Els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez i Paul Goldberg, dos dels responsables del projecte d’investigació de Boston University a Torre d’en Galmés, han presentat l'article "Evidències de l'ús de foc - o no - al jaciment talaiòtic de Torre d'en Galmés" a la Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueologia (Annual Meeting of the European Association of Archaeology), celebrat en línia entre el 6 i l’11 de setembre.
El jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés va estar ocupat des de principis del primer mil·lenni aC fins al segle XIII dC, durant els períodes talaiòtic, romà i musulmà. En aquests 2.000 anys d’ocupació, cadascun dels pobladors va emprar l’espai segons les seves necessitats i patrons culturals. També van utilitzar el foc, un fet sobre el qual l’equip de Boston University ha trobat evidències arreu del jaciment.
Els investigadors han documentat focs per cuinar, per mantenir-se calent, il·luminar una habitació, netejar, a més de per usos industrials. També han identificat diferents combustibles com la fusta o els fems. Les traces de combustió del registre arqueològic són múltiples i depenen de nombrosos factors. Aquestes traces no sempre són clares, i fer servir només l’observació de camp pot conduir a una mala interpretació de les restes i les possibles activitats relacionades.
És per això que en el seu article, Pérez Juez i Goldberg presenten les evidències de l’ús del foc aplicant l’anàlisi micromorfològica com a forma d’identificar i avaluar el foc, les característiques de la combustió i les seves traces o restes que van resultar no estar associades al foc. D’aquesta manera, inclouen exemples de l'interior i l'exterior d'estructures domèstiques i espais oberts que mostren com la micromorfologia pot contribuir a una millor comprensió de les activitats del jaciment en el seu conjunt.
Un altre projecte d’investigació relacionat amb Menorca Talaiòtica s’ha presentat durant el congrés, sota el títol “Integració de registres de microfòssils de fems de bestiar utilitzat com a combustible a Menorca, Illes Balears: una aproximació experimental”. Marta Portillo, investigadora del departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) - CSIC ha estat l’encarregada de fer l’exposició. Els arqueòlegs Montserrat Anglada y Damià Ramis del Museu de Menorca, i Antoni Ferrer de l’Institut Menorquí d’Estudis també participen en el projecte.
Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs
Les reunions anuals de l'Associació Europea d’Arqueòlegs (EAA en anglès) són el punt culminant de l’any, on es reuneixen col·legues de tota Europa per debatre qüestions importants en investigació, gestió del patrimoni i pràctiques comercials, ètica i teoria, a més dels resultats més recents en treball de camp. Amb més de 2.000 delegats i més de 150 sessions, les reunions anuals de l’EAA són un esdeveniment essencial de l’escena arqueològica europea.