Juan Andrés Perelló Rodríguez és l’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la UNESCO des de l’any 2018. Com a tal, tindrà la responsabilitat de defensar la candidatura de Menorca Talaiòtica enfront del Comitè del Patrimoni Mundial previst per a l’estiu de 2022 a Kazan (Rússia). Aquest serà el moment clau, quan es decidirà si Menorca entra a formar part de la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO.
Quin era l'objectiu marcat per a aquesta visita?
L'objectiu era conciliar el material que tenim de l'expedient, el que és el relat estructurat sobre el paper, amb la realitat. A l'hora de defensar una candidatura, per més coneixement que en tenguis a distància, no és el mateix que palpar el lloc i viure-ho. Partim de la base que és una candidatura que s'ha treballat molt, que té molta solidesa. Tot i això, l'òrgan avaluador és imprevisible, té una exigència molt alta amb qualsevol candidatura espanyola, perquè jugam a la primera lliga del patrimoni mundial. Però tenc molta esperança que la feina immensa que s'ha fet amb aquesta candidatura doni els seus fruits.
Quina valoració feis de la candidatura després de visitar els jaciments i paisatges associats més destacats?
Un pot trobar restes prehistòriques a moltes parts de món, però aquí hi ha singularitats que sustenten molt bé el caràcter excepcional i universal que exigeix la UNESCO. Fins i tot, amb la proximitat d'altres illes on hi pot haver elements prehistòrics, però no tan singulars i diferencials com els que tenim a Menorca. Els talaiots, per exemple, que són tan diferents dels de Mallorca. Per tant, aquests dos grans punts d'exigència es recullen molt bé. A més, a la Llista de patrimoni mundial actual la cultura prehistòrica no està gaire representada, per tant, Menorca Talaiòtica vindria a omplir un buit en aquest espai.
Comentàveu que Espanya juga a la primera divisió del patrimoni mundial, ja que és un dels tres països del món amb més béns inscrits a la Llista. Com pot afectar açò a la candidatura?
Som el tercer país del món amb més béns inscrits i competim amb la Xina i Itàlia, una per la seva envergadura territorial i l’altra per la seva història. Açò fa que siguin més exigents amb nosaltres, però també ens singularitza des del punt de vista de l'experiència. Un país que té molt patrimoni reconegut és perquè té molt a mostrar i perquè sap treballar-ho. Tenim una gran competència patrimonial. Nosaltres tenim plena confiança tant en els nostres equips, com en el personal que fa feina en la candidatura a Menorca.
I com ha estat la col·laboració entre la Delegació Permanent d'Espanya davant la UNESCO i la candidatura?
Ha estat una col·laboració molt estreta. Els primers contactes van ser a través dels nostres equips al Ministeri de Cultura, sobretot la secció de Patrimoni. Tant la directora general, com la sotsdirectora i els experts hi han estat molt implicats. A la UNESCO, amb la relació que tenim amb el Centre de Patrimoni, perquè fins aquest any som membres del Comitè de Patrimoni amb veu i vot. Per tant, hem tingut més facilitats per conèixer l'expedient i per entendre el que s’exigeix.
El proper gran pas és la visita de la missió d'ICOMOS a l'octubre per valorar la candidatura sobre el terreny. Ara que l’heu poguda conèixer de primera mà, com veis el futur de la candidatura?
Tenim un any per arribar a Kazan i defensar-la. En aquell moment, ja no serem membres del Comitè de Patrimoni com a Estat, però tenim molta relació amb la resta de membres; alguns canviaran, però ja establim relacions amb els nous; tindrem converses amb el Centre de Patrimoni, i al final defensarem la candidatura amb molta passió, perquè tenim molta base per fer-ho.
I què pot suposar per a Menorca un reconeixement d'aquesta classe?
Menorca ja té molta fama pel seu respecte al territori, els seus esforços en sostenibilitat, però això et col·loca en un altre focus. No és el mateix que molta gent del món conegui Menorca, que Menorca sigui patrimoni del món i es posi el focus a l'illa. Hi ha molt fetitxisme turístic entorn al patrimoni, molta gent que viatja amb aquesta motivació. Suposa una porta més al reconeixement internacional. I de passada, una col·laboració implícita amb la missió de pau de la UNESCO, perquè cada patrimoni mundial nomenat implica que anem fent comuna internacional per conservar-lo, ja no és una responsabilitat local o individual, sinó mundial. I la millor manera per conservar el patrimoni és que no hi hagi guerres, per tant, així es col·labora indirectament amb la missió de construcció de la pau de la UNESCO.