candidatura de la UNESCO es presenten 32 jaciments, entre els quals s’inclouen hipogeus, necròpolis, navetes, taules i talaiots.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>12/03/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Concurs radiofònic Som talaiòtics! </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9463</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Concurs radiofònic Som talaiòtics! &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;A partir d'avui, i cada dilluns i dijous fins el 9 de juny, en el transcurs del programa radiofònic “Nura” (conduït pels periodistes Lola Maiques i Carles Marquès) es realitzarà una entrevista a un expert en patrimoni talaiòtic que tractarà temes diversos. Durant la seva intervenció es formularà una pregunta per antena sobre la Menorca Talaiòtica, que simultàniament també estarà visible al facebook del programa Nura i al web i facebook de Menorca Talaiòtica (http://www.menorcatalayotica.info/). Durant tot el període del concurs es formularan un total de 20 preguntes.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El participant haurà d’enviar una única resposta a la pregunta al correu electrònic nura@ib3radio.com, indicant el número de la pregunta i la resposta. Disposarà d’un termini de 6 dies per enviar la resposta.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S’establiran dos guanyadors del concurs Som talaiòtics!: els dos participants que hagin acumulat més punts. En el cas d’empat, s’elegiran els guanyadors mitjançant un sorteig.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els dos guanyadors rebran de premi un viatge de set dies, acompanyats d’un guia expert, per conèixer de primera mà representacions del Patrimoni Mundial d’Espanya i alguns dels millors centres museístics del país en prehistòria i protohistòria: Museo Arqueológico Nacional (Madrid), Museo de la Evolución Humana i jaciment d’Atapuerca (Burgos), Museo de Altamira (Santillana del Mar), Museo de la Prehistoria de Santander, Dólmenes de Antequera (Málaga) i la Serra de Tramuntana de Mallorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 Aquest concurs forma part de les accions promocionals de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, i s'emetrà a tot l'àmbit de les Illes Balears, amb l'objectiu de donar a conèixer la candidatura talaiòtica a les altres illes de la comunitat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Poden participar en aquest esdeveniment totes les persones que ho vulguin que siguin majors de 16 anys. Només cal inscriure’s prèviament i seguir el magazine regional de tarda d’IB3 Ràdio, cada dilluns i dijous entre les 20,04 i les 21 hores.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/04/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Cicle de conferències: Què significa ser patrimoni mundial?</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9527</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Cicle de conferències: Què significa ser patrimoni mundial?&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha presentat el cicle de conferències: Què significa ser patrimoni mundial?. Una iniciativa organitzada per la institució insular amb la col·laboració de l’Ateneu de Maó.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest cicle de xerrades, que comença aquest mes d’abril, està relacionat directament amb altres indrets que han aconseguit el reconeixement de la UNESCO. La declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial constitueix un gran repte i una gran responsabilitat per a tots els menorquins. Però també és, sens dubte, una gran oportunitat. Així, en aquest cicle es donarà a conèixer què ha implicat, per a altres indrets, obtenir el reconeixement de la UNESCO, de la mà de persones implicades en la gestió d'aquest patrimoni. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“L’objectiu és presentar a Menorca experiències de gestió d’altres indrets que ja fa anys que van ser declarats patrimoni mundial. Llocs que tenen un gran èxit quan a la programació cultural i també amb les visites turístiques gràcies, precisament, per haver rebut aquest reconeixement per part de la UNESCO”, ha dit Miquel Àngel Maria.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La presidenta de l’Ateneu de Maó, Margarita Orfila, ha explicat un interessant programa que finalitzarà l’abril de l’any vinent. Una iniciativa, ha subratllat, que aporta un important recorregut històric.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Totes les conferències tindran lloc a la Sala Victory de l'Ateneu de Maó.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>08/04/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Exposició "Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou"</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9591</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Exposició "Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou"&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Aquest dissabte, dia 16 d'abril a les 20.30 hores, tindrà lloc la inauguració del nou muntatge de l'exposició Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou, al Palau de Ca n'Oliver (Carrer Anuncivay, 2. Maó).&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta exposició, que ja es va poder veure al Museu de Menorca el 2013, recull els resultats més destacats de les excavacions que es realitzen al poblat talaiòtic de Cornia Nou (Maó) des del 2007, per part d'un equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Menorca. L'exposició es va haver de desmuntar del Museu de Menorca a causa de l'inici de les obres en aquest edifici. El seu muntatge a Ca n'Oliver permetrà que en pugui gaudir un major nombre de persones. S'incrementarà així la visibilitat de la Menorca Talaiòtica, permetent als visitants veure un muntatge sobre la prehistòria de Menorca. Aquesta iniciativa se suma a l'exposició «L'Illa dels Talaiots», actualment al Museu de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'objectiu és que, tot i que l'exposició permanent del Museu de Menorca no sigui visitable temporalment degut a les obres, els menorquins i visitants disposin del màxim nombre de recursos per conèixer el patrimoni prehistòric de Menorca, que es presenta a la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>15/04/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Marius Serra dedica una columna d'opinió a la Menorca Talaiòtica </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9613</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Marius Serra dedica una columna d'opinió a la Menorca Talaiòtica &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>20/05/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Excursió nocturna sobre arqueología talaiòtica a Torralba d'en Salord .</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9617</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Excursió nocturna sobre arqueología talaiòtica a Torralba d'en Salord .&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt; Serà una excursió diferent de les habituals, perquè s'ha programat de fosquet, a fi d'evitar la calor diürna. La gent interessada s'ha de concentrar a la plaça de Sant Climent, a les 18:45 h. La caminada s'iniciarà a les 19:15 h. No cal apuntar-se prèviament. Es tracta d'un itinerari de dificultat baixa.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Al poblat de Torralba d'en Salord, l'arqueoastrònom Peter Hochsieder explicarà les implicacions astronòmiques dels recintes de taula, complementant la xerrada del dijous dia 2 a la sala d'activitats ciutadanes d'Alaior.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Aquesta excursió és la cinquena del programa «Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara», vinculat a l'exposició «L'illa dels talaiots». Aquest cicle té com a objectiu donar a conèixer, de la mà d'arqueòlegs i altres especialistes en temes diversos, quines són les semblances i diferències entre els menorquins actuals i els d'època talaiòtica.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Aquest programa d'activitats està organitzat pel Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca, en col·laboració amb diverses entitats de l'illa.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Es recomana dur llanterna i roba per abrigar-se després de la caminada. L'hora estimada de finalització és a les 22:30 h. Hi haurà un servei de bus per retornar al punt de partida, que tindrà un cost de 3 €, que els interessats hauran de pagar al moment d'agafar-lo.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/06/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Conferència «L'observació dels astres, fa 3.000 anys i ara» </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9621</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Conferència «L'observació dels astres, fa 3.000 anys i ara» &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt; Els conferenciants seran Peter Hochsieder (arqueoastrònom) i Antoni Liz (astrònom), que xerraran de la importància de l'astronomia, en l'actualitat i durant la prehistòria.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Aquesta conferència és la cinquena del programa «Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara», vinculat a l'exposició «L'illa dels talaiots». Aquest cicle té com a objectiu donar a conèixer, de la mà d'arqueòlegs i altres especialistes en temes diversos, quines són les semblances i diferències entre els menorquins actuals i els d'època talaiòtica.&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Aquest programa d'activitats està organitzat pel Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca, en col·laboració amb diverses entitats i administracions de l'illa. En aquest cas hi col·labora l'ajuntament d'Alaior.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/06/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Entrevista a Antoni Ferrer sobre el nou muntatge museològic del Centre d’Interpretació de Torre de’n</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9627</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Entrevista a Antoni Ferrer sobre el nou muntatge museològic del Centre d’Interpretació de Torre de’n Galmés&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="/Documents/Documents/9627doc6.mp3" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/9627doc6.mp3" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3=/Documents/Documents/9627doc6.mp3"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antonio Ferrer, Director Insular de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca, ha parlat a Onda Cero Menorca sobre el nou muntage museològic del Centre d’Interpretació de Torre d'en Galmés.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>08/07/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Jornada Menorquina a la Universitat Catalana d’Estiu
</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9633</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Jornada Menorquina a la Universitat Catalana d’Estiu&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Des de fa més de vint anys, a través de Josep Miquel Vidal i Josefina Salord, l’Institut Menorquí d’Estudis és present a la Universitat Catalana d’Estiu, que cada any es celebra a Prada (Catalunya Nord, França). Josefina Salord, coordinadora científica de l’IME, és actualment patrona de la Fundació de la Universitat Catalana d’Estiu i assessora territorial de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Enguany, la participació de l’Institut Menorquí d’Estudis ha consistit en l'organització d’una Jornada Menorquina sobre la Menorca Talaiòtica, en la qual han participat Josefina Salord, Antoni Ferrer, director insular de Cultura i membre de l’IME, i Elena Sintes, arqueòloga i membre també de l’IME. Antoni Ferrer ha fet una introducció a la prehistòria de l’illa, explicant el perquè de l’excepcionalitat de la cultura talaiòtica. Així mateix, ha exposat també el procés seguit durant la preparació de la candidatura a patrimoni mundial. Elena Sintes, per la seva banda, ha parlat de la guia de prehistòria de Menorca, publicada l’any passat, de la qual és autora, donant a conèixer el potencial de l’arqueologia illenca per als visitants interessats per la història.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les conferències, seguides per un bon nombre de persones, han permès transmetre, fora de l'illa, la importància del patrimoni històric menorquí.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>24/08/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Un representant de l'ICOMOS es desplaça a Menorca per avaluar la candidatura. </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9651</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Un representant de l'ICOMOS es desplaça a Menorca per avaluar la candidatura. &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Entre els dies 15 i 20 d'aquest mes, un representant de l'ICOMOS es va desplaçar fins a Menorca per avaluar in situ la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Es tracta d'una nova passa en el procés encetat el 2010, quan el Consell Insular de Menorca va iniciar els tràmits per presentar a la UNESCO la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. De llavors ençà s’ha treballat en la redacció de l’expedient per presentar la nostra candidatura a aquesta institució i s’ha donat a conèixer la riquesa arqueològica de l’illa entre menorquins i visitants. En aquest moment la candidatura es troba a la seva recta final, ja que es resoldrà el juny del 2017.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'avaluació d'aquest tècnic d'ICOMOS es traduirà en un informe que serà tingut en compte pel comité encarregat de la valoració final. Aquesta visita d'avaluació, per tant, forma part d'un procés molt més ample i en el qual hi ha implicats molts altres experts, de forma que la valoració que faci el tècnic que ha visitat Menorca durant aquests dies no és en absolut definitiva. Val a dir que el resultat d'aquesta avaluació és estrictament confidencial, de forma que només es revelarà a l'informe que l'expert enviarà a ICOMOS durant les pròximes setmanes. La identitat de l'avaluador, un arqueòleg europeu expert en prehistòria i megalitisme, constitueix també una informació confidencial, donada l'especial naturalesa i la importància de la seva missió.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant els cinc dies que ha durat la visita d'avaluació, l'expert d'ICOMOS ha visitat una selecció dels 32 jaciments que es presenten a la candidatura, així com el Museu de Menorca i l'exposició «L'illa dels Talaiots», actualment muntada a la sala del Roser (Ciutadella). Ha estat acompanyat en tot moment per tècnics del Servei de Patrimoni del Consell Insular i del Ministeri de Cultura, així com per les persones encarregades de la redacció de l'expedient de la candidatura, que s'han encarregat d'explicar-li els jaciments visitats i respondre a totes les seves preguntes.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A l'informe que redacti l'avaluador s'hi podran reflectir mancances o aspectes a millorar en l'expedient o la presentació dels monuments, en cas que en detecti. Aquests aspectes s'hauran d'esmenar, per part del Consell Insular, durant els propers mesos. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>28/09/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del programa d'activitats didàctiques del departament de Cultura del Consell i el Museu </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9659</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del programa d'activitats didàctiques del departament de Cultura del Consell i el Museu de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca van presentar aquest dimarts als representants de la comunitat educativa el programa d'activitats didàctiques corresponent al curs 2016-2017.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El programa del museu inclou dues activitats per educació infantil, set propostes per primària i cinc per secundària, referents a diferents etapes de la prehistòria i la història de l'illa, així com a les figures de Pasqual Calbó, Antoni Vives Escudero.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
D’altra banda, el departament de Cultura de la institució insular ha presentat l'activitat “Adopta un monument”, dirigida a grups de sisè de primària i primer d'ESO. L'objectiu és donar a conèixer la Menorca Talaiòtica entre els alumnes de 6è d’Educació Primària i 1r d’ESO per tal que la sentin com a pròpia i hi estableixin una relació a llarg termini, de manera que es converteixin en els garants de la seva conservació implicant-hi familiars i amics. Així, cada grup d'alumnes “adoptarà” un jaciment en concret, en recopilarà tota la informació disponible amb l'ajuda d'un arqueòleg i en farà un seguiment per ajudar a garantir el seu correcte manteniment.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/09/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del llibre "Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la Prehistòria de Mallorca i Menor</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9663</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del llibre "Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la Prehistòria de Mallorca i Menorca" &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Coincidint amb l'inici de les VII Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears, i amb la presència de l'autor del llibre Mark Van Strydonck, es realitzarà la presentació del d'una nova edició del seu llibre "Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la Prehistòria de Mallorca i Menorca", concretament en aquest cas de la traducció al català. &lt;br/&gt;
Aquest és un llibre de divulgació dirigit al públic en general per aproximar-se a l'etapa més remota del nostre passat. Des de l'arribada dels humans a Menorca fins a la conquesta romana.&lt;br/&gt;
El llibre es presentarà el dijous dia 29 a Ciutadella amb la presència de l'autor i la del traductor de l'obra al català, l'arqueòleg Antoni Puig. La presentació serà a càrrec del Director Insular de Cultura i Patrimoni, el també arqueòleg Antoni Ferrer. &lt;br/&gt;
La presentació a Maó, serà el dia 30 i serà introduït pel Conseller de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca, el Sr. Miquel Àngel Maria. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>28/09/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Comença el viatge dels guanyadors del concurs radiofònic Som Talaiòtics!
</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9669</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Comença el viatge dels guanyadors del concurs radiofònic Som Talaiòtics!&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Els dos guanyadors del concurs radiofònic sobre la Menorca Talaiòtica, Dolores Egea i Alejandro González, començaran a gaudir del seu premi aquest dimarts 11 d'octubre. Aquest consisteix en un recorregut per diversos indrets destacats relacionats amb l'arqueologia de l'estat espanyol, alguns dels quals ja han estat declarats patrimoni mundial, tal com està previst que succeeixi amb la Menorca Talaiòtica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El concurs s'ha duit a terme entre els mesos d’abril i juny, en el programa cultural Nura d’IB3 Ràdio, i ha posat a prova els coneixements dels illencs sobre una de les mostres més importants del patrimoni balear: el llegat de la cultura talaiòtica. &lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Durant nou setmanes s’ha comptat amb la participació d'arqueòlegs experts en la prehistòria de Menorca, que han explicat aspectes concrets del nostre passat. A partir d'aquestes explicacions, s'han plantejat preguntes relacionades amb el jaciment de Torralba d’en Salort, el Museu de Menorca, Talatí de Dalt, el poblat de Cornia Nou, Sant Vicenç d’Alcaidús, Biniaiet Vell, sa Torreta de Tramuntana, el poblat costaner de Cala Morell, Torelló, les excavacions en curs de Calescoves o la comparació entre els talaiots de Menorca i Mallorca. També s'hi ha plantejat una qüestió relacionada amb la primera excavació científica que es va dur a terme a l’illa, l’any 1930, per part de Margaret Murray.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El concurs Som Talaiòtics!, impulsat pel Consell Insular de Menorca, ha comptat amb la col·laboració de l’ens de Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3), compromès amb la candidatura menorquina.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest concurs forma part de les accions promocionals de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, i es va emetre a tot l'àmbit de les Illes Balears, amb l'objectiu de donar a conèixer la candidatura talaiòtica a les altres illes de la comunitat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els dos guanyadors iniciaran demà un viatge de set dies, acompanyats d’un especialista, per conèixer de primera mà representacions del Patrimoni Mundial d’Espanya i alguns dels millors centres museístics del país en prehistòria i protohistòria: Museo Arqueológico Nacional, Museo de la Evolución Humana i jaciment d’Atapuerca, Museo de Altamira, Museo de la Prehistoria de Santander, Dolmenes de Antequera i la Serra de Tramuntana de Mallorca.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>11/10/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid acollirà l’exposició “La arquitectura talay</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9673</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid acollirà l’exposició “La arquitectura talayótica en la Prehistoria de Menorca”&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;“La arquitectura talayótica en la Prehistoria de Menorca” és el títol de l’exposició que s’inaugura el proper dia 27 d’octubre al Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid. Una proposta que, segons ha explicat l’arqueòloga Elena Sintes (comissària de la mostra, juntament amb Antoni Nicolau), té com a punt de partida la guia sobre la Menorca Talaiòtica editada per Triangle Postals. Sintes ha manifestat que el tema de la proposta és l’arquitectura talaiòtica amb la idea de mostrar “com aquests monuments formen part del paisatge actual, una herència més que evident dels primers habitants de l’illa”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La presidenta Maite Salord ha explicat que els objectius principals d’aquesta exposició són “donar a conèixer el ric patrimoni prehistòric de Menorca entre la població de diferents indrets d’Espanya, difondre la candidatura a Patrimoni Mundial i sol·licitar adhesions”, alhora que ha destacat que el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid és un centre amb una gran afluència de visitants. “Una de les darreres exposicions que s’hi van mostrar, durant aquest any, va rebre la xifra rècord de més de 2.000 visitants en un sol dia. Així, podem afirmar que, durant més de dos mesos, disposarem d’una plataforma excepcional per donar a conèixer la Menorca Talaiòtica al centre de la península”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tal com ha avançat el conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, el recorregut de la mostra no acabarà a Madrid, ja que, de moment, “està prevista la seva itinerància per Barcelona, València i Mallorca”. “La projecció exterior de la candidatura de Menorca Talaiòtica, en aquest moment de tramitació que ens trobam, és bàsica, ja que per als insulars és un repte aconseguir incidència fora de Menorca i per tant aquesta exposició es tracta d’un projecte ambiciós que no hauria estat possible sense la implicació d’una sèrie d’institucions i persones”. Així, el conseller ha agraït el suport i la col·laboració del Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria de Transparència, Cultura i Esports (un suport materialitzat amb una aportació de 40.000 euros, a més de la tramitació de gestions i relacions necessàries per dur a terme la proposta); l’empresa depenent del Ministeri d’Educació i Cultura, Acción Cultural Española que aporta 20.000 euros al projecte; la companyia Baleària, per facilitar el transport gratuït de les peces que viatgen a la península; Triangle Postals, per la cessió gratuïta de les imatges; els comissaris Elena Sintes i Antoni Nicolau; així com al Museu de Menorca i al Museu Municipal de Ciutadella.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per a Elena Sintes, la millor manera de dirigir-se al públic peninsular i europeu és introduir-los i interessar-los en el nostre patrimoni a través de la monumentalitat del patrimoni prehistòric menorquí. Es tracta d’una exposició molt visual i amb un discurs entenedor que es conforma per dos eixos paral·lels: l’arquitectura per la vida i l’arquitectura per la mort. D’aquesta manera, la mostra uneix vida i mort mitjançant els objectes més representatius que es conserven al Museu de Menorca i al Museu Municipal de Ciutadella. Així, en l’àmbit expositiu s’han creat dos corredors formats per mòduls de caixes de llum que recorden els grans blocs de pedra que formen els monuments menorquins. En aquestes caixes hi predominen les imatges i dibuixos de gran format i les maquetes, però també hi trobem una breu explicació de cada tipus de monument.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició es complementa amb un breu vídeo introductori on s’exposa la importància que la pedra té en el paisatge i en la vida de la gent de Menorca, no només en la prehistòria sinó també avui. La visita es tanca amb una zona més participativa, amb un mapa de l’illa amb tots els jaciments prehistòrics marcats i els 32 que formen la candidatura. A més, s’ha habilitat una zona on els visitants es podran fer una selfie per donar suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica mitjançant també escrits en una tableta electrònica o emplenant la butlleta de suport.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El director insular de Patrimoni, Antoni Ferrer, ha manifestat que s’han seleccionat les peces que serveixen per il·lustrar i ajudar a entendre el discurs de l’exposició, però que evidentment “també s’ha tingut en compte l’excepcionalitat i bon estat de conservació de les mateixes a l’hora de fer la tria”. “La mostra pretén divulgar la nostra prehistòria, però també sorprendre el visitant i despertar-li la curiositat, la voluntat de conèixer més sobre el tema i, per tant, les ganes de visitar Menorca i veure els monuments in situ”, ha dit. Ferrer ha destacat, a nivell formal, la importància de la imatge, tant pel que fa a les il·lustracions (Dbòlit) com pel que fa a les fotografies (Ricard Pla). Les fotografies i la major part de les il·lustracions han estat cedides per l’editorial Triangle Postals.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cal dir que la mostra compta amb una pàgina web específica (http://arquitecturatalaiotica.com), vinculada a la pàgina web de la candidatura, que servirà per donar una major difusió a l’exposició; així com la presència a les xarxes socials. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Organitzen l’exposició el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria de Transparència, Cultura i Esports; el Consell Insular de Menorca; i Menorca Talaiòtica - Candidata Patrimoni Mundial. Hi col·laboren: Triangle Books, Baleària i Acción Cultural Española, AC/E. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La idea i coordinació general va a càrrec de l’empresa Mediterraneum - Cultura, turisme i medi ambient i Kultura. Idees i estratègies per al patrimoni.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’aportació del Consell Insular de Menorca és de 60.000 euros.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>20/10/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Les biblioteques que integren la Xarxa de Biblioteques de Menorca donen el seu suport a la candidatu</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9677</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Les biblioteques que integren la Xarxa de Biblioteques de Menorca donen el seu suport a la candidatura de la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Les biblioteques que integren la Xarxa de Biblioteques de Menorca donen el seu suport a la candidatura de la Menorca Talaiòtica perquè sigui declarada Patrimoni Mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per aquest motiu, s’ha elaborat un punt de llibre basat en la figura de l’Imhotep que es conserva al Museu de Menorca, i que actualment es pot veure a l’exposició “L’Illa dels Talaiots”, a Ciutadella.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Es tracta d’una petita escultura votiva de bronze que representa l’arquitecte i metge egipci Imhotep, déu de la medicina. Probablement va ser elaborada a Egipte entre els segles VII-VI abans de Crist. Tanmateix, aquesta peça en concret va ser trobada a Torre d’en Galmés el 1974. Imhotep està representat en postura sedent i porta un papir obert damunt les cames.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El punt de llibre ha estat dissenyat pel dibuixant Sam Garcia (Gavà, 1978) i reprodueix la figura en tres moments clau de la història: Imhotep amb el papir, seguidament llegint un llibre i, finalment, amb una tauleta digital. D’aquesta forma es vol lligar la Menorca talaiòtica -amb una troballa cabdal en un dels jaciments més emblemàtics de la candidatura- amb les biblioteques i la lectura, el papir i l’evolució dels diferents suports de lectura i escriptura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El punt de llibre es distribueix gratuïtament a les biblioteques públiques menorquines.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>20/10/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Menorca acollirà els dies 27 i 30 d'abril el Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterràn</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9694</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Menorca acollirà els dies 27 i 30 d'abril el Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Menorca acollirà els dies 27 i 30 d'abril el Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'objectiu d'aquesta iniciativa és posar al dia els coneixements sobre el segon i primer mil·lenni a.C. i donar a conèixer els resultats de les investigacions realitzades durant els últims anys, així com potenciar la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco de la Menorca Talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El programa inclou diverses conferències com una sobre les pràctiques de reutilització de sepultures megalítiques durant l'Edat de Bronze al sud-est de la Península Ibèrica, que anirà a càrrec de Gonzalo Aranda Giménez, de la Universitat de Granada.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Així mateix, Francisco Contreras Cortés, també de la Universitat de Granada, parlarà als assistents sobre el poblat argàric de Peñalosa, en Jaen, i Manuel Calvo, de la Universitat dels Illes Balears (UIB) oferirà una xerrada sobre la connectivitat i mobilitat entre les Balears durant el bronze final.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
També, Gonzalo Ruiz Zapatero, de la Universitat Complutense de Madrid, impartirà una ponència sobre les pràctiques socials i rituals en la primera Edat del Ferro i Arturo Ruiz Rodríguez, dela Universitat de Jaén, oferirà una conferència sobre el llinatge gentilici clientelar a través dels paisatges de la mort.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El congrés inclou també altres activitats complementàries com excursions i visites a jaciments talaiòtics de l'illa, així com una visita guiada per Maó.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/11/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>L’Associació Amics de la UNESCO de Barcelona col·labora amb el Consell Insular per divulgar la candi</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9712</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;L’Associació Amics de la UNESCO de Barcelona col·labora amb el Consell Insular per divulgar la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Departament de Cultura del Consell ha acceptat la invitació de l’Associació Amics de la UNESCO de Barcelona per col·laborar en la difusió de la candidatura menorquina a la capital catalana.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, i la presidenta d’Amics de la UNESCO de Barcelona, Rosa Bruguera, han acordat l’organització d’un mes de conferències a la seu de l’entitat catalana, totes elles dedicades a la cultura de Menorca i en especial a la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El programa que es durà a terme serà el següent:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
30 de gener de 2017. Conferència La candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, a càrrec del conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
6 de febrer de 2017. Conferència El patrimoni talaiòtic menorquí: dos segles de recerca arqueològica, a càrrec de l’arqueòleg i director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
13 de febrer de 2017. Conferència El patrimoni talaiòtic menorquí: arqueologia i arquitectura, a càrrec de l’arqueòloga Elena Sintes. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
20 de febrer de 2017. Conferència La literatura menorquina avui, a càrrec del professor Joan F. López Casasnovas, i recital poètic a càrrec de Pere Gomila i Francesc Florit Nin.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
27 de febrer de 2017. Conferència Una economia pensada per a les persones: el cas menorquí, a càrrec de l’economista Guillem López Casasnovas.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tots aquests actes es duran a terme en dilluns, a les 19 hores, a la seu d’Amics de la UNESCO de Barcelona, al carrer Mallorca, 207. Són gratuïts i oberts al públic. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>14/12/2016 0:00:00</pubDate></item><item><title>Programa de xerrades i excursions 2017 de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundia</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9776</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Programa de xerrades i excursions 2017 de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El procés de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial continua el seu curs, i des del Consell Insular continuen les actuacions per donar a conèixer entre la població menorquina la importància del nostre patrimoni arqueològic. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest cicle d'excursions i xerrades, que constitueix una continuació del que es va desenvolupar l'any passat, és una més d'aquestes actuacions. Algunes de les xerrades tracten temes nous, però en altres casos s'ha considerat que valia la pena tornar a tractar el mateix tema, fent la conferència a un poble diferent que l'any passat, per tal que en puguin gaudir les persones que no la van poder escoltar en el seu moment. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La major part de les xerrades tracten de respondre a una pregunta bàsica: quins punts en comú tenim amb els menorquins prehistòrics? A través de la seva relació amb la salut, l'agricultura, la navegació o la mort, s'intentarà exposar quines semblances i diferències existeixen amb la relació que tenim nosaltres amb aquests mateixos elements. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Igual que l'any passat, aquest cicle s'organitza en col·laboració amb diferents entitats i administracions: Conselleria de Transparència Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ajuntament d'Alaior, Ajuntament de Ferreries, Ajuntament de Ciutadella, Museu de Menorca, Institut Menorquí d'Estudis, Cercle Artístic i Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella, Amics del Museu de Menorca, Ateneu de Maó i GOB Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les excursions s'organitzen en col·laboració amb el GOB. Tot i que són gratuïtes, tenen les places limitades i cal apuntar-s'hi amb uns dies d'antelació a www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o telefonant al 971 35 07 62 (excepte l'excursió de dia 1 de març, per a la que no fa falta inscripció prèvia). Algunes excursions disposen de servei opcional d'autobús per tornar al punt de partida, que té un cost de 3 € per persona i s'ha de pagar en el mateix moment d'agafar-lo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
24 de febrer&lt;br/&gt;
Com canvien les societats? Una comparació entre la romanització i l'època contemporània&lt;br/&gt;
Margarita Orfila, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de Granada, i Jaume Mascaró, antropòleg&lt;br/&gt;
Ateneu de Maó, a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
1 de març &lt;br/&gt;
Excursió al talaiot de Torelló (Maó). Activitat vinculada al Dia de les Illes Balears. No és necessari inscriure-s'hi prèviament. El punt de trobada serà a la plaça de la Biosfera (Maó) a les 9.30 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
24 de març&lt;br/&gt;
La introducció de noves espècies animals i vegetals, de la prehistòria a l'actualitat&lt;br/&gt;
Pere Fraga, botànic, i Damià Ramis, arqueòleg&lt;br/&gt;
Sala de Cultura (Ciutadella), a les 20 h &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
26 de març &lt;br/&gt;
Excursió al cap costaner de Cala Morell (Ciutadella)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
25 d’abril&lt;br/&gt;
Què passava fora de la nostra illa en època talaiòtica? La prehistòria recent a Menorca i a la península Ibèrica &lt;br/&gt;
Emili Junyent, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Lleida, i Ismael Moll, arqueòleg&lt;br/&gt;
Cercle Artístic de Ciutadella, a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
30 d’abril &lt;br/&gt;
Excursió al poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
12 de maig&lt;br/&gt;
El ritual de la mort, una visió des de l'arqueologia i des de l'antropologia social&lt;br/&gt;
Maria José León Moll, arqueòloga, i Jaume Mascaró, antropòleg&lt;br/&gt;
Seu de l’IME (Maó), a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
14 de maig &lt;br/&gt;
Excursió a les navetes de Rafal Rubí (Maó)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
2 de juny&lt;br/&gt;
L'agricultura en època prehistòrica i en època contemporània&lt;br/&gt;
Antoni Ferrer, arqueòleg, i Pau Salort, historiador&lt;br/&gt;
Sala d'Activitats Ciutadanes (Alaior), a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
3 de juny &lt;br/&gt;
Excursió nocturna al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
22 de setembre&lt;br/&gt;
La guerra en la prehistòria i en l'actualitat: de les baralles entre veïns als grans conflictes&lt;br/&gt;
Montserrat Anglada, arqueòloga, i Luis Alejandre, militar&lt;br/&gt;
Cercle Artístic de Ciutadella, a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
24 de setembre &lt;br/&gt;
Excursió a l'assentament costaner de Cap de Forma (Maó)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
20 d’octubre&lt;br/&gt;
Vi: la beguda dels déus&lt;br/&gt;
Cristina Bravo, arqueòloga, i Nito Fullana, productor de vi menorquí&lt;br/&gt;
Sala Sociocultural de Ferreries, a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
22 d’octubre &lt;br/&gt;
Excursió al talaiot de Trebalúger (es Castell)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
17 de novembre&lt;br/&gt;
La navegació des de l'època antiga fins al segle xx&lt;br/&gt;
Octavi Pons, arqueòleg, i Tòfol Mus, membre de l'associació Amics de la Mar&lt;br/&gt;
Museu de Menorca (Maó), a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
19 de novembre &lt;br/&gt;
Excursió a la necròpolis de Calescoves (Alaior)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
1 de desembre&lt;br/&gt;
Les malalties dels talaiòtics i les dels menorquins actuals&lt;br/&gt;
Elena Sintes, arqueòloga, i Toni Gómez, metge&lt;br/&gt;
Cercle Artístic de Ciutadella, a les 20 h&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
3 de desembre &lt;br/&gt;
Excursió al poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella)&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>15/02/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>El certamen "Menorca Talaiòtica a la recerca del jove guía" ja ha seleccionat els 10 participant que</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9822</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El certamen "Menorca Talaiòtica a la recerca del jove guía" ja ha seleccionat els 10 participant que passen a la segona fase &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Els organitzadors del certamen han publicat el llistat de 10 seleccionats per a passar a la segona fase del certamen Menorca Talaiòtica, a la recerca del jove guia #BecaTalaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S’ha valorat el total de 21 sol·licituds d’inscripció rebudes fins a la data límit, provinents de diferents comunitats autònomes de tot l’Estat espanyol (Illes Balears - 11 de Menorca -; Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella-La Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Astúries i País Basc) amb joves d’entre 17 i 24 anys.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'ha continuat rebent sol·licituds fora del termini d'inscripció que, segons es detalla a les bases legals del concurs, no han entrat dins la convocatòria per no entregar-se dins el període d'entrega establert, i per tant no s'han tingut presents durant la selecció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
10 participants han estat seleccionats per a passar a la segona fase, i 5 han estat seleccionats per a restar en reserva i entrar en concurs en cas que hi hagi alguna baixa dels primers seleccionats.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A la pàgina web del certamen beca.menorcatalayotica.info es penjarà en breus l'acta de la reunió del comitè d'experts, en què es detallen els motius de selecció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els 10 participants seleccionats per a passar a la segona fase del concurs són per ordre alfabètic:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
1. Ana Seisdedos (pseudònim: Ana6d2) de Madrid, nascuda el 1993.&lt;br/&gt;
2. Andreu Servera (pseudònim Myotragus balearicus), de Menorca (Ciutadella), nascut el&lt;br/&gt;
1997.&lt;br/&gt;
3. Carolina Castanño (pseudònim Caroline) de Premià de Dalt, Barcelona, nascuda el 1995.&lt;br/&gt;
4. Daniel Ruíz (pseudònim Dani) d' Almàssera, València, nascut el 1996.&lt;br/&gt;
5. Eugeni Marí (pseudònim Eugeni) de Menorca (Maó), nascut el 1994.&lt;br/&gt;
6. Júlia Gomila (pseudònim Tramuntana) de Menorca (Maó), nascuda el 1997.&lt;br/&gt;
7. María del Pilar Esteban (pseudònim MPEG) de Sevilla, Andalusia, nascuda el 1995.&lt;br/&gt;
8. María Luna (pseudònim MariaLuna) de Colmenar Viejo, Madrid, nascuda el 1991.&lt;br/&gt;
9. Nagore (pseudònim Nagore) de Bizkaia, País Basc, nascuda el 1995.&lt;br/&gt;
10.Sara Santaella (pseudònim Sara) de Menorca (Ferreries) nascuda el 1995&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant aquesta setmana es mantindran reunions amb tots els seleccionats mitjançant videoconferència per a donar detalls de la segona fase del concurs, i decidir quin jaciment talaiòtic treballarà cada un d’ells. &lt;br/&gt;
Es publicaran imatges de les reunions a la nostra pàgina de Facebook (Beca Talayótica, en busca del joven guia) i Instagram i Twitter (@amicsmuseumenorca).&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>07/03/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Jornades de formació per a persones voluntàries a les excavacions arqueològiques</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9840</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Jornades de formació per a persones voluntàries a les excavacions arqueològiques&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Les jornades constaran de quatre sessions, els dissabtes 6,13,20 i 27 de maig, i tindran una durada de quatre hores per sessió (de 9h a 13h). Totes les sessions es realitzaran a la sala de reunions del CE Mercadal, devora el camp de futbol, excepte la darrera sessió, del dia 27, que es desenvoluparà al Museu de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
TEMARI: &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte 6 de maig (Es Mercadal)&lt;br/&gt;
El context històric: prehistòria, història antiga i edat mitjana a Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte 13 de maig (Es Mercadal)&lt;br/&gt;
La metodologia: aprendre a llegir l'estratigrafia&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte 20 de maig (Es Mercadal)&lt;br/&gt;
El registre arqueològic: com es documenta una excavació arqueològica?&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte 27 de maig (Museu de Menorca)&lt;br/&gt;
El material arqueològic: identificació i feines de laboratori&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ:&lt;br/&gt;
imollpelegri@gmail.com - Tel 686016438&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>18/04/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>El certamen “Menorca Talaiòtica, a la recerca del joves guia” cerca persones per fer de jurat </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9846</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El certamen “Menorca Talaiòtica, a la recerca del joves guia” cerca persones per fer de jurat &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Els 5 finalistes ja estan preparant les seves visites guiades que tindran lloc cinc diumenges d'entre maig i juny de 2017 &lt;br/&gt;
Qualsevol persona major de 16 anys, excepte familiars directes dels concursants, podrà participar a les visites guiades i fer de jurat. El concursant que hagi fet la visita guiada més ben valorada pel jurat popular guanyarà una beca d'estudis valorada en 2000€.&lt;br/&gt;
Per a participar com a jurat és necessari emplenar i enviar la sol·licitud que apareix a la pàgina web del certamen beca.menorcatalayotica.info. Amb l'objectiu de formar un jurat imparcial, totes les sol·licituds rebudes participaran en un sorteig el pròxim dia 4 de maig que seleccionarà de forma aleatòria a 30 persones per a cada visita.&lt;br/&gt;
El termini per a fer les sol·licituds per a participar com a jurat és dia 3 de maig a les 23.59h.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
#1: “La necròpolis de Cala Morell amb els sentits”, na Júlia ens guiarà pel conjunt de coves prehistòriques de Cala Morell, a la vegada que, de manera personal, tractarà d’endinsar-nos a través dels sentits al passat prehistòric de Menorca.&lt;br/&gt;
Dia: 21 de maig&lt;br/&gt;
Hora: 17 h&lt;br/&gt;
Lloc: Necròpolis de Cala Morell, Ciutadella&lt;br/&gt;
Guia: Júlia Gomila (Mao´/Llucmaçanes), 20 anys&lt;br/&gt;
Estudis: Grau en Comunicació Cultural (Universitat de Girona)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
#2: “Cornia Nou amb ulleres de jove arqueòloga”, na Nagore, estudiant basca d’arqueologia, ens deixarà les seves ulleres per a explicar-nos que és allòque a ella li fascina dels talaiots i dels talaiòtics.&lt;br/&gt;
Dia: 28 de maig&lt;br/&gt;
Hora: 10 h&lt;br/&gt;
Lloc: Poblat talaiòtic de Cornia Nou, Mao´&lt;br/&gt;
Guia: Nagore Sánchez (País Basc), 22 anys&lt;br/&gt;
Estudis: Grau en Arqueologia (Universitat de Barcelona)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
#3: “Torralba d’en Salort i els seus misteris”, atret per l’espectacularitat dels recintes de taula, en Dani, estudiant d’història valencià, ve des de Pisa (Itàlia)  ns a Torralba d’en Salort per explicar-nos en què pensarien els talaiòtics i en què creurien: què degueren fer els talaiòtics al voltant d’aquests emblemàtics monuments?&lt;br/&gt;
Dia: 4 de juny&lt;br/&gt;
Hora: 10 h&lt;br/&gt;
Lloc: Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort, Alaior&lt;br/&gt;
Guia: Daniel Ruíz (València), 20 anys&lt;br/&gt;
Estudis: Grau en Història (Universitat de València), actualment d’Erasmus a Pisa (Itàlia)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
#4: “Cales Coves i la relació entre l’home i el territori que viu”, partint des del Camí de Cavalls, n’Andreu ens conduirà  ns a la necròpolis de Cales Coves on parlarà i reflexionarà sobre algunes qüestions que a ell li preocupen al voltant d’aquest ancestral refugi mari´.&lt;br/&gt;
Dia: 4 de juny&lt;br/&gt;
Hora: 10 h&lt;br/&gt;
Lloc: Necròpolis de Cales Coves, Alaior&lt;br/&gt;
Guia: Andreu Servera (Ciutadella), 20 anys.&lt;br/&gt;
Estudis: Grau en Filosofia, Política i Economia (UPF/UAM/UC3M)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
#5: “La vida humana a Son Mercer de Baix”, n'Eugeni, estudiant d'arts escèniques, aportarà la seva particular visió de com viurien les dones i els homes a un poblat naviforme menorqui´. A més, com no podia ser d'altra manera, ens endinsarà (sense moure'ns de Son Mercer de Baix) al barranc de Son Fideu a través de les seves llegendes.&lt;br/&gt;
Dia: 18 de juny&lt;br/&gt;
Hora: 17 h&lt;br/&gt;
Lloc: Poblat de naviformes de Son Mercer de Baix, Ferreries&lt;br/&gt;
Guia: Eugeni Marí´ (Maó), 23 anys&lt;br/&gt;
Estudis: Grau en Arts Escèniques (Escola Universitària ERAM/ Universitat de Girona)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>24/04/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Èxit de participació i gran nivell de continguts al Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Med</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9850</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Èxit de participació i gran nivell de continguts al Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La celebració del Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental al Museu de Menorca ha vingut donada per un gran èxit de participació i un gran nivell de continguts. Al congrés han participat durant aquests dies el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; el director del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada, Francisco Contreras; la catedràtica d’arqueologia de la Universitat de Granada, Margarita Orfila; el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer i la coordinadora del congrés, Eva Alarcón.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant l’acte de cloenda, celebrat ahir diumenge 30 d’abril, s’ha destacat la importància d’aquest tipus de trobades per posar en comú els nous coneixements sobre la prehistòria recent d’aquesta zona, així com la bona resposta que aquest esdeveniment ha tingut entre els investigadors.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A la cloenda es va llegir el següent manifest, que ha estat signat per tots els participants del congrés:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
“Tots els participants del Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània Occidental, celebrat a Menorca entre els dies 27 i 30 d'abril, des dels ponents, als que han presentat comunicacions i pòsters, així com tots els matriculats en aquest, manifesten el seu suport incondicional a la Candidatura "Menorca Talaiòtica" a Patrimoni Mundial, tant en l’àmbit personal, com en representació de les institucions a les quals pertanyen.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La riquesa patrimonial, la densitat i estat de conservació dels seus monuments prehistòrics, i el nivell de coneixement científic desenvolupat sobre ells al llarg de la història, tant en l’àmbit local, com nacional i internacional, fan avui a la Prehistòria de Menorca i les seves manifestacions arquitectòniques un lloc únic, mereixedor d'aquest reconeixement en l’àmbit mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'adjunta a aquest Manifest el programa d'aquest, així com la llista d'assistents, perquè constin els noms dels que li donen suport”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant els quatre dies que ha durat el congrés, al qual han participat un centenar d’investigadors de les Illes Balears, la península, Còrsega i Sardenya, han tingut lloc 9 ponències i 51 comunicacions, i s’han presentat 15 pòsters. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Ahir, rere l’acte, els participants del congrés van visitar els jaciments de Cornia Nou, Torralba d’en Salord i Torre d’en Galmés.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/05/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Taller: Repensant la Menorca Talaiòtica. Oportunitats per al nou expedient</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9874</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Taller: Repensant la Menorca Talaiòtica. Oportunitats per al nou expedient&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Taller proactiu i participatiu, que parteix del que significa ser Patrimoni Mundial, la candidatura de Menorca i els resultats obtinguts. Obert a tot tipus de públic, ciutadania i visitants, inclosos associacions, empreses i altres sectors interessats. Aquest taller vol reflexionar sobre el que ha passat, conèixer noves propostes i plantejar alternatives per a la revisió de l'expedient de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>03/08/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Una nova campanya d'excavacions arqueològiques d'Amics del Museu de Menorca a Torre d'en Galmés apor</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9882</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Una nova campanya d'excavacions arqueològiques d'Amics del Museu de Menorca a Torre d'en Galmés aporta noves dades del final de la prehistòria menorquina. &lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Un estiu més, l'associació d'Amics del Museu de Menorca ha duit a terme una nova excavació arqueològica i escola d'arqueologia al jaciment de titularitat pública de Torre d'en Galmés (Alaior). Enguany, les tasques d'excavació van començar a principis de juliol i es desenvoluparan fins la primera setmana de setembre amb l'objectiu de continuar investigant al voltant del món domèstic i l'urbanisme del jaciment alaiorenc en la seva darrera etapa de la prehistòria de Menorca, el postalaiòtic. L'associació intenta d'aquesta manera no tant sols avançar en el coneixement d'aquesta fase de gran desenvolupament del poblat, sinó també en tenir una millor comprensió de la història de l'assentament. A la vegada Amics del Museu de Menorca vol avançar en la restauració de les estructures arquitectòniques que s'estan excavant a fi de millorar la visita als turistes i menorquins que volen conèixer el jaciment. Tota aquesta feina s'està desenvolupant en el format d'escola d'arqueologia que ja fa anys ve organitzant l'associació a Torre d'en Galmés. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Enguany l'escola ha comptat amb vint estudiants d'arreu de l'estat espanyol, França i Grècia que hauran aterrat a la nostra illa per posar en pràctica tot allò après a les aules de les seves universitats, una bona manera de formar futurs arqueòlegs i de difondre la prehistòria de la nostra illa. A la vegada els estudiants han rebut classes teòriques sobre diferents aspectes de l'arqueologia menorquina i han aprofitat per conèixer el nostre patrimoni històric gràcies a les excursions realitzades pel nostre equip d'arqueòlegs. Juntament amb els estudiants, l’excavació ha comptat amb un bon nombre de voluntaris, que any rere any mostren la seva implicació amb l’associació i amb la investigació i conservació del patrimoni arqueològic menorquí. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest any les tasques d'excavació s'han centrant en l'anomenat pati davanter del cercle 6, una gran estructura domèstica adossada a una casa circular del postalaiòtic i al davant de la coneguda sala hipòstila o recinte Flaquer. L'excavació ha intentat esbrinar la cronologia de l'edifici així com la seva funcionalitat i relació amb la resta de l'assentament. Així mateix s'ha iniciat l'excavació d'un gran mur que possiblement funcionà com a delimitació del poblat o com a murada defensiva. Una altra de les tasques que s’estan encara ara duent a terme són la restauració de diferents parts de l'edifici per consolidar-lo i evitar així el seu deteriorament. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A nivell d’excavació al pati davanter del cercle 6 s’han estat excavant diversos espais amb sediments molt polsosos i grisos, possibles abocaments de materials de rebuig que podrien haver estat tirats un cop abandonat l’edifici. De gran interès és l’àmbit 3, una petita habitació amb un tancat monumental que ja va ser excavat en campanyes anteriors, però que enguany ha tornat ser objecte d’excavació. En aquest espai s’ha alçat un paviment i, per sota, s’ha pogut documentar una possible canal de desaigua. A la vegada s’ha excavat la part exterior del mur del pati que ha de permetre una millor interpretació del mateix, així com la seva restauració. Per una altra part s’ha iniciat l’excavació d’un gran mur, possible delimitació del poblat o murada defensiva. En aquest tram han aparegut restes del mur, però en un estat de conservació no gaire bo. S’haurà d’esperar als resultats dels treballs de laboratori per poder obtenir més informació d’aquest espai. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les excavacions han aportat nombrosa informació que permetrà conèixer una mica més les darreres fases de la prehistòria de Menorca i els primers segles de presència romana. Han aparegut grans quantitats de ceràmica de diferents èpoques: talaiòtica, púnica i romana que responen a ceràmica domèstica com àmfores i pesos de teler. S’han documentat també restes de fauna i elements metàl·lics com claus de bronze o punxons. A la vegada s’han pres mostres de sediment que, juntament amb els altres materials ens han de permetre conèixer una mica millor la cronologia i &lt;br/&gt;
funcionalitat de l’edifici. Respecte aquesta qüestió la hipòtesi que plantegen els arqueòlegs és que aquest espai podria ser una àrea d’activitats agropecuàries. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Juntament amb l’excavació arqueològica, l’equip de restauradors i arqueòlegs ha iniciat la restauració del propi pati davanter del Cercle 6, així com de la mateixa casa que fou excavada l’any 2004 i que restava sense consolidar. D’aquesta manera Amics del Museu de Menorca continua amb el seu compromís d’investigació, restauració, adequació i difusió del jaciment alaiorenc. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A partir d’ara, s’iniciaran els treballs de laboratori que han de permetre extreure conclusions i poder apropar-nos encara més als avantpassats de Torre d’en Galmés. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tot això s’ha pogut fer gràcies a la inestimable col·laboració d'alumnes, voluntaris, sòcies i socis d'Amics del Museu de Menorca, i a partir de l'aportació econòmica del Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament d'Alaior. Col·laboren també en el projecte la Universitat de Granada, el Ministeri de Cultura, Injove, el Museu de Menorca i l'Ajuntament de Maó. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per mostrar els resultats de les excavacions insitu i a fi que la societat pugui veure la feina feta i els materials arqueològics que s’han trobat, Amics del Museu de Menorca organitza una jornada de portes obertes el proper dijous 30 d’agost a les 18:30h. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/08/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Teatre a la jaciment talaiòtic de Trepucó:  "Estrelles i talaiots" </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9886</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Teatre a la jaciment talaiòtic de Trepucó:  "Estrelles i talaiots" &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Un viatge al passat. Un acostament a un poble desaparegut i misteriós. Un recorregut per les profunditats de la terra. Aquesta és la proposta d'Estrelles i Talaiots.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El públic retrocedeix més de 2.000 anys. Fins situar-se al moment en què els romans van arribar a Balears i es van enfrontar a la cultura talaiòtica. Dos personatges lluiten, cadascú des d'un punt de vista oposat. I en el fons batega el cor d'un poble desconegut, perdut, ignorat: la civilització talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Un poble que va viure durant més de mil anys a Mallorca i Menorca. Que va aixecar monuments en honor a déus misteriosos. Que amb l'arribada dels romans es va perdre en l'abisme del temps.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
No sabem quina llengua parlaven, ni com es governaven, ni quines eren els seus déus, ni els seus costums. Només ens han quedat els seus grans monuments de pedra. Com un llenguatge silenciós que no sabem desxifrar.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els espectadors es traslladen a una dimensió antiga del temps. Una experiència única. Estrelles i talaiots està interpretada per Rodo Gener i Xavi Núñez. Mariona Forteza posa la part musical, i Carlos Garrido com a autor i director explica el context històric. La il·luminació és obra de Miquel Marquès i Adrià Ferrà. És una producció de Cultural-ment.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/08/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Concessió d'ajuts per la investigació i conservació del Patrimoni Històric del Departament de Cultur</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9897</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Concessió d'ajuts per la investigació i conservació del Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La convocatòria d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric té com a objectiu contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació. Es distribueixen 40.000 euros, en nou ajuts diferents, corresponents a restauracions d'obres d'art, materials i estructures arqueològiques, patrimoni industrial i patrimoni etnològic. Els ajuts es distribueixen de la següent manera: Fundació Hospital Illa del Rei, per la restauració de diversos elements arquitectònics: 6.807,80 €; Francesc Isbert Vaquer, per la restauració d'un lot de material arqueològic de s'Albufera del Pla de Sant Joan de Ciutadella: 5.437,29 €; Fundació Líthica - Pedreres de S'Hostal, per la millora del camí del jardí medieval i la primera fase de desenrunament de la pedrera dels Pins: 4.804,13 €; Amics del Museu de Menorca, per la restauració del Cercle 6 de Torre d'en Galmés: 6.091,22 €; Associació d'Amics de l'Arxiu-Biblioteca Històrics de l'IES Joan Ramis i Ramis, per la restauració d'un tors antic d'anatomia humana: 6.855,70 €, per la restauració d'un mapa de les Illes Balears del Segle XVIII: 273,56, per la restauració d'un mapa antic d'Amèrica i Àfrica: 1579,85 €; Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, per la restauració d'un pont de bestiar: 1.473,08 €; .Ajuntament de Maó, per la restauració del sostre del Seguici bàquic de Ca n'Oliver: 6.677,37 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La convocatòria d'ajuts a la realització d’investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que contribueixin al millor coneixement del passat de l’illa ha distribuït un total de 25.000 €, repartits en sis ajuts, que es distribueixen de la següent manera: Jordi Hernández-Gasch, per l'estudi dels materials d'importació del poblat de Trepucó: 5.000 €; Laura Martínez Pons per l'inventari complet dels documents que formen el Fons Ládico: 5.000 €; Pere Jaume Alzina Seguí, per la catalogació i elaboració d'una monografia sobre els materials educatius històrics recollits en arxius públics i privats a l'illa de Menorca: 4.000 €; Agustí Rodríguez Florit, per la catalogació del fons documental de Benito Mercadal Pons: 4.000 €; Carlos de Salort i Borja Corral García, per l'estudi dels materials del cercle 6 de Torre d'en Galmés (fase II): 4.000 €; Josep Portella Coll, per l'inventari de causes relatives a Menorca (Període 1939-1944): 3.000 €&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Pel que fa als ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, s'han concedit un total de 70.000 €. Tots els ajuts corresponen a intervencions arqueològiques, ja que no s'ha presentat cap projecte d'intervenció paleontològica. Els beneficiaris són: Associació Arqueologia i Patrimoni, per l'excavació de l'edifici oest de Cornia Nou (Maó): 10.500 €, i per l'excavació de l'edifici sud del talaiot oriental de Sant Agustí Vell (Es Migjorn Gran): 7.410 €; Universitat d'Alacant, per l'excavació a les murades de Son Catlar (Ciutadella): 8.862 €; Associació d'Amics del Museu de Manacor, per l'excavació al poblat d'Es Coll de cala Morell (Ciutadella): 8.700 €; Amics del Museu de Menorca, per l'excavació a la zona sud de Torre d'en Galmés (Alaior): 12.000 €; Nuraq SC, per l'excavació d'un assentament romà a Mongofra Nou (Maó): 4.550 €; Associació Sa Cudia Fieldschool Archeology, per l'excavació al recinte de taula de sa Cudia Cremada (Maó): 9.875 €; AEP-Arqueo, per l'excavació a la Cova de Biniedrís (Alaior):8.103 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'han consolidat així dues convocatòries que havien desaparegut en anys anteriors i es van recuperar l'any passat: la de restauració i la d'investigació històrica. També s'han incrementat les partides destinades a totes les convocatòries, de forma que s'han repartit en total 135.000 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'increment global dels ajuts destinats al patrimoni històric és especialment important de cara a la candidatura de la Menorca Talaiòtica. En aquest sentit, el replantejament de la candidatura suggerit per ICOMOS exigeix incrementar la promoció de la investigació, per continuar omplint de contingut a la candidatura menorquina i fer créixer encara més el valor excepcional del nostre patrimoni.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>04/08/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del cupó de l'ONCE amb una imatge de la Menorca Talaiòtica
</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9901</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del cupó de l'ONCE amb una imatge de la Menorca Talaiòtica&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El cupó de l'ONCE del proper dimarts dia 1 d'agost farà referència a la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, mostrant una imatge de la taula de Talatí de Dalt.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'ha de recordar, en aquest sentit, que el 2010 el Consell Insular de Menorca va iniciar els tràmits per presentar a la UNESCO la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. De llavors ençà s’ha treballat en la redacció de l’expedient per presentar la nostra candidatura a aquesta institució i s’ha donat a conèixer la riquesa arqueològica de l’illa entre menorquins i visitants. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Susana Mora, Presidenta del Consell, ha agraït la col·laboració de la ONCE en aquesta iniciativa i ha remarcat que ‘aquest projecte no és tan sols del Consell sinó de Menorca. Per açò agraïm tota l’ajuda externa que ajudi al suport d’aquesta candidatura’. En aquest sentit, Miquel Maria, Conseller de Cultura, també ha emfatitzat que ‘és molt d’agrair que diferents entitats es vagin fent seva la candidatura’, i ha recordat a altres entitats que també s’han sumat a la iniciativa com PIME i l’Associació de radioaficionats de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En aquest moment la candidatura es troba en una fase de replantejament, ja que no va ser inscrita a la reunió del Comitè de Patrimoni Mundial d'aquest any, tal com estava previst inicialment, perquè ICOMOS veu necessària una reformulació de l'expedient presentat. Malgrat tot, en aquesta reunió del Comitè es va destacar l'enorme potencial del nostre patrimoni prehistòric i es va valorar positivament bona part de la feina feta fins al moment, animant a l'administració responsable a continuar treballant en la candidatura de cara a un proper cicle d'avaluació.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És necessari, per tant, continuar amb les tasques de difusió de la candidatura, dins i fora de Menorca, i l'edició d'un cupó de l'ONCE és una oportunitat excel·lent per contribuir a aquesta difusió. S'ha de tenir en compte que es posaran a la venda cinc milions i mig de cupons, que portaran la imatge i el lema de la Menorca Talaiòtica a tots els racons de la geografia de l'estat. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per aquest motiu, el Departament de Cultura del CIMe va proporcionar a l'ONCE imatges de diferents jaciments inclosos a la llista de la candidatura, d'entre les quals es va elegir una imatge de la taula de Talatí de Dalt. Aquest és un dels elements icònics de la nostra candidatura, per la seva monumentalitat i el seu bon estat de conservació, així com pel fet que les taules són unes construccions exclusives de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Juanjo, director de la ONCE de Menorca, ha incidit en la importància de donar a conèixer ‘una cosa tan nostra, com són tots els jaciments arqueològics que té Menorca’ per l’oportunitat que també representa per desestacionalitzar el turisme i ‘així poder mostrar una altra Menorca que no és només de sol i platja’.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>27/07/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Grup de Radioaficionats de Menorca inicia una campanya de difusió de la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9905</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Grup de Radioaficionats de Menorca inicia una campanya de difusió de la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;br/&gt;
Aquesta campanya ha estat presentada avui matí al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt pel conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer, i el president del Grup de Radioaficionats de Menorca, Alberto Cardona. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Alberto Cardona ha explicat que les sessions de contacte es realitzaran els dissabtes i diumenges matins. La primera sessió tindrà lloc aquest proper 1 de juliol a les navetes de Biniac–L’Argentina. Durant la jornada, s’instal·la un equip de ràdio i una antena portable, que es desmunta després de cada sessió. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
D’acord amb les previsions del Grup de Radioaficionats, fetes en base a campanyes anteriors, cada jornada es poden arribar a realitzar uns 400 contactes, bàsicament de l’Estat espanyol i d’Europa, i alguns de transcontinentals. Tots els radioaficionats que contactin amb Menorca en alguna d’aquestes activitats, rebran una postal que reprodueix una fotografia del jaciment des d’on s’ha fet la connexió, i que certifica, al dors, les dades de referència del contacte realitzat. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els radioaficionats que segueixin aquesta iniciativa i completin la sèrie de 32 contactes amb els 32 jaciments, rebran un diploma acreditatiu. I els qui completin dues voltes de contactes, ja que a cada jaciment s’hi faran dues jornades, rebran un obsequi proporcionat pel Consell Insular de Menorca, relacionat amb la cultura talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El conseller Miquel Àngel Maria ha agraït aquesta iniciativa dels radioaficionats de Menorca, i l’ha destacada com “un molt bon exemple d’actitud proactiva en la nova etapa de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, que continua necessitant la implicació activa de tota la societat menorquina per aconseguir culminar el procés de la seva nominació”.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>26/06/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Visita d'assessorament al Comitè Tècnic de la Menorca Talaiòtica de Mónica Luengo, experta en paisat</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9912</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Visita d'assessorament al Comitè Tècnic de la Menorca Talaiòtica de Mónica Luengo, experta en paisatges culturals i membre de l'ICOMOS&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Els dies 29 i 30 del mes d'agost s'ha desplaçat fins a Menorca Mónica Luengo, experta en paisatges culturals i membre de l'ICOMOS. Aquesta especialista ha estat convidada pel Consell Insular, per tal d'assessorar al Comitè Tècnic en la feina de reorientació de la candidatura de la Menorca Talaiòtica.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquests dos dies, Mónica Luengo ha mantingut diverses reunions amb membres del Departament de Cultura del Consell Insular i del Comitè Tècnic de la candidatura: el conseller de Cultura Miquel Àngel Maria, el director insular Antoni Ferrer, la tècnica de patrimoni històric Cristina Rita, Margarita Orfila, Maria Lluïsa Dubon i Carmen Lara; així com amb un dels responsables de la redacció del nou PTI, Rafael Mata.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant la seva estada a Menorca ha visitat, acompanyada de membres del Comitè Tècnic, alguns dels jaciments que formen part de la candidatura de la Menorca Talaiòtica: Trepucó, Cornia Nou, Talatí de Dalt, Torre d'en Galmés, Torralba i Calescoves. Durant aquestes visites ha tingut ocasió de valorar in situ el potencial dels béns menorquins com a candidats a patrimoni mundial, així com la importància de la seva relació amb el paisatge de l'illa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'experta d'ICOMOS ha manifestat el seu convenciment que els vestigis arquitectònics d'època talaiòtica i el paisatge que han ajudat a configurar tenen un indubtable valor universal excepcional; però que serà necessari desenvolupar els estudis adients per tal de justificar i donar a entendre als avaluadors d'ICOMOS aquest valor conjunt de les restes arqueològiques i la seva relació amb el paisatge. Ha expressat, en aquest sentit, que la revisió de l'expedient haurà de ser molt acurada no només en el contingut, sinó també en la forma, agafant com a base el gran treball realitzat anteriorment.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Mónica Luengo ha plantejat que, donada la importància que els avaluadors han donat a la relació dels jaciments entre ells i amb el seu entorn territorial, l'elecció dels béns que formin part de la sèrie del nou expedient s'haurà de fer en funció de criteris paisatgístics, i no només tipològics. L'elaboració de la llista definitiva de béns, per tant, haurà de ser el resultat d'un treball d'investigació sobre arqueologia i paisatge. En aquest sentit, ha destacat que el que s'ha de posar en relleu és la relació entre els elements talaiòtics i el paisatge, de manera que sigui perfectament comprensible la dimensió i els valors de la cultura talaiòtica, així com incloure un capítol que faci referència a la importància en l'actualitat d'aquests elements, que doten d'unes característiques i una identitat específica i singular al paisatge menorquí. En relació a aquest fet, ha destacat positivament que, fins i tot aquells jaciments que es troben pràcticament immersos a la trama urbana contemporània, com per exemple Trepucó, han estat respectats en la seva integritat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Respecte a la creació dins el nou PTI d'una figura de protecció del paisatge lligada al patrimoni històric, Mónica Luengo ha expressat que ho considera una iniciativa absolutament imprescindible, que pot servir per donar consistència a la nova candidatura i, al mateix temps, enriquir el nou PTI amb una visió més enllà d'aquella estrictament ambientalista.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>05/09/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell de Menorca participa en el XI encontre de gestors del patrimoni mundial Espanya</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9922</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell de Menorca participa en el XI encontre de gestors del patrimoni mundial Espanya&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, i les tècniques del Servei de Patrimoni del Consell Cristina Rita i Joana Gual, s’han desplaçat a Mallorca per participar en el XI Encontre de gestors del patrimoni mundial a Espanya, la trobada anual que organitza la Direcció General de Belles Arts i Patrimoni Històric, de la Secretaria d’Estat de Cultura. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’onzena edició d’aquesta trobada anual s’ha convocat sota el lema “Patrimoni viu, patrimoni viscut”, i té lloc durant ells dies 18, 19 i 20 d’octubre a Mallorca, amb activitats repartides entre la seu del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears i la finca pública de Raixa, al terme de Bunyola.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les ponències i tallers inclouen ponències d’experts, tallers pràctics, comunicació d’experiències de bones pràctiques i visites culturals a diversos indrets i centres d’interès patrimonial, especialment de la Serra de Tramuntana, que fou inscrita a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO ara fa sis anys. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant la jornada d’ahir dimecres, les ponències van versar sobre la contribució del patrimoni històric al disseny del benestar futur, a càrrec de l’economista Pau Raussell, director de l’Àrea d’investigació en economia de la cultura i turisme de la Universitat de València; Patrimoni, territori i canvi climàtic, a càrrec de Fernando Prieto, de l’Obsevatori de la Sostenibilitat; i la Carta de Brussel·les sobre patrimoni culturla, a càrrec de Jesús del Val, de la Direcció general de Patrimoni cultural de la Junta de Castella i Lleó; a més, es va celebrar un taller pràctic seguint el model dels processos participatius que ha dut a terme el Consorci de la Serra de Tramuntana de Mallorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La jornada d’ahir també va incloure una comunicació de la Subdirectora general de protecció del patrimoni, Elisa de Cabo, qui va donar compte del 41è Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO celebrat a principis de juliol a Cracòvia. En la seva intervenció ha dedicat un espai a explicar les consideracions que es van fer en aquest comitè sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, destacant els diversos representants d’estats membres del comitè que van encoratjar a Menorca a continuar treballant en la candidatura, valorant seu enorme potencial per ser declarada en un futur proper. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Elisa de Cabo també va destacar la importància de la reunió amb representants d’ICOMOS que es celebrarà a Menorca a principis de novembre, amb participació del Consell Insular de Menorca, el Govern de els Illes Balears i el Ministeri de Cultura, i que servirà per orientar la nova etapa de la candidatura menorquina amb la supervisió del procés per part de l’organisme assessor de la UNESCO. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Avui dijous, els continguts de la trobada giren a l’entorn de diverses experiències de bones pràctiques en gestió del patrimoni mundial, amb aportacions sobre la Serra de Tramuntana de Mallorca, el parc natural d’Ordesa i Monte Perdido i el conjunt arqueològic de Mérida. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Pel conseller de Cultura i Educació del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria, aquestes trobades són una ocasió excel·lent per compartir coneixements i experiències, i per a l’aprenentatge mutu per a la millora de la gestió del patrimoni. De l’encontre d’enguany, el conseller considera especialment rellevant la mirada multidisciplinar sobre la gestió del patrimoni, amb aportacions des de l’economia, l’ecologia o l’estudi dels nous models i formats de participació social. &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/10/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Finalitzen les tasques de restauració al recinte de taula i al Cercle 6 de Torre d’en Galmés</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9926</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Finalitzen les tasques de restauració al recinte de taula i al Cercle 6 de Torre d’en Galmés&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La major part del recinte de taula va ser excavat per Joan Flaquer als anys cinquanta del segle XX, tot i que als anys setanta Guillem Rosselló Bordoy hi va fer una intervenció, durant la qual es va recuperar la figura de bronze del déu egipci Imhotep.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La pedra vertical de la taula es va rompre, possiblement ja en època antiga, i Joan Flaquer va trobar el capitell caigut i capgirat, reutilitzat com a sepultura en època romana o medieval.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant la intervenció de Flaquer, davant la impossibilitat de moure el capitell degut a les seves grans dimensions, es va optar per excavar per davall primer una meitat, construint després un suport de pedra en sec per mantenir-lo al seu lloc. A continuació, es va excavar l’altre meitat de la zona per davall del capitell, construint després l’altra part del suport de pedra en sec. El resultat va ser que el capitell va quedar col·locat sobre una espècie de pedestal de pedres, a poc més d’un metre d’alçada. Aquesta ubicació dificultava la comprensió de l’edifici per part dels visitants, ja que el suport de pedra en sec era un element totalment aliè al recinte de taula.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És per aquest motiu que des del Servei de Patrimoni del Consell Insular, prèvia consulta a la Comissió Assessora de Patrimoni Històric, es va decidir eliminar aquest suport de pedra en sec, deixant el capitell al nivell del terra. Durant aquesta actuació, que s’ha desenvolupat durant els darrers mesos, s’ha hagut de consolidar el capitell, que es trobava fragmentat en dues parts. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S’ha aprofitat també per restituir, a partir de fotografies antigues, alguns elements de l’interior del recinte que s’havien anat deteriorant amb el pas de les dècades, com les banquetes adossades a la part interior del mur de la façana. La part interna de l’absis de l’edifici també havia patit alguns desperfectes, com la caiguda d’una de les pilastres i l’esfondrament d’una part del mur. Aquesta part també ha estat restaurada amb l’ajuda de les fotografies i els plànols elaborats durant les intervencions arqueològiques del segle XX. Finalment, s’ha regularitzat el sòl a l’interior de l’edifici, mitjançant l’aportació de sediment, per tal de recuperar allò que possiblement va ser l’aspecte original de l’edifici i, al mateix temps, facilitar la circulació dels visitants. S’ha elegit un sediment d’un color que s’adapti a les tonalitats de l’interior de l’edifici i, per altra banda, només s’ha posat allà on era més necessari, deixant la roca mare al descobert a tots els punts on ha estat possible.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La intervenció al recinte de taula ha estat dirigida pel restaurador Francesc Isbert i l’arqueòloga Carme Lara, tècnica de la Fundació Foment del Turisme de Menorca. Aquesta entitat és la que gestiona les visites al jaciment.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, s’han portat a terme també feines de restauració al Cercle 6, una de les cases del període talaiòtic final de la part sud del poblat. Aquesta casa va ser excavada a iniciativa del Consell Insular durant la passada dècada, però havia quedat pendent la restitució d’elements arquitectònics i l’excavació del seu pati exterior. L’equip d’arqueòlegs de l’associació d’Amics del Museu de Menorca ha estat excavant durant els darrers anys al pati exterior, amb el suport econòmic del Consell, i aquest estiu han rebut també un ajut econòmic de 6091,22 euros, dins de la convocatòria d’ajuts del Servei de Patrimoni, per restaurar el Cercle 6. Aquesta intervenció ha estat també dirigida pels restauradors Francesc Isbert i Cecilia Ligero, i l’arqueòleg Carlos de Salort encarregat del seguiment arqueològic. Durant aquest estiu, per tant, s’han consolidat murs i s’han restituït al seu lloc alguns elements que havia estat necessari extreure durant el procés d’excavació. És el cas de la gran columna amb capitell situada al racó nord est del pati interior de la casa o les grans lloses de pedra que tancaven la part externa de la part nord de l’edifici. Al pati exterior s’han consolidat i restaurat també les estructures excavades durant aquests darrers estius, deixant la zona llesta per a la visita.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Finalment, s’han mogut algunes grans pedres que s’havien extret durant l’excavació d’aquesta zona del poblat i que s’havien anat dipositant a l’entorn de la casa, dificultant la correcta contemplació i interpretació de les estructures conservades. Aquests elements han estat desplaçats i guardats fora de la zona arqueològica.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/10/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell Insular de Menorca comença una nova edició del programa d'excursions per donar a conèixer</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9975</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell Insular de Menorca comença una nova edició del programa d'excursions per donar a conèixer la Menorca talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Les excursions s'organitzen en col·laboració amb el GOB, i en tots els casos impliquen una caminadeta de pocs quilòmetres abans d'arribar al jaciment. Així, els participants no només coneixeran en profunditat el jaciment, sinó també el paisatge en el qual aquest s'insereix, un aspecte important en el nou expedient. &lt;br/&gt;
Les places són limitades i cal apuntar-s'hi amb uns dies d'antelació, a www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o al telèfon 971 35 07 62. L'excursió de dia 4 de març és l'única on no és necessària la inscripció prèvia. Algunes excursions disposen de servei d'autobús per tornar al punt de partida, que té un cost de 3 € per persona i s'ha de pagar al mateix moment d'agafar-lo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El programa d'excursions per al 2018 és el següent:&lt;br/&gt;
4 de febrer BINIAIET-SANT VICENÇ D’ALCAIDÚS &lt;br/&gt;
Aquest és un poblat poc conegut, però té unes quantes cases del talaiòtic final espectaculars, que van ser excavades per Maria Lluïsa Serra Belabre. Des de la part alta del poblat es pot observar bona part de la banda de llevant de l'illa.&lt;br/&gt;
Guiatge: Elena Sintes&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
4 de març SON CATLAR&lt;br/&gt;
Son Catlar és un dels majors poblats talaiòtics de l'illa i conserva una murada defensiva de 800 metres de llarg. Durant aquests darrers anys, un equip d'arqueòlegs de la Universitat d'Alacant treballa per descobrir els secrets d'aquesta murada.&lt;br/&gt;
Guiatge: Majo León&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
1 d’abril SANT AGUSTÍ VELL &lt;br/&gt;
Un dels talaiots del poblat, situat entre dos barrancs, conserva bigues de fusta de més de tres mil anys d'antiguitat. L'any passat, un equip d'arqueòlegs menorquins va començar a excavar-hi per obtenir dades sobre la funció dels talaiots.&lt;br/&gt;
Guiatge: Ismael Moll&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
6 de maig TORRALBA D’EN SALORT &lt;br/&gt;
Aquest poblat conté la taula més alta de l'illa. Però Torralba d'en Salort va estar ocupat durant molts anys, abans i després de la construcció de la taula: talaiots, sitjots, coves, pedreres, una sala hipòstila, una era, un bouer i una antiga casa de camp en deixen constància.&lt;br/&gt;
Guiatge: Cristina Bravo&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
2 de juny excursió nocturna TALATÍ DE DALT &lt;br/&gt;
A part de la taula i el talaiot, a Talatí de Dalt s'hi poden veure unes estructures subterrànies úniques a l'illa, corresponents a la darrera fase de la cultura talaiòtica. Arran de les excavacions arqueològiques en aquesta zona, desenvolupades per Amics del Museu de Menorca, es va descobrir que alguns molons s'empraven per moldre peix sec.&lt;br/&gt;
Guiatge: Joaquim Pons&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
15 de setembre excursió nocturna BINISSAFULLET &lt;br/&gt;
Binissafullet conté una de les taules més peculiars de l'illa. Havia caigut, però durant les excavacions arqueològiques que s'hi van dur a terme els anys vuitanta es va poder tornar a aixecar. Aquesta intervenció també va permetre saber que al recinte s'hi celebraven banquets amb vi i carn.&lt;br/&gt;
Guiatge: Joana Gual&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
7 d’octubre TREPUCÓ&lt;br/&gt;
Aquest poblat va ser un dels primers jaciments menorquins a ser excavat amb metodologia científica. La responsable va ser l'arqueòloga anglesa Margaret Murray, els anys trenta, que va donar a conèixer la prehistòria de Menorca al món anglosaxó. El poblat conté un dels majors talaiots de l'illa.&lt;br/&gt;
Guiatge: Elena Sintes&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
4 de novembre SO NA CAÇANA-TORRELLISAR&lt;br/&gt;
So na Caçana és l'únic poblat de l'illa on es coneixen dos recintes de taula. Alguns investigadors han proposat que aquest lloc seria, per tant, un centre cerimonial on acudirien els habitants dels poblats propers. A la façana d'un dels recintes, per altra banda, s'hi pot observar una figura que s'identifica amb la deessa Tànit. &lt;br/&gt;
Guiatge: Luis Zotes&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
2 de desembre MONTEFÍ-NAVETA DES TUDONS&lt;br/&gt;
Montefí té tres talaiots ben conservats i restes d'un altre, a més de nombroses coves artificials. Devia ser un dels grans poblats de la banda de ponent de l'illa. La naveta des Tudons és sens dubte el monument prehistòric més conegut de l'illa, però segur que encara us en podran dir coses que no sabíeu.&lt;br/&gt;
Guiatge: Majo León&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>20/01/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>II Edició del certamen Beca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=9997</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;II Edició del certamen Beca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Degut a l’èxit de “Menorca Talaiòtica, a la recerca del jove guia” (2016/17), el Consell Insular de Menorca i l'Associació d'Amics del Museu de Menorca amb la col·laboració d’Injove, han organitzat una segona edició del certamen per aquest curs 2017/18 que aquest any es coneixerà per “Beca Talaiòtica”. Aquest certamen, així com en la primera edició del curs passat, té com a principals objectius difondre entre&lt;br/&gt;
la gent jove d'arreu de l'Estat, la Menorca Talaiòtica, al mateix temps que donar peu a la gent de Menorca, a una nova manera de visitar jaciments arqueològics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La idea central del concurs és la de trobar el jove més hàbil a l'hora de preparar i executar una visita guiada original a un dels jaciments arqueològics que es proposen.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Així mateix el certamen es configura al voltant de tres fases:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una primera fase de preselecció en la que els interessants -d'edat compresa entre 16-25 anys- poden apuntar-se omplint i enviant molt fàcilment un formulari que podran trobar a la pàgina web beca.menorcatalayotica.info. Dia 12 de febrer de 2018 es farà pública la selecció de 10 formularis d'entre tots els rebuts.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una segona fase en la que els 10 seleccionats/des hauran de triar un dels jaciments arqueològics proposats, a més de preparar un vídeo curt -amb qualsevol dispositiupromocionant la Menorca Talaiòtica. Tots els vídeos seran penjats al lloc web de la candidatura on es podran votar durant 7 dies. Els sis més votats passaran a la darrera fase.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La fase final, sis diumenges d'entre abril i maig de 2018, consistirà en l’escenificació d’una visita guiada d'entre 60 i 90 minuts davant un públic real que un cop acabada la visita farà de jurat i valorarà el participant.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El finalista més ben valorat pel públic serà premiat, el mes de juny de 2018, amb una beca d'estudis en valor de 2000 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
No és necessari tenir coneixements d'arqueologia per a poder concursar. Tots els seleccionats estaran prèviament assessorats i acompanyats de professionals de l'arqueologia i el patrimoni. Per aquest motiu, insistim en què el més important que hauran de fer els concursants és mostrar una actitud positiva i comunicar-se de manera natural i creativa, que, en definitiva, és el que permetrà obtenir l'aprovació i fins i tot sorprendre al públic visitant. Sens dubte, aquest certamen és hereu d'altres concursos o esdeveniments mediàtics com per exemple els internacionalment coneguts “TED Talks”.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>04/12/2017 0:00:00</pubDate></item><item><title>Cipriano Marín, el nou supervisor de l’expedient de la Menorca Talaiòtica
</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10025</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Cipriano Marín, el nou supervisor de l’expedient de la Menorca Talaiòtica&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer, i la tècnica d’Arqueologia, Cristina Rita, han presentat avui la designació del nou supervisor de la candidatura de la Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta designació ve motivada per la necessitat de revisar i refer l’expedient de la Menorca Talaiòtica. El maig de 2017, el Consell Insular va rebre un informe d’ICOMOS on s’expressava la recomanació de posposar la declaració de la Menorca Talaiòtica a un cicle posterior d’avaluació, amb les següents recomanacions:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Clarificar i acotar la definició de “talaiòtic” utilitzada a l’expedient.&lt;br/&gt;
- Incloure estudis de material moble (objectes), i no només de béns arquitectònics, que ajudin a definir aquesta cultura. &lt;br/&gt;
- Acotar l’arc cronològic de la sèrie de béns.&lt;br/&gt;
- Introduir de forma aprofundida els aspectes paisatgístics que donen singularitat al patrimoni prehistòric de Menorca, o bé elaborar una sèrie que inclogui béns talaiòtics de Mallorca (possibilitat ara ja exclosa).&lt;br/&gt;
- Ampliar l’anàlisi comparativa amb altres béns similars d’altres regions del món, d’Europa i de la Mediterrània Occidental.&lt;br/&gt;
- Crear una estructura i un pla de gestió específics, que inclogui un sistema de vigilància unificat.&lt;br/&gt;
- Establir un fòrum de propietaris.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Era necessari, per tant, replantejar l’expedient sobre aquestes noves bases, i decidir rumb i calendari, i açò és el que es va fer durant la segona meitat de 2017. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una vegada analitzat tot el volum de treball a fer, es va considerar que l'expedient pot estar enllestit, revisat, traduït a l'anglès i entregat a ICOMOS a final del 2019, fet que permetrà optar a la inscripció el 2021, després que aquest hagi estat sotmès a un procés d'avaluació i un cop que haguem rebut una altra vegada la visita d'un expert d'ICOMOS.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per tal de tenir clar en quina direcció s’havia de replantejar l'expedient, es van convidar, durant la segona meitat de 2017, a una sèrie d'especialistes. Així, durant aquests mesos es va rebre la visita i l'assessorament de Felipe Criado, investigador del CSIC i expert en arqueologia del paisatge; Mónica Luengo, experta en paisatge amb vinculació a ICOMOS; i Cipriano Marín, expert en illes i amb una llarga trajectòria professional entorn de la UNESCO. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Es va rebre també la visita de Nathan Schlanger i Susan Denyer, membres de l'equip d'ICOMOS que havia avaluat l'anterior expedient de la candidatura, que van fer observacions molt útils per a centrar el plantejament del nou expedient.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A partir de tot aquest assessorament, es va posar en evidència que per tal de desenvolupar els aspectes paisatgístics que ICOMOS sol·licitava era necessari desenvolupar un tipus d'estudis que mai s'havien fet en profunditat a Menorca. És per aquest motiu que s'ha constituït un equip de treball format per Alejandra Galmés (UIB), Alejandro Güimil (CSIC), Ermengol Gassiot (UAB) i Daniel Sánchez (UGR), amb l'assessorament de Rafael Mata i Maria Lluïsa Dubon.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, les conversacions amb els especialistes convidats i amb els tècnics del Ministeri de Cultura van permetre determinar que Cipriano Marín era una excel·lent opció per a desenvolupar la feina de supervisor durant l'elaboració del nou expedient. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cipriano Marín, per tant, serà l'encarregat de donar forma al nostre expedient. A banda de Cipriano Marín i dels especialistes en paisatge que ja hem esmentat anteriorment, la major part dels investigadors que treballen o han treballat recentment en aspectes relacionats amb la prehistòria de Menorca han rebut ja o rebran pròximament l'encàrrec de desenvolupar algun dels aspectes específics que ICOMOS va considerar que s'havien d'ampliar.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tota aquesta feina es farà amb l'assessorament de la comissió assessora i la comissió permanent que sorgiran de la modificació del reglament dels òrgans assessors.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La necessitat de reformular l'expedient a instàncies de les recomanacions d'ICOMOS, una de les quals és crear un fòrum de propietaris dels béns de la candidatura, ha obligat també a repensar els òrgans de gestió, entre els quals es troba la Comissió Tècnica Assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l'època talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta Comissió va ser creada l'abril de 2012 com a òrgan col·legiat de caràcter deliberatiu, consultiu i participatiu, la funció de la qual era facilitar i integrar la participació dels diferents departaments, institucions i entitats implicades en l'esmentada candidatura. És, per tant, en aquest òrgan participatiu on s'haurien d'integrar les persones que ostenten la titularitat dels béns, el fòrum de propietaris, amb els que necessàriament s'ha de comptar per tirar endavant la candidatura, i també per a la posterior gestió en el cas que aquesta candidatura sigui inscrita com a patrimoni mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És per aquest motiu que s'ha elaborat un nou reglament de la Comissió Assessora en el qual es descriuen les seves funcions i s'estructura la seva composició.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A partir de l'entrada en vigor del nou Reglament que ja ha començat la seva tramitació en el Consell, la nova Comissió de seguiment de la candidatura mantindrà la següent estructura interna: Plenari, Comissió Permanent i el fòrum de propietaris &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Plenari de la Comissió veurà augmentats els seus membres. Actualment es compon de 35 membres als qual s'afegiran els propietaris dels béns que finalment hagin de composar la candidatura. &lt;br/&gt;
La Comissió Permanent, les funcions de la qual seran de caràcter consultiu i tècnic, serà qui portarà a terme les activitats ordinàries atribuïdes a la Comissió Assessora. També haurà d'informar preceptivament les decisions que s'hagin de prendre sobre el pla de treball de la candidatura i els seus membres podran dur a terme directament o bé supervisant, l'execució dels estudis i treballs que s'encarreguin per a l'elaboració del nou expedient.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La composició serà la següent:&lt;br/&gt;
- Miquel Àngel Maria (President de la Comissió i responsable institucional de l'expedient)&lt;br/&gt;
- Antoni Ferrer Rotger (Direcció de l'expedient)&lt;br/&gt;
- Cipriano Marín (Supervisió de l'expedient)&lt;br/&gt;
- Margarita Orfila, Rafael Mata, Maria Lluïsa Dubon i un representant de la Secció d'Arqueologia del col·legi de Llicenciats de les Illes Balears (Assessoria científica)&lt;br/&gt;
- Cristina Rita i Joana Gual (Coordinació institucional)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, el fòrum de propietaris funcionarà com a un subòrgan que dependrà directament de la Comissió. La seva funció serà facilitar el contacte entre l'administració i els titulars dels béns privats inclosos en la candidatura, així com tenir-los al corrent de totes les accions que es realitzin en favor de la candidatura i que els seus suggeriments siguin escoltats de primera mà per l'administració.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cipriano Marín&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cipriano Marín coneix bé Menorca perquè va formar part de l'equip que va treballar en la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera; però també va intervenir en les declaracions de la Costa Amalfitana, Lanzarote i Fuerteventura. Ha estat Coordinador de la Iniciativa Biosphere Smart. Observatori Global dels llocs de la UNESCO (2009-2016). També ha exercit de Coordinador Internacional de la Iniciativa Starlight (2007-2016) associada al Programa MaB de la UNESCO. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, ha ocupat el càrrec de Secretari General de INSULA (International Scientific Council for Islands Development-UNESCO) entre 1992 i 2005. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Ha treballat en projectes relacionats amb les illes i el desenvolupament sostenible a Samos, Corfú, Creta (Grècia), Orkney (Regne Unit), Lípari, Sicília, Lampedusa (Itàlia), Rapa Nui-Illa de Pasqua, Chiloé (Xile), Niue, Kiribati (Pacífic), Fuerteventura, La Palma, El Hierro (Espanya), Madeira, Açores (Portugal), illes del Golf de Mèxic (Mèxic), Lakshadweep (India), Reunió, Maldives (Índic), Cap Verd (Atlàntic), Port-Cross (França), Djerba (Tunísia), Martinica, Cuba i Jamaica (Carib), Nova Zelanda i Xipre.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Ha estat també expert consultor en missions d'avaluació del Centre de Patrimoni Mundial.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Actualment treballa també en l'expedient de Risco Caído a l'illa de Gran Canària.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/02/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Museu d’Arqueologia de Catalunya acull l’exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Me</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10047</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Museu d’Arqueologia de Catalunya acull l’exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El director general del Patrimoni Cultural, Josep Boya, el conseller de Cultural i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester i la directora general de cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Català, han inaugurat avui l’exposició Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició «Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca» ens descobreix, a través de l’arquitectura, els universos simbòlics dels homes i les dones que van habitar l’illa durant aquest període. Una arquitectura monumental, ciclòpia, i molt present en el paisatge menorquí. Menorca és com un museu a l’aire lliure que concentra més de 1.500 jaciments prehistòrics, dos per km2. Com ha dit el Conseller de Cultura del Consell Insular, Miquel Àngel Maria, «el patrimoni natural i el patrimoni històric de Menorca, que no han sucumbit a la voracitat del ciment, l’asfalt i la voracitat de l’especulació immobiliària, volem que siguin la nostra manera de ser el món».&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició mostra una de les manifestacions culturals més singulars de la Mediterrània occidental durant la prehistòria. La significació d’aquesta cultura prehistòrica ha conduït a la seva presentació com a candidata a la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO. L’exposició que es presenta és una de les iniciatives per donar a conèixer aquesta cultura i impulsar la candidatura. L’any 2013 la UNESCO va incloure la candidatura menorquina a la Llista Indicativa i també fou aprovada el març de 2015 pel Consell del Patrimoni Històric del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya. El maig de 2017, el Consell Insular de Menorca va rebre un informe d’ICOMOS on s’expressava la recomanació de posposar la declaració de la Menorca Talaiòtica a un cicle posterior d’avaluació, amb algunes recomanacions per millorar l'expedient. Per tal de tenir clar en quina direcció s’havia de replantejar l'expedient, es van convidar, durant la segona meitat de 2017, a una sèrie d'especialistes. El 16 de febrer de 2018 s’ha designat a Cipriano Marín com el nou supervisor durant l’elaboració del nou expedient, coneixedor de Menorca perquè va formar part de l'equip que va treballar en la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, i alhora també va intervenir en les declaracions de la Costa Amalfitana, Lanzarote i Fuerteventura. Es considera que l’expedient podrà estar enllestit i lliurat a ICOMOS a final del 2019, fet que permetrà optar a la inscripció el 2021.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Museu d’Arqueologia de Catalunya acull aquesta exposició del 22 de febrer al 6 de maig de 2018 que dóna conèixer la prehistòria de Menorca i impulsa la candidatura a la declaració de Patrimoni Mundial. Anteriorment l’exposició ha visitat ciutats com Alcalá de Henares, Eivissa i València. El director insular de Patrimoni del Consell Insular, Antoni Ferrer, ha emfatitzat que «aquesta exposició, Arquitectura Talaiòtica en la Prehistòria de Menorca, és la principal acció de difusió de l’arqueologia i la candidatura davant de la UNESCO que portam a terme fora de Menorca».&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició, però, no només tracta d’arquitectura sinó que recorre més de 2.000 anys de transformacions i canvis a través d’una mirada dual: la vida i la mort, dues cares d’una mateixa moneda que mai no s’han percebut per separat. Les edificacions són el reflex per entendre qui eren i com vivien els grups humans que van habitar Menorca a la prehistòria, a què es dedicaven, com s’organitzaven socialment..., però també ens mostren les seves creences i els seus rituals d’enterrament. Durant les primeres fases de l’ocupació humana a Menorca, les arquitectures per a la mort són més monumentals i, per tant, més transcendents. Però aquesta relació s’anirà invertint fins que les arquitectures per a la vida (residències, edificis de culte, edificis polítics, magatzems o infraestructures) adquiriran més rellevància que les arquitectures per a la mort (tombes).&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquestes construccions se’ns presenten amb objectes quotidians, uns procedents de contextos d’hàbitat i d’altres en espais funeraris. Tots ells complementen l’univers d’aquestes societats. En l’àmbit de la vida, els estris ens mostren les activitats econòmiques i la tecnologia que utilitzaven, mentre que els ornaments reflecteixen aspectes simbòlics o socials. En l’àmbit de la mort, els objectes que es van utilitzar en vida acompanyaven els difunts al més enllà, especialment aquells més personals o simbòlics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El plantejament i desenvolupament científic de l’exposició ha estat elaborats per Elena Sintes i Antoni Nicolau, dissenyada per Francesc Pla i Eva Serrats de l’estudi Leve Projects i ha estat produïda per Mediterraneum. Cultura, turisme i medi ambient i Kultura. Idees i estratègies per al patrimoni.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La mostra ha estat organitzada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes balears, el Consell Insular de Menorca i Menorca Talaiòtica, amb la col·laboració de Triangle Books, Fundació Balearia i AC/E Acción Cultural Española.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició estarà oberta al públic fins el 6 de maig de 2018 i està prevista la programació de dues conferències, el 5 d’abril (Talaiots i taules: l’arquitectura per als vius a la Menorca talaiòtica, a càrrec d’Antoni Ferrer Rotger) i el 3 de maig (Navetes i coves: l’arquitectura per als morts a la Menorca talaiòtica, a càrrec de la Dra. Elena Sintes Olives). Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08203 Barcelona. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)&lt;br/&gt;
El MAC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya. La seva missió és mostrar permanentment els vestigis, fonamentalment de caràcter arqueològic, que, des de l'aparició de l'home, il·lustren l'evolució cultural de l'entorn. El Museu d'Arqueologia de Catalunya es constitueix a partir les seus de Barcelona, Girona i dels museus monogràfics d’Empúries, Olèrdola i Ullastret i de llurs jaciments arqueològics.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>21/02/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Comença la fase de votació dels 10 seleccionats del certamen Beca Talaiòtica 2018</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10080</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Comença la fase de votació dels 10 seleccionats del certamen Beca Talaiòtica 2018&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El certamen Beca Talaiòtica és un concurs dirigit a estudiants amb la finalitat de crear 6 visites guiades&lt;br/&gt;
originals o esdeveniments a 6 jaciments de Menorca Talaiòtica. Els participants han de passar una sèrie de&lt;br/&gt;
fases per tal d’arribar a la final i crear aquesta visita.&lt;br/&gt;
A principis del mes de febrer es va conèixer el nom dels 10 seleccionats per passar a la segona fase.&lt;br/&gt;
Aquests han tingut gairebé un mes per a produïr un audiovisual sobre temes relacionats amb la Menorca&lt;br/&gt;
Talaiòtica.&lt;br/&gt;
Avui, dijous 15 de març de 2018, s'han fet públics els vídeos dels 10 seleccionats de la segona fase del&lt;br/&gt;
certamen #BecaTalaiòtica.&lt;br/&gt;
Els participants han de difondre els seus audiovisuals mitjançant xarxes socials per tal d'aconseguir el&lt;br/&gt;
màxim nombre de votacions possible als seus vídeos.&lt;br/&gt;
Aquests audiovisuals estan publicats a la pàgina web del certamen – beca.menorcatalayotica.info –, i&lt;br/&gt;
qualsevol persona amb perfil de Facebook o Twitter els podrà votar fins divendres dia 23 de març a les&lt;br/&gt;
14:00 h. Es vota seleccionat l’opció de “m’agrada” que apareix al costat de cada vídeo, i acte seguit&lt;br/&gt;
confirmant la votació.&lt;br/&gt;
Els 6 vídeos que tenguin més vots després de la data límit de votacions, seran els 6 participants finalistes&lt;br/&gt;
que passaran a la tercera i última fase del certamen, en la que duran a terme una visita guiada original o un&lt;br/&gt;
esdeveniment a un jaciment de la Menorca Talaiòtica.&lt;br/&gt;
Qualsevol persona podrà participar com a públic d’aquestes visites guiades i valorar els guies per tal de&lt;br/&gt;
decidir qui és el guanyador del certamen que rebrà el premi de 2000 €. Per a fer-ho s’obrirà un període&lt;br/&gt;
d’inscripció després de Setmana Santa.&lt;br/&gt;
Recordem que els 10 participants d’aquesta fase són:&lt;br/&gt;
- Emma Sintes Florit, 1997 - Menorca, Illes Balears&lt;br/&gt;
- Elisabet González Fluvià, 1996 - Badalona, Catalunya&lt;br/&gt;
- Gabriel Nadal Servera, 1996 - Mallorca, Illes Balears&lt;br/&gt;
- Jasmina Masoliver Vilamala, 1998 - Vic, Catalunya&lt;br/&gt;
- Jerònia Vadell Cubells, 1997 - Mallorca, Illes Balears&lt;br/&gt;
- Joan Vicenç Cladera Salvà, 1997 - Mallorca, Illes Balears&lt;br/&gt;
- Josep Rotger Goñalons, 2001 - Menorca, Illes Balears&lt;br/&gt;
- Laura Villanueva Fernández, 1997 - San Sebastián, País Basc&lt;br/&gt;
- Marc Arimany Coll, 1993 - Barcelona, Catalunya&lt;br/&gt;
- María Galvez Hortet (àlies Mery), 1995 - Vallecas, Madrid&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>15/03/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>No ens toquis el patrimoni. Vandalisme no és grafiti. Jornada de grafiti i música </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10124</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;No ens toquis el patrimoni. Vandalisme no és grafiti. Jornada de grafiti i música &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Les pintades aparegudes a sa Naveta des Tudons fa dues setmanes van generar una gran onada d'indignació entre la població menorquina, posant de manifest la importància que té per als menorquins aquest monument i, per extensió, el patrimoni  d'època prehistòrica. És necessari destacar que Sa Naveta des Tudons és un dels monuments que formen part de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, un projecte que durant els darrers anys ha engrescat a bona part de la societat de l'illa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per tal de contribuir a conscienciar sobre el respecte cap als nostres monuments històrics, el Consell Insular, l'Ajuntament de Ciutadella i el col·lectiu de grafiters Menor Kings han organitzat una jornada festiva durant la qual els grafiters pintaran un mural a la paret exterior del camp de l'Orient, al polígon industrial de Ciutadella. La temàtica d'aquest mural serà la defensa del patrimoni històric de l'illa. Durant l'elaboració del mural diversos DJ's s'encarregaran de posar música. L'activitat començarà a les 10 del matí i s'allargarà fins a la posta de sol. A les 12 h i a les 19 h hi haurà dos petits aperitius per als assistents.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El col·lectiu grafiter vol mostrar amb aquest acte el seu suport i implicació en la defensa del patrimoni històric, mostrant que el grafiti entès com a forma d'expressió artística està molt lluny, en tots els sentits, d'actes com aquell que va malmetre sa Naveta fa dues setmanes. El grafiti elaborat amb pintures en spray té una història, com a mitjà d'expressió, que es remunta als anys 60 del segle XX.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És necessari destacar que Menorca és un territori amb una altíssima densitat de jaciments arqueològics, molts dels quals són accessibles sense restriccions de cap tipus, i que la població menorquina hi té una relació de respectuosa familiaritat. Aquest fet es pot constatar en la bona conservació de moltes d'aquestes construccions, que han estat conservades sense agressions durant un període que oscil·la entre els 2000 i els 4000 anys, depenent de cada cas. En molts casos l'actitud dels menorquins no es limita només al respecte, sinó que la implicació en la seva conservació i estudi va molt més enllà. Açò es posa de manifest per exemple en la gran afluència de participants en les jornades de neteja de vegetació que Amics del Museu organitza a Torre d'en Galmés o en l'elevat nombre de voluntaris que participen en moltes de les excavacions arqueològiques que es desenvolupen a l'illa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'activitat d'aquest diumenge, per tant, té com a objectiu contribuir a que fets com l'acte vandàlic que va patir recentment sa naveta continuïn essent fets excepcionals dins un context de respecte i interès de la societat menorquina cap al seu patrimoni històric. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta jornada de grafiti i música compta amb la col·laboració d'Argos i DJ Poll&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>04/04/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del nou Museu de Menorca als diferents pobles de l’illa
 </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10166</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del nou Museu de Menorca als diferents pobles de l’illa&lt;br/&gt;
 &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Des del passat més de novembre el Museu de Menorca està duent a terme les obres de reforma que l’han de portar, a finals de juliol, ha obrir el museu amb l’espai expositiu totalment reformat. Per donar a conèixer aquesta reforma i explicar com serà al nou museu s’ha programat una seria de xerrades a tots els municipis de Menorca. Les xerrades aniran a càrrec del conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria i la directora del museu Carolina Desel. L’objectiu d’aquestes xerrades, a part de donar a conèixer aquesta reforma és apropar el museu a tots els menorquins i fer-los partícips d’aquest projecte.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les xerrades seran a les vuit del capvespre i el calendari és el següent:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Migjorn, 13 d'abril de 2018 al Saló Verd&lt;br/&gt;
- Ferreries, 17 d'abril de 2018 a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Ferreries&lt;br/&gt;
- Es Castell, 19 d'abril de 2018 a la Sala de Plens de l'Ajuntament des Castell&lt;br/&gt;
- Sant Lluís, 15 de maig de 2018 a la Sala Albert Camus de Sant Lluís&lt;br/&gt;
- Es Mercadal, 17 de maig de 2018 al Centre de Convencions des Mercadal&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La presentació a Alaior es va realitzar dins les XIV Jornades d’Història i Patrimoni Cultural de Menorca, a Maó va tenir lloc el passat dimarts i falta concretar la data per Ciutadella.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>12/04/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Avançament dels resultats de les analítiques i les proves de restauració realitzades sobre les pinta</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10171</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Avançament dels resultats de les analítiques i les proves de restauració realitzades sobre les pintades de sa Naveta des Tudons&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Fa unes setmanes, sa Naveta des Tudons va patir un acte vandàlic, en forma de pintades fetes amb spray, que van afectar a bona part de la seva superfície. El Servei de Patrimoni Històric del CIMe va encarregar immediatament un primer informe preliminar, per tal de poder demanar pressupostos d’eliminació de les pintades a diferents especialistes.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els diferents restauradors contactats han proposat mètodes de restauració diversos. Donat que el Servei de Patrimoni del CIMe no compta amb cap tècnic especialista en restauració, es va demanar assessorament al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, una institució depenent de la Generalitat de Catalunya. Pere Rovira, tècnic d’aquesta entitat, va recomanar descartar algunes de les propostes metodològiques rebudes, com la projecció d’àrids, ja que podrien deixar marques a les pedres que formen sa Naveta. Per altra banda, va recomanar la realització d’analítiques i proves, abans de seleccionar una proposta concreta.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És per aquest motiu que des del Servei de Patrimoni es va contactar amb Aleix Barberà i Sílvia Marín, conservadors-restauradors especialistes en restauració de pedra, amb àmplia experiència a la península, per tal que fessin les proves i analítiques pertinents. Tots dos, amb l’ajuda del restaurador menorquí Francesc Isbert, han estat treballant a sa Naveta aquest cap de setmana, i continuaran fins demà dimarts.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La metodologia de treball per a la neteja dels grafitis a partir de la qual han plantejat les proves es basa en els sistemes de neteja aquosa desenvolupats pel Dr. Richard Wolbers (University of Delaware). &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Després d’analitzar la superfície de sa Naveta, s’ha identificat que la pedra calcària emprada per a la seva construcció està recoberta per diversos tipus de líquens gairebé en la seva totalitat. Aquests organismes han encapsulat al seu interior la pintura del grafiti. Aquesta circumstància ha dificultat la definició del procés de neteja, ja que s’ha hagut de buscar un sistema que permetés retirar lleugerament els líquens que atrapen el grafiti.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’interès general de l’aproximació al sistema de neteja és el del control absolut dels productes que s’apliquen sobre el patrimoni i els sistemes de treball, evitant l’ús de productes industrials que, si bé molt efectius, són de composició incerta i poden tenir una afectació de degradació sobre la superfície la pedra.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En base a diverses proves, finalment s’ha optat per emprar una solució aquosa tamponada amb un quelant a baixa concentració i un control i seguiment del pH i la conductivitat. Aquesta solució ha estat formulada per protegir la pedra però atacar lleugerament el liquen que ha retingut el grafiti. S’aplica gelificada amb agar per tal de mantenir l’actuació de la solució durant un període perllongat i facilitar-ne la remoció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El sistema de treball proposat és laboriós però garanteix mantenir intacta la superfície de la pedra. A més a més, permet retirar un grafiti sense l’ús de cap dissolvent. De fet, cap dels productes que s’empraran finalment en la neteja serà tòxic, tot el contrari, tots són biodegradables.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A partir de la proposta metodològica elaborada en base a les feines desenvolupades aquests dies, el Servei de patrimoni Històric del CIMe sol·licitarà nous pressupostos detallats, que permetran prendre la decisió referent a l’equip que s’encarregarà finalment de la feina de restauració.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
És necessari destacar, un cop més, que Menorca és un territori amb una altíssima densitat de jaciments arqueològics, molts dels quals són accessibles sense restriccions de cap tipus, i que la població menorquina hi té una relació de respectuosa familiaritat. Aquest fet es pot constatar en la bona conservació de moltes d'aquestes construccions, que han estat conservades sense agressions durant un període que oscil·la entre els 2000 i els 4000 anys, depenent de cada cas. En molts casos l'actitud dels menorquins no es limita només al respecte, sinó que la implicació en la seva conservació i estudi va molt més enllà. Açò es posa de manifest per exemple en la gran afluència de participants en les jornades de neteja de vegetació que Amics del Museu organitza a Torre d'en Galmés o en l'elevat nombre de voluntaris que participen en moltes de les excavacions arqueològiques que es desenvolupen a l'illa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
No obstant, per tal de prevenir fets excepcionals com l’acte vandàlic patit per sa Naveta, el Servei de Patrimoni està valorant la instal·lació de sistemes de vigilància en alguns punts.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>16/04/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Històric del Departa</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10248</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca ha publicat una convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del patrimoni històric durant el 2018, per un import total de 190.000 €. Aquesta xifra representa un increment de 55.000 € respecte a les convocatòries de l'any passat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest any, per tal d'optimitzar la gestió, es publica una única convocatòria amb cinc línies diferents. D'aquestes cinc línies, tres corresponen a tipus d'ajuts que ja s'oferien els anys anteriors: excavacions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica i restauració de béns del patrimoni històric. Les altres dues línies són noves i estan encaminades a l'elaboració de publicacions i la realització d'activitats de difusió.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric compta amb un pressupost de 40.000 €, igual que l'any passat. El seu objectiu és contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació, així com col·laborar i donar suport tant a les entitats com als particulars que duen a terme accions de conservació del patrimoni històric de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'import màxim per sol·licitud és de 10.000 €, i a l'hora de puntuar els projectes es valorarà, entre altres factors, que els béns siguin de titularitat pública i que se'n pugui garantir el gaudi per part d'un major nombre de persones. Així i tot,  també es poden demanar ajuts per béns de titularitat privada, encara que en aquests casos el consell només finançarà fins al 75% del cost total de la intervenció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts a la realització d’investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que contribueixin al millor coneixement del passat de l’illa està dotada amb 25.000 €, igual que l'any passat. En aquesta convocatòria es concediran cinc beques de 5.000 € cada una.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Malgrat que la matèria de la investigació és lliure, tindran preferència les propostes que s’ajustin a les línies prioritàries d’actuació:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Elaboració de monografies, catalogació de béns del patrimoni històric i catalogació de col·leccions privades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis històrics documentals o arxivístics sobre l'època medieval, moderna o contemporània.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis i treballs que contribueixin a la finalització de memòries científiques d'excavacions arqueològiques que no formin part d'excavacions en curs.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis i treballs que contribueixin a la millor gestió o difusió dels béns constitutius del patrimoni, en qualsevol dels àmbits abans esmentats (plans directors de jaciments arqueològics o projectes didàctics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques compta amb un import total de 95.000 €, el que representa un increment de 25.000 € respecte a l'any passat. El límit màxim que es pot sol·licitar per projecte és de 14.000 €. L'objectiu d'aquestes ajudes és donar suport econòmic a les intervencions arqueològiques i paleontològiques en jaciments de l'àmbit territorial de Menorca, tant en els treballs de camp com de laboratori.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest any, per primera vegada, s'obre una línia d'ajuts per a l'elaboració de publicacions que donin a conèixer els resultats d'investigacions científiques sobre el patrimoni històric. Està dotada amb 15.000 €, i es podrà sol·licitar un import màxim de 1.500 €, en el cas d'articles, i 6.000 €, en el cas de llibres.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una altra línia nova d'enguany està encaminada a donar suport a les activitats de difusió com jornades i seminaris, i està dotada amb 15.000 €. Es podrà sol·licitar, per cada activitat, un import màxim de 5.000 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'increment global dels ajuts destinats al patrimoni històric és especialment important de cara a la candidatura de la Menorca Talaiòtica. La promoció de la investigació sobre les restes arqueològiques és imprescindible per continuar omplint de contingut a la candidatura menorquina i incrementar encara més el valor excepcional del nostre patrimoni.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>09/05/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Inauguració del III Congrés de bones pràctiques en patrimoni mundial
 </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10252</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Inauguració del III Congrés de bones pràctiques en patrimoni mundial&lt;br/&gt;
 &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Avui s’ha inaugurat el III Congrés de bones pràctiques en patrimoni mundial. L’acte ha tingut lloc a la sala de Plens del Consell Insular de Menorca a les 9,30 del matí i ha comptat amb la presència de la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, el conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, la catedràtica de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid, M. Àngeles Querol, i la professora de Prehistòria de la mateixa universitat, Alicia Castillo.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest és el tercer congrés internacional sobre bones pràctiques en patrimoni mundial que se celebra a Menorca gràcies a un conveni entre la Universitat Complutense i el Consell Insular de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La Presidenta del Consell Insular, Susana Mora, ha volgut destacar la importància d’aquest congrés ja que “la investigació, preservació i difusió del nostre singular patrimoni cultural són, com a institució, reptes i prioritats de gran importància”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El primer congrés, que va tenir lloc l’any 2012, va tenir com a temàtica principal l’arqueologia. El segon, l’any 2015, va ser dedicat a les persones i les comunitats en el context dels béns declarats patrimoni mundial. Aquest any tindrà com a eix d’estudi les accions integrals. Els temes en què s’organitzaran les ponències i comunicacions són: persones i comunitats; el valor del coneixement científic; la comunicació o la informació; el co-aprenentatge i nous valors universals excepcionals, una guia de futur.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest III Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial ha mobilitzat a 110 persones entre inscrits, ponents i comitès científic i organitzador, procedents de 15 nacionalitats distintes i pràcticament de tots els continents del globus: Rússia, Filipines, EEUU, Anglaterra, Mèxic, Argentina, Equador, Cuba, Tanzània, Egipte, Líban, Itàlia, Croàcia, Romania, Austràlia i Grècia, a més d’Espanya.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Entre les ponents destaquen l’antropòleg Stephan Dömpke, el professor de la Universitat de Tsukuba (Japó) Nobuco Inaba, i Juan Luís Arsuaga, professor de la Universitat Complutense de Madrid i un dels codirectors de l’excavació d’Atapuerca.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>02/05/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Unes 33.000 persones han visitat l'exposició itinerant sobre la Menorca Talaiòtica</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10277</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Unes 33.000 persones han visitat l'exposició itinerant sobre la Menorca Talaiòtica&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;L'exposició que ha portat per títol L'arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca es va tancar el 6 de maig al Museu d'Arqueologia de Catalunya, on es va poder visitar des del dia 22 de febrer. Durant aquests mesos l'han visitada un total de 7.266 persones. Sumades a les 14.721 visites que va rebre al Museu Arqueològic Nacional de la Comunitat de Madrid, les 4.390 al Museu Arqueològic d'Eivissa i les 6.164 al Museu de Prehistòria de València, donen un total de 32.969 persones que ja coneixen un poc millor la cultura talaiòtica de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant els mesos que la mostra s'ha exhibit a Barcelona, igual que ha passat a les altres seus, s'han realitzat una sèrie d'activitats relacionades: xerrades i visites guiades. Algunes de les activitats s'han realitzat en col·laboració amb Amics de la UNESCO Barcelona.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta exposició constitueix una més de les activitats destinades a donar a conèixer el patrimoni arqueològic menorquí fora de l'illa, en el context de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. Constitueix la primera exposició monogràfica que tracta de forma general el tema de la prehistòria de l'illa, fora de Menorca. La mostra tanca ja el seu recorregut, ja que moltes de les peces que s'hi han pogut veure constitueixen els fons més importants del Museu de Menorca i s'incorporaran al nou muntatge permanent que s'inaugurarà pròximament.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els objectius principals d'aquesta exposició han estat, per tant, donar a conèixer el ric patrimoni prehistòric de Menorca entre la població de diferents indrets d’Espanya, difondre la candidatura a Patrimoni Mundial i sol·licitar adhesions. Però no podem oblidar el potencial d'aquestes actuacions a l'hora d'estimular la visita a Menorca en el marc d’ofertes de turisme cultural i arqueològic. Són uns recursos, aquests, que l'illa pot brindar durant tot l'any i que, de fet, es poden gaudir molt millor fora de la temporada estival. L'excepcional patrimoni arqueològic de l'illa, per tant pot contribuir de forma significativa a l'oferta alternativa que ajudi a desestacionalitzar el turisme.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A nivell formal, en aquesta exposició s'ha intentat donar molta importància a la imatge, tant pel que fa a les il·lustracions (Dbòlit) com pel que fa a les fotografies (Ricard Pla). Algunes de les il·lustracions, com per exemple la que acompanya a l'eix cronològic, s'han refet i es reutilitzaran en el nou muntatge de l'exposició permanent del Museu de Menorca. El mateix passa amb les maquetes que s'han fet per aquesta exposició, que representen els edificis més representatius de la prehistòria de Menorca i que s'integraran a la futura exposició permanent del Museu de Menorca o al centre d'interpretació de Torre d'en Galmés.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La utilització de tots aquests recursos visuals té com a objectiu connectar al públic no especialitzat amb el patrimoni prehistòric de Menorca i animar-lo a visitar l'illa. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Pel que fa a la selecció de peces arqueològiques de l'exposició, procedeixen dels fons del Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella, que han col·laborat de forma activa en la selecció de les peces i el muntatge de l'exposició. S'han seleccionat peces que serveixin per il·lustrar i ajudar a entendre el discurs de l'exposició, centrat en l'arquitectura de la Menorca prehistòrica i la seva doble vessant: edificis per als vius i edificis per als morts. Però evidentment, també s'ha tingut en compte l'excepcionalitat i bon estat de conservació de les peces a l'hora de fer la tria. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que l'exposició pretén divulgar la nostra prehistòria, però també sorprendre el visitant i despertar-li la curiositat, la voluntat de conèixer més sobre el tema i, per tant, les ganes de visitar Menorca i veure els monuments in situ.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El plantejament i desenvolupament científic de l’exposició ha estat elaborats per Elena Sintes i Antoni Nicolau, dissenyada per Francesc Pla i Eva Serrats de l’estudi Leve Projects i ha estat produïda per Mediterraneum. Cultura, turisme i medi ambient i Kultura. Idees i estratègies per al patrimoni.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La mostra ha estat organitzada per el Consell Insular de Menorca i la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, amb la col·laboració de Triangle Books, Fundació Balearia i AC/E Acción Cultural Española.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>13/06/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Un total de 8.782 alumnes de l'illa han participat en activitats didàctiques relacionades amb el pat</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10286</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Un total de 8.782 alumnes de l'illa han participat en activitats didàctiques relacionades amb el patrimoni històric&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;A Menorca es porten a terme, cada curs, tota una sèrie d'activitats didàctiques sobre patrimoni històric, dirigides a grups escolars. Aquestes activitats s'ofereixen des de diferents administracions i institucions (Consell Insular de Menorca, Museu de Menorca, Ajuntament de Maó i Museu Municipal de Ciutadella) però existeix una coordinació que permet evitar coincidències i duplicitats. Així, una part de les activitats oferides pel Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella es troben integrades en programa Salut Jove i Cultura que coordina el Consell Insular.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Des de totes les administracions implicades es considera molt important l'educació i conscienciació dels infants de cara a la protecció i salvaguarda del patrimoni històric. Tot i que des del Consell Insular s'adopten mesures de vigilància per tal de preservar els monuments, no hi ha dubte que el respecte i l'estima de la població cap al patrimoni és una condició indispensable per la seva correcta protecció. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Així, dins el programa Salut Jove i Cultura s'ofereixen un total de 22 tallers relacionats amb el patrimoni històric, 13 dels quals són visites a monuments i indrets d'interès patrimonial, i les altres nou son altres altres activitats. Un total de 1810 alumnes han participat en les visites a monuments. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, les 15 activitats oferides pel Museu de Menorca han tingut un total de 2.768 participants, i les nou activitats que ofereix el Museu Municipal de Ciutadella han comptat amb la participació de 2.367 escolars&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, el Consell ofereix també una activitat fora del programa Salut Jove i Cultura, amb el títol de "Adopta un monument", que té com a objectiu que cada grup escolar participant estableixi un vincle més intens amb un jaciment concret. Així, al llarg de diverses sessions els alumnes estudien el jaciment, amb l'ajuda d'un arqueòleg, i finalment fan propostes per millorar-ne la gestió. Un total de 18 grups escolars ha participat durant aquest curs en aquesta activitat, amb un total de 450 alumnes.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'ajuntament de Maó, per la seva banda, ofereix deu tallers relacionats amb el patrimoni històric dins del seu programa "Amb bona lletra". Durant aquest curs, un total de 1.387 alumnes han participat d'aquests tallers.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En total, per tant, 8.782 alumnes de l'illa han participat en activitats didàctiques relacionades amb el patrimoni històric durant el curs 2017-2018. Aquest nombre d'alumnes constitueix el 63,9% del total d'alumnes matriculats a Menorca durant aquest curs, que sumant els d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, dóna un total de 13.743.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per a més informació, podeu consultar:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
http://salutjove.cime.es/gescursos/tallers.aspx&lt;br/&gt;
https://www.museudemenorca.com/static/uploads/programacurs2017-2018.pdf&lt;br/&gt;
http://www.obrintportes.org/gescursos/tallers.aspx&lt;br/&gt;
http://ambbonalletra.ajmao.org/gescursos/tallers.aspx&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/06/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>EL DOCUMENTAL EL MISTERI DE LES TAULES, DIRIGIT PER ALEXIS RACIONERO, S’ESTRENA A TREPUCÓ</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10295</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;EL DOCUMENTAL EL MISTERI DE LES TAULES, DIRIGIT PER ALEXIS RACIONERO, S’ESTRENA A TREPUCÓ&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El poblat talaiòtic de Trepucó acollirà aquest divendres la primera projecció íntegra del documental El misteri de les taules, dirigit i produït pel polifacètic realitzador Alexis Racionero Ragué, historiador, professor, creador audiovisual, i autor d’articles i llibres de viatges. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El conseller de cultura i educació, Miquel Àngel Maria, i el regidor de cultura de l’Ajuntament de Maó, Héctor Pons, i els arqueòlegs Joana Gual i Joan C. de Nicolás, que han participat en el documental, han presentat avui aquesta primera projecció pública, que tindrà lloc al poblat de Trepucó aquest divendres, 6 de juliol, a les 21:30 h, i que comptarà amb la presència del seu director.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Miquel Àngel Maria ha valorat l’interès d’un documental que explora els interrogants que qualsevol persona, menorquina o visitant, es planteja quan contempla una Taula talaiòtica. El Consell Insular ha contribuït amb una ajuda econòmica de 3.500€ a la realització del documental, que també s’ha finançat a través d’un projecte de micromecenatge. Pel conseller, es tracta d’un projecte que contribuirà a la difusió exterior de la cultura talaiòtica de Menorca i a la projecció internacional de la candidatura menorquina a Patrimoni Mundial. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Alexis Racionero té relació amb Menorca des de fa molts anys, i resideix a temporades a Ciutadella. Atret per la monumentalitat de la prehistòria menorquina, s’ha sentit fascinat per les Taules, que considera un misteri de l’antiguitat no resolt, dins de recintes arqueològics de gran vàlua. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A partir d’una ficció recolzada sobre bases científiques, amb el documental El misteri de les Taules, de 50 minuts de durada, l’autor vol defensar i difondre el valor cultural i històric d’aquest tipus de monument excepcional i únic. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per dur a terme el seu projecte, Alexis Racionero ha entrevistat la majoria dels arqueòlegs que han investigat les Taules de Menorca. També participen en el documental persones que aporten una perspectiva particular a la interrrogació sobre el sentit i els possibles usos de les Taules. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El misteri de les Taules va ser presentat el passat 3 de maig en el marc del III Congrés de bones pràctiques en patrimoni mundial, organitzat pel Consell Insular i la Universitat Complutense de Madrid. En aquella ocasió es va poder veure un fragment. Ara és la primera ocasió que el públic podrà gaudir de la projecció sencera. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La presentació a Trepucó anirà seguida d’un col·loqui amb la participació del director i d’alguns dels experts que hi han particpiat: Elena Sintes, Martí Carbonell, Joan Carles de Nicolás, Lluís Plantalamor i Simón Gornés.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’assistència a aquesta presentació és lliure i gratuïta. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>06/07/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Museu de Menorca torna a obrir les seves portes
 </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10312</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Museu de Menorca torna a obrir les seves portes&lt;br/&gt;
 &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Després de 6 mesos tancat, el Museu de Menorca torna a obrir les portes amb un museu renovat. La realització de la nova museografia, posterior a les obres de reforma que es van fer entre 2015 i 2016, ha suposat una inversió de 636,199,85 euros, finançats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports del Govern Espanyol, i han fet possible la remodelació completa de l’exposició permanent del museu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A la inauguració hi han assistit la Presidenta del Consell Insular, Susana Mora, la Presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, el Ministre de Cultura del Govern Espanyol, José Guirao, el conseller de Cultura del Consell Insular, Miquel Àngel Maria, l’Alcaldessa de Maó, Conxa Juanola i la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La Presidenta del Consell Insular, Susana Mora, ha remarcat que “la materialització d’aquest nou projecte és un bon exemple de la cooperació entre les tres institucions implicades en la reforma del Museu. L’Estat, a través del Ministeri de Cultura, que n’és el seu titular. La Conselleria de Cultura del Govern Balear que gestiona el personal que està al servei del Museu; i el Consell Insular que assumeix la gestió directa, fent-la més propera als ciutadans de Menorca i a les seves entitats”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Conseller de Cultura del Consell, Miquel Àngel Maria, ha volgut destacar que “la culminació d’aquest projecte de reforma ha estat possible perquè cadascú des de la seva responsabilitat ha prioritzat l’objectiu que compartíem: el desig i la responsabilitat per tal que Menorca tengui el Museu que es mereix. Aquest nou museu és la millor carta de presentació per a mostrar al món el caràcter excepcional i únic de la Menorca Talaiòtica”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les obres han permès la reforma de l’exposició permanent situada a la primera i segona planta de l’edifici i l’adequació de les zones de recepció, les sales temporals, el taller de restauració, l’espai didàctic i un nou espai familiar.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Com ha explicat la directora del Museu, Carolina Desel, “la nova exposició permanent ha passat a ser un museu de la història de Menorca a partir d’unes àrees temàtiques que han elaborat diferents especialistes en arqueologia i en història de l’illa i que ens permetran comprendre l’evolució històrica de Menorca”.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest projecte va ser ideat per l’empresa Kultura, Idees i Estratègies per al Patrimoni S.L i el treball executiu ha estat realitzat per l’empresa Croquis, Dissenys, Muntatges i Realitzacions, S.A.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/07/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>EL CONSELL INSULAR ORGANITZA UN CONCERT PER A LA PRESENTACIÓ DE L’ADQUISICIÓ PÚBLICA DE SON CATLAR</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10321</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;EL CONSELL INSULAR ORGANITZA UN CONCERT PER A LA PRESENTACIÓ DE L’ADQUISICIÓ PÚBLICA DE SON CATLAR&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Departament de Cultura vol celebrar l’adquisició pública del talaiot de Son Catlar amb un esdeveniment especial que reunirà alguns dels joves músics més prometedors de les sis bandes de música que actualment hi ha a Menorca: les de Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn, Alaior i Maó. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La direcció musical anirà a càrrec del jove director menorquí Jordi Orell Villalonga, titulat superior en composició per l’ESMUC. Aquest projecte, de fet, va arrencar l’any passat, quan s’havia d’oferir un concert al Llatzeret, però per causes meteorològiques es va haver de suspendre. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Pel conseller de cultura, Miquel Àngel Maria, aquest esdeveniment pretén, d’una banda, celebrar amb la ciutadania l’adquisició pública d’aquest poblat talaiòtic tan especial, únic en les seves característiques. I d’altra banda, vol ser l’inici del procés de socialització d’aquest jaciment, que a partir d’ara ha d’acollir activitats culturals diverses per a tots els públics, ja siguin organitzades per les institucions o per les associacions i entitats culturals menorquines.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’esdeveniment inclou la possibilitat de fer una visita guiada a càrrec dels experts que han investigat aquest jaciment: els arqueòlegs menorquins Joan C. de Nicolás i Maria José León, i els membres de l’equip del Projecte Modular de la Universitat d’Alacant Fernando Prados i Helena Jiménez, que es desplacen expressament a Menorca per participar en aquest acte. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els assistents a l’esdeveniment rebran un fulletó que explica les principals característiques del poblat de Son Catlar, la seva importància per al coneixement de la prehistòria menorquina, un plànol amb els elements més destacats del poblat, i el programa del concert. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En previsió d’una alta afluència de públic i donades les dimensions de l’aparcament de Son Catlar, l’accés del públic es farà únicament en autobusos, posats expressament per a l’esdeveniment i que sortiran de la via perimetral de Ciutadella (davant el cementeri vell). No es podrà obtenir l’entrada a la parada del bus, s’ha d’adquirir anticipada. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Hi ha dues modalitats d’entrada: una, que inclou l’autocar d’anada i tornada, la visita guiada i el concert, té un preu de 6€. Si només es vol assistir al concert, el preu de l’autocar més el concert és de 5€.  &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les entrades es poden adquirir online a partir de dia 1 d’agost, al web www.nanventura.es, o físicament els dies 8 i 22 d’agost, de 12:00 a 13:00 h. a la seu del Consell Insular a Maó (Plaça Biosfera), i els dies 14 i 28 d’agost, de 12:00 a 13:00 h. a la Casa de Cultura de Ciutadella. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’organització recomana dur un bon calçat i provisió d’aigua per a consum personal. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En cas de pluja, el concert es traslladarà a la Sala Multifuncional de Ciutadella. Si es fes aquest canvi, se n’informarà el dia abans per les xarxes socials. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>01/08/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca presenta tres contes infantils ambientats a</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10334</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca presenta tres contes infantils ambientats a la prehistòria de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca va presentar ahir, al Museu de Menorca, tres contes infantils ambientats a la prehistòria de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquests tres contes formen part de les actuacions per divulgar el patrimoni prehistòric de l'illa, dins de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. Aquesta iniciativa en concret va adreçada principalment a infants entre 6 i 9 anys.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els tres contes porten per títol Els primers menorquins, El constructor de talaiots i L'estatueta màgica, cada un d'ells correspon a un període diferent de la prehistòria de l'illa: l'època dels primers pobladors, el període talaiòtic inicial i l'època del talaiòtic final, respectivament. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els contes estan pensats per poder ser llegits de forma independent, però també per a ser utilitzats com a eina didàctica per part de les famílies o grups escolars que visitin el Museu de Menorca. Al llarg de cada un dels contes apareixen una sèrie d'objectes arqueològics, marcats amb un nombre. Al final de cada llibre, hi ha una fitxa amb una fotografia de l'objecte real i les seves dades bàsiques: cronologia, ubicació dins l'exposició permanent del Museu de Menorca, etc. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El nexe d'unió dels tres contes és una arqueòloga, na SuperarQ, que és qui ha reconstruït les històries a través de les seves troballes. A la introducció, on es presenta aquest personatge, es posa èmfasi en la necessitat de respectar el patrimoni arqueològic, un missatge important per a transmetre als infants.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les autores dels textos són Noelia Martínez (Els primers menorquins) i Maria Jesús Cloquells (El constructor de talaiots i L'estatueta màgica) totes dues amb experiència en aquest tipus de treballs. Les il·lustracions són obra de Joan Puig, i el disseny general d'Ivan Canet.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Borja Corral s'ha encarregat de la coordinació i assessorament arqueològic, per tal de garantir el rigor necessari en unes obres que tenen una finalitat divulgativa. Per altra banda, s'ha comptat també amb l'assessorament del docent Juan Martín Ruiz per als aspectes didàctics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els llibres s'han editat en català, castellà i anglès, ja que l'objectiu és que també puguin resultar d'interès per als turistes que arriben a l'illa, i especialment per aquells que visiten el Museu de Menorca o algun dels jaciments arqueològics on hi ha punt d'informació. Els visitants els podran adquirir a aquests llocs, per un preu de 8 euros cada un. Per altra banda, es pretén també que els contes es puguin adquirir a les llibreries de l'illa. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquests contes constitueixen una iniciativa del Consell Insular de Menorca, i han comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Un bon nombre de persones van assistir ahir a la presentació dels contes al Museu de Menorca, en la qual van participar les autores, l'il·lustrador, el dissenyador, el coordinador i el director insular de Cultura del CIMe. L'acte va concloure amb una lectura teatralitzada per als més petits, a càrrec de Fàtima Anglada.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>14/08/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Participació de la Menorca Talaiòtica a la Trobada Anual de l'Associació Europea d'Arqueòlegs</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10338</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Participació de la Menorca Talaiòtica a la Trobada Anual de l'Associació Europea d'Arqueòlegs&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la Trobada Anual de l'Associació Europea d'Arqueòlegs, que va aplegar a més de 3.000 arqueòlegs de 65 països diferents.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El Consell Insular hi va participar amb un estand on els participants al congrés van poder conèixer la prehistòria de l'illa, a través d'imatges, un audiovisual, publicacions i reproduccions de peces arqueològiques, així com per mitjà de les explicacions que les dues persones responsables de l'estand oferien les persones interessades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, al congrés s'han portat a terme diverses conferències de temàtica menorquina:&lt;br/&gt;
- LOCAL IDENTITY OF THE EARLY TALAYOTIC ARCHITECTURE IN MENORCA. Autor: Damià Ramis&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- RECOVERING OLD ROUTES. SHEEP MOBILITY ON THE BALEARIC ISLANDS DURING THE MIDDLE AND LATE BRONZE AGE (CA. 1500-850 BC). Autors: Lua Valenzuela-Suau (UIB) i Silvia Valenzuela-Lamas (CSIC)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- THE GEOARCHAEOLOGICAL EVIDENCE OF A SANCTUARY DESACRALIZATION DURING ROMAN TIMES. HIGH-RESOLUTION MICROSTRATIGRAPHICAL ANALYSIS OF COVA DELS JURATS SEDIMENTS (CALESCOVES, MENORCA). Autors: Mario Gutierrez-Rodriguez, Margarita Orfila Pons (Universidad de Granada), Paul Goldberg (Boston University)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- GENDER RELATIONS IN COLONIAL PERIPHERIES: THE POSTALAYOTIC SOCIETY AS A CASE STUDY (S.VI-II A.C./BALEARIC ISLANDS, SPAIN). Autor: Octavio Torres Gomariz (Universitat d'Alacant)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- MADINAT MANURQA: ISLAMIC MEDIEVAL ARCHAEOLOGY IN THE BALEARIC ISLAND OF MENORCA, SPAIN. IS IT STILL CONDEMNED TO DAMNATIO MEMORIAE?&lt;br/&gt;
Autors: Amalia Perez-Juez (Boston University; Institut Menorqui d‘Estudis), Elena Sintes (Institut Menorqui d‘Estudis)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- THE MIGRATION AND COLONISATION OF BERBER AND ARAB CLAN GROUPS IN THE BALEARIC ISLANDS (10TH -13TH CENTURY)&lt;br/&gt;
Autora: Helena Kirchner (UAB)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Durant els dies anteriors al congrés, per altra banda, un grup de participants a la trobada va visitar els principals jaciments arqueològics de l'illa, en una excursió organitzada per l'Associació Europea d'Arqueòlegs amb la col·laboració del Consell Insular (https://www.e-a-a.org/EAA2018/EAA2018/Program_tabs/Minorca.aspx).&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>10/09/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca presenta un nou llibret divulgatiu sobre To</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10355</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca presenta un nou llibret divulgatiu sobre Torre d'en Galmés&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Aquest llibret parteix de la necessitat d'actualitzar una petita guia sobre el jaciment, publicada ja fa onze anys. Les nombroses excavacions arqueològiques realitzades al poblat durant aquests anys han fet que aquella publicació hagués quedat desfasada, ja que les dades que es tenen sobre el jaciment, així com les zones adequades per a la visita, han augmentat considerablement. Durant aquest període, tres equips han estat excavant al jaciment: Amics del Museu de Menorca, Universitat de Boston i l'empresa Patrimoni Arqueològic i Cultural. Aquest darrer any, a aquesta llista s'hi ha afegit l'associació Menorca Heritage Recovery.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per altra banda, s'ha aprofitat per ampliar el contingut del llibre de diverses maneres. En primer lloc, s'han inclòs els monuments de ses Roques Llises i na Comerma de sa Garita, a causa del fet que ara estan adequats per la visita. Per altra banda, s'han desenvolupat també els aspectes referents a la relació entre el poblat i el territori en el qual s'ubica, un aspecte que tindrà gran importància en el nou expedient de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. S'ha inclòs també una introducció general a la prehistòria de Menorca, amb un glossari i un eix cronològic. Els autors dels textos són Gustau Juan, Carmen Lara, Joaquim Pons i Antoni Ferrer. Finalment, s'ha renovat la part gràfica, amb fotos aèries, mapes i il·lustracions que reconstrueixen aspectes concrets de la forma de vida dels menorquins prehistòrics. Les il·lustracions de la guia són d'Andreu Torres, John Chien Lee i Albert Álvarez.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La funció del llibret, per tant, és servir de suport durant la visita al poblat, però també pretén ser útil a aquelles persones que, al marge de la visita, vulguin ampliar els seus coneixements sobre Torre d'en Galmés i la prehistòria de Menorca en general. La seva publicació forma part de les actuacions per divulgar el patrimoni prehistòric de l'illa, dins de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, que Torre d'en Galmés és un element clau dins de la candidatura.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta publicació, per altra banda, enceta la Col·lecció Sitjot, que té com a objectiu divulgar al gran públic el coneixement científic sobre l'arqueologia de l'illa. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El llibre s'ha publicat en tres idiomes: català, castellà i anglès. L'objectiu és que pugui resultar d'interès no només per als menorquins sinó també per als turistes que arriben a l'illa, especialment per aquells que visiten el Museu de Menorca, el Museu Municipal de Ciutadella o algun dels jaciments arqueològics on hi ha punt d'informació. Els visitants el podran comprar a aquests llocs, per un preu de 10 euros. Per altra banda, el llibre es podrà adquirir també a les llibreries de l'illa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest llibre constitueix una iniciativa del Consell Insular de Menorca, i ha comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/09/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del llibre Antigüedades célticas de la isla de Menorca, de Joan Ramis i Ramis, a Barcelo</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10364</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del llibre Antigüedades célticas de la isla de Menorca, de Joan Ramis i Ramis, a Barcelona i Madrid&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Després de diverses presentacions a Menorca i a Palma al llarg dels útlims mesos, la nova edició del llibre Antigüedades célticas de la isla de Menorca serà presentada a Barcelona i Madrid. Serà els propers 9 i 10 d’octubre, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, respectivament. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La presentació a Barcelona és una iniciativa de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Tindrà lloc a l’Aula Magna d’aquesta facultat el proper dimarts 9 d’octubre, a les 19:30h. Presidirà l’acte el vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la UB, Xavier Roigé; la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur; el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria; el director insular de Cultura i Patrimoni del CIM i coautor d’un estudi introductori, Antoni Ferrer; Maria Paredes, filòloga i membre corresponent de l’Institut Menorquí d’Estudis; i els catedràtics de prehistòria de la Universitat de Barcelona Drs. Josep Maria Fullola i Francisco Garcia.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’endemà, 10 d’octubre, el Museo Arqueológico Nacional, de Madrid, acollirà a les 19:00h una nova presentació a càrrec del conseller Miquel Àngel Maria, el director insular Antoni Ferrer, i Joana Català, directora general de Cultura del Govern de les Illes Balears. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’edició d’aquest llibre és fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, i s’ha volgut fer coincidir amb els 200 anys de la primera edició. Es tracta del primer llibre editat a Espanya dedicat íntegrament a arqueologia de la prehistòria. El seu autor, Joan Ramis i Ramis (1746-1819) és l’autor més destacat del grup il·lustrat menorquí. Amb un detallat registre sobre la prehistòria de Menorca i les seves principals construccions (talaiots, taules, navetes, coves artificials, etc.), l’obra de Ramis es va convertir ben prest en un referent bibliogràfic obligat de la cultura talaiòtica, i avui és unànimement considerat com un dels precursors més significatius de l’arqueologia prehistòrica balear i una figura rellevant dins la història de l’arqueologia hispànica. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El volum editat enguany conté el text original castellà, adaptat a les normes gramaticals actuals, la traducció íntegra del text en anglès, i tres estudis introductoris, en català, castellà i anglès. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els autors d’aquestes estudis introductoris són Miquel Àngel Casasnovas Anglada, Joaquim Pons i Josefina Salord (Antigüedades célticas de Menorca, la culminació del projecte historiogràfic de l’il·lustrat Joan Ramis en el marc de l’arqueologia europea), David Javaloyas Molina i Manuel Calvo Trias (Una acció val més que mil paraules. Joan Ramis i Ramis, antiquarisme i arqueologia científica a Menorca a principis del segle XIX), i Cristina Rita Larrucea, Antoni Ferrer i Joana M. Gual Cerdo (L’obra de Joan Ramis i Ramis i l’estat actual de la investigació sobre la prehistòria de Menorca: allò que ha quedat i allò que no). &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta publicació, commemorativa del bicentenari de la seva primera edició, és al mateix temps un homenatge a la figura de Ramis i una posada al dia de la seva obra historiogràfica, i una activitat de difusió de la singularitat de la cultura talaiòtica de Menorca, candidata a ser inclosa dins la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>09/10/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Inauguració de l'exposició Arqueologia urbana: 20 anys entre vesins, màquines i manobres</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10400</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Inauguració de l'exposició Arqueologia urbana: 20 anys entre vesins, màquines i manobres&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Amb el títol “Arqueologia urbana. 20 anys entre vesins, màquines i manobres”, aquesta exposició és una mostra dels materials arqueològics més interessants que han proporcionat les excavacions preventives durant les darreres dues dècades. El visitant també hi podrà conèixer algunes de les noves dades sobre el nostre passat que s'han recollit a través d'aquestes actuacions.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les intervencions preventives són aquelles que es porten a terme com a conseqüència d'una obra, publica o privada, que afecta un jaciment arqueològic. A l'exposició, els visitants podran conèixer també la dinàmica d'aquest tipus d'intervencions, que a les Illes Balears es van formalitzar amb la implantació de la llei de Patrimoni Històric del 1998 i el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, de l'any 2000. Aquestes normatives van esdevenir eines molt importants per la protecció del patrimoni arqueològic, i van suposar un increment considerable del nombre d’intervencions arqueològiques vinculades a obres públiques i privades. Aquest fet va permetre recollir moltíssima informació històrica que, d'altra manera, s'hauria perdut.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A Menorca la major part de la informació històrica obtinguda a partir d’aquestes troballes poques vegades s’ha donat a conèixer al gran públic. Donat que aquestes  intervencions tenen lloc sobretot en entorns urbans i que, igual que qualsevol treball relacionat amb una obra constructiva, generen algunes molèsties als ciutadans, és especialment important donar a conèixer els resultats d'aquestes feines.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Arran de tot açò, el Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella han considerat necessari transmetre a la societat la importància de les intervencions arqueològiques preventives i com aquestes proporcionen una informació cabdal per conèixer la nostra història.  &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’exposició ha estat comissariada per les arqueòlogues Maria José León i Elena Sintes.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La mostra es podrà veure del 13 de gener al 5 de maig al Museu de Menorca a Maó i del 16 d’agost al 9 de novembre a la sala El Roser de Ciutadella. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Paral·lelament s’han programat una sèrie d’activitats amb l’objectiu de complementar l’exposició i donar resposta a inquietuds i públic diversos. Es duran a terme tallers familiars, conferències, visites guiades...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Destaca les excursions a tots els municipis de l’illa per donar a conèixer les intervencions arqueològiques que s’hi han realitzat. Una vegada més el Museu anirà més enllà de la seva seu i estarà present a tot el territori.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Un petit cicle de conferències posarà de manifest altres experiències en arqueologia urbana; Son Espases de Palma de Mallorca, El Born de Barcelona i el teatre romà de Cartegena.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Destaca també la taula rodona “Amb ulls d’arqueòloga” que tindrà lloc el Dia de la Dona.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Bona part d’aquestes activitats es repetiran quan l’exposició tingui lloc a Ciutadella&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>12/01/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>Posada en marxa del nou magatzem extern del Museu de Menorca</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10407</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Posada en marxa del nou magatzem extern del Museu de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El fons del Museu de Menorca, format per més de 250.000 peces, té un nou espai de dipòsit i emmagatzematge d’objectes. A causa de l’increment del fons, bàsicament fruit de les excavacions arqueològiques que tenen lloc cada any a l’illa, el Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca han condicionat un nou magatzem. Aquest nou espai, situat en una nau propietat del Consell, ajudarà a descongestionar l’espai de magatzem de la seu del Museu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El nou magatzem té un total de 203 m² i està dividit amb dues sales, una de magatzem i l’altre destinada acollir els investigadors i les tasques de conservació internes. Les dues sales disposen d’accés independent des de l’exterior amb la finalitat de poder treballar individualment en les dues dependències. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El magatzem disposa d’estanteries de mitja i baixa càrrega amb un total de 390 metres lineals. El material dipositat està format per: objectes lítics i ceràmics d’origen arqueològic, malacologia i el fons d'eines i màquines de l’antiga fàbrica Catisa, que constitueixen una important mostra de patrimoni industrial. Es tracta en tots els casos de materials que, tot i que requereixen un control d'humitat i temperatura per la seva correcta conservació, accepten uns paràmetres més amplis que altres materials com els orgànics, que continuaran dipositats al museu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El nou espai s’ha dotat amb tots els sistemes adequats per garantir la millor conservació dels materials. S’ha instal·lat un sistema contra incendis i robatoris per tal d’assegurar el fons de tot intrusisme exterior. Al mateix temps s’ha elaborat un pla de conservació preventiva que inclou el control de paràmetres climàtics i el de les infestacions biològiques. Per tant, l'espai disposa dels elements necessaris per garantir aquestes condicions: deshumidificadors i registradors de dades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Menorca disposa per tant d'un nou equipament, que garanteix la conservació i salvaguarda d'una part important del seu patrimoni històric.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>23/01/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>Els talaiots s'encenen en suport als refugiats

</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10411</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Els talaiots s'encenen en suport als refugiats&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Demà dissabte, 12 de gener, el Consell Insular de Menorca, en col·laboració amb altres entitats com Fons Menorquí de Cooperació, Amnistia Internacional o Amics del Museu de Menorca, s'afegiran a la iniciativa “Torres de Mallorca. Un cant pels Drets Humans” amb l'encesa, en aquest cas, de talaiots. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'objectiu d'aquest acte simbòlic és doble: sensibilitzar a la ciutadania sobre el drama que pateixen en el Mediterrani les persones refugiades i difondre el patrimoni monumental de l'illa. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La gent que vulgui assistir a l'acte central es trobarà a Talatí de Dalt. Per tal de facilitar la circulació de vehicles al camí al jaciment (cossos de seguretat, mitjans de comunicació, etc.), s'anirà a peu des de POIMA (punt de trobada: C/Grècia, a l'entrada del camí Vell d'Alaior, vegeu document adjunt). &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
S'encendran de manera simultània a les 13.00h i a les 18.15h els següents talaiots: &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Trebalúger&lt;br/&gt;
- Toràixer&lt;br/&gt;
- Biniarroca&lt;br/&gt;
- Trepucó&lt;br/&gt;
- Sa Cudia Cremada&lt;br/&gt;
- Cornia Nou&lt;br/&gt;
- Talatí de Dalt&lt;br/&gt;
- Binixíquer&lt;br/&gt;
- Biniaiet Vell &lt;br/&gt;
- Son Olives&lt;br/&gt;
- Torralba d'en Salort&lt;br/&gt;
- Torrellisar Vell&lt;br/&gt;
- So na Caçana&lt;br/&gt;
- Torre d'en Galmés&lt;br/&gt;
- Montefí&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Serà una recreació del que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics, en una època en la qual els moviments de població d'un lloc a altre del Mediterrani eren una cosa normal. Menorca s’adhereix amb aquesta acció a la defensa dels Drets Humans de les persones que es troben en una situació extrema i que es veuen obligades a desplaçar-se per sobreviure.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquesta acció es durà a terme de manera simultània a altres llocs del Mediterrani: Mallorca, Eivissa, Formentera, l’illa grega de Quios i diversos punts del nord d’Àfrica, amb una encesa el migdia amb bengales de fum i una encesa amb bengales de llum el fosquet.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>11/01/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>EL GRUP DE RADIOAFICIONATS DE MENORCA ACONSEGUEIX 14.560 CONTACTES PER DONAR SUPORT A  LA CANDIDATUR</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10457</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;EL GRUP DE RADIOAFICIONATS DE MENORCA ACONSEGUEIX 14.560 CONTACTES PER DONAR SUPORT A  LA CANDIDATURA DE MENORCA TALAIÒTICA &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Fa poc més d'un any el Grup de Radioaficionats de Menorca, amb el suport del Consell Insular de Menorca, va iniciar una campanya per promocionar i difondre la Menorca Talaiòtica a través de l'establiment de contactes de ràdio des de trenta-dos jaciments talaiòtics de Menorca.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Al llarg d'aquests mesos, els dissabtes i diumenges matí han instal·lat un equip de ràdio i una antena portable a cada un dels poblats, per establir connexions amb radioaficionats de tot el món amb la seva base de Menorca, a través de diferents mètodes, telefonia, telegrafia o connexió digital. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En total s'han aconseguit realitzar 14.560 contactes bilaterals amb estacions de totes les províncies espanyoles, de 18 països europeus, 6 països africans, 3 països d'Àsia i 6 països del continent americà, amb una mitja de 455 contactes per activitat. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els radioaficionats que han seguit aquesta iniciativa i han completat els trenta-dos jaciments rebran un diploma acreditatiu. En agraïment al suport del Consell Insular de Menorca, el Grup de Radioaficionats ha decidit atorgar-li el diploma honorífic amb el número 000, que ha recollit el conseller de cultura en un acte a la seu del Consell. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El conseller Miquel Àngel Maria ha agraït aquesta iniciativa que acosta la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial arreu del món a través d'una afició que, només a Espanya, practiquen més de 30.000 persones. &lt;br/&gt;
Juan Alberto Cardona, President del Grup de Radioaficionats de Menorca ha manifestat la seva satisfacció amb els resultats de l'activitat i ha confirmat que el diploma Menorca Talaiòtica continuarà actiu fins que es resolgui de forma positiva la candidatura de la Menorca Talaiòtica per la Unesco.&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>03/11/2018 0:00:00</pubDate></item><item><title>Convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Històric del Departa</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10478</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El Consell Insular de Menorca ha publicat una convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del patrimoni històric durant el 2019, per un import total de 200.000 €. Aquesta xifra representa un increment de 10.000 € respecte a la convocatòria de l'any passat.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Seguint la línia iniciada l'any, per tal d'optimitzar la gestió, es publica una única convocatòria amb cinc línies diferents: excavacions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica, restauració de béns del patrimoni històric, elaboració de publicacions i realització d'activitats de difusió.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric compta amb un pressupost de 40.000 €. El seu objectiu és contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació, així com col·laborar i donar suport tant a les entitats com als particulars que duen a terme accions de conservació del patrimoni històric de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L'import màxim per sol·licitud és de 10.000 €, i a l'hora de puntuar els projectes es valorarà, entre altres factors, que els béns siguin de titularitat pública i que se'n pugui garantir el gaudi per part d'un major nombre de persones. Així i tot,  també es poden demanar ajuts per béns de titularitat privada, encara que en aquests casos el consell només finançarà fins al 75% del cost total de la intervenció.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts a la realització d’investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que contribueixin al millor coneixement del passat de l’illa està dotada amb 25.000 €. En aquesta convocatòria es concediran cinc beques de 5.000 € cada una.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Malgrat que la matèria de la investigació és lliure, tindran preferència les propostes que s’ajustin a les línies prioritàries d’actuació:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Elaboració de monografies, catalogació de béns del patrimoni històric i catalogació de col·leccions privades.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis històrics documentals o arxivístics sobre l'època medieval, moderna o contemporània.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis i treballs que contribueixin a la finalització de memòries científiques d'excavacions arqueològiques que no formin part d'excavacions en curs.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
- Estudis i treballs que contribueixin a la millor gestió o difusió dels béns constitutius del patrimoni, en qualsevol dels àmbits abans esmentats (plans directors de jaciments arqueològics o projectes didàctics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La línia d'ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques compta amb un import total de 105.000 €, el que representa un increment de 10.000 € respecte a l'any passat. La quantitat màxima que es pot sol·licitar per projecte és de 14.000 €. L'objectiu d'aquestes ajudes és donar suport econòmic a les intervencions arqueològiques i paleontològiques en jaciments de l'àmbit territorial de Menorca, tant en els treballs de camp com de laboratori.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Aquest any es consolida la línia d'ajuts per a l'elaboració de publicacions que donin a conèixer els resultats d'investigacions científiques sobre el patrimoni històric, iniciada l'any passat. Està dotada amb 15.000 €, i es podrà sol·licitar un import màxim de 1.500 €, en el cas d'articles, i 6.000 €, en el cas de llibres.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Una altra línia que es va iniciar l'any passat, i que enguany es manté, és aquella encaminada a donar suport a les activitats de difusió com jornades i seminaris. Està dotada amb 15.000 €, i es podrà sol·licitar, per cada activitat, un import màxim de 5.000 €.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals a partir de l’endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>26/02/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>Presentació del projecte de restauració de la sala hipòstila coneguda com es Galliner de Madona (Es </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10482</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;Presentació del projecte de restauració de la sala hipòstila coneguda com es Galliner de Madona (Es Migjorn Gran)&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;El monument prehistòric conegut com a sala hipòstila des Galliner de Madona o de Binigaus Nou es troba classificat dins la tipologia de “sala hipòstila”, també definit per altres autors com “recinte cobert”. Es tracta d’una edificació aïllada, amb una façana recta, on se situa l’entrada original, avui cegada. Al seu interior s’hi troben 5 columnes exemptes i 9 pilastres adossades als murs, que sostenen una coberta de grans lloses de pedra &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
No se coneix la funció ni la cronologia precisa d’aquest edifici, ja que mai no ha estat objecte de cap intervenció arqueològica. El caràcter únic del Galliner de Madona ve donat, en primer lloc, per la seva extraordinària monumentalitat i, a més, per les referències que ja apareixen a algunes de les publicacions pioneres sobre arqueologia menorquina al segle XIX. L’edifici es troba situat just al caire del penya-segat d’un ramal del barranc de Binigaus, de forma que a la monumentalitat del propi edifici s’hi ha d’afegir l’espectacularitat de l’entorn&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El monument es troba dins d’una propietat privada, però és possible visitar-lo si es contacta prèviament amb la propietat i es concerta el dia i hora de visita.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Tot i que l’edifici es manté en peu de forma gairebé íntegra, es troba greument alterat degut a la lenta, però, constant filtració d’ aigua en els pilars i columnes interiors, que disgrega i fragmenta els diferents elements estructurals de la coberta, provocant un desgast desigual a la pedra què genera desestabilització estructural. Les alteracions provocades per l’aigua, no afecten només a les columnes i pilastres. Durant èpoques de pluja, es formen basses d’aigua que afecten als murs inferiors. Aquesta aigua es concentra a algunes zones i penetra per capilaritat a l’interior dels murs. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La vegetació és també un dels agents de degradació que afecten al mur. Les arrels dels diferents tipus de plantes penetren a la roca i provoquen despreniments irreversibles: a nivell superficial (petites plantes) o, a nivell més agressiu quan es tracta de mates. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per tal d’evitar el col·lapse de l’edifici, el Consell Insular va decidir encarregar un projecte de restauració i consolidació, que permetés tenir un pressupost d’execució i poder encarregar posteriorment la obra pròpiament dita. Es van demanar diversos pressupostos, i finalment la redacció del projecte es va encarregar a l’equip format per Oscar Paradís (arquitecte), Carolina Moreno (restauradora) i Damià Ramis (arqueòleg), per un import de 6.400 euros més IVA. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dins de l’àmbit d’aquest projecte, ja elaborat, s’ha realitzat un aixecament topogràfic en tres dimensions de l’edifici. Açò permetrà actuar-hi amb totes les garanties de mantenir la disposició original dels elements, en aquells casos en que s’hagin de remoure i tornar-los a posar al seu lloc.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Els objectius que es plantegen en aquest projecte són:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
• Estabilització de la coberta. &lt;br/&gt;
• Impermeabilització de la coberta. &lt;br/&gt;
• Eliminació del mur modern de marès, localitzat al fons del bé. &lt;br/&gt;
• Eixermat de tota la vegetació. &lt;br/&gt;
• Neteja de restes biològiques dels murs interiors. &lt;br/&gt;
• Recol·locació de falques entre les pedres per tal de garantir l’estabilitat interior de murs i columnes. &lt;br/&gt;
• Recuperació de l’entrada antiga al monument. &lt;br/&gt;
• El tancament mitjançant reixes a les entrades d’accés a l’interior. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Les intervencions previstes i consensuades amb l'equip per a la consolidació i restauració del monument són les següents: &lt;br/&gt;
Estintolament de l'interior de la sala hipòstila. &lt;br/&gt;
Recol·locació de les dues lloses de coberta detectades a la zona enfonsada del fons de la sala. &lt;br/&gt;
Unió mecànica de les peces fracturades mitjançant un sistema de barres corrugades d'acer inoxidable fixades amb resines epoxídiques. (dues lloses interiors i el tambor superior d'una de les columnes).&lt;br/&gt;
Eliminació dels elements no originals i que no tenen funció estructural com murs de paret seca realitzats com a divisòria interior. &lt;br/&gt;
Recuperació de l'accés original actualment tapiat mitjançant l'eliminació de paret seca recuperant i recol·locant les lloses intermèdies. &lt;br/&gt;
Impermeabilització de la coberta mitjançant la col·locació d'una làmina impermeable integrada en el gruix de terra existent actualment a la coberta. &lt;br/&gt;
Recol·locació de falques entre les pedres en el conjunt interior. &lt;br/&gt;
Neteja selectiva de tots els munts de pedres que hi ha a les zones enfonsades. &lt;br/&gt;
Execució de mesures de protecció de l'accés a la coberta del monument mitjançant unes baranes d'ullastre, creant una barrera física integrada en el paisatge rural del qual forma part el monument.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
A banda dels objectius principals, vinculats a la restauració, és possible que la intervenció aporti dades respecte a la cronologia i la funció del monument.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Totes aquestes actuacions tindran un cost aproximat de 63.250 euros més IVA i, per tant, la seva execució es traurà a concurs. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>03/03/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>AUGMENTEN LES VISITES AL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA </title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=10488</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;AUGMENTEN LES VISITES AL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA &lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;Les dades sobre el nombre de visitants dels indrets patrimonials que gestiona la Fundació de Foment del Turisme de Menorca -Torre d’en Galmés, Naveta des Tudons, Fort Marlborough i Torre de Fornells- mostren una tendència general positiva en els darrers anys. &lt;br/&gt;
Aquest comportament està directament relacionat amb la major projecció de la Menorca Talaiòtica (s’han augmentat les activitats divulgatives sobre la candidatura a Patrimoni Mundial i s’ha reforçat la promoció exterior), amb les inversions que de manera progressiva s’han implementat en les ins- tal·lacions per millorar l’experiència del visitant i, finalment, amb l’increment del nombre de turistes. &lt;br/&gt;
Si es revisa el nombre global de visitants comptabilitzats en tots aquests indrets durant els darrers cinc anys, es pot observar que la tendència general és creixent, ja que s’ha passat de 54.702 visitants el 2014 a 84.670 visitants el 2018. Aquest fet suposa un increment aproximat del 55%. A aquests monuments s’hi ha d’afegir també el Museu de Menorca, la gestió del qual recau en el Consell Insular de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés: Ha estat el monument on ha crescut més l’afluència de visitants, passant de 16.114 l’any 2017 a 27.198 l’any 2018. La tendència dels darrers cinc anys ha estat marcadament ascendent, ja que el 2014 el jaciment va rebre 8.987 visitants, deixant una diferència positiva del 200%. La posada en marxa del centre d’interpretació del jaciment i de la prehistòria menorquina ha estat determinant en aquesta evolució. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Naveta des Tudons :El 2018 va experimentar un descens respecte a l’any anterior, que s’ha de relacionar amb dues circumstàncies concretes. D’una banda, les obres realitzades en el tram de carretera Ciutadella-Fe- rreries, que van provocar, de forma inevitable, que l’accés al monument fos menys visible. D’altra, s’ha de tenir en compte també l’acte vandàlic sofert per aquest monument el març de l’any passat, que va obligar a endarrerir-ne l’obertura al públic. Així, mentre que el nombre de visitants el 2017 va ser de 44.449 persones, el 2018 se’n van comptabilitzar 33.708. Aquest descens en el nombre de visitants trenca la tendència clarament ascendent que es documentava des del 2014, fet que reforça la interpretació segons la qual el descens es deu als factors abans esmentats. &lt;br/&gt;
MENORCA illes balears &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu de Menorca Tot i que entre 2014 i 2018 les visites al Museu de Menorca es mantenen més o menys estables amb algunes fluctuacions interanuals, val la pena destacar que els 20.331 visitants de 2018 corres- ponen només a la segona meitat de l’any, ja que el Museu va reobrir les portes el juliol, després de la renovació total del muntatge expositiu. Per tant, després de la seva reobertura i en només mig any, el museu ha assolit el nombre de visitants que normalment rebia al llarg de tot un any. &lt;br/&gt;
Una dada a tenir en compte és que mentre que entre 2011 i 2014 el percentatge de visitants menorquins del museu oscil·lava entre un 2% i un 7%, el 2018 han representat un 42% del total. Aquest creixement és conseqüència dels esforços invertits a atreure el públic local. En aquest sentit, s’ha partit de la convicció que el museu ha de ser l’espai on els mateixos menorquins, i no només els visitants, coneguin el seu passat i s’apropin al seu patrimoni. Una vegada assolit aquest objectiu, es treballarà per mantenir el públic local i per promoure les visites entre els turistes. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
*Nota: El poblat de Torre d’en Galmés i la Naveta des Tudons estan oberts al públic durant tot l’any i només durant els mesos de temporada alta es porta a terme un recompte dels visitants. Per tant, als nombres exposats, en tots dos casos, s’hi haurien d’afegir tots aquells visitants que hi accedeixen lliurement en temporada baixa. &lt;br/&gt;
No es disposa de dades del jaciment talaiòtic de Trepucó, a Maó, perquè l’accès és lliure i no es comptabilitzen les entrades. &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>27/02/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports se suma a les Jornades Europees de Patrimoni</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=11091</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports se suma a les Jornades Europees de Patrimoni amb un programa d’activitats sota el lema “Art i oci”&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;&lt;audio controls style="width:100%;"&gt;&lt;source src="" type="audio/mpeg"&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="/player.swf?mp3=" height="20" width="200"&gt;&lt;param name="movie" value="/player.swf?mp3="&gt;&lt;param name="bgcolor" value="444444"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/audio&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;l Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, a través del Servei de Patrimoni Històric, se suma un any més a les Jornades Europees de Patrimoni, considerades com la 'festa major' del patrimoni cultural europeu, essent-ne l'activitat participativa més destacada en la matèria.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
El Consell d'Europa, en col·laboració amb la Unió Europea, organitza cada any, des de 1999, durant els mesos de tardor, unes jornades de sensibilització del patrimoni cultural europeu. Enguany sota la temàtica “Art i oci” es convida als diferents països a donar a conèixer al públic en general els aspectes lúdics que ens ofereix el patrimoni i la capacitat de gaudir-ho. Un tema molt ampli que concerneix una munió de sectors culturals.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Aquestes Jornades Europees consisteixen en la programació visites guiades, jornades de portes obertes i altres serveis complementaris a monuments, jaciments, llocs d'interès o altres espais, com ara museus, de cara a promoure el gaudi públic i gratuït dels béns i valors que integren el patrimoni cultural arreu d'Europa.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
Les activitats organitzades pel Servei de Patrimoni, que s’oferiran durant tot el mes d’octubre, són les següents:&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
“L'Univers dels Déus” (visita teatralitzada)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte, dia 12 d’octubre, a les 11:00 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Visita guiada a la sala sobre el món talaiòtic on es farà una aproximació a deïtats d’aquesta cultura seguida d’una activitat teatralitzada al claustre del Museu.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada al públic infantil&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
“Contacontes amb Història” (contes i rondalles)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte, dia 12 d’octubre, a les 12:00 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu Municipal de Ciutadella de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Activitat que tindrà lloc al pati del casal. Narració teatralitzada en primera persona de les vivències de la monologuista en temps dels romans (a càrrec de l’actriu Natàlia Bravo)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada al públic infantil&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
“Circ + Patrimoni” (espectacle de circ)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte, dia 19 d’octubre, a les 11:30 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Poblat talaiòtic de Trepucó&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Espectacle de “nou circ” que, mitjançant el llenguatge escènic, persegueix la simbiosi entre passat i present (a càrrec del col·lectiu teatral ACIRKAOS)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada a tots els públics&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
"Videojocs i Patrimoni: Es pot aprendre història jugant?" (conferència)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dijous 24 d’octubre, a les 19:30 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu Municipal de Ciutadella de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Conferència que versarà sobre els videojocs i les possibilitats d’aprenentatge mitjançant aquestes aplicacions (a càrrec de l’arqueòleg Bruno Parés)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada a tots els públics&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
“Visita teatralitzada al Museu de Menorca” (visita guiada teatralitzada)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dissabte, dia 26 d’octubre, a les 11:00 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Visita teatralitzada per les sales d’exposició del Museu de Menorca, un recorregut escènic sobre la història de l’illa a través de la col·lecció de la mostra permanent de la institució (a càrrec del grup teatral Teatre de Xoc)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada a tots els públics&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
 &lt;br/&gt;
“Que la terra et sigui lleu: Una història de la mort a Menorca” (visita guiada)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Dijous, dia 31 d’octubre, a les 19:30 hores&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Museu Municipal de Ciutadella de Menorca&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Descripció: Visita guiada per la comissària de l’exposició “Que la terra et sigui lleu: Una història de la mort a Menorca”, amb motiu del primer aniversari de la inauguració de la nova seu del Museu Municipal a can Saura-Miret (a càrrec de l’arqueòloga Elena Sintes)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Observacions: Activitat adreçada a tots els públics. Les places són limitades (inscripció&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
prèvia a museu@ajciutadella.org)&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>02/10/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>La revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya posa com a exemple la meto</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=11095</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;La revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya posa com a exemple la metodologia emprada en la restauració de la Naveta des Tudons&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;La revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya posa com a exemple la metodologia emprada en la restauració de la Naveta des Tudons. La publicació “Unicum” dedica en exclusiva la seva portada al monument més emblemàtic de l’illa amb un extens reportatge que explica com es va fer front a l’acte vandàlic produït el març de 2018.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Sota el títol “Ús de solucions tampó gelificades per a la remoció de pintades vandàliques a la Naveta des Tudons”, l’article posa en valor la importància d’haver transformat una desgràcia en un revulsiu social, a més de subratllar com aquesta ha estat una ocasió única per a la millora de la tècnica de restauració per aquest tipus de danys sobre pedra.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
En el seu nombre de juny, la revista destaca els treballs dels menorquins Francesc Isbert, Lina Torres i Cecília Ligero que executaren les feines a peu d’obra amb el suport tècnic dels conservadors-restauradors a qui el Servei de Patrimoni del Consell Insular havia encarregat les proves prèvies sota la coordinació i supervisió de Pere Rovira, tècnic del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Val a dir que la participació en els treballs de l’equip menorquí els hi va permetre adquirir una formació que normalment no està al seu abast.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’article subratlla com el sistema de neteja escollit va ser un mètode que es va adaptar perfectament a la gran dificultat d’eliminar grafits d’aerosol sobre un material tan porós com ho és la pedra calcària.&lt;br/&gt;
Amb aquesta metodologia no només es van eliminar els grafitis sinó que es va evitar la típica repenetració que es dona gairebé sempre en aquests casos. La solució aquosa escollida s’encamina cap a les anomenades tècniques relacionades amb uns estàndar de restauració ‘safer working conditions’ i cap al ‘green movement’ que es promouen des de fa temps. “Com que l’acció dels dissolvents era insuficient, una solució tampó amb quelant gelificada va ser capaç de segrestar els ions metàl·lics presents en la pintura”, conclou la publicació.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Cal recordar que durant el procés de neteja es va obrir al públic la visita al monument de manera gratuïta encara que la gent quedava fora del mur que delimita el seu perímetre per raons de seguretat.  &lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>03/12/2019 0:00:00</pubDate></item><item><title>El Consell i l’Associació d’Amics del Museu de Menorca presenten una nova edició de la iniciativa cu</title><link>https://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=11099</link><description>&lt;!-- FITITULAR --&gt;
&lt;div class="PLA_ntilla"&gt;
&lt;div class="PLA_titol"&gt;&lt;h1&gt;El Consell i l’Associació d’Amics del Museu de Menorca presenten una nova edició de la iniciativa cultural “Beca Talaiòtica”&lt;br/&gt;
&lt;/h1&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class="PLA_texte"&gt;&lt;p&gt;’Associació d’Amics del Museu de Menorca i el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca han presentat avui la quarta edició del projecte cultural Beca Talaiòtica. La iniciativa té com a principals objectius difondre entre la gent jove d'arreu de l'Estat, la Menorca Talaiòtica, al mateix temps que donar peu a la gent de la nostra illa, a una nova manera de visitar jaciments arqueològics.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
La idea central del concurs és la de trobar el jove més hàbil a l'hora de preparar i executar una visita guiada original a un dels jaciments arqueològics que es proposen.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Es tracta d’un projecte cultural nascut el 2016 de la mà d’Amics del Museu de Menorca amb l’objectiu de donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial entre nous públics. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
Per a poder participar s’ha de tenir entre 16 i 25 anys i només s’ha d’emplenar un formulari que es troba a la pàgina web beca.menorcatalayotica.info i enviar-lo al correu electrònic beca@menorcatayotica.info abans del 19 de gener de 2020. Es seleccionaran cinc persones que hauran de crear un esdeveniment de caràcter lliure a un jaciment arqueològic de la Menorca Talaiòtica. Qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid mentre atorguí el seu just lloc al coneixement científic. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
El públic assistent a l’esdeveniment és crucial perquè s’encarrega de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat d’entretenir de les diferents propostes. La proposta del participant més ben valorada rebrà una beca d’estudis de 2.000 euros.&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
L’acte de presentació, celebrat al jaciment de Trepucó, va comptar amb l’assistència del conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, la directora insular de Cultura i Patrimoni, Raquel Marquès, i Cecília Ligero, presidenta de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. &lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
&lt;/div&gt;</description><pubDate>19/11/2919 0:00:00</pubDate></item></channel></rss>